português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
ARAGO, CORONA D' []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 24
ir a la página                         


1 / 461
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ganadería e integración del espacio regional : la organización y la gestión de las pasturas en las fronteras de la Corona de Aragón, siglos XII-XIV / Vicent Royo Pérez
Royo Pérez, Vicent


En: Historia agraria. Murcia, 80 (Abril 2020), p. 7-36 : il. (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest article es pretén analitzar la gestió dels espais de pastura a la regió fronterera entre Catalunya, Aragó i València durant els segles XII-XIV. Des de la conquesta cristiana dels segles XII i XIII la societat rural que s'articula en els límits d'aquestes tres entitats polítiques s'integra en un model econòmic determinat per la ramaderia. Primer, la monarquia i els senyors afavoreixen la creació d'un gran espai ramader i, a mesura que s'allunya la frontera amb els musulmans, la ramaderia es converteix en l'activitat econòmica principal dels habitants dels consells. Sorgeixen, llavors, interessos contraposats entre els diferents grups socials i emergeix una conflictivitat generalitzada a la regió que deriva de l'establiment de diferents usos i drets sobre les pastures. De fet, s'arbitren diferents sistemes de gestió comunal i privada de les pastures i, progressivament, les viles i les comunitats rurals adquireixen una gran autonomia en la seva administració per delegació dels senyors respectius. Així doncs, la nostra intenció és analitzar l'evolució de les diverses formes de gestió dels espais de pastura i conèixer la problemàtica derivada de la seva combinació en el si d'una societat rural.


Matèries: Ramaderia ; Frontera ; Pastures ; Béns comunals ; Edat mitjana
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1100 - 1400]
Accés: https://doi.org/10.26882/histagr.080e01r
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 461
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Materiales, soportes y procedimientos utilizados en los obradores pictóricos de la Corona de Aragón (siglos XV y XVI). Una aproximación a través del paradigma valenciano [Fitxer informàtic]
Herrero Cortell, Miquel Àngel


[Lleida] : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Puig, Isidre; Franco Llopis, Borja. Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2019
1 recurs en línia (1130 p.)

Durant el segle XV l'auge expansionista de la Corona d'Aragó va tenir conseqüències directes en la producció pictòrica i, concretament, va afavorir una major permeabilitat de models i tècniques foranes, flamenques i sobretot italianes, que van ser calant amb més intensitat en substitució de les influències franceses que havien predominat durant la baixa edat mitjana. Amb el canvi de segle, la superació dels models, tècniques, i llenguatges medievals va ser esdevenir de mica en mica i, cap a mitjan segle XVI, coexistien encara solucions formals tradicionals amb altres totalment noves. La taula com a suport pictòric es va mantenir, en reticència a l'ús de la tela; però, la incipient tècnica a l'oli ja s'havia popularitzat a tot el territori de la Corona, permetent l'ús de nous llenguatges caracteritzats per les possibilitats formals pròpies d'aquest procediment. En aquest context de transició a l'Època Moderna els obradors pictòrics valencians -com paradigma de l'activitat artística a la Corona d'Aragó- van ser adoptant aquestes novetats en combinació amb el substrat tècnic tradicional, el que va redundar en una multiplicitat de materials i factures diferenciades. El propòsit d'aquest projecte és aprofundir en les característiques tècniques, procedimentals i metodològiques dels principals obradors pictòrics valencians, així com en la seva selecció material, durant els segles XV i XVI. Es proposa una revisió a través d'una triple metodologia. D'una banda, l'estudi de les fonts i documents; per una altra, la posterior comparació amb anàlisis fisicoquímiques dels materials per disseccionar els procediments inherents a autors i tallers; i, finalment, la corroboració mitjançant reproduccions i recreacions, a través de la pràctica experimenta.


Matèries: Tesis doctorals ; Pintura
Àmbit:Aragó, corona d' ; País Valencià
Cronologia:[1400 - 1600]
Autors add.:Puig, Isidre (Dir.) ; Franco Llopis, Borja (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668938
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Arnaldi de Villanova Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi, regis Aragonum, et Friderici tertii, regis Siciliae, eius fratris / curante Jaume Mensa i Valls
Vilanova, Arnau de


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Facultat de Teologia de Catalunya, 2019
189 p. ; 24 cm (Corpus Scriptorum Cataloniae. Series A, Scriptores)  /  (Vilanova, Arnau de, 1238?-1311. Opera theologica omnia, 14) 
Text en llatí; presentació, estudi introductori i notes en català.
ISBN 9788499654881 (IEC)
ISBN 9788412063639 (FTC)



Matèries: Manuscrits ; Edat mitjana ; Teologia ; Església
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1250? - 1311]
Autors add.:Mensa i Valls, Jaume (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans ; Facultat de Teologia de Catalunya
Localització: B. Central d'Igualada


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Para el estudio de la política monetaria de Juan II de Aragón : notas y documentos sobre la Ceca de Balaguer en 1462 y el numerario de la época, 1458-79 / por Felipe Mateu y Llopis
Mateu i Llopis, Felip


Lérida : Impr. Escuela Provincial, 1952
22 p.
Separata de Ilerda, Año X, Núm. XVI (gener-desembre), 1952, p. 7-22. Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix documental. A la part superior de la portada: Instituto de Estudios Ilerdenses ... Patronato José Mª Quadrado de Estudios Locales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.



Matèries: Monopolis senyorials ; Seques ; Emissió de moneda ; Joan II ; Corona d'Aragó ; Política monetària
Àmbit:Balaguer ; Girona ; València ; Aragó, corona d'
Cronologia:1458 - 1479
Autors add.:Institut d'Estudis Ilerdencs ; Patronato de Estudios Locales José M. Quadrado ; CSIC
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Transmisión del saber técnico de los arquitectos en la Corona de Aragón en el tardogótico / Víctor Daniel López Lorente
López Lorente, Víctor Daniel


Lleida : Pagès, 2020
402 p. ; 24 cm (Verum et Pulchrum Medium Aevum, 18) 
Apèndix.
ISBN 9788413031422

En el segle XV l'arquitectura gòtica va ser capaç de renovar-se, aconseguint enormes cotes de virtuosisme. Aquest llibre planteja una visió homogènia dels camins pels quals va transcórrer la transmissió del coneixement que va possibilitar el desenvolupament de noves solucions constructives i estètiques en la Corona d'Aragó. El lector s'acostarà a qüestions com l'aprenentatge de l'ofici en el taller, la importància que van aconseguir els dibuixos i models visuals, la mobilitat dels arquitectes i la connexió entre els professionals de la construcció amb altres menestralies artístiques. L'estudi es completa amb dos apèndixs, en els quals es mostren els arquitectes que van treballar en les principals catedrals i les obres que van realitzar, i un episcopologi, amb els mestres d'obres que van treballar durant els diferents bisbats. (Editorial).



Matèries: Arquitectura religiosa ; Gòtic ; Arquitectes ; Tècniques de construcció
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1400 - 1600]


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Alguns documents de Pere el Gran relatius a orfebreria / per Ferran Soldevila
Soldevila i Zubiburu, Ferran


En: 033823 Miscel·lània Puig i Cadafalch : recull d'estudis d'arqueologia, d'història de l'art i d'història, oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol. 2. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1947-2017. p. 185-192

Apèndix documental.



Matèries: Pere II el Gran ; Monarques ; Orfebreria ; Joies ; Fonts documentals
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1250 - 1300]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ferran el Catòlic i Germana de Foix en una miniatura de la Vaticana / per Anselm M. Albareda
Albareda i Ramoneda, Anselm M.


En: 033823 Miscel·lània Puig i Cadafalch : recull d'estudis d'arqueologia, d'història de l'art i d'història, oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol. 2. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1947-2017. p. 141-146 : il



Matèries: Ferran II el Catòlic ; Monarques ; Noblesa ; Miniatures ; Manuscrits
Matèries: Germana de Foix (1488-1537)
Matèries:Biblioteca Vaticana
Àmbit:Vaticà, el ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1500 - 1550]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Edificis en la Crònica de Desclot / Miquel Coll i Alentorn
Coll i Alentorn, Miquel


En: 033823 Miscel·lània Puig i Cadafalch : recull d'estudis d'arqueologia, d'història de l'art i d'història, oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol. 1. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1947-2017. p. 325-336

Apèndix documental.



Matèries: Historiografia ; Crònica ; Edat mitjana ; Edificis
Matèries: Desclot, Bernat
Àmbit:Catalunya ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1200 - 1285]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Notes sur la vie culturale sous le règne d'Alfonse le Magnanime, roi de Naples / Constantin Marinesco
Marinesco, Constantin


En: 033823 Miscel·lània Puig i Cadafalch : recull d'estudis d'arqueologia, d'història de l'art i d'història, oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol. 1. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1947-2017. p. 291-307

Apèndix documental.



Matèries: Alfons IV el Magnànim ; Vida cultural ; Cultura
Àmbit:Nàpols, regne de - Itàlia ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1444 - 1452]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Alfons el Magnànim, rei de Nàpols, i Daniel Florentino, Leonardo da Bisuccio i Donatello / Jordi Rubió
Rubió i Balaguer, Jordi


En: 033823 Miscel·lània Puig i Cadafalch : recull d'estudis d'arqueologia, d'història de l'art i d'història, oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol. 1. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1947-2017. p. 25-35



Matèries: Alfons IV el Magnànim ; Corona d'Aragó ; Cultura ; Artistes ; Pintors ; Escultors ; Renaixement
Matèries: Florentino, Daniel ; Bisuccio, Leonardo di ; Donatel·lo (1386-1466)
Àmbit:Nàpols, regne de - Itàlia ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1435 - 1450]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 461
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paisatge històric de les hortes medievals mediterrànies / Enric Guinot Rodríguez
Guinot i Rodríguez, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 59-80
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.


Matèries: Edat mitjana ; Irrigació ; Horta ; Paisatge
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1000 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259462
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 461
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Explotación de la mano de obra esclava en el Mediterráneo cristiano bajomedieval desde el observatorio catalano-aragonés / Roser Salicrú i Lluch
Salicrú i Lluch, Roser


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 23 (2010) , p. 167-184
Exemplar dedicat a: "Minas y esclavos en la Península Ibérica y el Magreb en la Edad Media". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En terres cristianes, l'esclavitud medieval va ser fonamentalment un fenomen urbà i mediterrani que es va difondre a partir de mitjans del segle XIV, després de la Pesta Negra. Des de llavors, el perfil de l'esclau-captiu musulmà prèviament dominant es va diluir, en benefici dels esclaus i esclaves de procedència oriental que van envair de manera massiva els mercats dels grans ports mercantils. Actualment, s'ha pogut demostrar que, a les ciutats on el fenomen va tenir més impacte, els esclaus i esclaves van estar en mans de propietaris de qualsevol sector soci-professional no marginal. En canvi, s'ha prestat poca atenció a la inserció social i laboral de l'esclau i ha tendit a associar-se massa mecànicament el perfil dels propietaris d'esclaus a l'aprofitament de la força de treball servil. Els propietaris d'esclaus no els van concebre estricta ni necessàriament com a mà d'obra al seu servei: tant a través de la seva cessió a tercers com assalariats i de la capitalització dels seus jornals, com mitjançant la seva redempció per mitjà del sistema de la talla (que podia duplicar o fins i tot quadriplicar el preu de compra i assegurava una renda als antics propietaris), l'adquisició d'un esclau era una inversió rendible i amortitzable a curt termini. Aquest treball se centra en l'anàlisi d'evidències directes, sostretes de llibres d'obra d'arquitectura civil i eclesiàstica i de fonts comptables de la construcció naval, que posen de manifest que l'aprofitament assalariat de la mà d'obra servil masculina va ser molt més generalitzat del que les fonts majorment emprades per a l'estudi de l'esclavitud medieval en terres cristianes (notarials) havien deixat entreveure. A vegades, poden documentar-se autèntiques brigades d'esclaus assalariats que fan tasques no especialitzades i que precisen de l'ús de la força bruta. Els homes esclaus van ser explotats, fonamentalment, per a la realització d'aquesta mena de tasques. Les dones esclaves, en canvi, van tenir una adscripció majorment domèstica i, sovint, encara que no exclusivament, van ser objecte d'explotació o d'aprofitament sexual per part del seu entorn.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Treball ; Esclavisme ; Corona d'Aragó
Àmbit:Aragó, corona d' ; Mediterrània
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3639766
https://doi.org/10.5944/etfiii.23.2010.1660
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pedro II el Católico y Occitania : la gestación de un ambicioso proyecto político / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 56 (2019) , p. 38-46 : il
Número dedicat a "La cruzada contra los cátaros (I) 1209-1215".

L'inici del regnat de Pere II d'Aragó assenyala un canvi de rumb radical amb la política ultrapirinenca seguida fins llavors pel seu predecessor, Alfons el Cast (reg. 1162-1196), el monarca que havia portat l'expansió del seu regne per Occitània al seu moment culminant amb la conquesta de Niça i la incorporació del comtat Forcalquier. Al febrer de 1198, Pere II segellava una sorprenent aliança amb qui fins llavors havia estat el seu principal enemic: el comte Raimundo VI de Tolosa.



Matèries: Corona d'Aragó ; Expansió catalano-aragonesa ; Alfons I el Cast ; Pere I el Catòlic
Àmbit:Aragó, corona d' ; França
Cronologia:[1162 - 1198]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jaque mate a la "gran corona de Aragón" : la batalla de Muret / Martín Albira Cabrer
Alvira Cabrer, Martín


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 56 (2019) , p. 38-46 : il
Número dedicat a "La cruzada contra los cátaros (I) 1209-1215".

A la fi d'agost de 1213 el rei d'Aragó, Pedro el Catòlic, concentrava el seu exèrcit a Osca. Després de controlar les terres del vescomte Trencavel, els croats de Simón de Montfort portaven mesos tractant d'aïllar les ciutats de Tolosa i Montauban, últimes grans places en mans de Raimundo VI. Prenent Osca com a base, l'host real podria aconseguir Tolosa per la ruta més curta, trencant el bloqueig creuat. Tot quedava disposat per a una gran batalla que determinaria el futur d'Aragó, d'Occitània i dels croats.



Matèries: Corona d'Aragó ; Expansió catalano-aragonesa ; Operacions militars ; Batalles ; Catarisme ; Catolicisme ; Pere I el Catòlic
Àmbit:Aragó, corona d' ; França
Cronologia:1213
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quatre Peres, reis d'Aragó, i la literatura (1094-1386) : part II / Lola Badia
Badia, Lola


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 462 (novembre 2019), p. 34-43 : il. (Focus
Referències bibligràfiques.

Amb fortuna diversa, quatre reis d'Aragó, denominats Pere, han tingut un reflex a la literatura, des de les cròniques i la poesia coetànies fins a la narrativa posterior. En aquest, el segon de dos articles, veiem els casos de Pere el Gran, que va passar a l'imaginari literari com a conqueridor de Sicília, i de Pere III, dit el Cerimoniós, home de lletres i autor de dues Cròniques.



Matèries: Monarques ; Literatura ; Edat mitjana ; Corona d'Aragó ; Pere I el Catòlic
Matèries: Pere I d'Aragó i Pamplona (1068-1104) ; Pere I el Catòlic (1174-1213)
Àmbit:Aragó, Corona d'
Cronologia:1094 - 1213
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quatre Peres, reis d'Aragó, i la literatura (1094-1386) : part I / Lola Badia
Badia, Lola


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 34-41 : il. (Focus
Referències bibligràfiques.

Amb fortuna diversa, quatre reis d'Aragó, denominats Pere, han tingut un reflex a la literatura, des de les cròniques i la poesia coetànies fins a la narrativa posterior. En aquest, el primer de dos articles, veiem els casos del rei d'Aragó que s'autoanomenava Pedro Sánchez, guanyador de la batalla d'Alcoraz, i del monarca Pere I el Catòlic, mort a la batalla de Muret.



Matèries: Monarques ; Literatura ; Edat mitjana ; Corona d'Aragó ; Pere I el Catòlic
Matèries: Pere I d'Aragó i Pamplona (1068-1104) ; Pere I el Catòlic (1174-1213)
Àmbit:Aragó, Corona d'
Cronologia:1094 - 1213
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 461
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Almirante Bernardo de Vilamarí I / por Rafael Torrent Orri
Torrent i Orri, Rafael


En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 6 (1959) , p. 65-69 : il.
Notes.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Biografia ; Militars ; Joan II
Matèries: Vilamarí, família ; Vilamarì, Bernat de (14??-1516)
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1458 - 1516]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/76842
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 461
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Almirante Bernardo de Vilamarí I / por Rafael Torrent Orri
Torrent i Orri, Rafael


En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 5 (1958) , p. 39-44 : il.
Notes.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Biografia ; Militars ; Alfons I el Magnànim
Matèries: Vilamarí, família ; Vilamarì, Bernat de (14??-1516)
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1377 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/76616
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 461
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Comercio, deuda censal y violencia legal : las instituciones públicas aragonesas ante las marcas de Cataluña (1484-1564) / José Antonio Mateos Royo
Mateos Royo, José Antonio


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 41, núm. 1 (2019) , p. 291-322
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza els efectes de la violència legal sobre la negociació política practicada per les institucions públiques per a resoldre plets sobre temes econòmics a l'Europa mediterrània al començament de l'Edat Moderna. Els diferents marcs jurídicos i interessos econòmics, així com la desconfiança entre les institucions públiques rectores de Catalunya i Aragó van dificultar la resolució de dos conflictes legals sobre deute públic. Com a resultat, les represàlies catalanes sobre el comerç aragonès van persistir llarg temps. En el primer cas, la monarquia hispànica va imposar en 1499 una mediació i solució política. En el segon, el perjudici d'aquesta violència legal al comerç regional va afeblir el poder de negociació aragonès: la Diputació o govern permanent va acceptar en 1532 les condicions catalanes per a finalitzar les represàlies. Aquestes consideracions pràctiques van regir propostes de mútues rebaixes aranzelàries procedents del Parlament aragonès des de 1537, finalment acceptades per les Corts catalanes en 1564, per a promoure el comerç entre tots dos territoris.


Matèries: Edat moderna ; Institucions polítiques ; Comerç ; Deute públic ; Impostos-exaccions ; Violència
Àmbit:Aragó, corona d' ; Aragó ; Catalunya
Cronologia:1484 - 1564
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7000945


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 461
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tripulacions i vaixells a la Mediterrània medieval : fonts i perspectives comparades des de la Corona d'Aragó / Roser Salicrú i Lluch (ed.)

Museu Marítim. Seminari Internacional (1r : 2014 : Barcelona )


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019
426 p. : il. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 231) 
Basat en les ponències presentades a una trobada acadèmica internacional celebrada al Museu Marítim de Barcelona el setembre del 2014. Referències bibliogràfiques. Índex. Textos en català, castellà i italià ; resums en català, castellà o italià i anglès.
ISBN 9788491910732

Tot i que l'estudi de l'expansió de la Corona d'Aragó a la Mediterrània medieval hagi tingut sempre la història marítima i naval com a rerefons, la historiografia s'ha ocupat ben poc de la realitat social i les migracions de la gent de mar, els professionals vinculats amb la navegació i la construcció naval, l'adquisició de materials en brut, de productes manufacturats i l'explotació de recursos naturals destinats a fomentar-la, els armaments i l'organització de les flotes, o les característiques tècniques de la navegació. Aprofitant l'extraordinària riquesa de les nostres fonts documentals, el present volum explora totes aquestes qüestions amb voluntat comparativa amb altres indrets de la Mediterrània. S'inspira en una trobada acadèmica internacional que es va celebrar al Museu Marítim de Barcelona el setembre del 2014. Posteriorment, se'n va realitzar una altra amb historiadors de la literatura medieval, que també ha donat lloc a un volum dins de la mateixa col·lecció de "Textos i Estudis de Cultura Catalana", titulat "La vida marítima a la Mediterrània medieval. Fonts històriques i literàries". (Editorial).



Matèries: Navegació ; Actes de congressos ; Vaixells ; Fonts documentals ; Corona d'Aragó ; Edat mitjana ; Armadors ; Marins ; Mariners ; Transport marítim ; Comerç ; Armament
Àmbit:Mediterrània, mar ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1100 - 1500]
Autors add.:Salicrú i Lluch, Roser (Ed.)
Autors add.:Museu Marítim de Barcelona
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 24
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3