português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
CONSTRUINT A L'ANTIGUITAT TARDANA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 6   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Técnicas constructivas en la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Josep Maria Macias i Solé
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 16-38 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La documentació i l'anàlisi de les tècniques constructives a l'antiguitat tardana és un objectiu poc comú en la recerca arqueològica sobre aquest període, en part a causa d'una implantació encara incipient de l'arqueologia de l'arquitectura. Aquest document pretén abordar la necessitat de dur a terme aquesta tasca, sobre la base de l'exposició d'una sèrie de tècniques específiques que, en un context de deshomogeneïtzació, permeten reconèixer elements comuns. Com a preàmbul, s'exposen una sèrie de criteris d'anàlisi i descripció que caldrà tenir en compte en el futur, en cas de desenvolupar projectes globals de caracterització d'un període històric fonamental per comprendre la pervivència de les tècniques constructives romanes i la seva influència a l'alta edat mitjana.


Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Arqueologia ; Metodologia històrica ; Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[200 - 700]
Autors add.:Macias i Solé, Josep Maria
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/01_Macias Beltran 12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Arqueología y técnicas constructivas en Barcelona : nuevos datos para el horizonte tardoantiguo / Julia Beltrán de Heredia Bercero
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 58-77 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Aquest article presenta noves dades relatives a les tècniques constructives emprades durant l'antiguitat tardana a Barcelona. Destaquen les estructures de l'arquitectura domèstica, les quals foren el resultat de la compartimentació de les domus romanes, i la creació d'un nou tipus d'habitatge, amb una planta molt propera a l'habitatge altmedieval. També un nou cas de l'arquitectura del poder i la representació, la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor.


Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Arqueologia ; Epoca romana ; Epoca visigòtica
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[400 - 600]
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/03_Beltran 12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Edificis portuaris tardoantics de l'àrea fluvial de Tarraco i les seves tècniques constructives / Moisés Díaz García, Josep Francesc Roig Pérez
Díaz García, Moisés


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 78-92 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Bibliografia. Inclou annex fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Presentem, de manera preliminar, les dades proporcionades per les darreres excavacions urbanes fetes al sector portuari fluvial de Tàrraco. En aquest indret vora la desembocadura del riu, durant el període visigòtic es va produir una intensa ocupació. En són testimoni diversos magatzems portuaris -horrea- bastits en la segona meitat del segle VI i altres a la segona meitat del VII dC, que es caracteritzen per l'ús de l'opus caementicium per als murs i per emprar paviments d'opus signinum. Al final d'aquesta centúria o potser al principi del segle VIII dC, una gran reforma comporta la desaparició d'aquests horrea i la construcció de diversos àmbits, entre els quals destaca un gran edifici de funcionalitat productiva i un dipòsit construït també amb parets d'opus caementicium i revestit en opus signinum.


Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Estructures arqueològiques ; Epoca visigòtica ; Instal·lacions industrials ; Ports
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[550 - 750]; 2015
Autors add.:Roig Pérez, Josep Francesc
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/04_Diaz_Roig 12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Tècnica constructiva de l'edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona) / Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti i Monclús
Coll i Monteagudo, Ramon


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 94-105 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Bibliografia. Inclou annex fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'edifici octogonal de Can Ferrerons, que conserva parets de fins a tres metres d'alçada, es va construir seguint les tècniques constructives pròpies dels edificis nobles dels segles IV, V i VI. Els fonaments són d'encofrat perdut, el primer tram aeri dels murs és de maçoneria o paredat, mentre que a partir de la segona filada s'utilitza l'encofrat. La construcció en tongades serveix per anar entrelligant els murs. S'hi detecta, en algun punt, la tècnica del pseudo opus spicatum. Els angles estan reforçats amb grans carreus, com és comú en aquest tipus d'edificis tardoantics. Es tracta del darrer testimoni constructiu d'aquesta important vil·la romana, que en les darreres fases de vida pateix una ruralització i degradació considerables.


Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Vil·les romanes ; Instal·lacions agrícoles
Matèries:Vil·la romana de Can Ferrerons de Premià de Mar
Àmbit:Premià de Mar
Cronologia:[420 - 540]; 1969 - 2015
Autors add.:Prevosti i Monclús, Marta
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/05_Coll-Prevost
2012_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Basílica visigótica del anfiteatro de Tarragona : definición, técnicas constructivas y simbología de un templo martirial / Andreu Muñoz Melgar
Muñoz i Melgar, Andreu


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 106-127 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

El bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi van ser executats, a l'amfiteatre de Tarraco, l'any 259. En aquest espai se situen dues esglésies sobreposades. La superior data del segle XII i la inferior va ser construïda entre finals del segle VI i començaments del segle VII. Els aspectes simbòlics i litúrgics van condicionar el disseny i l'aplicació de les tècniques constructives. Així, es va fer un gran esforç constructiu per a situar el temple sobre el precís espai del martiri fonamentant part de les seves estructures al fons de les fossae. Per a la construcció de la basílica es van reutilitzar elements constructius d'època altimperial. L'estudi metrològic del temple planteja un disseny a partir de meditats criteris tècnics i simbòlics aplicant una matemàtica sagrada que concorda amb el pensament d'Agustí d'Hipona i Isidor de Sevilla. El resultat arquitectònic final constata, per a l'època visigòtica, la pervivència clàssica dels models paleocristians, l'ús de tècniques constructives de tradició romana i un innovador llenguatge hispanovisigot per a la projecció de la decoració arquitectònica.



Matèries: Arquitectura religiosa ; Tècniques de construcció ; Esglésies ; Epoca visigòtica ; Art paleocristià
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[550 - 650]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Tècnica i arquitectura tardoantiga de Centcelles (Tarragona). Observacions i primeres reflexions / Josep M. Puche i Fontanilles, Jordi López i Vilar
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 128-143 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Centcelles és un monument sobradament conegut, especialment per la seva decoració musiva. Però poques vegades s'ha tractat la seva arquitectura. En aquesta article es recull un seguit d'observacions sobre la tècnica constructiva del monument, del qual es fa un primer estudi. Això ha permès, conjuntament amb un treball anterior, il·luminar alguns aspectes poc clars i proposar que l'edifici actual és el resultat de diverses fases constructives, una de les quals clarament sumptuària, potser inconclusa. Sobre aquesta, es documenta una continuïtat d'ocupació que podem intuir que perdura tota la tardoantiguitat fins avui dia. El treball presenta aquestes observacions amb la intenció de servir de base a una nova manera d'estudiar i entendre aquest monument.


Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Vil·les romanes ; Monuments ; Elements arquitectònics
Matèries:Vil·la romana de Centcelles
Àmbit:Centcelles - Constantí
Cronologia:[350 - 600]
Autors add.:López i Vilar, Jordi
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/07_Lopez-Puche 12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3