Peixos de l'estany de Banyoles / [textos: Quim Pou, Neus Vila i Lluís Zamora ; coordinació: Neus Vila ; dibuixos: Albert Carrillo]
Pou i Rovira, Quim


Banyoles : Escola de Natura de l'Estany de Banyoles, 2005
[24] p. : il. col. ; 15 cm (Guies de natura, 3) 

[Notes breus (fauna)] Noves introduccions i poblament actual de peixos a l'estany de Banyoles = New introductions and present population of fishes in Lake Banyoles / Lluís Zamora Hernández, Quim Pou i Rovira
Zamora Hernández, Lluís


En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 71 (2003) , p. 136-139

Nota breu de fauna sobre les noves introduccions i el poblament actual de peixos a l'estany de Banyoles.

Fish ecology in Lake Banyoles (NE Spain): a tribute to Ramon Margalef / Ramon Moreno i Amich, Quim Pou i Rovira, Anna Vila i Gispert, [et al.]



En: Limnetica. vol. 25, núm. 1-2 (2006) , p. 321-334

Lake Banyoles is the second largest lake in the Iberian Peninsula and due to this relative uniqueness, its peculiar geological origin, and its considerable age attracted the early attention of the late Professor Ramon Margalef. One of the first papers by Margalef was on the biota of Lake Banyoles and two of the first four Ph.D. theses that he supervised were about the limnology of this lake. Unfortunately, the uniqueness of this lake also implied that it was the first place of introduction into the Iberian Peninsula of several exotic fish species, early in the XXth Century and nowadays the lake fish assemblage is dominated by invasive species, and some native ones have been extirpated. Although the limnological studies in Lake Banyoles were pioneering within the Iberian Peninsula, studies on fish ecology of the lake did not start until 1989. Thereafter, four Ph.D. theses have been completed on different aspects of the fish assemblages of Lake Banyoles. The aim of this paper is to provide a short overview of this research, largely brought about by the considerable limnological information previously available for this lake, thanks to the insightful, pioneering work of Professor Margalef.

Estat de conservació de l'espinós (Gasterosteus aculeatus) i de la bavosa de riu (Salaria fluviatilis) a la plana del Baix Ter / Quim Pou i Rovira, Miguel Clavero Pineda, Lluís Zamora Hernández
Pou i Rovira, Quim


En: 249744 V Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa. Torroella de Montgrí : Can Quintana Museu de la Mediterrània, 2007. p. 57-93

Preliminary telemetry data on the movement patterns and habitat use of European catfish (Silurus glanis) in a reservoir of the River Ebro, Spain / Joaquim Carol Bruguera, Lluís Zamora Hernández, Emili García-Berthou
Carol Bruguera, Joaquim


En: Ecology of Freshwater Fish. vol. 16, núm. 3 (2016) , p. 450-456

Knowledge of the movements and diel behaviour of the European catfish (Silurus glanis), the largest European freshwater fish, is limited to anecdotal information. In a preliminary telemetry study of European catfish, the spring diel movement patterns of five adult catfish were examined. After intraperitoneal insertion of the acoustic tags, the positions of the fish were recorded automatically in the Flix Reservoir (River Ebro, NE Spain). A marked nocturnal mobility pattern was observed throughout the study. During daytime, the catfish were consistently located in the littoral zone and spent extended periods of the day hidden in concealed habitats. Catfish movements were in a radial pattern, with upstream and downstream excursions followed by returns to a previously occupied location. Significant individual variations in movement pattern were observed among the tagged fish and within the 24 h cycle for each fish. Mean instantaneous swimming speed was 0.17 body lengths per second (BL’s)1) at night but 0.09 BL’s)1 during the daytime.

L'Anguila europea a la plana del Baix Ter : noves eines per a una gestió sostenible de la pesca d'angules / Lluís Zamora Hernández
Zamora Hernández, Lluís


En: 221631 XI Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa : ciències Socials i Medi Ambient. Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, 2019. p. 124-195 : il

Bibliografia.

XI Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa : ciències Socials i Medi Ambient / coordinació: Gerard Cruset i Galceran, Eva Ramió i Castany ; [Daniel Fuentes Sánchez, Lluís Zamora Hernández]



Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, 2019
195 p. : il. ; 30 cm (Recerca i territori, 11) 

Conté:
- 221632  Fuentes Sánchez. Daniel. Torroella contra el còlera: crònica de l'epidèmia de 1885.
- 221633  Zamora Hernández. Lluís. L'Anguila europea a la plana del Baix Ter : noves eines per a una gestió sostenible de la pesca d'angules.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles [Fitxer informàtic] / Lluís Zamora Hernández; dirigida per Ramon Moreno i Amich
Zamora Hernández, Lluís


[Girona] : Universitat de Girona, DL 2005
Dirigida per: Moreno i Amich, Ramon. Universitat de Girona. Institut d'Ecologia Aquàtica, 2004
1 fitxer electrònic
Bibliografia. Inclou apèndix estadístic.
ISBN 84-689-0879-7

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles [Fitxer informàtic] / Lluís Zamora Hernández
Zamora Hernández, Lluís


2004
Dirigida per: Moreno Amich, Ramon. Universitat de Girona. IEA Institut d'Ecologia Aquàtica, 2004
1 fitxer electrònic
Data de defensa 15-09-2004.
ISBN 84-689-0879-7

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida.