Sant Ramon de Penyafort : imatge, devoció i santedat [Fitxer informàtic] / Ramon Dilla Martí ; [dirigida per:] Silvia Canalda
Dilla Martí, Ramon


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Canalda i Llobet, Sílvia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (912 p.)

La present recerca doctoral es dedica a les representacions de Ramon de Penyafort (c.1185-1275) dins del marc de la construcció de la imatge religiosa en època moderna. El punt de partida és l'anàlisi de les primeres figuracions medievals del dominic català, amb l'objectiu d'observar d'una manera àmplia i transversal la gènesi, evolució i variants experimentades en la seva iconografia d'ençà del 1601, quan el personatge assoleix definitivament la santedat. Els continguts de la tesi s'han organitzat a partir de tres blocs principals, precedits per la introducció i les conclusions pertinents. El primer bloc presenta un recull biogràfic de Ramon de Penyafort com a personatge històric, tot subratllant les principals fites que contribuïren a la seva fama com a jurista i predicador de prestigi, abans d'afrontar detalladament la història del procés de canonització del personatge des de la seva mort l'any 1275, fins a la solemne canonització de 1601, celebrada a la nova Basílica de Sant Pere, sota la cúpula dissenyada per Michelangelo. El segon bloc de la tesi gira a redós de la difusió del culte a sant Ramon de Penyafort després de 1601 a Catalunya, però també a les penínsules ibèrica i itàlica, completant el marc geogràfic de l'anomenat Mediterrani catòlic. En aquests territoris es constata com durant les primeres dècades del segle XVII el culte a sant Ramon de Penyafort esdevé emergent i genera esplendoroses festes de canonització, però també nous encàrrecs artístics destinats a la veneració del dominic català, entre els quals destaca la desapareguda capella del sant al convent de Santa Caterina de Barcelona. El tercer bloc temàtic analitza sis qüestions vinculades directament a la imatge raimundiana, que abracen des de la gènesi de les representacions del frare dominic en època medieval, fins a la fixació de la seva iconografia arran de la canonització de 1601. Entre les problemàtiques plantejades, hi ha un especial èmfasi en la creació i difusió de la Transfretació, o viatge miraculós del sant sobre la seva capa entre Mallorca i Barcelona, però també en el seu impacte dins del cicle fundacional de l'Orde de la Mercè de Redempció de captius, així com en els seves conseqüències en època moderna.