Club Mediterranée del cap de Creus : l'oblit d'un poblat de vacances / Sílvia Musquera i Felip
Musquera i Felip, Sílvia


En: Punxa. Girona, núm. 41 (2006) , p. 64-69 : il. (Articles d'informació) 
Bibliografia.

El Cap de Creus i Salvador Dalí / Joan-Francesc Ainaud i Escudero
Ainaud i Escudero, J. Francesc


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 18 (1994) , p. 15-19 : il.

Excursions a peu pel Cap de Creus : 15 rutes / F. Xavier Gregori
Gregori i Pons, Francesc


Valls : Cossetània Edicions, 2024
71 p. : il., map. ; 21 cm (Miniazimuts, 13) 
ISBN 9788413563978

Per a aquesta guia excursionista del Cap de Creus, el darrer sospir del Pirineu abans d'enfonsar-se a la Mediterrània, s'han dissenyat 15 rutes, totes circulars, que us permetran recórrer un espai natural d'alt valor ecològic i cultural, d'ancestral història. L'orografia, terra endins, hi és modesta però aspra, d'un gran component natural i ambiental, característiques que ens acompanyen fins a la línia de costa mateixa. El litoral, de gran valor paisatgístic, ofereix nombrosos racons i cales de somni, caps i puntes de roques alveolades, que formen un conjunt mineral extraordinari. Tot plegat aplega uns ecosistemes molt representatius i una fauna i flora i geologia singulars, dignes d'admirar i respectar. (Editorial).

Mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000 Espais naturals protegits [Material cartogràfic]

Institut Cartogràfic de Catalunya.


2a ed.
Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya, 2012-
1 mapa en 53 fulls : col.; 145 * 198 cm, plegat a 24 * 14 cm (Col úlecció 1:25 000. Espais naturals protegits ) 
Escala 1:25 000. Inclou les coordenades UTM referides a la malla UTM 31N. Xarxa UTM: numeració i divisió cada 1 km. Coordenades geogràfiques: numeració i divisió als caires. Base topogràfica 1:25 000 i de punts de recolzament i de control ICC. Cada full inclou el mapa i la relació dels municipis. Inclou Llegenda, informació turística i de serveis i finestres: espais naturals protegits, hipsometria. Informació de carreteres actualitzada a oct. 2012 i facilitada per la Direcció General de Carreteres (DPTOP) i el Ministerio de Fomento (Espanya). Toponímia de la base toponímica de l'ICC i del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Títols dels fulls: 48. Parc Natural de Cap de Creus. Llançà, Cadaqués, Roses ; 49. Parc Natural del Montseny.
ISBN 9788439388753 (vol. 48)
ISBN 9788419326676 (vol. 49)

De naufragis i altres històries : les aigües del cap de Creus, plenes de derelictes / Marc Soler, text
Soler, Marc


En: Revista de Girona. Girona. Any 59, núm. 280 (setembre-octubre 2013), p. 43-45 : il. (Història) 

Torroella de Montgrí, port de la mar gran / Santi Sató
Sató i Espinet, Santiago


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2016) , p. 143-155 : il.
Bibliografia.

La Pedra seca al cap de Creus / Begoña Cervera
Cervera, Begoña


En: 141832 II Trobada d'estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans. [Torroella de Montgrí] : Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània, 2005. p. 81-88

La Pedra seca al cap de Creus. El Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués i Roses / [ressenya de] Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 321-323 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La pedra seca al cap de Creus. El Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués i Roses / Jenar Fèlix Franquesa ; [il·lustracions: Robin Townsend Pi-Sunyer]. Figueres : Brau, 2023

El Notari de Palamós i el naufragi del cap de Creus del 22 de març de 1654 / Josep M. Bernils
Bernils i Mach, Josep Maria


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 41 (juny-setembre 2013), p. 92-94 : il. (Història) 

Identificaciones patrimoniales en conflicto: un análisis a partir de tres casos en Cataluña / Gabriel Alcalde, Josep Burch, Eliseu Carbonell i Camós, Gemma Domènech i Casadevall



En: Revista Andaluza de Antropología, núm. 2 (2012)

En los últimos años se observa una creciente participación de la población en los procesos de patrimonialización impulsados antaño desde estamentos académicos o gubernamentales y, más recientemente, por la sociedad civil. Estos procesos no se escapan a los conflictos de intereses y visiones a menudo contrapuestas sobre qué debe ser identificado como patrimonio y sobre cómo deben conducirse dichos procesos. Un buen ejemplo de ello son los procesos de patrimonialización que afectan a áreas concretas del territorio. En este artículo los autores, investigadores del Instituto catalán de investigación en patrimonio cultural, presentan un análisis sobre los modos en que afloran y se enfrentan los conflictos por la patrimonialización de territorios como son una playa urbana situada en la comarca del Maresme, al norte de Barcelona, un importante accidente geográfico como el Cabo de Creus incluido en un Parque Natural y una extensa área rural de la comarca del Ampurdán, en la provincia de Girona, donde se ubica el conjunto arqueológico de Ullastret y que afecta a varios municipios. Con estos tres casos se pretende mostrar la complejidad de las conceptualizaciones patrimoniales y los conflictos que ello genera, lo cual en último término expresa una mayor implicación de la sociedad hacia el patrimonio.

Els Ortòpters del Cap de Creus / Joan Ventura Linares, text i fotografia
Ventura Linares, Joan


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 27 (primavera-estiu 2022), p. 92-93 : il. (Patrimoni. Fauna) 

Percepción y adaptación de los municipios turísticos al aumento de la temperatura y las olas de calor : entre el desconocimiento y la inacción. El caso del Cap de Creus (Cataluña) / Ernest López Sirvent, Anna Ribas Palom
López Sirvent, Ernest


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 80 (2023) , p. 29-55
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El canvi climàtic comporta un augment en la freqüència, durada i intensitat dels riscos climàtics. L'augment de la temperatura i les onades de calor ja és el risc climàtic que causa més morts a Europa i elevades conseqüències econòmiques i en el medi natural. L'administració local ha de ser partícip d'una transició socioecològica justa i equitativa en els nuclis urbans mitjançant l'adaptació als riscos climàtics extrems. Les Solucions basades en la Naturalesa (SbN) poden facilitar-la i diverses ciutats europees ja les estan aplicant. No obstant això, els municipis més petits s'enfronten a dificultats que els poden relegar a un segon pla. La literatura científica identifica diferents incentius i barreres durant les fases d'elaboració de polítiques d'adaptació. L'objectiu d'aquest article és conèixer la percepció de responsables tècnics i polítics sobre aquest risc climàtic, el nivell d'adaptació mitjançant SbN dels municipis i quins són els incentius i barreres que poden donar-se a la regió de la Costa Brava. Per a això, s'han entrevistat un total de set persones entre càrrecs tècnics i electes de diferents municipis del Cap de Creus (Alt Empordà, Catalunya). S'ha realitzat l'anàlisi amb una metodologia mixta de triangulació. Els principals resultats apunten que l'augment de la temperatura i les onades de calor no es perceben com un risc molt preocupant i que les SbN són mesurades d'adaptació poc conegudes per l'administració local a pesar que es valoren com a solucions aptes per a aconseguir una bona adaptació.

El Despoblament al Cap de Creus. La Vall de Santa Creu com a exemple : les possibilitats de les postals com a font documental i l'anàlisi de les infraestructures / David Moré Aguirre
Moré Aguirre, David


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 343-354 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El Cap de Creus va viure al s. XVIII un gran creixement econòmic a redós de l'expansió de la vinya i el comerç del vi i dels aiguardents. Un segle més tard la fil·loxera posava fi a aquella època daurada. L'economia rural de la zona va viure més o menys estancada fins a mitjan s. XX, quan la gelada del 1956 va suposar la crisi de l'olivera i la posterior emergència del turisme va desplaçar la població de l'agricultura cap als serveis. La manca de comunicacions i de serveis a la ciutadania va suposar el despoblament dels masos i els nuclis rurals a l'interior del massís. La Vall de Santa Creu, veïnat mil·lenari agregat al Port de la Selva, n'és un clar exemple. L'abandonament va durar poc més d'una dècada. Alguns estiuejants a partir dels vuitanta i algun antic poblador van iniciar el camí de la recuperació, procés queva culminar a finals dels noranta amb l'asfaltatge de la tan anhelada carretera i la instal·lació d'una estació captadora d'aigua que han permès la recuperació de la vida amb famílies establertes tot l'any i que l'indret esdevingui un preuat rebeig de pau a tocar del litoral. Part de la família materna de l'autor prové d'aquest veïnat i ha conservat postals que donen testimoni d'alguns elements d'aquesta diàspora, cosa que permet conèixer microrealitats migratòries.

La Pedra seca al cap de Creus. El Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués i Roses / Jenar Fèlix Franquesa ; [il·lustracions: Robin Townsend Pi-Sunyer]
Fèlix i Franquesa, Jenar


Figueres : Brau Edicions, 2023
304 p. : il. ; 23 cm

Un llibre per conèixer i comprendre els elements de l'arquitectura popular de la pedra seca. Una selecció de 350 barraques, les més rellevants del Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués i Roses.

Un Temple d'Afrodita al cap Norfeu? / text: Ramon Prior i Tió
Prior i Tió, Ramon


En: Revista de Girona. Girona, núm. 332 (maig-juny 2022), p. 54-59 : il. (Història) 

Els autors clàssics van escriure sobre un temple grec dedicat primer a Afrodita i, després, a la Venus romana, que estaria situat on el Pirineu es troba amb el Mediterrani. Tot i que els arqueòlegs, durant anys, l'han intentat localitzar, no n'han descobert cap indici. És per això que diversos indrets competeixen per ser el lloc on suposadament s'ubicava. Aquest article en proposa encara una altra localització.

El Cap de Creus



En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 198 (gener-febrer 2000), p. 56-91 : il. (Dossier) 

Conté: El Parc Natural de Cap de Creus. Una gestió sostenible per al segle XXI / Victòria Riera ; La figura del pla especial: funcions i procés d'elaboració / Ramon Fortià ; Les noves tecnologies en la gestió de la natura / Miquel Campos ; Comunitats vegetals: entre el manteniment de la biodiversitat i l'amenaça del foc / Joan Font ; Incendis, fauna i gestió del patrimoni natural / Pere Pons ; L'avifauna del Parc Natural de Cap de Creus / Alexandre Omedes ; Els camins ramaders del Parc Natural de Cap de Creus / Begoña Cervera ; Formació territorial del cap de Creus / Arnald Plujà ; Cap de Creus: espai natural, espai cultural / Josep M. Dacosta.

La Costa del Cap de Creus : mapes toponímics = La Côte du Cap de Creus : cartes toponymiques [Material cartogràfic]



[S.l.] : [s.n.], [2006]
[16] map. : il. col. ; 24 cm
Separata del llibre: Estudi del Cap de Creus / Arnald Plujà i Canals. Enquadernació en espiral.

Estudi del Cap de Creus : la costa : diccionari toponímic, etimològic i geogràfic / Arnald Plujà i Canals
Plujà i Canals, Arnald


[S.l.] : [l'autor], 1996
335 p. : il. ; 33 cm
ISBN 8480670614

El Cap de Creus, pam a pam / Joan Domènech i Moner
Domènech i Moner, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 43, núm. 180 (1997) , p. 96 (Bibliografia) 
Ressenya de:
. Estudi del Cap de Creus. La costa : diccionari toponímic, etimològic i geogràfic. Girona : l'autor, 1996

Arnald Plujà Canals / David Moré Aguirre
Moré Aguirre, David


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XIX, núm. 42 (desembre 2017), p. 7-12 : il. (Entrevista)