La Sagrera catalana (c. 1025-c. 1200) : características y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial / V. Farías Zurita
Farías i Zurita, VíctorEn:
Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 11 (1993) , p. 81-123
Notes a peu de pàgina.
En l'evolució del poblament català medieval la sagrera, això és, l'hàbitat que es va configurar en el perímetre de les esglésies rurals, va ser, sens dubte, un dels fenòmens de major rellevància. La sagrera va suposar en els segles XI i XII la difusió d'una mena de poblament agrupat que anomenarem assentament eclesial. Aquesta difusió va estar condicionada per la percepció de la sagrera com a circuit sacralitzat on quedaven prohibits tots els actes violents. L'originalitat d'aquests assentaments va ser estudiada fa ja anys per K. Kennelly i P. Bonnassie. Des de llavors es registra un creixent interès en els assentaments eclesials tant a Espanya com a França, on les aproximacions als villages eclesiaux del Llenguadoc i del Rosselló combinen l'anàlisi dels documents medievals amb l'estudi dels cadastres i la recerca arqueològica.