La Difusión de la energía nuclear en el sur de Europa : los grandes proyectos de Cataluña / Faustino Acosta-Ortega
Acosta Ortega, Faustino


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona. Vol. 33, núm. 90 (2024) , p. 105-139
Referències bibliogràfiques.

El crecimiento esperado de la demanda eléctrica y la insuficiencia de las fuentes de producción tradicionales (basadas en la producción hidroeléctrica y en centrales térmicas convencionales) llevaron a que las empresas eléctricas en Cataluña proyectasen la construcción de hasta ocho plantas nucleares de alrededor de 1.000 MW de potencia. Los efectos de la crisis del petróleo sobre la demanda provocaron una sustancial reducción del proyecto, que se vio limitado a cuatro unidades con autorización previa a mediados de la década de 1970. A diferencia de lo ocurrido con las centrales de primera generación, las empresas promotoras fueron las principales protagonistas de las decisiones relacionadas con el emplazamiento, la tecnología y los suministradores, sujetas tan solo a las preceptivas autorizaciones, mínimos requeridos de participación nacional y principios de seguridad nuclear.

Dues veus, un mateix horitzó: la transició energètica al territori. Entrevista a Carles Riba i Pep Salas / Silvia Guillén Navarro
Guillén Navarro, Silvia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 9-14 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Cada vegada som més, consumim més i exigim més. També quan parlem d'energia. Les nostres fonts habituals són els combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural...) i l'energia nuclear, però aquestes aviat resultaran insuficients. Urgeix, per tant, un canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. Cal un nou model i una nova cultura energètica basada en les energies renovables i locals que posi el focus més enllà, en les futures generacions. Carles Riba i Pep Salas són dues de les veus més autoritzades en matèria d'energia i transició energètica. Es porten 30 anys de diferència i, malgrat pertànyer a dues generacions ben diferents, tots dos aposten per fer aquest canvi abans que sigui massa tard. Aquestes són algunes de les reflexions que hem extret de la conversa pausada que van tenir aquest estiu a la seu del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Marc conceptual sobre energia i territori / Carles Riba Romeva
Riba i Romeva, Carles


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 15-22 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

La crisi energètica i climàtica dels combustibles fòssils assenyala la fi d'una etapa en què es fa ineludible la transició progressiva vers les fonts d'energia renovable. La diferent naturalesa d'aquestes fonts energètiques renovables respecte als combustibles fòssils configura un context de veritable canvi de civilització on els requeriments de territori per a la captació d'energia esdevindran un factor clau. En la part final de l'article s'exposen uns principis de transició energètica i la seva governança.

Col·lapsar o teixir un nou model / Eduard Furró Estany
Furró Estany, Eduard


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 23-30 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Avui vivim immersos en un teixit fortament cohesionat, amb un ordit de comportaments socials i una trama de combustibles fòssils i urani, molt difícil de modificar. Cal canviar la trama per una de fonts renovables i adaptar l'ordit social a aquesta nova trama, tot mantenint l'estabilitat del teixit. I per escometre aquest repte són imprescindibles tres eines clau: 1. Valorar i conèixer molt bé l'abast i els potencials de la nova trama d'energia; 2. Establir i donar a conèixer el paper de cada fil de l'ordit social dins del nou teixit; i 3. Programar la seqüència de substitució de la trama.

Compromís climàtic, transformació econòmica. Una proposta d'agenda climàtica, energètica, amb l'eina de les comunitats energètiques per afavorir la transformació econòmica de la comarca / Joan Herrera
Herrera, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 31-36 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

Transició energètica i treball / Llorenç Serrano i Giménez
Serrano i Giménez, Llorenç


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 37-44 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

I si parlem de persones enlloc de clients? / Francesc Arnàez Bertran
Arnàez Bertran, Francesc


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 45-48 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

Fa temps que des de Càritas treballem per intentar acompanyar les persones i abordar les seves dificultats amb una mirada des dels Drets humans. Les persones, només pel fet de ser-ho, són subjectes d'aquests drets, no per la seva situació administrativa, laboral o pel seu poder adquisitiu, sinó pel fet de ser persones. Per aquest motiu, caldria garantir que cap d'aquests drets es pugui cobrir només recorrent al mercat, perquè això té un efecte pervers: qui no el pot pagar en queda fora.

L'Ús de la biomassa a Begues / Joan Molina i Molina
Molina i Molina, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 49-50 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

El canvi climàtic és una evidència emparada en proves científiques i dades objectives. La lluita contra aquesta acceleració de l'ordre climàtic ha d'impulsar-se des de tots els organismes institucionals, les empreses, la ciutadania i els ajuntaments. Per aquest motiu, Begues ha estat municipi pioner a Catalunya en projectes de preservació del medi, de foment del reciclatge o de polítiques de sostenibilitat, entre altres. I l'ús de la biomassa com a combustible és un d'aquests projectes.

Vilawatt, el camí cap a un nou model energètic / Encarni García
García, Encarni


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 51-52 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

L'objectiu del projecte Vilawatt va ser posar en marxa l'engranatge per avançar en el procés de transició cap a un nou model energètic que permeti actuar sobre la producció, la distribució, la gestió i el consum de l'energia a la nostra ciutat.

La Transició energètica solar que impulsa l'AMB agafa velocitat al Baix Llobregat / Gil Lladó, Imma Mayol, Anna Romero
Lladó, Gil


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 53-56 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Durant el mandat 2019-23, l'AMB ha actuat de forma decidida per fer realitat una transició energètica al territori metropolità i, en particular, als municipis del Baix Llobregat que en formen part.

Un Nou model energètic per als catalans / Marta Morera Marcé
Morera Marcé, Marta


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 57-59 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Catalunya ja ha iniciat la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i participatiu, amb l'objectiu de disposar d'un sistema energètic neutre climàticament l'any 2050.

El repte de la transició energètica : la iniciativa privada i l'ajuda pública / Jordi Carbonell Blázquez, Oscar Miquel Sicilia
Carbonell Blázquez, Jordi


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 60-64 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

El juliol del 2022, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Institut Català de lïEnergia, va adjudicar una subvenció als 41 consells comarcals de Catalunya per a la constitució de les Oficines Comarcals d'Impuls a la Transició Energètica. El Consell Comarcal del Baix Llobregat es va acollir a aquesta subvenció i l'Oficina de Transició Energètica és ara una realitat.

Eficiència energètica a Molins de Rei / Eqip tècnic del PLACC. Ajuntament de Molins de Rei



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 65 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

L'objectiu del municipi és poder cobrir les necessitats energètiques de tots els equipaments municipals amb energia renovable i, de forma paral·lela, encaminar el sector residencial i empresarial cap a un model energètic més sostenible i que redueixi els efectes del canvi climàtic. Per poder complir tots aquests objectius, el següent pas que es vol dur a terme és la creació d'una oficina de l'energia.

Caminant cap a un futur sostenible^zla transició energètica a Sant Just / Just Fosalva
Fosalva, Just


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 69 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

Les administracions locals tenim un paper clau per impulsar i alhora acompanyar aquest canvi en la ciutadania i en el teixit productiu. A Sant Just ja fa anys que caminem en aquesta direcció, apostant per la reducció de consums, afavorint canvis d'hàbits per a l'eficiència energètica, millorant les instal·lacions existents amb tecnologies més eficients i produint energia renovable, amb instal·lacions solars fotovoltaiques.

Sant Vicenç dels Horts impulsa la transició energètica / Mireia Vergès Rosell
Vergès Rosell, Mireia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 66 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

L'objectiu final que es contempla en el Pla de Transició Energètica és la reducció del 46 [per cent] del consum energètic al municipi, i la reducció del 57 [per cent] de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Tot plegat, amb una inversió superior als sis milions d'euros.

Transitar de la precarietat a l'autonomia energètica / Claudio Carmona
Carmona, Claudio


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 67 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

El PAESC fixa l'objectiu del 55 [per cent] de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per a l'any 2030 respecte de l'any base (2005), les accions previstes per assolir aquest objectiu i el compromís per avançar cap a la neutralitat climàtica el 2050. Actualment, Cornellà ja ha assolit la reducció del 41 [per cent] de les emissions.

Sant Esteve, en plena transformació energètica / Anna Muns Ulla
Muns Ulla, Anna


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 68 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

Davant de l'estat d'emergència climàtica actual, Sant Esteve Sesrovires aposta per una transició cap a un model energètic sostenible, neutre en emissions i democràtic, que contribueixi al compliment dels objectius sobre clima i energia fixats per la Unió Europea de cara al 2030 i 2050.

Inventores, pioneres i activistes pel medi ambient : dones extraordinàries que van canviar el món [Fitxer informàtic]
Garcia Giménez, Sònia


Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2024
1 recurs en línia (40 p.)

L'obra Inventores, pioneres i activistes pel medi ambient ens apropa a les vides de dotze dones sàvies que amb el seu valor, el seu coneixement i la seva experiència van canviar el món per millorar-lo. Cadascuna en el seu àmbit: l'energia, l'ecologia, la meteorologia, el medi ambient i la sostenibilitat, entre d'altres.

Estudi de viabilitat d'una de planta de biogàs a la comarca del Montsià [Fitxer informàtic] / Blas Jodar Martínez ; [dirigit per: Xavier Flotats Ripoll]
Jodar Martinez, Blas


2014
Dirigida per: Flotats Ripoll, Xavier. Universitat Politècnica de Catalunya, 2014
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Aquest projecte tracta sobre l'estudi de viabilitat d'una planta de biogàs a la comarca del Montsià, des del punt de vista econòmic i tècnic. En primer lloc, de forma prèvia a tots els càlculs i les estimacions per tal de dur a terme el projecte, s'han hagut d'establir diversos paràmetres: emplaçament de la planta i residus a tractar. L'emplaçament escollit es situa dins els límits del Dipòsit controlat de residus i planta de compostatge del Mas de Barberans (Montsià). Aquesta decisió, també va orientar l'elecció dels residus a tractar, que després de fer una anàlisi dels residus generats a la zona, han estat la Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM), purins generats a les granges properes a la localitat de construcció de la planta i terres filtrants d'olis. Un cop escollits els residus a tractar i tenint en compte la informació disponible, es van decidir les tecnologies de què disposaria la planta. Pel que fa a la tecnologia del digestor, inicialment es va plantejar instal·lar un digestor del tipus flux pistó, però la falta de dades a nivell de costos va fer que, finalment, el digestor de mescla completa fos la opció escollida. Amb el biogàs obtingut s'ha plantejat una alternativa a l'habitual cogeneració, apostant pel refinament del biogàs (mitjançant els mètodes biològic i d'absorció) per tal d'obtenir biometà. Després, amb la major part dels paràmetres definits, es va procedir al càlcul del potencial de producció de biogàs i al dimensionament de la planta per a la quantitat i tipus de residus definits, aplicant la tecnologia escollida. Per últim, es va estudiar la rendibilitat del projecte en funció de la hipòtesi plantejada (el projecte es considera viable si es recupera la inversió en un període de temps inferior a la vida útil de la planta). La inversió necessària per construir la planta és de 2.376.426,78 , amb una TIR del 4,83 per cent i un termini de recuperació de la inversió de 18 anys. El projecte resulta viable ja que la inversió es recupera als 18 anys, essent 20 anys la vida útil de la planta.

El Model energètic de la Catalunya Sud / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 14-21 (Finestra a l'actualitat) 

L'objectiu de l'article és tractar el problema de la producció energètica a les comarques tarragonines. El nostre territori pateix el colonialisme energètic per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, basat sobretot en la localització al nostre territori de tres centrals nuclears i nombrosos parcs eòlics. Aquesta situació es pot agreujar amb la transició energètica recentment aprovada pel Govern de la Generalitat que té com a objectiu l'augment de les energies renovables, eòlica i fotovoltaica. Aquestes energies ocupen molt més espai que les energies fòssils tradicionals. Com ja passa en zones rurals d'Espanya, la demarcació de Tarragona es pot convertir en un polígon industrial d'energies renovables per satisfer les necessitats energètiques de Barcelona. Per aquesta raó, l'article pretén donar alternatives sostenibles de producció energètica que beneficiïn el territori i la seva gent.