La "Begurització" de Palafrugell / Josep Ferrés i Marcó
Farrés i Marcó, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 277 (novembre 2016), p. 28-29 : il. (Arquitectura i urbanisme) 

La Mesquita de Palafrugell : notes per interpretar l'arquitectura islàmica / Josep Ferrés i Marcó
Farrés i Marcó, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 271 (maig 2016), p. 32 (Arquitectura i urbanisme) 

És la secció, estúpids!!! : cal millorar la relació entre el passeig de Llafranc i la platja / Martí Pagés Boix i Josep Farrés Marcó
Pagés Boix, Martí


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 270 (abril 2016), p. 29 (Arquitectura i urbanisme) 

"L'Arquitectura és popular o intel·lectual, la resta és un negoci" / Alejandro de la Sota
Sota, Alejandro de la


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 268 (febrer 2016), p. 28-29 : il. (Arquitectura i urbanisme) 

El Molí de Vilanoveta al llarg de la història / Marc Sans Gilabert
Sans Gilabert, Marc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 80-84 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Notea a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article repassem els 800 anys d'història del molí fariner de Vilanoveta o de Sant Anastasi, situat a l'actual barri de la Bordeta de Lleida. Els dos noms es refereixen, per una banda, a l'antic veïnat de Vilanoveta de l'Horta o Fontanet, i per l'altra, a la imatge del patró de Lleida que presidia la porta.

El Laberint d'Horta del Marquès d'Alfarràs : mitologia, cultura clàssica i mecenatge / Josep Antoni Clua
Clua, Josep Antoni


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 85-91 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El parc del Laberint d'Horta és el jardí més antic conservat a la ciutat de Barcelona, a cavall entre el neoclassicisme i el romanticisme. Ocupa els terrenys d'una finca del Marquès d'Alfarràs, que era un il·lustrat que va encarregar l'obra a l'italià Domenico Bagutti, que hi treballà fins al 1808. Un jardiner francès anomenat Delvalet fou responsable de les plantacions, i un mestre d'obra català, Jaume Valls, en supervisà els treballs. Aquesta família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys setanta, quan va passar a l'Ajuntament de Barcelona. Es va inaugurar com a parc públic el 1971, essent restaurat a fons l'any 1994, i així esdevingué un jardí museu. Vinculem les arrels mítiques de tot laberint i esbrinem altres dades vinculades amb l'interès del Marquès per aquesta mena de jardins i el que el va moure a endegar aquesta obra.

L'Eixample de Lleida per la Corda de Gardeny i el Portal de Sant Antoni, actual barri Instituts - St. Ignasi / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 92-99 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article revisarem la urbanització del Barri Instituts - Sant Ignasi des de l'enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida en la dècada de 1860-1870 a l'actualitat. Prèviament situarem la zona com a una partida medieval de l'Horta de Lleida coneguda amb el nom de Corda de Gardeny. Després, revisarem la seva urbanització al voltant del primer eixample de la ciutat de Lleida, desenvolupat entre 1890 i 1920, per acabar amb les darreres reformes de la segona meitat del segle xx, que li han donat el seu aspecte actual.

Can Comamala: una proposta cultural / Secció d'Arquitectura i Urbanisme

Grup d'Estudis i Recerques de Sant Vicenç dels Horts. Secció d'Arquitectura i Urbanisme


En: Garrosa : butlletí del Grup d'Estudis i Recerques. Sant Vicenç dels Horts, núm. 1 (gener 1987), p. 4-5 : il. (Arquitectura i Urbanisme) 

Proposta de conservació i reutilització de l'edifici modernista de Can Comamala com a equipament cultural (casal de cultura, biblioteca, etc).

El Patrimoni arquitectònic: Fer cada dia una ciutat millor, més digna i habitable per als seus ciutadans, exigeix treballar en direccions molt diverses, i una de les més importants, consisteix en la protecció del seu patrimoni arquitectònic. [...] / Secció d'Arquitectura i Urbanisme

Grup d'Estudis i Recerques de Sant Vicenç dels Horts. Secció d'Arquitectura i Urbanisme


En: Garrosa : butlletí del Grup d'Estudis i Recerques. Sant Vicenç dels Horts, núm. 0 (novembre 1986), p. 3-4 (Arquitectura i Urbanisme) 

Explicitació dels objectius que s'ha marcat el Grup d'Estudis i Recerques de Sant Vicenç dels Horts en el camp de la protecció del patrimoni arquitectònic i en el de la millora urbanística de la ciutat.

Desviament del curs de la Riera de Sant Llorenç (i II) / Alfons Gibert i Valentí
Gibert i Valentí, Alfons


En: La Sentiu : Revista del Museu Municipal de Gavà i de l'Associació d'Amics del Museu. Gavà, núm. 7 (desembre 1984), p. 25-32 : gràf. (Arquitectura i Urbanisme) 

El desviament del curs de la riera de Sant Llorenç no comença a perfilar-se com a millora a mitjà i llarg termini fins que es porta a terme el projecte d'obertura de la Rambla, l'any 1881. Aquesta Rambla primer anava des del capdamunt del carrer Nou (avui Setge dels Màrtirs de 1714) fins a l'estació de ferrocarril, aleshores en construcció.

Desviament del curs de la Riera de Sant Llorenç / Alfons Gibert i Valentí
Gibert i Valentí, Alfons


En: La Sentiu : Revista del Museu Municipal de Gavà i de l'Associació d'Amics del Museu. Gavà, núm. 6 (juliol 1984), p. 11-17 : gràf. (Arquitectura i Urbanisme) 

El desviament del curs de la riera de Sant Llorenç no comença a perfilar-se com a millora a mitjà i llarg termini fins que es porta a terme el projecte d'obertura de la Rambla, l'any 1881. Aquesta Rambla primer anava des del capdamunt del carrer Nou (avui Setge dels Màrtirs de 1714) fins a l'estació de ferrocarril, aleshores en construcció.