Energia per a escalfar una llar. Fòssils vs renovables : anàlisi comparativa de les diferents alternatives energètiques en termes econòmics / Josep Ma. Pla Borés ; tutor: Isidre Colomer
Pla Borés, Josep M.


Banyoles : IES Josep Brugulat, 2015
68 p. : il. col. ; 30 cm (Treballs de recerca de batxillerat) 
Treball de recerca de batxillerat - IES Josep Brugulat (Banyoles). Treball de recerca guardonat el 2016 per la UdG. Relligat en espiral.

Hidrogen, el combustible del futur : generat a partir d'energies renovables : [treball de recerca, I.E.S. Josep Brugulat de Banyoles, 2006-2007] / [Marta Muñoz ; tutor: Josep Lluís Díez]
Muñoz, Marta


Banyoles : [l'autora], 2007
74 p. : gràf., taules ; 30 cm
Primer premi. Presentat al Tercer concurs de treballs de recerca i de síntesi sobre energies renovables de la Fira d'energies renovables, eficiència energètica a la llar i construcció sostenible 2007 de Cassà de la Selva. Text imprès per ordinador.

Dues veus, un mateix horitzó: la transició energètica al territori. Entrevista a Carles Riba i Pep Salas / Silvia Guillén Navarro
Guillén Navarro, Silvia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 9-14 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Cada vegada som més, consumim més i exigim més. També quan parlem d'energia. Les nostres fonts habituals són els combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural...) i l'energia nuclear, però aquestes aviat resultaran insuficients. Urgeix, per tant, un canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. Cal un nou model i una nova cultura energètica basada en les energies renovables i locals que posi el focus més enllà, en les futures generacions. Carles Riba i Pep Salas són dues de les veus més autoritzades en matèria d'energia i transició energètica. Es porten 30 anys de diferència i, malgrat pertànyer a dues generacions ben diferents, tots dos aposten per fer aquest canvi abans que sigui massa tard. Aquestes són algunes de les reflexions que hem extret de la conversa pausada que van tenir aquest estiu a la seu del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Marc conceptual sobre energia i territori / Carles Riba Romeva
Riba i Romeva, Carles


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 15-22 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

La crisi energètica i climàtica dels combustibles fòssils assenyala la fi d'una etapa en què es fa ineludible la transició progressiva vers les fonts d'energia renovable. La diferent naturalesa d'aquestes fonts energètiques renovables respecte als combustibles fòssils configura un context de veritable canvi de civilització on els requeriments de territori per a la captació d'energia esdevindran un factor clau. En la part final de l'article s'exposen uns principis de transició energètica i la seva governança.

Col·lapsar o teixir un nou model / Eduard Furró Estany
Furró Estany, Eduard


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 23-30 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Avui vivim immersos en un teixit fortament cohesionat, amb un ordit de comportaments socials i una trama de combustibles fòssils i urani, molt difícil de modificar. Cal canviar la trama per una de fonts renovables i adaptar l'ordit social a aquesta nova trama, tot mantenint l'estabilitat del teixit. I per escometre aquest repte són imprescindibles tres eines clau: 1. Valorar i conèixer molt bé l'abast i els potencials de la nova trama d'energia; 2. Establir i donar a conèixer el paper de cada fil de l'ordit social dins del nou teixit; i 3. Programar la seqüència de substitució de la trama.

Compromís climàtic, transformació econòmica. Una proposta d'agenda climàtica, energètica, amb l'eina de les comunitats energètiques per afavorir la transformació econòmica de la comarca / Joan Herrera
Herrera, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 31-36 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

Transició energètica i treball / Llorenç Serrano i Giménez
Serrano i Giménez, Llorenç


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 37-44 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

L'Ús de la biomassa a Begues / Joan Molina i Molina
Molina i Molina, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 49-50 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

El canvi climàtic és una evidència emparada en proves científiques i dades objectives. La lluita contra aquesta acceleració de l'ordre climàtic ha d'impulsar-se des de tots els organismes institucionals, les empreses, la ciutadania i els ajuntaments. Per aquest motiu, Begues ha estat municipi pioner a Catalunya en projectes de preservació del medi, de foment del reciclatge o de polítiques de sostenibilitat, entre altres. I l'ús de la biomassa com a combustible és un d'aquests projectes.

Vilawatt, el camí cap a un nou model energètic / Encarni García
García, Encarni


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 51-52 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

L'objectiu del projecte Vilawatt va ser posar en marxa l'engranatge per avançar en el procés de transició cap a un nou model energètic que permeti actuar sobre la producció, la distribució, la gestió i el consum de l'energia a la nostra ciutat.

La Transició energètica solar que impulsa l'AMB agafa velocitat al Baix Llobregat / Gil Lladó, Imma Mayol, Anna Romero
Lladó, Gil


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 53-56 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Durant el mandat 2019-23, l'AMB ha actuat de forma decidida per fer realitat una transició energètica al territori metropolità i, en particular, als municipis del Baix Llobregat que en formen part.

Un Nou model energètic per als catalans / Marta Morera Marcé
Morera Marcé, Marta


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 57-59 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Catalunya ja ha iniciat la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i participatiu, amb l'objectiu de disposar d'un sistema energètic neutre climàticament l'any 2050.

El repte de la transició energètica : la iniciativa privada i l'ajuda pública / Jordi Carbonell Blázquez, Oscar Miquel Sicilia
Carbonell Blázquez, Jordi


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 60-64 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

El juliol del 2022, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Institut Català de lïEnergia, va adjudicar una subvenció als 41 consells comarcals de Catalunya per a la constitució de les Oficines Comarcals d'Impuls a la Transició Energètica. El Consell Comarcal del Baix Llobregat es va acollir a aquesta subvenció i l'Oficina de Transició Energètica és ara una realitat.

Eficiència energètica a Molins de Rei / Eqip tècnic del PLACC. Ajuntament de Molins de Rei



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 65 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

L'objectiu del municipi és poder cobrir les necessitats energètiques de tots els equipaments municipals amb energia renovable i, de forma paral·lela, encaminar el sector residencial i empresarial cap a un model energètic més sostenible i que redueixi els efectes del canvi climàtic. Per poder complir tots aquests objectius, el següent pas que es vol dur a terme és la creació d'una oficina de l'energia.

Caminant cap a un futur sostenible^zla transició energètica a Sant Just / Just Fosalva
Fosalva, Just


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 69 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

Les administracions locals tenim un paper clau per impulsar i alhora acompanyar aquest canvi en la ciutadania i en el teixit productiu. A Sant Just ja fa anys que caminem en aquesta direcció, apostant per la reducció de consums, afavorint canvis d'hàbits per a l'eficiència energètica, millorant les instal·lacions existents amb tecnologies més eficients i produint energia renovable, amb instal·lacions solars fotovoltaiques.

Sant Vicenç dels Horts impulsa la transició energètica / Mireia Vergès Rosell
Vergès Rosell, Mireia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 66 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

L'objectiu final que es contempla en el Pla de Transició Energètica és la reducció del 46 [per cent] del consum energètic al municipi, i la reducció del 57 [per cent] de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Tot plegat, amb una inversió superior als sis milions d'euros.

Transitar de la precarietat a l'autonomia energètica / Claudio Carmona
Carmona, Claudio


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 67 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

El PAESC fixa l'objectiu del 55 [per cent] de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per a l'any 2030 respecte de l'any base (2005), les accions previstes per assolir aquest objectiu i el compromís per avançar cap a la neutralitat climàtica el 2050. Actualment, Cornellà ja ha assolit la reducció del 41 [per cent] de les emissions.

Sant Esteve, en plena transformació energètica / Anna Muns Ulla
Muns Ulla, Anna


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 68 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

Davant de l'estat d'emergència climàtica actual, Sant Esteve Sesrovires aposta per una transició cap a un model energètic sostenible, neutre en emissions i democràtic, que contribueixi al compliment dels objectius sobre clima i energia fixats per la Unió Europea de cara al 2030 i 2050.

Implantació d'un parc fotovoltaic d'autoconsum a l'EDAR d'Amposta [Fitxer informàtic] / Xavier Miró Argany ; [dirigit per: José Bordonau Farrerons]
Miró Argany, Xavier


2022
Dirigida per: Bordonau Farrerons, José. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Electrònica, 2022
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

En aquest projecte s'ha realitzat un estudi del funcionament, equipament elèctric i perfils de consum de la EDAR d'Amposta amb l'objectiu de dissenyar una instal·lació fotovoltaica d'autoconsum que compleixi els requeriments per l'entorn on estaria situada. S'han tingut en compte les particularitats com és l'entorn de la planta, l'emplaçament, el clima, la normativa energètica actual d'autoconsum, etc. S'incorporen els càlculs necessaris pel correcte disseny de la planta fotovoltaica, com poden ser el càlcul de l'energia generada, el càlcul de secció dels cables, l'afectació de la força del vent a l'estructura i el càlcul d'ombres. En el disseny de la planta fotovoltaica s'han adjuntat els elements necessaris per la realització del projecte, incloent plànols de l'entorn, distribució de les sèries, esquema unifilar de la instal·lació, caracterització del material més destacat com pot ser el mòdul fotovoltaic i l'inversor i descripció tècnica dels elements més importants. S'ha realitzat una anàlisi de viabilitat on es pot trobar una comparació entre la generació fotovoltaica i el consum elèctric de la planta, caracteritzant les ràtios d'autoconsum i de cobertura. Finalment es pot trobar un estudi econòmic on es detalla el pressupost i la rendibilitat general de la instal·lació incorporant el nou tipus de tarifa elèctrica 3.0 TD. El disseny específic de la planta i la modelització de l'entorn s'han dut a terme mitjançant el programa d'edició Autocad.

Noves fonts energètiques, nous paisatges : dilemes, paradoxes i oportunitats / Ramon Folch
Folch, Ramon


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 43 (2023) , p. 11-32 : il.
Número monogràfic: Els nous paisatges energètics. Bibliografia.

Paisatge i energia renovable / Pere Sala i Martí
Sala i Martí, Pere


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 43 (2023) , p. 33-52 : il.
Número monogràfic: Els nous paisatges energètics. Bibliografia.