português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
DEUTE PUBLIC []
Referències trobades:
96   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 96
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Viure a censal : l'endeutament municipal a la regió de Lleida entre els segles XVII i XIX / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida : Patronat Josep Lladonosa, 2021
195 p. : gràf. ; 23 cm (Josep Lladonosa, 23) 
31è Premi Josep Lladonosa d'Història Local dels Països Catalans, 2020. Bibliografia.
ISBN 9788491442769

Aquesta obra estudia l'endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX, posant l'accent en l'ús dels censals. L'objectiu de l'estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l'efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s'analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d'altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d'entre els quals en destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors regionals. Durant els anys estudiats s'observa com l'impagament dels "interessos" és una constant que comença amb els problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer. Aquesta morositat crònica juga un paper determinant en la desarticulació del mercat censalista, juntament amb la reducció de les pensions de 1751. Al seu torn, el triomf del liberalisme acaba modernitzant el mercat creditici, quedant obsolets uns títols que eren de naturalesa rendista i propis de l'Antic Règim. (Editorial).



Matèries: Administració local ; Activitat financera ; Deute públic ; Censal ; Finances municipals
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:[1600 - 1830]
Autors add.:Universitat de Lleida ; Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 96
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Seqüeles del 1714 : el canvi en la governança local. El cas de Gavà / per Josep Campmany Guillot
Campmany i Guillot, Josep


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 189-204



Matèries: Guerra de Successió ; Nova Planta ; Administració local ; Finances municipals ; Impostos municipals ; Deute públic ; Cadastre ; Vida política ; Ajuntament ; Càrrecs públics
Àmbit:Gavà
Cronologia:[1714 - 1832]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 96
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Endemà de la derrota catalana de 1714 i les dures imposicions borbòniques a Begues / per Víctor Mata i Ventura
Mata i Ventura, Víctor


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 175-188

Bibliografia i fonts.



Matèries: Guerra de Successió ; Felip V d'Espanya ; Nova Planta ; Administració local ; Finances municipals ; Impostos municipals ; Decret de Nova Planta ; Allotjaments ; Regidors ; Deute públic ; Cadastre ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Repressió
Àmbit:Begues
Cronologia:[1704 - 1721]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 96
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Guerra, endeutament municipal i reformisme borbònic / per Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 165-174



Matèries: Nova Planta ; Administració local ; Ajuntament ; Finances municipals ; Guerra dels Segadors ; Guerra de la Gran Aliança ; Guerra de Successió ; Deute públic ; Censal ; Activitat financera ; Impostos municipals
Àmbit:Catalunya ; Sabadell
Cronologia:[1640 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 96
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Nova Planta front un senyoriu monacal / per Domènec Miquel i Serra
Miquel i Serra, Domènec


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 117-127



Matèries: Monestirs ; Senyoria ; Nova Planta ; Administració local ; Finances municipals ; Poder local ; Decret de Nova Planta ; Règim senyorial ; Allotjaments ; Deute públic ; Cadastre
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[1704 - 1721]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 96
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pagar les guerres. Una càrrega fiscal sobre els ajuntaments catalans en els segles XVII i XVIII / per Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 49-90

Bibliografia.



Matèries: Sistema fiscal ; Finances públiques ; Edat moderna ; Diputació del General de Catalunya ; Impostos-exaccions ; Ajuntament ; Finances municipals ; Arrendament d'impostos ; Censal ; Activitat financera ; Deute públic ; Taula de canvi ; Emissió de moneda ; Guerra dels Segadors ; Guerra de la Gran Aliança ; Guerra de Successió ; Allotjaments ; Exèrcit
Àmbit:Catalunya ; Manresa
Cronologia:[1600 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Apunts sobre l'endeutament d'alguns pobles de les Garrigues durant la Guerra de Successió / Ernestina Vallverdú
Vallverdú Briansó, Ernestina


En: 028739 Traces : X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Arbeca, 24 d'octubre de 2015. [Borges Blanques] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2016. p. 267-278
 (Història
Bibliografia i fonts.

El punt comú d'aquestes notes serà que tots els contractes aquí presentats s'escripturaren a Senan, la veïna població que avui pertany a la Conca de Barberà, però germana garriguenca quant al paisatge, geografia i relacions socials en temps passats, per la part més oriental de la comarca.


Matèries: Guerra de Successió ; Activitat financera ; Censal ; Deute públic ; Finances municipals ; Allotjaments ; Exèrcit
Àmbit:Garrigues ; Senan ; Conca de Barberà
Cronologia:[1700 - 1735]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesGarrigues/article/view/365612/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Cervià de les Garrigues; Bibliobús Garrigues-Segrià


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479) [Fitxer informàtic] / Laura Miquel Milian ; [dirigida per: Pere Orti Gost, Pere Verdés]
Miquel Milian, Laura


Girona : Universitat de Girona, 2020
Dirigida per: Ortí i Gost, Pere; Verdés, Pere. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2020
1 recurs electrònic (824 p.)

El propòsit de la present tesi doctoral és estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic pot servir per establir l'impacte de l'anomenada "crisi baixmedieval" a la capital catalana. Concretament, partint de les diferents teories historiogràfiques que s'han ocupat de la qüestió, s'analitzen les repercussions de la guerra civil catalana de 1462-1472 en l'erari del municipi de Barcelona. Per fer-ho, s'ha volgut estudiar l'estat de la tresoreria de la ciutat al llarg del regnat de Joan II (1458-1479), amb l'objectiu d'observar-ne l'estat abans, durant i després del conflicte bèl·lic. El treball es divideix en tres parts principals. La primera, formada pels capítols 2 i 3, està dedicada a les institucions que, d'una manera o altra, influïren en la marxa de les finances urbanes: tant aquelles de tipus governamental com les responsables més immediates de la hisenda de la Ciutat Comtal. Aquest marc inicial permet entendre millor les dades exposades en les altres dues parts, els capítols 4 i 5, l'una centrada en els ingressos del tresorer municipal i l'altra en les seves despeses. La segona part, en què s'aborden els ingressos, s'ha dividit en els dos grans tipus de recursos amb què comptava Barcelona: els no financers, formats pels diferents impostos i rendes del Consell, i els financers, procedents del crèdit a curt i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa a la tercera part, la de les despeses, s'han seguit paràmetres funcionals per classificar-les tipològicament en les següents categories: administració (salaris, plets, ambaixades...), serveis (abastament, obres, host...), transferències (al rei i a la Diputació del General) i deute (fonamentalment, censal). Tot plegat contribueix a proporcionar una visió força completa de les finances municipals durant el regnat de Joan II i de les conseqüències nefastes que la guerra civil comportà. Així mateix, constitueix un bon indicador per valorar, més en general, la situació de Barcelona a la fi del conflicte, confirmant les tesis que consideren la contesa com un daltabaix per a l'economia de la ciutat.


Matèries: Tesis doctorals ; Guerra civil catalana ; Joan II ; Finances municipals ; Corona d'Aragó ; Deute públic ; Administració local ; Finances públiques ; Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1458 - 1479
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.) ; Verdés i Pijuan, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670979
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 96
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pagar el deute propi i el del General : el cas de Castelló d'Empúries (1371-1372) / Alberto Martí i Arau
Martí i Arau, Alberto


En: 204084 Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval : estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Institució Milà i Fontanals, Departament de Ciències Històriques - Estudis Medievals, 2018



Matèries: Impostos-exaccions ; Administració local ; Impostos municipals ; Diputació del General de Catalunya ; Baixa edat mitjana ; Sistema fiscal ; Deute públic
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:1371 - 1372
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Deute a Canet al segle XVII / Maria Jover
Jover Martín, Maria


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 54 (2015) , p. 29-30 : il.
Resums en català i anglès.


Matèries: Consell municipal ; Finances municipals ; Deute públic ; Crèdits ; Censal ; Edat moderna
Àmbit:Canet de Mar
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/308894
Localització: B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Contenciós de la Universitat de Prades amb Francesc de Montserrat i Vives i els Rojas Pantoja (1651-1733) / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 43 (2019) , p. 7-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vila de Prades hagué de pagar un elevat preu per la seva resistència a rendir-se a les tropes de Felip IV. Potser no sabrem mai el que realment passà el 1651, però, en tot cas, l'ocupació militar per part de les tropes castellanes originà un deute, que només podem qualificar de repressió militar, que els seus habitants arrossegaren fins ben entrat el segle XVIII, i més enllà probablement. Un militar, Baltasar de Rojas Pantoja, que barrejà repressió militar i profit propi, un intermediari sense gaires escrúpols, Francesc de Montserrat i Vives, amb els anys marquès de Tamarit i baró d'Altafulla, i més tard els hereus d'ambdós, no tingueren cap inconvenient en seguir un contenciós a la Reial Audiència que durà una vuitantena d'anys. La vila perdé i es trobà davant un deute descomunal, impagable. I la justícia, no exempta de prejudicis de classe, que acostumava a decantar-se pels interessos senyorials, no dubtà en aplicar amb rigor allò que preveia la llei quan de deutes es tractava.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Consell municipal ; Finances municipals ; Deute públic ; Censal ; Impostos-exaccions ; Plet ; Reial Audiència
Matèries: Montserrat i Vives, Francesc de ; Rojas Pantoja y Sossa, Baltasar de
Àmbit:Prades
Cronologia:1651 - 1733
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/375287
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Bisbal: la dificultat de gestionar el deute amb dues universitats enfrontades (1704-1740) / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 38 (2019) , p. 61-95 (Estudis
Resums en català i anglès.

La vila de la Bisbal, especialment afectada per les guerres que caracteritzaren la Catalunya del segle XVII, no s'escapà de les seves conseqüències econòmiques: l'endeutament. Un endeutament que, especialment, a causa de la guerra de Successió (1705-1714) assolí una xifra extraordinària, incapaç de ser retornada als creditors censalistas. El fet que des de mitjan segle XVI i fins al decret de Nova Planta (1716) la vila disposés de dues universitats dificultà la gestió d'aquest deute, tal com ho evidencien la concòrdia de novembre de 1704 entre ambdues universitats i les queixes dels dos regidors de la part agrícola de setembre de 1743.


Matèries: Guerra de Successió ; Finances municipals ; Deute públic ; Censal ; Fonts documentals
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:1704 - 1743
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/365009
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d'Antic Règim (segles XVII-XIX) / Gabriel Ramon i Molins ; [dirigida per: Enric Vicedo i Rius]
Ramon i Molins, Gabriel


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
1 recurs electrònic (246 p.)

El present treball proposa un estudi de l'endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s'analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d'endeutament dominant durant els segles moderns. L'objectiu de l'estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l'efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s'analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d'altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d'entre els que destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors a nivell territorial. Durant els dos segles estudiats s'observa com l'impagament de les pensions de censal és una constant que comença emprant-se per problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer. Aquesta morositat crònica juga un paper determinant en la desarticulació del mercat censalista, juntament amb la reducció dels "interessos" de 1751 (quan es redueixen del 5 al 3 per cent anual). Al seu torn, el triomf del liberalisme acaba modernitzant el mercat creditici, quedant obsolets uns títols que eren de naturalesa rendista i propis de l'Antic Règim.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat moderna ; Finances municipals ; Censal ; Deute públic ; Finances
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1650 - 1830]
Autors add.:Vicedo i Rius, Enric (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668636
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fiscalitat i deute municipal a Riudoms al segle XIV. A propòsit d'un document inèdit del 1386 / Jordi Morelló i Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XX, núm. 162 (octubre-desembre 1999), p. 14-19 : il, (Història
Inclou apèndix.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Impostos-exaccions ; Sistema fiscal ; Deute públic ; Ajuntament
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1387
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310405
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Comercio, deuda censal y violencia legal : las instituciones públicas aragonesas ante las marcas de Cataluña (1484-1564) / José Antonio Mateos Royo
Mateos Royo, José Antonio


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 41, núm. 1 (2019) , p. 291-322
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza els efectes de la violència legal sobre la negociació política practicada per les institucions públiques per a resoldre plets sobre temes econòmics a l'Europa mediterrània al començament de l'Edat Moderna. Els diferents marcs jurídicos i interessos econòmics, així com la desconfiança entre les institucions públiques rectores de Catalunya i Aragó van dificultar la resolució de dos conflictes legals sobre deute públic. Com a resultat, les represàlies catalanes sobre el comerç aragonès van persistir llarg temps. En el primer cas, la monarquia hispànica va imposar en 1499 una mediació i solució política. En el segon, el perjudici d'aquesta violència legal al comerç regional va afeblir el poder de negociació aragonès: la Diputació o govern permanent va acceptar en 1532 les condicions catalanes per a finalitzar les represàlies. Aquestes consideracions pràctiques van regir propostes de mútues rebaixes aranzelàries procedents del Parlament aragonès des de 1537, finalment acceptades per les Corts catalanes en 1564, per a promoure el comerç entre tots dos territoris.


Matèries: Edat moderna ; Institucions polítiques ; Comerç ; Deute públic ; Impostos-exaccions ; Violència
Àmbit:Aragó, corona d' ; Aragó ; Catalunya
Cronologia:1484 - 1564
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7000945


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Selva de Mar : deute municipal versus burocràcia borbònica, 1758-1775 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 67-88 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La Universitat de la Selva de Mar és un bon exemple de com la reconducció d'un deute llargament acumulat, mitjançant una concòrdia amb tots el creditors censalistes, podia resultar de complicada a causa dels entrebancs administratius generats per una estructura enormement centralitzada i jerarquitzada i, a conseqüència d'això, lenta, com era la monarquia borbònica del segle XVIII. D'una banda, les exigències i els tràmits de tot tipus per aprovar la imposició d'un quinzè sobre els productes de la terra i el mar, més de nou anys de gestions; d'altra banda, el contenciós entre dos organismes essencials de la monarquia a Catalunya, la Reial Audiència, de llarga tradició, i la Intendència, d'implementació més recent però destinada a substituir l'anterior en matèria de control de les finances municipals, especialment a partir de 1760.


Matèries: Finances municipals ; Deute públic ; Censal ; Impostos-exaccions ; Burocràcia ; Administració central ; Reial Audiència
Àmbit:Selva de Mar, la
Cronologia:1758 - 1775
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.240
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Crisi, repressió i endeutament municipal : Bellpuig i la seva baronia durant la Guerra de Successió / Anna Llansó Solà, Eduard Puig Bordera
Llansó Solà, Anna


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 28 (2014) , p. 21-39 : il. (Dossier. Notícia sobre la Guerra de Successió i el segle XVIII a l'Urgell
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

La Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica (1705-1714) va ser un aconteixement de gran transcendència per a Catalunya, donat que va tenir com a conseqüència la liquidació del sistema constitucional català, aixi com l'abolició de la seva antiga forma de govern. Aquest estudi preten oferir una visió sintètica i clara de les dures condicions de vida a la vila i baronia de Bellpuig i de les traumàtiques conseqüències que va tenir aquest conflicte bèlic per al municipi i els seus habitants.


Matèries: Guerra de Successió ; Repressió política ; Crisi econòmica ; Condicions de vida ; Finances municipals ; Deute públic ; Baronies
Àmbit:Bellpuig ; Bellpuig, baronia
Cronologia:1705 - 1714
Autors add.:Puig Bordera, Eduard
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/284406
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 96
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
"La Ilustre Junta General de Gobierno de la Ciudad y Corregimiento de Manresa"

Junta General de Gobierno de Manresa.


[Manresa] : [s.n.], [1809?]
[1] f. ; 30 cm
Datat a Manresa a 2 de juny de 1809. Disposicions per a l'allotjament de la tropa. Títol atribuït, extret de la primera frase del text.



Matèries: Guerra del Francès ; Impostos municipals ; Deute públic ; Abastament militar ; Exèrcit
Àmbit:Manresa ; Manresa, corregiment
Cronologia:1809
Localització: B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Illustre sr. gobernador y Junta particular de la ciudad y corregimiento de Manresa encargada del reparto y cobro del cupo que ha cabido a dicha ciudad y corregimiento del emprestito de dose [sic] millones de reales para acudir a las necesidades del exército ...

Junta General de Gobierno de Manresa.


[Manresa] : [s.n.], [1809]
[2] p. ; 30 cm
Text datat: Manresa 12 de enero de 1809. Títol extret de les 1res línies del text.


Matèries: Guerra del Francès ; Impostos municipals ; Deute públic ; Abastament militar ; Exèrcit
Àmbit:Manresa ; Manresa, corregiment
Cronologia:1809
Accés: http://mdc.cbuc.cat/u?/guerraInd,9873
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 96
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Privatització del patrimoni reial i el deute públic : la Terra del Marquesat (1330-1496) [Fitxer informàtic] / Dolors Domingo ; [dirigida per: Flocel Sabaté]
Domingo i Rúbies, Dolors


Lleida : Universitat de Lleida, 2016
Dirigida per: Sabaté, Flocel. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2016
1 recurs electrònic (1015 p.)

La Terra del Marquesat, va ser una entitat baronial creada en 1330 com a donació del rei Alfons el Benigne al seu fill Ferran, va perdura unida fins 1424, encara que el deute públic va continuar creant un fort lligam entre els pobles fins 1496 quan es cancel·len els darrer crèdits. Les decisions polítiques van influir decisivament en l'endeutament públic. Tant els processos de segregació i retorn a la corona, com els canvis de senyoria;el territori va estar en mans d'infants reials, però també de la ciutat de Lleida, nobles com Lluís de Coscó i institucions eclesiàstiques com el Capítol d'Urgell i el monestir de Santa Maria de Bellpuig. El procés d'endeutamentva tenir la màxima intensitat entre 1374 i 1382, quan els pobles de la Terra del Marquesat van aportar diner a la monarquia per reincorporar a el territori a la corona i,que subvencionar les seves empreses amb el subsidi de l'Onzè. Però el deute públic va arribar al seu màxim en 1455 amb el 600 per cent dels ingressos anuals. La política per eixugar el deute té característiques pròpies con l'emissió de moneda local. Les sentencies arbitrals entre senyors i viles i llocs va posar les bases per solucionar el deute públic.


Matèries: Tesis doctorals ; Baronies ; Edat mitjana ; Règim senyorial ; Finances públiques ; Deute públic ; Propietat reial
Àmbit:Noguera ; Pallars Jussà ; Lleida
Cronologia:1330 - 1496
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/398835
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3