Cent anys de la Casa del Poble de Mataró / César Martín García
Martín García, César


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 201-220 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Fonts i bibliografia.

La Dictadura de Primo de Rivera a Lleida : primers dies / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 98-105 : il. (Política) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va proclamar un cop d'estat el 13 de setembre de 1923, acabant amb el sistema parlamentari de la Restauració. S'estudien les reaccions a tal fet dels diaris de Lleida i de la Paeria.

La Federación Comunista Catalano Balear : origen, polémicas e implantación territorial (1923-1932) / David Guinard Feron
Ginard i Feron, David


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 519-536 (Artículos) 
Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

Mujeres y participación laboral en el Ayuntamiento de Barcelona, 1925-1950 / Marc Gil Garrusta, Joana Maria Pujadas-Mora
Gil Garrusta, Marc


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 85-109 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

"La Regió forta i amb mitjans propis" : la Mancomunitat, el catalanismo y la dictadura de Primo de Rivera / Josep Pich Mitjana, Alfonso Bermudez Mombiela, Gerard Llorens DeCesaris
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 155-174 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

"Els qui van parlar". La delación catalana del complot de Prats de Molló / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 25 (2023) , p. 187-207 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article aporta nova informació sobre la desarticulació del complot de Prats de Molló del novembre de 1926. A partir de documentació procedent dels Arxius Nacionals francesos i de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la recerca detalla una delació involuntària al començament d'aquest any d'un grup de membres del propi Estat Català. El moviment de Francesc Macià pretenia envair Catalunya amb un contingent de catalans i italians, alliberar-la de la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. L'article demostra que, al marge d'altres informacions recaptades pels governs d'Espanya i França, van ser les confessions innocents d'un grapat de joves separatistes les que van exposar amb major claredat a la República francesa els propòsits macianistes, i que, per tant, van ser membres del mateix Estat Català els qui van contribuir a delatar el seu objectiu militar, al marge d'espies o agents infiltrats.

Records de la meva escola : Grup Escolar Ramiro de Maeztu a les cases barates del turó de la Peira / Jaume Carbonell Sebarroja
Carbonell i Sebarroja, Jaume


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 20-24 : il.
Notes.

El Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos és un dels quatre edificis construïts durant la dictadura de Primo de Rivera a les cases barates de d'Horta, entre el turó de la Peira i can Peguera pel Foment de ll'Habitatge Popular.

De dictadures, centenaris i la revista TERME / Junta Directiva del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa
Brugueras i Torrella, Jan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 9-13
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

L'editorial de Terme, revista d'història i pensament, sempre és una ocasió excel·lent per fer balanç de la feina feta pel Centre d'Estudis Històrics de Terrassa aquest darrer any 2023. En primer lloc, cal subratllar el mèrit de publicar un número de Terme dedicat exclusivament a la dictadura de Primo de Rivera, que és un dels períodes menys tractats no només del segle XX sinó de la història local contemporània.

Sobre Terrassa, la història i la dictadura de Primo de Rivera / Jan Brugueras Torrella
Brugueras i Torrella, Jan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 14-21
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

En aquest número de Terme s'hi publiquen cinc estudis que enfoquen diferents aspectes de la dictadura de Primo de Rivera a Terrassa en un sentit ampli. Dic en un sentit ampli perquè l'article de Roc Solà sobre el procés de nacionalització català a través de les cultures polítiques esquerranes que s'oposaven a la dictadura és sobretot d'àmbit principatí general, tot i que amb la mirada centrada a Barcelona. No és un inconvenient: Terme és una revista local/ comarcal, però no és localista. No està tancada als límits de la ciutat. Vull dir que aspira a tenir una mirada comparatista. I per fer-ho és interessant conèixer altres realitats tan properes i amb una capacitat d'influència tan gran sobre Terrassa com la de la capital del país. De fet, la lectura del conjunt d'articles ja permet fer comparacions.

El Desplegament institucional de la Dictadura / Bernat Pizà Castella
Pizà Castella, Bernat


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 24-43 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes. Bibliografia.

El cop d'estat de Primo de Rivera de 1923 va estroncar els diferents canvis polítics que s'estaven produint a nivell local. Els catalanistes, que governaven l'Ajuntament amb acords tàctics amb els republicans, després d'un notable èxit electoral, van ser bandejats del consistori. La vella oligarquia salista va passar a ocupar, de nou, els seus llocs, si bé ara sotmesos a una fèrria disciplina militar. Sota el pretext d'acabar amb el caciquisme i la violència social, la dictadura va institucionalitzar progressivament el seu poder a partir dels càrrecs municipals d'ordre governativa, els delegats governatius, la Unión Patriótica i el Sometent. El nou ordre dictatorial, lluny de solucionar els problemes que prometia resoldre, només va contribuir a tensionar socialment una ciutat que ja vivia en plena ebullició d'ençà la Primera Guerra Mundial.

La Construcció d'una ciutat industrial : la classe obrera terrassenca pren la paraula (1902-1931) / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 44-71 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

El moviment obrer terrassencs va trencar amb la moderació del segle XIX, després de la vaga del 1902 i la dura repressió posterior; només amb la creació de la Solidaritat Obrera, la CNT va recuperar la capacitat de lluita i mobilització, en les grans vagues del 1910- 1911 i 1913. La seva il·legalització, no va poder evitar un nou cicle de vagues i mobilització altament combatiu (1916-1923), que només la dictadura de Primo de Rivera (1923) va aconseguir apaivagar puntualment. Durant la dictadura, el sindicalisme catòlic, convertit en "lliure" -patronal-, el professional i el moderat -lligat al socialisme terrassenc- van col·laborar amb les institucions del règim (JLRS), mentre la CNT, quedava marginada i il·legalitzada. La reaparició dels anarcosindicalistes al final de la dictadura, els va garantir esdevenir una força fonamental del moviment obrer durant la Segona República i la Guerra Civil.

El Record de la comuna persecució : el procés nacionalitzacor català i al dictadura de Primo de Rivera / Roc Solà Gonzàlez
Solà Gonzàlez, Roc


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 72-90 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

L'objectiu del present treball és el d'estudiar el procés nacionalitzador català que es realitzarà durant la Dictadura de Primo de Rivera posant l'accent tant en les dinàmiques internes dels propis actors del catalanisme, com de la interacció amb el projecte de nacionalització endegat pel Dictador. Així doncs, la perspectiva amb la que s'ha enfocat doncs aquest estudi és la de la competència entre processos nacionalitzadors. D'aquesta manera, s'ha tractat d'explicar la interacció, col·laboració o oposició entre, per una banda, un projecte nacionalitzador de Primo de Rivera, on la identitat espanyola es soldava al nacional-catolicisme d'empremta feixista i a l'oposició a les ideologies obreres, republicanes i als nacionalismes alternatius; i, per l'altra, un catalanisme en el que guanyarà hegemonia aquelles forces que posaran l'accent en l'element cívic i democràtic de la construcció nacional rellevant al catalanisme dretà de la lliga en la direcció del mateix moviment pels drets nacionals.

La Fi del noucentisme. Les arts plàstiques en el seu entorn cultural / Mireia Freixa Serra
Freixa i Serra, Mireia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 106-127 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

En aquest text volem analitzar com va influir la repressió endegada per la dictadura de Primo de Rivera en l'àmbit de les arts plàstiques a la ciutat de Terrassa. Però, evidentment, no podem deixar de banda la perspectiva general de la vida cultural, atès que les institucions ciutadanes de lleure i cultura tingueren sempre un caire interdisciplinari. Va ser un període extremadament difícil, especialment per totes les activitats relacionades a l'entorn del catalanisme que havien estat molt fructíferes en el temps del noucentisme, però també per totes les promogudes per grups que no eren afins al nou règim polític. Ara bé, la repressió cultural va portar, com a contrapartida, un ressorgiment de l'activitat cívica a tots els nivells, el cant coral, l'excursionisme o la celebració d'exposicions. Precisament unes mostres celebrades durant la Festa Major de 1926 al Casino del Comerç i al Centre de Dependents van marcar un punt d'inflexió i, l'any següent, es va fundar Amics de les Arts, l'entitat que ha liderat la dinàmica artística a la ciutat fins a l'actualitat.

L'Organització dels catòlics terrassencs durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) / Enric Escofet Xercavins
Escofet i Xercavins, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 106-127 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

En aquest article fem una repassada de l'organització del món catòlic terrassenc durant la dictadura de Primo de Rivera, posant especial atenció en les associacions d'apostolat dels laics vinculades a les parròquies del Sant Esperit i de Sant Pere i de les cultures polítiques netament confessionals, com els tradicionalistes. Es dedica un apartat als Pomells de Joventut de Terrassa i s'aprofita l'estudi del món parroquial de Rubí per establir una comparativa entre totes dues poblacions.

Espanyolisme autoritari i la nacionalització de les masses en la dictadura de Primo de Rivera / Alejandro Quiroga Fernández de Soto
Quiroga Fernández de Soto, Alejandro


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 134-137 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

La tasca nacionalitzadora primorriverista va venir acompanyada d'una extensa repressió d'aquells considerats enemics d'Espanya.

Primo de Rivera i Catalunya: tres reflexions / Xavier Casals Meseguer
Casals i Meseguer, Xavier


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 138-143 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

Quan ha transcorregut un segle d'ençà que el general Miguel Primo de Rivera executà el seu cop d'estat des de Barcelona el 13 de setembre de 1923, encara no coneixem prou bé la seva figura ni ben bé alguns aspectes del seu règim. Per exemple, sobta que sobre aquest dictador encara només disposem d'una biografia acadèmica breuû. D'aquesta manera, ignorem qüestions tan rellevants com ara perquè no es va celebrar el seu anunciat enllaç amb Mercedes -Nini- Castellanos el 1928 o no copsem prou bé alguns aspectes del procés que des d'aquest any desembocà en la seva dimissió el gener de 1930, tot i que la crisi final ha estat explicada amb detall. Però confegir un retrat de més volada té la dificultat que els arxius del dictador són privats (els custodia la seva família) i, pel que ha transcendit, hi mancaria informació tan rellevant com la seva correspondència amb Alfons XIIIü . En el marc d'aquest desconeixement relatiu, aquest article assenyala nexes de Primo i el primorriverisme amb Catalunya que caldria aprofundir (sense ànims d'exhaurir els buits historiogràfics existents al respecte).

Rossell i la revista infantil Alegría / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 144-149 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El nom de Magdalena Rossell ressona a la ciutat de Terrassa per ser la fundadora de l'escola del carrer Sant Isidre, un edifici que encara avui conservem. No obstant això, també cal recordar-la com la directora de la revista infantil Alegría.

Comerç cinematogràfic català durant la dictadura de Primo de Rivera / Ana Fernández Álvarez
Pérez i Ventayol, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 150-155 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

Respecte de la cronologia que cobreix aquest article, resulta obvi dir que ja s'han publicat diversos estudis pel que fa a la relació entre el cinema i la dictadura de Primo de Rivera, però, en la majoria dels casos, s'ha fet atenent fonamentalment a aspectes estètics, estilístics o argumentals, i l'apartat estrictament comercial, quant a la distribució i a l'exhibició de films, ha quedat menys atès per la historiografia cinematogràfica. En aquestes pàgines, però, donada l'extensió que l'article ha de tenir, em limitaré a donar una informació molt succinta.

La Dictadura de Primo de Rivera i el retorn dels jueus sefardites / Joan Pérez Ventayol
Pérez i Ventayol, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 156-159 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El moviment de reivindicació filosefardita -més que filosemita- era una exaltació de la suposada espanyolitat d'aquestes comunitats més que no pas de la seva judaïtat.

El Feixisme etern segons Umberto Eco : algunes consideracions / Joan Soler Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 164-175 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El semiòtic Umberto Eco va definir el feixisme com una tipologia de totalitarisme d'aspecte nebulós, difuminat i de contorns imprecisos. Ho diferenciava dels totalitarismes més absoluts com ara el nazisme o l'stalinisme perquè estava, el feixisme, mancat d'un programa filosòfic clar i ben definit, sinó que era un totalitarisme adaptatiu, canviant i prou difús per filtrar-se a les societats més com una cultura que com un programa polític coherent i ben establert.