La UE, ¿Actor principal o secundario en el Próximo Oriente? : La Conferencia de Barcelona de 1995 / Javier Lión Bustillo
Lión Bustillo, JavierEn:
Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 12 (Invierno 2007), p. 33-41
Notes. Resum en castellà i anglès.
En les últimes dècades, el Mediterrani Oriental ha anat convertint-se en una zona cada vegada més rellevant per a la UE, la qual cosa explica el seu interès a desenvolupar un paper polític creixent a la regió amb vista a cooperar en l'estabilització de la mateixa, tractant d'evitar el veure's afectada per les conseqüències de les recurrents crisis que han tingut lloc en ella. Però aquest projecte ha xocat contínuament amb un decisiu obstacle: la persistència del conflicte àrab-israelià. Si els europeus manejaven la hipòtesi que la construcció d'una xarxa d'interrelacions entre els països i els pobles del Pròxim Orient facilitaria la creació d'unes condicions favorables per a la pau, la realitat va demostrar que l'ordre dels factors era l'invers. Per aquest motiu, en la pràctica, Europa optés per intentar treure endavant iniciatives de col·laboració bilaterals o subregionales, eludint el permanent escull del conflicte àrab-israelià. En qualsevol cas, una política mediterrània de la UE en un marc de permanència d'aquest contenciós es veurà permanentment llastrada en els seus resultats, impedint la construcció d'una comunitat basada en els valors de pau, estabilitat i seguretat proclamats a Barcelona.
