português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
AJUNTAMENT DE BARCELONA []
Referències trobades:
806   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 41
anar a la pàgina                         


1 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Una Colònia escolar de Vic a Torroella de Montgrí, els estius de 1931 i 1932 / text: David Pujol i Fabrelles ; fotos: Tipografia Balmesiana
Pujol i Fabrelles, David


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 20-23 : il. (Reportatge

La primera colònia escolar organitzada per la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vic va tenir lloc del 20 de juliol al 18 d'agost de 1931 a Torroella de Montgrí, amb l'assessorament de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. L'estiu següent, l'experiència es va repetir i se'n van fer dos torns, la qual cosa va comportar un agermanament improvisat entre la capital osonenca i la vila empordanesa.


Matèries: Colònies escolars ; República espanyola II ; Ajuntament ; Infància ; Educació en el lleure ; Crònica
Matèries:Ajuntament de Vic. Comissió de Cultura ; Ajuntament de Barcelona ; Associació Protectora d'Ensenyança Catalana
Àmbit:Vic ; Torroella de Montgrí
Cronologia:1931 - 1932
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/980000001388
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
Luchas callejeras : política y protesta social por el nomenclátor de Barcelona / Ricard Conesa
Conesa i Sánchez, Ricard


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 24 (2026) , p. 101-121 (Artículos
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El final de la dictadura franquista va obrir tota una sèrie d'interrogants sobre com s'havia de tractar el seu llegat cultural en l'espai públic. Els moviments socials durant la Transició política espanyola van dur a terme a Barcelona una labor organitzada i compromesa per al canvi de nom dels carrers de la ciutat, una labor que va ser recollida per les noves institucions democràtiques, no sense dificultats. En el present text es mostra com es va implantar el nomenclàtor franquista i com, durant la transició, les mobilitzacions veïnals i del Congrés de Cultura Catalana es van organitzar per a reivindicar la volta dels noms republicans i la seva catalanització. D'altra banda, veurem les diferents reaccions de l'Ajuntament fins que dugui a terme la renovació de la llista de carrers i creï la Ponència del nomenclàtor, l'instrument municipal encarregat de gestionar-la.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Carrers ; Nomenclàtors ; Memòria històrica ; Moviments socials ; Ajuntament
Matèries:Ajuntament de Barcelona ; Congrés de Cultura Catalana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1975 - 1979]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=10559793https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=10559791
https://doi.org/10.20318/hn.2026.8576
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
De l'acció cultural dels municipis / A. Porta Pallisé
Porta Pallisé, Antoni


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any I, núm. 15 (Setembre 1920), p. 265-267


Matèries: Ajuntament ; Política cultural ; Política educativa ; Política municipal
Matèries:Ajuntament de Barcelona ; Centre de Lectura de Reus
Àmbit:Barcelona ; Reus
Cronologia:1917 - 1920
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/187872
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Comunicació interna per al benestar emocional a l'Administració local: experiència de l'Ajuntament de Barcelona [Fitxer informàtic] / Joan Cuenca-Fontbona, Marc Compte-Pujol, Irene Cruz Gómez, [et al.]



Barcelona : Escola d'Administració Pública de Catalunya, 2025
1 recurs electrònic (88 p.) (Estudis de Recerca Digitals, 21) 

El present estudi deriva del projecte de recerca Comunicació interna i salut emocional en l'entorn laboral de l'Administració pública (CISEELAP), impulsat amb el suport de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. El projecte està liderat pel Dr. Joan Cuenca Fontbona, de la Universitat Ramon Llull (URL), amb la participació del Dr. Marc Compte Pujol, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la URL, de la Dra. Alba Ramírez Pagès i del doctorand Joaquim Espín Sánchez, també de la URL, i de la Dra. Irene Cruz Gómez, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració activa de l'Ajuntament de Barcelona, amb la mentoria institucional de Maria Rodríguez Rodríguez, i amb l'aportació experta de Maria Laura Verazzi Kuyumchoglu, en representació de l'Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), i de Montserrat Serra Torrent, de la Fundació Barbosa & Petit, ambdues vinculades a la societat civil i especialitzades en l'àmbit objecte de la recerca. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que els problemes de salut mental podrien esdevenir la principal causa de discapacitat el 2030. En aquest context, la comunicació és clau per mantenir la salut mental i emocional, ja que no només transmet informació, sinó que també crea comprensió i suport emocional. Aquest estudi explora la influència de la comunicació interna en la salut emocional i en el sentiment de pertinença del personal de l'Ajuntament de Barcelona. La metodologia ha combinat una primera part qualitativa amb entrevistes i grups de discussió, seguida d'una fase quantitativa basada en enquestes a 1.057 participants, que representen el 8,5 [per cent] del personal del consistori. S'han estudiat tres dimensions de la comunicació interna: canals, continguts (corporatiu, professional i convivencial) i models comunicatius (informatiu, persuasiu i interactiu), així com les seves associacions amb la salut emocional i la identificació dels treballadors amb la institució. Els resultats indiquen que la salut emocional de la plantilla presenta una associació positiva i significativa amb la diversitat de canals de comunicació, tot i que aquesta influència és moderada. Així, es confirma que, tot i contribuir a una millora emocional, la varietat de canals no és el factor determinant del benestar. Pel que fa als continguts, els temes de convivència (com ara la participació interna o la informació sobre altres companys) mostren un impacte més favorable en el benestar emocional en comparació amb els temes corporatius o professionals, cosa que evidencia la importància de promoure un ambient de col·laboració. Quant als models comunicatius, el model persuasiu registra la influència més significativa sobre la salut emocional, seguit del model informatiu, mentre que el model interactiu hi té un impacte menor. Això suggereix que els treballadors valoren més la comunicació que els inspira i motiva que no pas aquella que simplement fomenta el diàleg o la interacció. Respecte al sentiment de pertinença, l'anàlisi mostra que aquest sentiment augmenta a mesura que millora el benestar emocional, la qual cosa implica una associació directa i forta entre ambdós factors. A més, el benestar emocional no només té un efecte positiu per si mateix, sinó que també amplifica l'impacte dels canals i dels continguts comunicatius en la identificació dels empleats amb el consistori. L'anàlisi estadística confirma aquesta relació i indica que el model desenvolupat en l'estudi permet explicar fins al 65,7 [per cent] de la variabilitat observada en el sentiment de pertinença. Això significa que una gran part de les diferències en el grau de vinculació dels treballadors amb l'Ajuntament de Barcelona es pot atribuir als factors de comunicació interna i al nivell de benestar emocional. Els resultats evidencien la importància d'una comunicació interna eficaç, ja que no només contribueix al benestar emocional, sinó que també reforça el vincle entre els empleats i la institució i és essencial per construir una identitat corporativa sòlida i compromesa. L'estudi es presenta com un model replicable a altres administracions públiques, amb l'objectiu de reforçar una governança sostenible que situï les persones al centre de les polítiques institucionals i dels processos de presa de decisions en els àmbits del desenvolupament, la comunicació i la gestió de persones.


Matèries: Administració local ; Ajuntament ; Empleats municipals ; Treball ; Malalties laborals
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[2025]
Autors add.:Cuenca Fontbona, Joan ; Compte Pujol, Marc ; Cruz Gómez, Irene ; Espín Sánchez, Joaquim ; Ramírez Pagès, Alba
Autors add.:Escola d'Administració Pública de Catalunya
Accés: https://hdl.handle.net/20.500.14227/4687


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Mujeres y participación laboral en el Ayuntamiento de Barcelona, 1925-1950 / Marc Gil Garrusta, Joana Maria Pujadas-Mora
Gil Garrusta, Marc


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 85-109 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.


Matèries: Dona ; Treball de la dona ; Empleats municipals ; Ajuntament ; Administració local ; Dictadura de Primo de Rivera ; República espanyola II ; Franquisme ; Primer franquisme ; Depuracions polítiques
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1925 - 1950
Autors add.:Pujadas Mora, Joana Maria
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.432


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
Gobierno, administración y fiscalización municipal de la prostitución reglamentada en la ciudad moderna : Barcelona y el Servicio de Higiene Especial (1889-1892) / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 42 (2024) , p. 113-143
Exemplar dedicat a: "Espacio y acción política en las reformas de la ciudad liberal en España (1875-1936)". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest article s'acosta al fenomen de la reglamentació de la prostitució a Barcelona entre 1889 i 1892. L'interès historiogràfic d'aquest període s'explica pel fet que l'activitat quedaria durant aquests anys sota la competència directa del poder local, encarregant-se aquest últim d'abordar el procés de regularització dels serveis d'higiene especial en virtut del determinat amb la publicació de la Reial ordre del 4 de gener de 1889 per part del Ministeri de la Governació. L'anàlisi d'aquesta fase de municipalització exigeix atendre les característiques del projecte que l'Ajuntament de Barcelona va desenvolupar per a tractar una problemàtica de salut i ordre públic que havia crescut en paral·lel a l'expansió poblacional de la ciutat. El coneixement d'aquest procés requereix estudiar les dinàmiques de govern, administració i fiscalització de l'activitat prostitucional, teixides tant en l'àmbit de la política municipal com en el desenvolupament de la vida quotidiana de l'urbs.


Matèries: Prostitució ; Serveis municipals ; Salut pública ; Malalties venèries
Matèries:Ajuntament de Barcelona. Servei d'Higiene Especial
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1889 - 1992
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=9904668
https://doi.org/10.14201/shhc202442113143
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
El Pressupost extraordinari de cultura de 1908 : un projecte d'educació modern / Alfred Pérez-Bastardas
Pérez-Bastardas, Alfred


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 36 (tardor 2024), p. 11-13 : il.


Matèries: Ajuntament ; Pressupostos municipals ; Política municipal ; Política cultural ; Política educativa ; Renovació pedagògica ; Restauració
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1908
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-36.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 806
seleccionar
imprimir
Pere Falqués : l'arquitecte municipal de la Barcelona modernista / Joan Molet i Petit
Molet i Petit, Joan


Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Àmbit, 2024
202 p. : il., plantes ; 22 * 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788496645653

En aquest llibre, Joan Molet presenta la producció de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí (1849-1916), conegut per haver estat l'arquitecte municipal de Barcelona durant els anys del Modernisme. Després d'una introducció a l'arquitectura del període i a la vida de Falqués, descobrim els inicis de la seva carrera el 1874 com a arquitecte municipal, primer al seu Sant Andreu de Palomar natal i més endavant a Sant Martí de Provençals i a Badalona. A continuació, veiem com va maldar per obrir-se camí a Barcelona, va guanyar els concursos per a la reforma del Liceu i per a la urbanització de la plaça de Catalunya, i va formar part de l'equip selecte d'arquitectes de l'Exposició Universal del 1888.Tot seguit, la part més extensa del llibre descobreix la tasca de Falqués com a arquitecte municipal de Barcelona, càrrec que va obtenir el 1889 en substitució d'Antoni Rovira i Trias. És aquí on l'autor presenta i analitza els seus grans projectes, que havien de modernitzar Barcelona i convertir-la en una gran urbs europea: des de l'enllumenat elèctric del passeig de Gràcia fins a la construcció dels túnels del metro sota la Via Laietana, passant per la construcció de nous mercats, equipaments museístics, monuments commemoratius, noves dependències i escoles municipals, i fins i tot un frustrat palau reial.Tanmateix Molet no oblida fer referència als grans encàrrecs privats que Falqués també va obtenr en aquest període, com la Central Catalana d'Electricitat, d'un marcat caràcter industrial, o les cases del Baró de Bonet i de Bonaventura Ferrer, on deixa fluir el seu estil personal sumptuós i monumental, qualificat de ciclopeista . En resum, aquest llibre ens convida a descobrir un arquitecte oblidat, que va conrear un estil avui dia poc reconegut i que, en paral·lel als seus col·legues modernistes, va contribuir decisivament a la construcció de la Barcelona moderna. (Editorial).



Matèries: Arquitectes ; Ajuntament ; Modernisme ; Arquitectura ; Edificis
Matèries: Falqués i Urpí, Pere (1849-1916)
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1874 - 1916]
Autors add.:Ajuntament de Barcelona
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Josep Maria de Porcioles : biografia d'una vida singular / [ressenya] Alfons Aragoneses
Aragoneses, Alfons


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 160-161 (Ressenyes
Notes a peu de pàgina.
Ressenya de:
. Josep Maria Porcioles : biografia d'una vida singular / Josep Lluís Martín i Berbois. Barcelona : Base, 2021


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Franquisme ; Urbanisme ; Ajuntament
Matèries: Porcioles i Colomer, Josep Maria de (1904-1993)
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1904 - 1993
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/423270
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Eduard Miralles, la cultura com a passió / Eduard Miralles, [a cura de: Mikel Etxebarria Etxeita, Jordi Font i Cardona, Jordi Baltà Portolès]
Miralles Veintimilla, Eduard


Barcelona : Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, 2024
353 p. : gràf. ; 23 cm
També disponible la versió en línia. Textos en català i en castellà.

Cinc anys després del traspàs d'Eduard Miralles, el seu llegat intel·lectual es manté vigent com una peça essencial per entendre l'evolució de les polítiques culturals catalanes i la seva professionalització. Miralles va ser un dels grans referents en la formulació d'estratègies i models de gestió cultural a Catalunya, amb una mirada innovadora i compromesa que va transformar les pràctiques culturals a les institucions públiques. Des del seu paper en l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, institucions en què va exercir una influència directa durant quatre dècades, va contribuir a la construcció d'un pensament cultural sòlid, adaptat a les necessitats canviants de la societat. (Editorial).


Matèries: Homenatge ; Intel·lectuals ; Antologies ; Política cultural ; Gestió cultural ; Ajuntament ; Diputació provincial
Matèries: Miralles Veintimilla, Eduard (1961-2018)
Matèries:Ajuntament de Barcelona ; Diputació de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1961 - 2018
Autors add.:Etxebarria Etxeita, Mikel (Ed.) ; Font i Cardona, Jordi (Ed.) ; Baltà Portolès, Jordi (Ed.)
Autors add.:Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/20.500.12368/33704
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 806
seleccionar
imprimir
Les Nenes del Parc. Colònia Escolar permananent de muntanya de Berga (1932-1939) / Martí Boneta i Carrera, Jordi Ortega i Tous
Boneta i Carrera, Martí


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
151 p. : il. ; 25 cm (Esplendor
ISBN 9788419736437

L'estiu del 1932, l'anomenat "Pavelló de Suècia" es va aixecar a Berga com la nova Colònia Permanent de Muntanya provinent de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Un cop acabat l'esdeveniment, el govern nòrdic va decidir cedir la construcció a l'Ajuntament de Barcelona en suport de la seva política en pro dels infants. Una part la van destinar a la colònia amb noms d'indrets emblemàtics del Berguedà i una altra, a una gran sala polivalent on escoltaven molta música i feien teatre. El pavelló de fusta, amb la torre triangular, ocupava un extrem de l'antic Parc del Pla de l'Alemany de Berga. La colònia es complementava amb l'edifici d'obra on hi havia les habitacions i el menjador. La Colònia de Berga, juntament amb altres iniciatives de l'Ajuntament de Barcelona, tenia la finalitat d'atendre la gran quantitat d'infants de Barcelona que vivien en unes condicions de salut deplorables. Però també va tenir un vessant educatiu innovador que va portar a la pràctica unes metodologies renovadores. Les "nenes del parc" com les anomenava la gent de Berga , a part de les activitats més usuals, tenien responsabilitats a la colònia. (Editorial).



Matèries: Colònies escolars ; Ajuntament ; Política de benestar social ; Infància ; Dona ; Educació ; Renovació pedagògica
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Berga ; Barcelona
Cronologia:1932 - 1939
Autors add.:Ortega i Tous, Jordi


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 806
seleccionar
imprimir
Les Colònies escolars de l'Ajuntament de Barcelona a Taradell (1908-1915) / Xavier Burillo Royo
Burillo i Royo, Xavier


En: Nou vint-i-u : Taradell: història, imatges i memòria. Taradell, núm. 5 (desembre 2023), p. 183-196 : il.
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Colònies escolars ; Infància ; Ajuntament
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Taradell
Cronologia:1908 - 1915
Localització: B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
La Pandèmia de la Covid-19 a Barcelona / Carme Borrell
Borrell i Thió, Carme


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 178-180 : il. (Pensaments
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

M'agradaria que poguéssiu percebre d'alguna manera el que vam viure el personal sanitari, sobretot aquells dies en què la majoria de la població estava confinada, per poder-vos ajudar a entendre alguns dels impactes que aquella experiència tan intensa ens ha generat. Tot, absolutament tot, es va capgirar. Ens trobàvem en un escenari nou, incert i preocupant. D'un dia per l'altre, el nostre lloc de treball, suposadament segur, es va tornar reorganitzat, vulnerat i vulnerable. Se sabia tan poc de tot, malgrat les experiències d'altres països. Patíem no només pel nostre contagi, la nostra salut, sinó també per no contagiar el nostre entorn (companys propers, amics i família).


Matèries: Pandèmies ; COVID - 19 ; Administració local ; Ajuntament
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421117
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
La Sala de les Cròniques / Imma Puig Aleu
Puig i Aleu, Immaculada


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 17 (juny-agost 2007), p. 24-32 : il. (El nostre personatge


Matèries: Pintors ; Decoradors ; Ajuntament ; Edificis ; Decoració i ornamentació
Matèries: Sert i Badia, Josep Maria (1875-1945)
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1929
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Innovació democràtica : Com la participació pot eixamplar i aprofundir la democràcia : Barcelona 2015-2023 [Fitxer informàtic]



Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Foment de Ciutat, 2023
1 recurs en línia (129 p.) : il. (Barcelona en transformació
ISBN 9788491564799

Davant la percepció que la presa de decisions es troba cada cop més allunyada de la gent, aquest llibre recull experiències desenvolupades a Barcelona entre el 2015 i el 2023 per contribuir al debat sobre les polítiques d'innovació democràtica.(Editorial).


Matèries: Política municipal ; Democràcia ; Participació ciutadana ; Innovació tecnològica ; Vida política ; Ajuntament
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:2015 - 2023
Autors add.:Ajuntament de Barcelona. Gerència de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat
Accés: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/129535
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Aiguafreda, les colònies escolars i Agnès Armengol de Badia / Carola Duran Tort
Duran i Tort, Carola


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 47-57 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El treball presenta uns fets que eren desconeguts tant per part del poble d'Aiguafreda com dels seus historiadors. Es tracta de les colònies que l'Ajuntament de Barcelona va organitzar per millorar la salut d'un grapat de nenes assistents a les escoles municipals barcelonines. Les estades van tenir lloc al poble els anys 1907/1909 amb la col·laboració indispensable d'Agnès Armengol de Badia i de personatges importants de la localitat.


Matèries: Colònies escolars ; Escola municipal ; Dona ; Infància ; Catalanisme
Matèries: Armengol de Badia, Agnès
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Aiguafreda
Cronologia:1907 - 1909
Accés: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/376146 [exemplar complet]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 806
seleccionar
imprimir
La Barcelona que mai va ser. L'obra de l'Ajuntament republicà (1931-1936) / Alexandre Solano Budé
Solano Budé, Alexandre


Barcelona : Editorial Base, 2023
424 p. ; 24 cm (Base Històrica, 187) 

La proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 va situar al capdavant de Barcelona uns polítics d'un clar tarannà revolucionari, disposats a remoure els fonaments polítics de la ciutat. El present llibre desvela, de forma cronològica, uns temps convulsos, amb crisis i canvis de govern, en un pols entre els nous representants republicans i els defensors d'unes velles estructures que no volien perdre els antics privilegis. La Guerra Civil va truncar l'aprovació d'uns projectes que haurien transformat radicalment la ciutat de Barcelona tal com la coneixem avui en dia. Tot en el marc d'una Europa que tancà malament les ferides de la Gran Guerra i que ben aviat caminà vers el penya-segat d'una Segona Guerra Mundial. Malgrat la manca de personalitat jurídica de Catalunya per tenir plena representació exterior, la necessitat de reconeixement i de relació amb les altres nacions era tan important o més que si hagués tingut un Estat propi. (Editorial).



Matèries: República espanyola II ; Ajuntament ; Administració local ; Política municipal ; Vida política ; Republicanisme
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1931 - 1936
Localització: Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Properes vigílies de Sant Joan i Sant Pere de Barcelona / Alfred Pérez-Bartardas
Pérez-Bastardas, Alfred


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 30 (maig 2022), p. 52 : il.
Inclou reproducció facsímil del ban.


Matèries: Ajuntament ; Bans ; Festes populars ; Festa de Sant Joan
Matèries: Bastardas i Sampere, Albert
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1909
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-30.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Local Government, Passive Defense and Aerial Bombardment in Barcelona during the Spanish Civil War, 1936-9 / David A. Messenger
Messenger, David A.


En: Journal of Contemporary History. Vol. 56, núm. 4 (2021) , p. 1084-1101
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Bombardeigs aeris ; Defensa ; Protecció civil ; Refugis antiaeris ; Ajuntament
Matèries:Ajuntament de Barcelona ; Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://journals.sagepub.com/doi/full/10.1177/0022009421997898 [Accés restringit]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 806
seleccionar
imprimir
Text complet
Donativo del Excmo. Ayuntamiento de Barcelona



En: Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Año IX, núm. 82 (26 de abril 1892), p. 5-6


Matèries: Biblioteques ; Ajuntament ; Llegats i donatius
Matèries:Biblioteca Museu Víctor Balaguer ; Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Barcelona
Cronologia:1892
Accés: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1102829 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 41
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3