Espais de mort i diversitat religiosa : la presència de l'islam als cementiris i tanatoris catalans
Moreras, Jordi


Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2014
93 p. ; 24 cm (Estudis sobre patrimoni etnològic de Catalunya, 5) 
El llibre és el resultat d'un treball de recerca becat l'any 2010 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Morir lluny de casa, lluny de les persones estimades, és un escenari que tots voldríem evitar. Naixem acompanyats i també volem morir envoltats dels nostres. El caràcter inesperat de la mort sembla que és més intens quan el difunt és una persona emigrada. La seva mort interpel·la, per darrer cop, les seves pertinences respecte de la societat d'origen i de la que l'ha acollit. Al mateix temps, activa i mobilitza els vincles comunitaris davant la desaparició d'un dels seus membres. La darrera cura del difunt, per tal que aquest pugui tenir una "bona mort", esdevé una obligació comunitària. Aquest treball, d'una banda analitza la gestió comunitària de la mort entre els col·lectius musulmans a Catalunya, i de l'altra, mostra les adaptacions que han hagut d'elaborar-se per tal de mantenir les seves especificitats funeràries. El pluralisme religiós formula nous reptes en la regulació pública de la diversitat. Així, aquest treball mostra el cas dels musulmans, que exemplifica les situacions generades davant la incorporació de la pluralitat religiosa i cultural dins dels espais de gestió de la mort en la nostra societat, com són els cementiris i els tanatoris.

Nadal a cel obert : les fires de pessebres a Barcelona / Jordi Montlló Bolart
Montlló Bolart, Jordi


Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2016
84 p. ; 24 cm (Estudis sobre patrimoni etnològic de Catalunya, 7) 
Aquesta recerca fou becada l'any 2012 per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Cada any, i com anunciant l'arribada de les festes de Nadal, apareixen arreu de Catalunya, i a la ciutat de Barcelona amb una força i presència especials, les fires de Nadal, uns indrets plens de llum i colors on podem adquirir tots aquells objectes i tota aquella materialitat cultural que acompanya la celebració familiar i domèstica del Nadal: pessebres amb tota l'àmplia gamma de figures disponibles, arbres de nadal, vegetació diversa, decoració nadalenca de tota mena, etc. Les fires de Nadal, i concretament les fires de pessebres, formen part de la tradició de la celebració festiva del període nadalenc, però són alhora un esdeveniment totalment incorporat a la celebració actual i moderna de les festes de Nadal, i participa per tant de les dinàmiques actuals festives, però també econòmiques i socials. Aquesta publicació presenta un treball d'investigació sobre les fires de pessebres a Barcelona, amb la Fira de Santa Llúcia al capdavant, que combina la perspectiva històrica amb l'aproximació etnogràfica a partir de la qual s'aborden les dinàmiques actuals d'aquest tipus d'activitats. El treball aborda els orígens de les fires, llur evolució, com convergeixen diverses fires diferents entre elles i com arriben a segregar-se. El punt central del que parteix la recerca és la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Així, es du a terme una anàlisi de la fira actual, les seves característiques amb els seus protagonistes, així com també els seus els conflictes, conflictes inherents a tota celebració que s'assenta en la tradició històrica però que alhora ha d'adaptar-se als requeriments de la modernitat, del mercat i la societat actuals. Aquesta publicació forma part dels resultats d'un treball de recerca que portà per títol Recuperació de la memòria oral de quatre generacions d'artesans i comerciants de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona: organització familiar, treball i relacions.

Bateig sense aigua : accions i celebracions civils a Catalunya / Rosa M. Canela i Balsebre
Canela i Balsebre, Rosa M.


Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2017
150 p. ; 24 cm (Estudis sobre patrimoni etnològic de Catalunya, 8) 
La recerca ha rebut el 34è premi Serra i Moret (2016) d'assaig del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i el 2n premi Temps, Espai i Forma d'assaig (2016) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La investigació s'endinsa en les cerimònies de benvinguda o d'acolliment civil, anomenades popularment de bateig civil, que en els darrers anys han anat apa-reixent a diversos municipis catalans. Aquestes tenen un caràcter civil i laic, i els ajuntaments les contemplen dins el seu règim administratiu local com una modalitat d'integració simbòlica del nounat a la societat civil. Els batejos civils tenen els seus antecedents en les cerimònies laiques d'inscripció dels nounats al registre civil que es van celebrar des de finals del segle XIX fins a la guerra civil espanyola. Actualment, podem establir dues tipologies de cerimònia de benvinguda civil, les individuals, a petició de les famílies, i les col·lectives per donar la benvinguda a tots els nascuts a l'any. De les primeres hi ha poca demanda i molts detractors, i de les grupals, en canvi, hi ha bona acceptació i un augment important. Sigui com sigui, el futur de les cerimònies civils de benvinguda és del tot incert, i segurament arribaran noves opcions per celebrar-les. Al llibre, a banda de recollir tradicions lligades al bateig catòlic, s'analit-zen aquestes cerimònies laiques, la seva implantació, les escenificacions, els seus significats i els debats que creen. S'aborda, també, el tema dels padrins i la tria del nom. L'obra pretén obrir noves línies de recerca i aportar dades per l'anàlisi dels rituals contemporanis.