Conflictes jurisdiccionals entre la monarquia i la Diputació del General de Catalunya recollits a un còdex de la reina Maria de Castella (s. XV) / Pere Ripoll Sastre
Ripoll Sastre, Pere


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 87 (2025) , p. 35-66 (Manuals de poder) 
Notes a peu de pàgina.

El text que es presenta analitza un dels manuscrits que apareixen durant el segle xv per tractar la dimensió jurídica i la gènesi institucional de la Diputació del General de Catalunya. Es tracta d'un document que es crea a instància de la monarquia i que dedica una part destacada, que és la que centra l'anàlisi d'aquest estudi, a la casuística sorgida dels xocs entre jurisdiccions que es produïren entre el General i l'Administració reial, i que ens mostra com la monarquia va haver de recordar constantment als seus oficials que no només no podien envair les competències de la Generalitat, sinó que també en determinades qüestions restaven sotmesos als dictàmens d'aquesta.

Nou Registre de Cancillería entorno de la Riba del s. XIV / Jordi Rius i Jové
Rius i Jové, Jordi


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 179-186
Inclou apèndix documental.

L'aportació que fem amb aquest article havia de ser obra del malaurat professor, es tracta d'una tasca tot just iniciada per ell a les planes de la revista El Brugent on havia de publicar l'estudi de nou registres de cancilleria que donen notícies de la Riba, únicament arriba a publicar l'anàlisi de dos d'aquests nou registres, sense presentar-ne la transcripció, per aquest motiu aprofitem l'avinentesa per publicar la transcripció conjunta i completa d'aquests registres. Hem de lamentar però, que la premura de temps en l'elaboració d'aquest article no ens permet de fer-ne l'estudi històric corresponent.

Les Rendes reials a Tarragona. Anys 1286-1289 / Maria Montserrat Sanmartí i Roset
Sanmartí i Roset, Maria Montserrat


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 159-168
Notes a peu de pàgina.

Alfons el Liberal regnà de l'any 1286 a l'any 1291. Durant els quatre primers anys fou batlle general de Catalunya en Romeu Gerart. Aquest batlle ens deixà un llibre de comptes on va especificar totes les rebudes i pagaments que feu mentre va ocupar el càrrec. El llibre, escrit en català i en clara lletra gòtica catalana, és admirable per la pulcritud i ordre que s'observa en quasi totes les pàgines. El registre té la signatura següent: Serie-Mestre Racional; Secció- Reial Patrimoni, número 966, Arxiu de la Corona d'Aragó. Está format per quatre quaderns,de paper. Cada quadern correspon un any. El quart quadern, però, a més de comprendre l'últim any té un apèndix de notes de molt diversa classe que serveixen per explicar pagaments, viatges, ordres reials, nomenaments...

Excelentissimo señor, Por parte de los iurados de la Vniversidad de la villa de Bañolas, sita en el Empurdan deste Principado de Cataluña, se presento al Rey ... un memorial suplicandole fuesse de su real servicio hazerles merced de poderse rehunir la dicha villa a la Real Corona, pagando al abad la cantidad por la qual fue empeñada por la serenissima señora doña Eleonor ..., governadora y lugarteniente del señor rey don Pedro de Aragon ...

Ajuntament de Banyoles.


[Cataluña?] : [s.n.], [1682 o post.]
15, [1] p. ; 32 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. 1682 és la data més moderna que se cita al text. Tít. obtingut de l'epígraf i les 1es línies de text.

Una Conjura dels tarragonins contra l'autoritat (1276) / Carme Batlle Gallart
Batlle i Gallart, Carme


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, fascs. 133-140 (1976-1977) , p. 203-208 + [4] p. làm. : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Un Memorial de rendes reials de principis del segle XV / Prim Bertran i Roigé
Bertran i Roigé, Prim


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, fascs. 133-140 (1976-1977) , p. 217-230
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

La Comuna del Camp / [Maria Recasens Rovira]
Recasens i Rovira, Maria


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 309-326

Les Relacions de Catalunya amb la monarquia durant el segle XVI / [Ricardo García Cárcel]
García Cárcel, Ricardo


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 39-44

Señor, Los iurados y universidad de la villa de Valls en el campo de Tarragona, principado de Cataluña población de casi 1500 vezinos dizen: que siempre han sido tan leales como directos y legitimos vassallos de V.R. Magestad y su Real Corona como lo manifiestan en este presente memorial con animo deliberado de reintegrarse y bolver a su costa al Real Patrimonio de V. Magestad y salir de las opresiones, vejaciones y malos tratamientos de los ministros de los arçobispos de Tarragona cuyos dizen ser señores de la dicha villa de Valls (sin atender a que el tal dominio es temporal por un interin) respecto del empeño que della hizo el señor rey don Iuan el Primero de Aragon en 4 dias del mes de diziembre del año passado de 1391 al arçobispo Enneco (empeño que fue y se hizo con clausula de facultad de poderse redimir y quitar en qualquier tiempo)

Ajuntament de Valls.


[S.l.] : [s.n.], [no abans 1675]
[8] p. ; 29 cm
L'any 1675 és la data més moderna citada al text. Títol obtingut de l'epígraf i de les primeres línies de text.

Por la vniversidad de la villa de Valls, arçobispado de Tarragona, contra el Procvrador fiscal de la Corte ecclesiastica del arçobispado y la reverenda comunidad de dicha Villa : en la cavsa de contencion qve entre las Cortes ecclesiastica y secular se ventila delante el ... Canceller del Principado de Cataluña y sus Condados

Ajuntament de Valls.


[S.l.] : [s.n.], [no abans 1675]
[10] p. ; 29 cm
L'any 1675 és la data més moderna citada al text.

Pere el Cerimoniós i Balaguer / Francesc Fité
Fité i Llevot, Francesc


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 15-24 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

En aquest estudi volem fer palès l'impuls que va rebre la ciutat de Balaguer, a nivell urbanístic, a través del comtes d'Urgell, primerament per part dels de la nissaga del llinatge Cabrera i tot seguit, de forma més destacada, pels comtes del Casal Catalano- aragonès. Fem un repàs de la seva acció de govern i de les fundacions que efectuaren, sobretot de convents, inclosa la nova seu parroquial de Santa Maria. No endebades Balaguer es convertí en capital comtal, promovent- hi dits comtes la seva residencia al Palau Formós, on hi havia hagut el palau hudí, dins el recinte de la Suda, així com el seu panteó i altres obres d'embelliment de la ciutat, com la plaça del mercadal o l'acabament del recinte de muralles, degut al creixement de la ciutat. Pere el Cerimoniós que va néixer a Balaguer, fill dels comtes Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, quan fou rei participà d'aquesta política de promoció de la ciutat de Balaguer com destaquem.

La Forja i el desenvolupament del condomini de Tarragona / Eduard Juncosa Bonet
Juncosa Bonet, Eduard


En: 183090 La Repoblació del Camp de Tarragona : estat de la qüestió. Tarragona : Silva, 2018. p. 41-71

Entre l'Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516) / [ressenya de:] Esther Tello Hernández
Tello Hernández, Esther


En: Hispania. Madrid. Vol. 82, núm. 270 (2022) , p. 268-269 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Conesa Soriano, Julia. Entre l'Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516). Madrid : Casa de Velázquez, 2020

El Cabildo de Barcelona con la justicia y ayuntamiento de la Villa de Sitges sobre incorporación a la Corona



[Sitges] : [s.n.], [1804-1806]
[111] f. ; 30 cm
Text manuscrit.

Manifest legal de la justicia que assisteix al procurador fiscal patrimonial y a la universitat de la vila i terme general de Sitges, Quadra dels Gassons y Capdecens en la causa antiga que segueixen contra lo Molt Illustre Capitol de Canonges de la ... Catedral de Barcelona ... per la reducciò de la jurisdicciò y rehuniò a la real corona ...



Barcelona : per Barthomeu Giralt ..., 1706
35, [1] p. ; 28 cm
03.11.1706" es la data més moderna citada en el text. Text signat per Cervera y de Ferrer V.J.D.

Satisfacion a los motivos con que el Syndico de la villa de Sitjes ha suplicado ultimamente a la Reyna nuestra señora (Dios la guarde) se sirviesse reunir aquella villa à la Real Corona

Ajuntament de Sitges.


Barcelona : por Iosef Forcada, delante el Palacio del Rey, 1674
[28] p. ; 29 cm
Signat: Dr. Luis de Valentià. Títol obtingut de l'epígraf; el precedeix: Iesus, Maria, Ioseph con los Santos Tutelares.

La Teranyina de l'endeutament : del llegat de Jaume II el Just a la progressiva sagnia del patrimoni reial a Catalunya / per Jordi Olivares
Olivares i Periu, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 77 (2020) , p. 5-26
Notes a peu de pàgina.

resum.

Els Llibres de privilegis i canalars de Mataró (1294-1819) / edició a cura de Jesús Rodríguez Blanco, Alexis Serrano Méndez



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2020
725 p. ; 24 cm (Llibres de privilegis, 16) 
Bibliografia. Textos en català i llatí.
ISBN 9788413032184
ISBN 9788413032191

Compilació dels privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779). El privilegi atorgat per Alfons el Magnànim el 27 de juny del 1419 és a la base de la constitució del primer embrió de govern o d'autogovern municipal mataroní. I, a la vegada, és un bon exemple per entendre, o explicar, què eren o què entenem per privilegis (reials, però no només) durant les edats mitjana i moderna. Com la majoria de privilegis reials, el del 1419 conté tota una sèrie de capítols o articles, tretze en concret, amb concessions o prerrogatives que el monarca atribuí als mataronins, entesos en el sentit ampli d'habitants del terme del castell de Mataró. Mataró aconseguí, el 20 de març del 1702, el privilegi de ciutat, una de les grans fites de la nostra història local. Com en altres indrets, aquests privilegis eren recollits en compilacions, volums que s'havien designat, tradicionalment, com a llibres de privilegis i canalars, mot que, en català antic, significa calendari i que, per tant, designa, en aquest context, aquells fets o dates assenyalades de les quals es volia, o calia, conservar memòria. (FN).

Patronato regio entre Cataluña y la Italia española (siglos XVI - XVII) / Valeria Cocozza
Cocozza, Valeria


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2020) , p. 25-44 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Fixant la mirada en les relacions entre la Itàlia espanyola i Catalunya, el present article ofereix una anàlisi comparativa de les pràctiques de les carreres episcopals de patronat regi. En particular, s'estudia la formació i circulació de les elits eclesiàstiques en el si de la xarxa episcopal de patronat regi i de la monarquia ibèrica. L'emblemàtica i prestigiosa carrera desenvolupada a Catalunya pel napolità Benet de Tocco evidencia el paper que els eclesiàstics de cort van tenir, no només en el govern de les diòcesis assignades, sinó a les xarxes de poder de les famílies a les quals pertanyien. Quina va ser la circulació d'eclesiàstics regis a la Mediterrània moderna i al sistema imperial espanyol? Quins van ser els bisbes seleccionats per a l'assignació de les diòcesis de patronat regi? Què significava el seu trasllat? Aquest article procurarà donar algunes respostes a aquestes preguntes.

La Legislació borbónica sobre mariners hispànics en el segle de les llums / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 39 (2020) , p. 143-163 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta algunes innovacions legislatives amb què la monarquia borbónica volia modernitzar i fer més eficient la seva marina, alhora que en millorava l'organització i la condició social.