La Transformacio del patrimoni. Patrimoni arquitectònic / Barto Busom
Busom, Barto


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 130-135 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Són aquestes ratlles una petita reflexió, sorgida de les oportunitats d'haver pogut col·laborar, com a arquitecte, en diversos processos de transformació del nostre patrimoni, entès com a bé material. La transformació del Patrimoni arquitectònic, una actitud i una oportunitat de posar en valor les paraules de JV Foix. "M'exalta el nou i m'enamora el vell".

Patrimoni digital / Marc Hernández Güell
Hernández Guell, Marc


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 136-141 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Un adagi a l'entrada de l'Arxiu Municipal de Girona dona la benvinguda als visitants: "Els arxius no són un regal dels nostres pares, són un préstec dels nostres fills." En efecte, el patrimoni cultural que no es cuida i no s'atén s'acaba perdent o deteriorant d'una manera o altra. És, per tant, necessari donar als béns culturals els millors tractaments disponibles a cada moment per tal de garantir-ne el coneixement i la continuïtat i transmissió intergeneracional. En aquest article parlarem del patrimoni cultural digital, que és el resultat de l'aplicació sobre el patrimoni cultural de les eines i tractaments propis de l'era digital en la qual estem immersos.

El Nostre passat, també és el nostre present i futur / Carles Caballero Peña
Caballero Peña, Carles


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 142-144 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Avancem cap a la consolidació de l'era digital, una situació en què els arxivers i els conservadors es veuran immersos en una nova problemàtica d'imatges sense suport, fungibles i absolutament efímeres. A mesura que ens separem del segle XX comencem a entreveure els greus problemes que presentarà la conservació dels arxius nadius digitals.

Idees al voltant de la conservació i la gestió d'arxius fotogràfics / Laura Terré Alonso
Terré Alonso, Laura


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 145-148 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Avancem cap a la consolidació de l'era digital, una situació en què els arxivers i els conservadors es veuran immersos en una nova problemàtica d'imatges sense suport, fungibles i absolutament efímeres. A mesura que ens separem del segle XX comencem a entreveure els greus problemes que presentarà la conservació dels arxius nadius digitals.

Educació en el patrimoni. Què és i per a què serveix? / Mia Pérez Tolrà
Pérez Tolrà, Mia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 149-150 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Partint de la certesa que "som el resultat de què i qui ens ha precedit", la importància d'educar en el patrimoni és primordial. Ara bé, el concepte de patrimoni no és estàtic. Varia i s'adapta a cada realitat, però el definim a grans trets, com tots aquells béns tangibles i intangibles d'important valor per al coneixement, creences, diàleg, cultura, llengua, etc. i que ens defineixen com a societat i com a individualitat.

La Plataforma Tu Ets Entorns Terrassa! / Toni Sanllehí Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 151-153 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La plataforma creada amb la denominació TU ETS ENTORNS TERRASSA! va néixer per donar a conèixer i protegir els valors naturals i agrícoles dels diferents espais a l'entorn de la ciutat de Terrassa i sobretot per la necessitat de mantenir els connectors ecològics amb altres espais protegits o no de la comarca del Vallès Occidental.

La Seu d'Ègara. Diàleg entre el patrimoni, la cultura i les arts / Carles Sánchez Márquez
Sánchez i Márquez, Carles


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 154-156 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La Seu d'Ègara és un testimoni extraordinari de la pintura i l'arquitectura en època medieval. Des del neolític fins a l'actualitat, aquest espai carregat de cultura i història ha estat habitat per diverses civilitzacions que hi han deixat la seva empremta. Des del poblat ibèric d'Egosa i el municipi romà d'Ègara, fins a la creació de la seu episcopal d'Ègara al voltant de l'any 450, i la posterior canònica de Santa Maria de Terrassa, al segle XII.

El Valor del patrimoni documental / Montserrat Cuyàs Artigues, Teresa Cardellach Giménez
Cuyàs i Artigues, Montserrat


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 157-159 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Quan es parla de patrimoni cultural, en general, acostumem a pensar en el patrimoni arquitectònic, en el museístic, en el monumental, en el que es troba a peu de carrer, i que és visible a simple cop d'ull. Sovint, queda en un segon pla el patrimoni documental, els documents, els llibres, les fotografies, les pel·lícules o els audiovisuals. Fins ara, allò que considerem patrimoni documentaestà fixat en suports molt fràgils: pergamí, papir, paper, cel·luloide, plaques de vidre, cintes de vídeo, films, etc., que requereixen unes condicions de conservació específiques i acurades. El patrimoni documental no pot estar exposat al carrer, ni en vitrines de manera permanent, sinó que està preservat als arxius, a les biblioteques i els centres especialitzats; hemeroteques, filmoteques, etc. Però el valor del patrimoni documental no prové de la seva extrema fragilitat i dificultat de preservació, sinó de la informació que conté, del seu contingut, del que transmet. I aquesta informació és la que cal posar en valor, explicar-la en el seu context, tractar-la i valorar- la per oferir-la a la ciutadania.

Patrimoni arquitectònic i especulació immobiliària / Sílvia Margalef Callau
Margalef Callau, Silvia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 160-162 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

No cal dir que la Terrassa actual és hereva d'una important tradició tèxtil i modernista que ha marcat el seu paisatge urbà fins a dia d'avui. Fàbriques, magatzems, residències de la burgesia, cases d'obrers, entre d'altres, encara romanen presents als carrers i formen part indissoluble de la imatge i identitat terrassenca, fins al punt que aquest ric patrimoni industrial ha esdevingut l'eix central de promoció turística de la ciutat. Molts d'aquests elements arquitectònics amb valor històric, ara entesos com a recurs i com a oportunitat, els podem trobar convertits en noves peces urbanes que acullen equipaments públics, habitatges o altres usos. D'aquesta manera s'assegura preservar els vestigis que van donar vida a un lloc i van configurar un espai, garantint el seu futur i conservació.

Llengua i patrimoni : la terra dels pares / Jaume Aulet Amela
Aulet i Amela, Jaume


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 163-166 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Si la llengua que hem heretat dels nostres pares configura allò que som, segur que és l'element essencial del nostre "patrimoni". El patrimoni -recordeu la definició del diccionari- és allò que heretem. I bàsicament ho heretem dels nostres pares i, per tant, és "de casa nostra" (havíeu retingut l'expressió, oi?). I allò que heretem dels nostres pares -segueixo l'argumentació lingüística (i ara també etimològica)- no és altra cosa que la "pàtria". Per això "pare" (el "pater" llatí), "pàtria" i "patrimoni" tenen la mateixa arrel etimològica. Ho veieu, doncs, per què la llengua és tan important a l'hora de definir el "patrimoni"? I és que la llengua no enganya mai. El problema és que no valorem prou allò que ens diu i ens fa saber.

Terrassa fa pudor (en la ciutat desaromatitzada) / Ander Zurimendi
Zurimendi, Ander


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 167-169 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Les ciutats pateixen un procés de pèrdua d'olors genuïnes (i per tant, de patrimoni immaterial). Està directament associat amb els canvis socioeconòmics i l'afebliment dels trets idiosincràtics locals. Recorrem Terrassa amb un mapa de les olors que encara trobem i d'altres que ja no hi són.

Patrimoni i turisme, una simbiosi del tot profitosa / Jordi Garreta Clusella
Garreta i Clusella, Jordi


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 170-173 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El patrimoni cultural és un factor determinant de l'atractiu turístic de Catalunya, i molt especialment de Barcelona que, com és prou sabut, és la principal marca amb què Catalunya es presenta al món, i la que atreu cada any més milions de turistes. Òbviament, no és l'únic factor, ja que el paisatge, les platges, l'estil de vida i molts altres elements sumen en l'oferta de la destinació i generen la imatge que motiva tants i tants visitants del nostre país. Però sí que és un factor clarament diferencial i que ajuda a destacar l'oferta de Barcelona, i de Catalunya en general, d'altres destins que competeixen en oferta de platja, de paisatge i de bona climatologia.

Pandèmies presents i futures : com ens hi hem d'enfrontar? / Salvador Macip
Macip, Salvador


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 174-177 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Cal que es descrigui una línia clara d'actuació en cas de malalties infeccioses, basada en el que ja sabem que funciona. I és important que aquest coneixement bàsic el tinguin els governs de tots els països, amb la capacitat d'interactuar i coordinar-se entre ells dins i fora de les fronteres, cosa que hem vist que no som capaços de fer en aquest moment d'una manera prou satisfactòria. Hem d'aprofitar tot el coneixement que hem acumulat al llarg dels darrers mesos per analitzar què s'ha fet malament i evitar repetir errors.

La Pandèmia de la Covid-19 a Barcelona / Carme Borrell
Borrell i Thió, Carme


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 178-180 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

M'agradaria que poguéssiu percebre d'alguna manera el que vam viure el personal sanitari, sobretot aquells dies en què la majoria de la població estava confinada, per poder-vos ajudar a entendre alguns dels impactes que aquella experiència tan intensa ens ha generat. Tot, absolutament tot, es va capgirar. Ens trobàvem en un escenari nou, incert i preocupant. D'un dia per l'altre, el nostre lloc de treball, suposadament segur, es va tornar reorganitzat, vulnerat i vulnerable. Se sabia tan poc de tot, malgrat les experiències d'altres països. Patíem no només pel nostre contagi, la nostra salut, sinó també per no contagiar el nostre entorn (companys propers, amics i família).

La Tragèdia viscuda des de dins / Dra, Queralt Soler Campins
Soler Campins, Queralt


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 181-184 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

M'agradaria que poguéssiu percebre d'alguna manera el que vam viure el personal sanitari, sobretot aquells dies en què la majoria de la població estava confinada, per poder-vos ajudar a entendre alguns dels impactes que aquella experiència tan intensa ens ha generat. Tot, absolutament tot, es va capgirar. Ens trobàvem en un escenari nou, incert i preocupant. D'un dia per l'altre, el nostre lloc de treball, suposadament segur, es va tornar reorganitzat, vulnerat i vulnerable. Se sabia tan poc de tot, malgrat les experiències d'altres països. Patíem no només pel nostre contagi, la nostra salut, sinó també per no contagiar el nostre entorn (companys propers, amics i família).

Aprofitant la pandèmia per mercantilitzar més la salut / Núria Martí Sató
Martí Sató, Núria


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 185-187 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Les llistes d'espera maten. La salut no és un negoci. Retallar en sanitat és assassinat. Han sigut algunes de les consignes més cridades durant aquests últims anys en les mogudes en defensa de la sanitat pública. No sabíem, però, que això de "retallar en sanitat és assassinat" arribés a fer-se tan evident com en aquesta pandèmia. Encara és aviat per fer un balanç del nombre real de morts, però el que sí que podem dir és que la situació del sistema sanitari condiciona la capacitat de reacció davant d'una epidèmia com aquesta, no només des del punt de vista de llits o respiradors de què es disposa, sinó també de la capacitat de valoració epidemiològica, d'avaluació de les necessitats logístiques previsibles.

El Covid que ens va tornar a fer invisibles / Daniel Jorquera
Jorquera, Daniel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 189-191 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Només cal pensar en com ens va costar d'entendre com a societat el confinament. Doncs ara, intenta posar- te a la pell d'una persona amb discapacitat intel·lectual, i en alguns casos amb trastorn de conducta o trastorn mental, i explica-li que hem de quedar-nos tancats a casa, que hem que posar-nos una mascareta, que no ens podrem tocar, que tot aquell món i aquelles rutines que li donaven confiança i seguretat desapareixien d'un dia per l'altre. Explica-li que ja no et veurà la cara, perquè per a la seva protecció la portaràs pràcticament coberta. Explica-li què és un virus que està provocant una pandèmia mundial sense precedents en la nostra època. Fes-li entendre que si té família, no podrà veure-la en molt de temps i quan ho faci serà a través d'una pantalla. Creume, no va ser fàcil.

Efectes de la pandèmia de Covid-19 a la Fundació Busquets / Miquel Font Roca, David Carmona Vieitez, M. Carmen Serrano Saavedra
Font Roca, Miquel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 192-196 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Des de fa més de vint-i-cinc anys, participo a la Fundació Busquets, primer com a secretari i, posteriorment, com a president del seu Patronat, i no recordo un fet que hagi trastocat tant el tercer sector, en la llarga història i trajectòria de la institució en l'atenció social a les persones en risc o en situació d'exclusió. Malgrat aquesta greu situació provocada per la Covid-19, des de la Fundació s'ha procurat que el seu impacte causés i afectés al mínim possible totes les persones que necessiten la nostra atenció continuada.

Drets vulnerats durant la pandèmia / Isabel Marquès Amat
Marquès Amat, Isabel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 196-198 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

El 14 de març del 2020 es va decretar l'estat d'alarma a causa de la Covid-19, i totes les dependències municipals, inclosa la Masia Freixa, seu de la Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa, van ser tancades al públic en general i al personal de l'administració municipal. A partir d'aquell dia, i fins al 25 de juny, l'equip de la Sindicatura va treballar online: atenent les trucades telefòniques de la ciutadania per respondre a les consultes o per resoldre qüestions que afectaven els seus interessos legítims. Cal remarcar que moltes de les estructures que asseguraven l'estat del benestar de tota la ciutadania en general se'n van anar en orris!

L'Associacionisme veïnal durant la pandèmia de Covid-19 / Pol Torres Márquez
Torres Márquez, Pol


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 199-201 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

L'esclat de la pandèmia, per tant, ha marcat un punt d'inflexió en les entitats veïnals sense ànim de lucre en la part econòmica, ja que hem seguit afrontant els pagaments, com per exemple els subministraments tant de llum com d'aigua o internet. Però la part social es va accentuar molt amb la pandèmia, ja que encara que tinguéssim la treballadora que oferia assessorament, mediació i informació sobre els ERTO, per poder seguir mantenint l'entitat en un estat òptim econòmicament, diversos membres voluntaris de l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Jofresa van actuar en diverses mesures per tal de fer més lleuger el confinament.