Els Homes del comissari / text: Pilar Francès
Francès, Pilar


En: Revista de Girona. Girona, núm. 334 (setembre-octubre 2022), p. 56-57 : il. (Història) 

Francesc Sala, Agustí Cabruja, Martí Bofill, Josep Jofre, Àngel Colomer i Carles Rahola van treballar amb Martí Jordi Frigola, comissari delegat de la Generalitat a Girona entre novembre de 1936 i agost de 1938.

Carles Rahola, funcionari de la Diputació de Girona (1898 - 1939) / J. Víctor Gay
Gay, Josep Víctor


En: Revista de Girona. Girona. Any 44, núm. 191 (1998) , p. 39-41 : il. (Història) 

Guerra Civil i repressió



En: Revista de Girona. Girona. Any 43, núm. 183 (1997) , p. 54-93 : il. (Dossier) 

Conté: La revisió del mite: el comitè antifeixista d'Orriols / Joan Maymí, Josep Ros, Xavier Turró i Ventura ; El capítol de la catedral de Girona i la Guerra Civil / Josep Clara ; Papers de guerra de Carles Rahola (1937-1938) /Narcís-Jordi Aragó, Josep Clara ; Puigcerdà sota les bombes (21 d'abril de 1938) / Jean-Louis Blanchon ; Exili i repressió contra els béns de la família de Josep Irla (1939-1951) / Àngel Jiménez ; Els Artola: una nissaga de mestres depurats i exiliats / Salomó Marquès, Ferran Ruiz.

El Historiador gerundense Carles Rahola : desde los márgenes, la centralidad = Gerundese Historian Carles Rahola : Centrality from the Margins / Lucila Mallar
Mallar, Lucila


En: Historiografías. Zaragoza, núm. 21 (enero-junio 2021), p. 116-140 (Varia historiográfica) 
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès.

Aquest article presenta una aproximació historiogràfica a l'obra de Carles Rahola (1881-1939), historiador gironí conegut especialment per les seves aportacions sobre la dominació napoleònica a Catalunya. Malgrat que la seva obra ha estat parcialment estudiada i reeditada en les últimes dècades, no s'ha abordat fins a la data d'una forma explícitament metodològica. Aquest estudi analitza les relacions de Rahola amb la història local, els efectes del seu context no professional, les relacions amb la intel·lectualitat catalana, espanyola i europea de l'època, i el significat de l'ús d'un estil narratiu en la seva obra.

Correspondència entre Pau Font de Rubinat i Carles Rahola / Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: 124163 Miscel·lània en homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Tarragona : Arola Editors, 2009. p. 305-310

Carles Rahola / per Camil Geis, Pvre.
Geis i Parragueras, Camil


En: Revista de Girona. Girona. Any 23, núm. 81 (1977) , p. 399-401 (Els que he trobat pel camí) 

El Deure de llegar Carles Rahola als que vindran / text: Xavier Carmaniu Mainadé
Carmaniu Mainadé, Xavier


En: Revista de Girona. Girona, núm. 313 (març-abril 2019), p. 44-47 : il. (Història) 

Una Relació d'amistat desconeguda : el Dr. Josep Estalella i Carles Rahola / Salvador Domènech i Domènech, Jaume Baltà i Moner
Domènech i Domènech, Salvador


En: Revista de Girona. Girona, núm. 305 (novembre-desembre 2017), p. 43-46 : il (Història) 

Descobrir un personatge a través d'un altre personatge a vegades pot ser del tot sorprenent i enriquidor per a ambdós. La figura de Josep Estalella sempre ha estat relacionada amb el món científic i el de la pedagogia. I ara, l'estudi de la seva bibliografia ens ha permès arribar a un gran amic seu: Carles Rahola, un excel·lent home, paradigma de la cultura gironina i catalana.

Alguns dels afusellats pel franquisme a Girona entre 1939 i 1943 / Aïda Lorenzo, Esther Llorenç
Lorenzo, Aïda


En: Revista de Girona. Girona, núm. 229 (març-abril 2005), p. 26-31 : il. (Història) 

L'Empordà dels escriptors / Jaume Guillamet
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : L'Avenç, 2009
188 p. ; 21 cm (Literatures) 
ISBN 9788488839343

Viatge literari a les fonts de la fascinació política i cultural que aquesta comarca ha exercit des del segle XIX. Joan Maragall i Josep Pla són els referents d'un recorregut que passa per Jacint Verdaguer, Josep Pella i Forgas, Ramon Muntaner, Carles Bosch de la Trinxeria, Víctor Català, Josep Pous i Pagès, Eugeni d'Ors, Ferran Agulló, Pere Coromines, Josep Maria de Sagarra, Tomàs Garcés, J. V. Foix, Manuel Brunet, Carles Fages de Climent, Carles Rahola, Salvador Dalí i Josep Puig Pujades. Amb exilis i retorns, el viatge acaba amb la reelaboració de la mirada, la contemplació de l'impacte del turisme i l'apunt teòric d'un Empordà que passa a la història.

Carles Rahola / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: 122978 El somni republicà. el republicanisme a les comarques gironines ; Pujol, Enric (Dir.). Barcelona : Viena : Diputació de Girona, 2009. p. 208-209 : il.
 (El republicanisme comarca per comarca) 

Girona. La silenciada història d'una capital republicana / Xavier Díez
Díez Rodríguez, Xavier


En: 122978 El somni republicà. el republicanisme a les comarques gironines ; Pujol, Enric (Dir.). Barcelona : Viena : Diputació de Girona, 2009. p. 196-207 : il.
 (El republicanisme comarca per comarca) 
Notes.

Correspondència entre Pau Font de Rubinat i Carles Rahola / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Sisena època, núm. 51 (Març 1999), p. 15-16

Breviari de ciutadania. La pena de mort a Girona / Carles Rahola ; [a cura de Josep Maria Terricabras]
Rahola i Llorens, Carles


Girona : Curbet Comunicació Gràfica, 2009
270 p. ; 21 cm
ISBN 978-84-96766-98-3

Carles Rahola va néixer a Cadaqués el 29 de juny de 1881 i va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Durant més de trenta anys del segle XX, Rahola va ser, sens dubte, un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència, tant per la seva obra com per la seva vida. Després ho ha estat també per la seva mort. Rahola va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància. És molt oportú, doncs, oferir en un sol volum dues de les seves obres més significatives i més clàssiques: el Breviari de ciutadania (1933) i l'opuscle La pena de mort a Girona (segles XVIII i XIX) (1934). Per a Rahola, civilitat i cultura eren dues expressions per a una mateixa realitat. L'estudi preliminar d'aquest volum ressegueix el procés intel·lectual que va portar Carles Rahola fins a la formulació més madura del seu pensament.

L'Ateneu de Girona i Carles Rahola: Peces clau de la cultura gironina durant la Segona República / Xavier Carmaniu Mainadé
Carmaniu Mainadé, Xavier


En: 121487 Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana. [Barcelona ; Valls] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : [et al.], 2008. p. 375-383
 (Centres de sociabilitat. Mitjans de comunicació) 
Referències bibliogràfiques.

Carles Rahola i el mite dels setges de Girona / Borja Vilallonga
Vilallonga, Borja


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 327 (setembre 2007), p. 36-39 (D'ahir. Recerques) 
Referències bibliogràfiques.

L'escriptor Carles Rahola va provar de construir una nova història de Girona adequada als seus ideals i als de tota la generació de republicans que aspiraven a fer-ne una ciutat de ciutadans i no pas d'herois immortals. Rahola fou el primer intel·lectual gironí que abordà d'una manera sistematitzada l'anàlisi dels setges napoleònics. Tanmateix, l'evolució del seu pensament va fer que el Rahola historiador acabés apostant per una visió que enaltia els setges des d'una nova òptica: la d'un republicà catalanista, amant de la llibertat i de la humanitat.

Joan Baptista Coromina: La Bisbal d'Empordà, 11 de maig de 1890 - 27 de setembre de 1919 / Annie Unland
Unland, Annie


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 24 (2005) , p. 155-178 : il.
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina.

En aquest treball, es recorden les principals dades biogràfiques del bisbalenc Joan Baptista Coromina (1890-1919), conegut com a pintor, ceramista, cofundador amb Rafael Masó d'una fàbrica de ceràmica a la Bisbal el 1911. El nostre objectiu és donar a conèixer l'eclecticisme dels seus centres d'interès i el seu caràcter poc comú, basant-nos en citacions, il·lustracions, exemples concrets i testimonis orals que hem recollit.

La Girona convulsa: entre la il·lusió i el desencís (1923-1939) / Josep Maymí
Maymí i Rich, Josep


Girona : Ajuntament : Diputació de Girona, 2004
96 p. : il. ; 23 cm (Quaderns d'Història de Girona) 
Bibliografia i fonts.
ISBN 84-8496-128-1

Cal entendre el període que va de l'any 1923 al 1939 com el nucli central d'una època que es va caracteritzar, essencialment, per un context polític fortament polaritzat. Aquesta polarització, expressada a través d'una gran heterogeneïtat d'agrupacions, organitzacions, partits polítics i sindicats, mostra la diversitat de propostes participatives en l'àmbit de la presa de decisions públiques, i que marcaren un dels moments més rics i prolífics de la societat gironina del segle XX. Però aquesta experiència de cristal·lització de la vida pública s'ha d'entendre a partir del llarg procés de transició de l'Estat absolutista a l'Estat liberal. Un procés que començaria a final del segle XIX i que es perllongaria ben bé un centenar d'anys.

Els Epistolaris de Carles Rahola : Antologia de cartes de cent corresponsals (1901-1939) / Narcís-Jordi Aragó, Josep Clara
Aragó i Masó, Narcís Jordi


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998
648 p. ; 21 cm (Biblioteca Abat Oliba, 191) 
Fonts.
ISBN 8478269169

Carles Rahola, al llarg de quaranta anys d'intensa activitat intel·lectual i cívica, es relacionà per escrit amb les personalitats més destacades del món cultural i de la vida pública. El seu arxiu epistolar, format de cinc mil cartes, rebudes de més de mil corresponsals diferents, il·lumina un període especialment dens de la vida catalana.

30 cartes de Gaziel a Carles Rahola / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 16 (1997) , p. 183-198 : il.
Fonts i notes. Conté la transcripció de les trenta cartes.