Exilis i evacuacions : l'impacte immediat de la guerra civil sobre el despoblament al Pallars Sobirà / Noemí Riudor i Garcia
Riudor i Garcia, Noemí


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 11-24
Bibliografia. Notes. Inclou annex gràfic. Resum en català i anglès.

"Urbanitzeu el camp, ruritzeu la ciutat" : el planejament territorial, una eina contra el despoblament a muntanya? / Alexis Sancho Reinoso
Sancho Reinoso, Alexis


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 25-38
Bibliografia. Resum en català i anglès.

El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.

Equívocs de la ruralitat. La vall d'Erillcastell i Peranera / Jordi Suïls Subirà
Suïls Subirà, Jordi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 127-147 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Els Efectes de la pandèmia de la COVID-19 en zones de muntanya : el cas de la comarca del Ripollès / Ester Noguer-Juncà, Ricard Rigall
Noguer-Juncà, Ester


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 159-165
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Bordius, el despoblat més conegut de l'Aran / Joan-Ramon González Pérez, Maria José Atienza Averós
González i Pérez, Joan Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 167-201 : il.
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.

El Poblament pirinenc : dinàmiques i perspectives de futur / Joan Ganau
Ganau i Casas, Joan


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 13-23 : il.
Resum en català i anglès.

Les comarques del Pirineu català han experimentat durant moltes dècades un continuat descens de la població. Sense indústria i comunicacions, aquest territori va quedar marginat de les dinàmiques econòmiques. El resultat va ser l'emigració: l'abandonament d'uns pobles, el buidament d'altres i la concentració de la població a les capçaleres dels fons de les valls. Malgrat que el turisme i la immigració d'aquest segle han mitigat o, fins i tot capgirat aquesta tendència, les causes profundes no han desaparegut. L'envelliment progressiu de la població pirinenca llasta el seu futur i calen polítiques decidides i valentes per transformar la dinàmica econòmica del Pirineu, obrir-la a una major diversificació i assentar les bases per a un creixement demogràfic i econòmic pel qual fa dècades que se sospira, però que encara avui no ha acabat d'arribar.

Repercussions del despoblament sobre el medi / Joan Manuel Soriano
Soriano López, Joan Manuel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 25-35 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

En aquest article es fa un repàs a les conseqüències que han tingut sobre el territori les dinàmiques demogràfiques, de caràcter negatiu, que han experimentat les comarques de muntanya al llarg dels darrers 150 anys, amb exemples puntuals sobre la Cerdanya i l'Alt Urgell. Si fins al tercer quart del segle XX l'efecte immediat del despoblament (dit d'una altra manera, de l'èxode rural) era l'abandonament del territori, l'estabilització i fins la recuperació discreta de la població en aquestes zones no ha suposat, tanmateix, el recobrament de la gestió d'aquests espais, atès que l'activitat centrada en el sector primari ha continuat davallant. Entre altres efectes del despoblament, es descriuen l'augment desordenat de les masses forestals, la pèrdua de patrimoni cultural, la desaparició de camins, la intensificació dels processos erosius i l'increment del risc d'incendis forestals.

Cabanes, tancats i llogarrets a l'alta muntanya : el Despoblat de Casesnoves i la llarga història de poblament, abandó i reocupacions del Pirineu / David Garcia Casas, Ermengol Gassiot Ballbè, David Rodríguez Antón, Niccoló Mazzucco, Sabina Lapedra Grau, Sara Díaz Bonilla, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 43-55 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les zones d'alta muntanya són espais idonis per a copsar el pas del temps. Per als habitants de les ciutats, en general, representen àmbits essencialment naturals que destaquen pel seu valor paisatgístic. A diferència d'altres medis, ens costa reconèixer-hi traces de la presència humana. No obstant això, les recents investigacions mostren que l'alta muntanya pirinenca ha estat habitada des de la Prehistòria. Aquestes recerques han permès descobrir una gran quantitat de restes arqueològiques, les més antigues de les quals daten de fa 10.000 anys. En aquesta comunicació volem presentar alguns d'aquests vestigis de poblament situats en dos moments diferenciats del temps. El primer, el Despoblat de Casesnoves, abandonat a finals de l'Edat Mitjana, que destaca per la seva gran quantitat de recintes habitacionals i tancats ramaders, a més d'un possible espai de culte. Després presentem els conjunts del Pletiu de Mainera i l'Orri Vell, relacionats amb la transhumància tradicional dels últims segles i que van ser abandonats en algun moment entre els segles XIX i XX. Finalment, volem exposar algunes reflexions sobre la importància patrimonial d'aquestes restes i les possibles aportacions que es poden fer des de l'Arqueologia del Territori a la gestió i planificació sostenible dels espais de muntanya.

El Paper de la immigració francesa en la demografia dels Pirineus als segles XVI i XVII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 83-97 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació pretén, per una banda, analitzar l'evolució demogràfica de les comarques pirinenques durant els segles XVI i XVII i, per l'altra, determinar la contribució dels immigrants francesos en l'evolució demogràfica d'aquests territoris. Per donar resposta a aquests interrogants han estat objecte d'estudi els fogatges de caràcter general de 1515 i 1553 i els censos de 1708 i 1717, els d'àmbit local de 1595 i 1613, així com els llibres de matrimonis dels segles XVI i XVII d'una trentena de parròquies de l'Alt Urgell, el Berguedà, la Garrotxa, el Ripollès, el Solsonès, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. En el cas de la Cerdanya, s'ha recorregut al buidatge dels capítols matrimonials a causa de la manca de registres de matrimonis dels segles moderns.

L'Evolució demogràfica de la Vall de Cabó i rodalia durant la 2a meitat del segle XIX (I) / Daniel Fité i Erill
Fité Erill, Daniel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 99-109 : il.
Resum en català i anglès.

L'objectiu d'aquesta comunicació és donar a conèixer alguns dels primers resultats del buidatge sistemàtic de les dades demogràfiques referents al municipi de la Vall de Cabó durant el segle XIX i primer quart del segle XX. Com tota recerca en curs, pateix de mancances; no obstant això, espero en futures aportacions anar concretant alguns dels aspectes que manquen desenvolupar en aquest treball, i que pugui ser una base sòlida des d'on hom es pugui introduir en aquesta interessant temàtica. L'article analitza els factors desencadenants del procés de creixement demogràfic fins al zenit poblacional de la dècada de 1860 i les dades disponibles referents als diversos censos de població entre 1860 i 1930.

Les Transformacions del paisatge des dels despoblaments tradicionals, de Sobrarb i Ribagorça, fins a les grans obres hidràuliques, detonants d'un despoblament forçat / Josefina Roma i Riu
Roma i Riu, Josefina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 111-123 : il.
Bibliografia. Discografia. Resum en català i anglès.

Les llegendes de despoblament tradicional, amb els darrers habitants d'un poble donant tot el terme a qui els acull, omplen la geografia de recomposicions de propietats, de poblaments i fins de deures cap a les devocions dels pobles desapareguts. D'aquells despoblaments vull passar a fixar la mirada a la febre de construcció d'embassaments que comença en les primeres dècades del segle XX. Efectivament, les grans obres hidràuliques han produït multitud de tragèdies i víctimes, moltes de les quals han estat situades a les comarques del Pirineu. Em centraré en els processos iniciats per les companyies hidroelèctriques, a Sobrarb i la Ribagorça aragonesa, en la construcció dels embassaments de Barasona, Jánovas i Mediano. Aquestes obres han estat la causa del despoblament de subcomarques senceres, com la Solana o la Ribera de Fiscal. Em proposo estudiar la història de com es va portar a terme la desqualificació de terrenys, amb l'ajut dels secretaris dels pobles, l'expropiació forçosa, sempre amb preus molt pel davall del valor que tenien per a la gent que els posseïa, i com es van anar modificant els projectes en recreixements successius que van engolir no sols les terres, sinó les cases i, sobretot, com en els darrers moments s'omplen els embassaments amb la gent encara dins de casa seva. També vull fixar-me en l'esperança que representa el retorn dels habitants, a vegades només per celebrar una festa patronal el més a prop possible del lloc on el seu poble va quedar ofegat per les aigües. En el cas de Mediano, el campanar del qual encara sura miraculosament, es va posar una campana en un moment en què les aigües havien deixat sec l'entorn. Jánovas és el procés més complet de retorn, amb la reconstrucció de cases i l'escola com a lloc de reunió dels antics descendents dels veïns, que s'ha convertit en un emblema de lluita dels pobles.

Més enllà dels nombres. La complexitat dels processos migratoris contemporanis a l'Alt Pirineu / Oriol Beltran
Beltran Costa, Oriol


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 125-139 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Les xifres del despoblament que mostren les comarques pirinenques des de mitjans del segle XIX i l'abandonament de molts nuclis de població s'han interpretat habitualment com les evidències de l'èxode massiu de la població rural de muntanya als principals centres urbans del país, arran sobretot de la seva industrialització. Una anàlisi contextual i crítica dels registres de població ofereix, no obstant, una perspectiva en què els moviments demogràfics no tenen un caràcter mecànic ni els seus efectes s'estenen tampoc de manera uniforme per tot el territori. A partir de l'examen de tres casos d'estudi relatius a la Val d'Aran i el Pallars Sobirà, es proposa una aproximació més elaborada sobre les causes dels processos migratoris contemporanis en aquestes comarques, les formes que adopten i els seus resultats.

Revitalitzant els indrets : toponímia i fonts orals a la Ribagorça / Jordi Suïls Subirà
Suïls Subirà, Jordi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 141-152 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'espacialitat cohesiona el coneixement compartit per una comunitat. Hem construït eines que permeten recollir i difondre la memòria sobre el territori, per tal de restablir el lligam que hi té la comunitat. Els materials ens aporten dades sobre la manera en què pensem i expressem l'espai.

Aproximació als nuclis despoblats de Cerdanya / Oriol Mercadal Fernàndez, Sara Aliaga Rodrigo, Martí Solé Irla
Mercadal i Fernàndez, Oriol


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 153-167 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Aquest treball sorgeix del buidatge de diferents fonts documentals així com de recórrer el territori de Cerdanya, Baridà i de la comarca veïna del Capcir, la qual cosa ha permès identificar i elaborar un llistat de nuclis i llogarets que actualment estan desapareguts o despoblats. La nostra proposta de treball és descriure les característiques i estat de conservació d'aquests despoblats o nuclis abandonats, elaborar una primera classificació tipològica i plantejar possibles hipòtesis sobre les causes i el moment d'abandó. Ens hem centrat en aquells que han estat localitzats en el territori, o dels que s'ha obtingut informació aproximada i concreta sobre la seva ubicació en la documentació o per transmissió oral. No obstant això, no hem obviat aquells dels quals, malgrat aparèixer en la documentació, no hem pogut obtenir cap constància física ni referencial de localització. Volem concretar que aquesta comunicació no pretén ser un treball aprofundit d'investigació, sinó un plantejament inicial per a futures línies de recerca.

Els Pobles abandonats de la Vall d'Àger i el Montsec / Cristina Masvidal Fernández, Francesc Fité Llevot
Masvidal Fernández, Cristina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 169-183 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Històricament, la Vall d'Àger i el Montsec havien estat territoris amb una densitat de població important, fet que va lligat indestriablement a l'existència, des del segle XI, del senyoriu d'Àger, el qual a partir del segle següent és la seu d'un fort vescomtat, centre polític, militar i administratiu. Primer les pestes del segle XIV, després la caiguda del comtat d'Urgell a partir del 1413 i les guerres civils següents inicien una etapa d'abandonament de pobles que no finalitzarà fins al segle XX, i que suposa una cadena de circumstàncies que es van afegint una rere l'altra fins a arribar a finals del segle passat als nivells més baixos de la història coneguda. Actualment, de la vintena de pobles que havien existit, només en queden set de poblats. mínimament.

"Un Poble abandonat" : les vicissituts de Senyús / Judit Brià Casarramona, Ana Lúa Cousillas Rúa
Brià Casarramona, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 185-200 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

El poble de Senyús, dins la vall de Cabó, és un poble abandonat des de mitjans del segle XIX amb una llarga història. Amb el desig de conèixer millor la seva història, i en especial la dels seus habitants, hem dut a terme un recull de les històries escrites pels mateixos habitants i guardades a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell (ACAU) juntament amb un breu estudi sobre l'evolució històrica de Senyús.

Consideracions sobre l'evolució del despoblament a la Val d'Aran : el cas del terçó de Quate Lòcs / Joan-Ramon González Pérez, María José Atienza Averós
González Pérez, Joan Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 213-227 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

L'equilibri territorial de la Val d'Aran ha estat condicionat pel canvi socioeconòmic que experimentà a partir de l'arribada de l'esquí amb l'emblemàtica estació de Baqueira-Beret. També l'obertura del túnel de Vielha va ser un factor decisiu en la vida aranesa, i, per tant, el Baish Aran ha perdut el paper de contrapoder de la capital en favor del Naut Aran, i ha esdevingut, no obstant, una reserva de la identitat del país. L'estudi de l'evolució demogràfic permet copsar com el nord de la Val d'Aran encara manté un pes específic important, tot i el creixement notable de la part alta en les darreres dècades. Comprovem l'eclosió de la població amb el fenomen miner a mitjans del segle XIX, la progressiva davallada fins als estralls de la Guerra Civil i la remuntada fins gairebé igualar aquell pic del nou-cents. Les dues poblacions més importants del terçó de Quate Lòcs són Les i Bossòst, molt properes entre sí i a la vegada amb serveis complementaris; però l'estudi de l'evolució demogràfica permet comprovar com gairebé sempre la darrera ha estat la més habitada. Canejan i la vall de Toran tenen la peculiaritat de comptar amb el nombre més destacat de petits nuclis habitats de l'Aran, dels quals destaca Bòrdius, que ha esdevingut una icona dels despoblats de muntanya.

Banyeres / Marçal Pradas Vidal, Lucia Campos Cobo, Paula Jardí Talavera, Nerea Timoneda Cruceira



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 229-236 : il.
Resum en català i anglès.

Situat a l'Alt Urgell i un nucli municipal de la Vansa i Fórnols, a la vall de la Vansa, l'actual despoblat de Banyeres és el centre del nostre treball d'investigació. Quatre estudiants de segon d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona us traslladem a l'antic poblat de Banyeres del segle XX per reviure el modus vivendi, les relacions socials, els matrimonis, baptismes o defuncions, entre d'altres, dels antics bonassos.

El Despoblat de Gramenet de Beranui i la masia de Batlle / Guillem Civit Vidal
Civit Vidal, Guillem


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 237-249 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

La despoblació dels territoris pirinencs ha estat un fenomen que s'ha vist en augment en els darrers anys. Una de les comarques més afectades és el Pallars Jussà, on existeixen diversos casos com els que han estat tractats en el present article, el poble de Gramenet de Beranui i la masia de Batlle, ambdós al terme municipal de la Torre de Capdella. Aquest cas, l'estudi del qual havia estat fins al moment inèdit, ha permès realitzar una investigació històrica d'aquests dos nuclis, on a partir de les fonts escrites s'ha pogut identificar la primera menció de Gramenet pels voltants del 1082, mentre que de la masia no en trobem cap referència fins al segle XVIII. L'estudi d'ambdós nuclis des d'un vessant arqueològic i amb l'ajuda de les fonts orals ha permès identificar i documentar fotogràficament les cases i altres espais que formen part de Gramenet i distingir les diferents parts de què es compon la masia, així com s'han pogut localitzar estructures construïdes amb la tècnica de la pedra seca, com ara límits de camins ramaders, tancats pel bestiar, orris i bancals, relacionats amb l'activitat ramadera i agrícola. Aquest estudi ha de permetre obrir noves portes a la investigació d'aquests nuclis que avui en dia estan deshabitats per tal de no perdre la seva història, tenint present que ells també formen part del territori i del nostre paisatge, que s'ha anat configurant amb el pas dels segles.