L'Edicte d'1 d'abril de 1720 i el tancament de fronteres : ¿Por al contagi de la pesta o al retorn dels fusellers reformats? / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, PereEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 159-177
Notes. Inclou transcripció de l'edicte. Resum en català i anglès.
L'arribada de la notícia de la pesta de Marsella a Barcelona, la darreria del juliol de 1720, va mobilitzar les autoritats borbòniques que, ben aviat, van decidir tancar la frontera terrestre i marítima amb França, i així va restar fins al 1723. La por al contagi de pesta va portar a imposar un seguit de mesures per barrar l'extensió de l'epidèmia, bàsicament el control de persones, mercaderies i correus que poguessin arribar de les zones infectades i de França, en general. El cert és que la pesta de Marsella no va depassar en cap moment els marcs de la Provença. Les mesures de control de la frontera terrestre, la línia pirinenca, és clar, però també la costa mediterrània, van servir per reprimir qualsevol brot de dissidència austriacista que hi hagués en territori català (Joan Mercader ha qualificat la repressió empresa la primavera de 1720 de molt més cruenta que la posterior a la caiguda de Barcelona el 1714), alhora que els fusellers de muntanya que havien quedat a l'altra banda de la frontera, a Perpinyà sobretot, després de la fi de la Guerra de la Quàdruple Aliança, no van poder tornar fins el 1723. Cordó sanitari, però, sobretot, mesura per reprimir la dissidència interna, en cap moment qualificada d'austriacista o d'imperial, sinó assimilada a la persecució del bandolerisme (de "facinerosos", són qualificats els imperials i austriacistes). S'ha de tenir en compte que la incursió pirinenca de les tropes de Berwick el 1719 va anar precedida i acompanyada d'una revolta generalitzada al Principat, bàsicament protagonitzada per sectors pagesos i alguns menestrals de les comarques situades al sud de Barcelona, on Carrasquet, i altres, van posar en qüestió el control territorial de la nova Administració borbònica.
