Els Textos falsos de Ripoll de l'any 888 / text i fotografies: Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 40-43 : il. (Història) 

Bisbes gironins desconeguts / text: Josep Maria Reyes Vidal
Reyes i Vidal, Josep Maria


En: Revista de Girona. Girona, núm. 349 (març-abril 2025), p. 36-39 : il. (Història) 

Bernat Tallaferro va tenir un munt de fills al marge del seu matrimoni amb la comtessa Toda i els va heretar amb aproximadament seixanta mil hectàrees de terres que anaven de Besalú a les portes de Girona i de Vilabertran a Vilademuls. Una investigació de set anys ens mostra com aquests bastards, entre altres estratègies de poder, van apostar per obtenir importants càrrecs eclesiàstics.

En busca del equilibrio y la sostenibilidad. La explotación de recursos de montaña en la Alta Edad Media (Pirineo y Prepirineo catalán) / Marta Sancho i Planas
Sancho i Planas, Marta


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 44, núm. 1 (2026) , p. 11-34 (Artículos) 
Exemplar dedicat a: Sostenibilidad ambiental y aprovechamiento de los recursos naturales en ecosistemas sensibles durante la Edad Media. Casos de estudios comparativos. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Culto y memoria de san Ot, obispo de Urgell (1095-1123): ¿un miles christi para la diócesis? / Pablo Acal Maravert
Acal Maravert, Pablo


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 55, núm. 2 (2025) , 15 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquest estudi és analitzar la figura i record del bisbe sant Ot d'Urgell (1095-1123) a través del prisma de la santedat guerrera. A partir de l'anàlisi de diverses fonts de diversa naturalesa (hagiogràfiques, documentals, iconogràfiques, etc.), especialment dues vitae i un estendard associats al bisbe, es plantegen hipòtesi i conclusions entorn de la possible militarització de la identitat d'aquest prelat urgellès. Aquesta actualització del seu perfil hagiogràfic va tenir com a marc de desenvolupament la tensió entre la teoria conciliar, contrària a la participació de clergues i monjos en la violència bèl·lica del període, i la realitat pràctica de societats intrínsecament lligades a la guerra. Per a superar aquesta contradicció es va recórrer a diverses estratègies narratives plasmades en dos escrits hagiogràfics sobre el sant, així com a la producció d'un element material complementari al discurs: el conegut com a "estendard de sant Ot".

El Suposat priorat de Quixilona filla del comte Guifré I, a Santa Maria del Camí de la Garriga / Jaume Oliver i Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 191-200 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Des que a finals del segle XVIII es va conèixer la seva làpida sepulcral a la capella de Santa Maria del Camí ha estat comunament acceptat que Quixilona, filla del comte Guifré I de Barcelona-Osona, fou enterrada a la Garriga. De fet, Quixilona s'ha convertit en priora i fins i tot, abadessa d'un monestir garriguenc a la primera meitat del segle X. Tanmateix, ni la revisió de les fonts sobre Quixilona, ni les informacions documentals, epigràfiques i arquitectòniques sobre la capella, mostren que la relació de Quixilona amb la Garriga o l'existència d'aquest priorat siguin altra cosa que una suposició, fins i tot un desig de prestigi local i localista.

Localització i excavació arqueològica d'una església altmedieval perduda a les envistes del Montseny : Sant Julià de Valldaneu (Sant Martí de Centelles, Osona) / Judit Ciurana, Arnau Garcia, Jaume Oliver, Rosa Soler



En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 81-925 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Ressenya de la intervenció arqueològica que va permetre localitzar l'església de Sant Julià de Valldaneu, que ja constava com a desapareguda al segle XVIII. Es tracta d'una església relacionada amb el nucli del vilar dit de Daniel, incorporat al domini dels comtes d'Osona a finals del segle IX. El vilar, que va donar nom a la vall actual, va experimentar després les transformacions del procés de feudalització, inclosa la proliferació d'esglésies parroquials que, en aquest cas, explica la desaparició de l'església fins als nostres dies.

D'Aqua Alba a Gualba : els orígens d'un poble / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 187-198 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'objecte d'aquest treball és ajudar a conèixer quins van ser els orígens d'un dels pobles de l'entorn del Montseny, Gualba, esmentant els primers vestigis materials i estudiant les primeres fonts documentals que hi fan referència, primer com a Aqua Alba i més endavant ja com a Gualba. Per fer-ho ha estat obligat recórrer a bibliografia, amb especial atenció al Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, on figura la documentació més antiga relacionada amb aquest terme, un territori que va tenir un lloc molt important entre les possessions del monestir a l'alta edat mitjana. També s'analitzaran les relacions no sempre amistoses amb les cases feudals de l'època, primer la de les Agudes-Montseny i, anys a venir, la casa de Cabrera propietària del proper castell de Montsoriu. En tot aquest llarg procés és de destacar també l'Acta de Consagració de la parròquia de Sant Vicenç que va tenir lloc l'any 1099, un fet que va marcar també una empremta en la història del poble i el dels pagesos aloers o emfitèutics que havien posat en cultiu les seves terres des de temps molt antics.

1100 anys de l'acta de consagració de Sant Quirze d'Arbúcies / Joan Illa Colomer, Gemma Font Valentí
Illa i Colomer, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 109-122 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El 6 de febrer de 923 va tenir lloc la cerimònia de consagració de l'església parroquial d'Arbúcies. Enguany celebrem els 1100 anys d'aquest acte que ens ha arribat transcrit a través de 2 còpies autenticades per mà de notaris, on quedaren fossilitzats en escriptura els límits parroquials amb topònims de masos, vilars, esglésies, camins... que denoten la importància d'un poblament estable en aquest sector oriental del Montseny possiblement existent des de molt temps abans.

El Poblament del Montseny a l'alta edat mitjana i els seus condicionants / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 177-188 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'objecte d'aquest treball és aproparse al poblament del Montseny a l'alta edat mitjana amb una especial atenció al diferent paper que les parròquies i els castells van jugar en l'articulació d'aquest territori. S'estudiaran també els primers documents en què s'esmenten per primer cop diversos indrets de la muntanya i on els monarques carolingis cedeixen a fidels seus una sèrie de béns d'origen fiscal, és a dir públics, un fet que serà l'inici d'un procés que acabarà desembocant a la llarga en el feudalisme. La segona part de l'article està dedicada a examinar l'origen de diversos nuclis de poblament a l'entorn de la muntanya del Montseny, en especial el d'aquells que estaven situats dins del que era el terme del castell de Montclús.

Descobrint la Marca al Castellot : història viva a través del teatre escolar, en el marc d'un projecte Erasmus+ / Cèlia Raventós Mestre
Raventós Mestre, Cèlia


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 269-275 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

Pregó de sant Jordi pronunciat al saló de sessions de la Casa de la Vila de Vilafranca el divendres 21 d'abril de 2023.

Dos exemplars de diplomes retrobats: Girona i Besalú, segle X / Jaume de Puig
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 179-184 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Després de fer memòria de la còpia figurada del segle X conservada a l'AHN de Madrid d'un document gironí del 1 de març del 913, ja publicat en edició crítica el 2019, l'autor dóna notícia dels pergamins procedents del domicili de Francesc Monsalvtje aplegats durant la guerra civil al Palau Episcopal i retrobats a l'Arxiu Diocesà de Girona els primers anys del segle XXI, i publica el text original -donat com a perdut a CatCar V-II, n. 447, p. 399-400- del més venerable dels pergamins retrobats: el document del 2 de juliol del 978 mitjançant el qual el comte-bisbe Miró Bonfill donava al monestir de Sant Pere de Besalú un alou i drets de pastura a la muntanya de Tregurà.

La Necròpolis romano-cristiana de Tarragona i la seva basílica / J. Serra i Vilaró
Serra i Vilaró, Joan


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XIII, núm. 228, 229, 230 (abril, maig, juny 1932), p. 154-158

Entorn de la valoració dels prínceps del casal de Barcelona / F. Valls Taberner
Valls i Taberner, Ferran


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any IX, núm. 187 (novembre 1928), p. 305-307

Història militar de Catalunya, I. Dels ibers als carolíngis / Francesc Hernàndez Cardona, Francesc Riart Jou
Hernàndez i Cardona, Francesc


2a ed.
Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2025
304 p. : il. ; 24 cm

En aquesta nova edició revisada, F. Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, ofereix un treball innovador de base científica sobre les opcions geoestratègiques per defensar i dominar el territori, sobre la poliorcètica a les terres catalanes i sobre la violència entre els catalans al llarg de la història. L'obra compta amb una cinquantena de fotografies per volum i centenars de dibuixos a cura de Francesc Riart. En el primer volum, l'autor reorienta aspectes tan destacats com el paper decisiu de la cavalleria en el procés de formació nacional de Catalunya, analitza la capitalitat del territori en relació amb la capacitat defensiva, repassa el paper dels predecessors dels catalans al territori (ibers, romans, visigots, andalusins, francs.) i reinterpreta batalles fonamentals (com ara la d'Empúries, pedra de toc de la romanització). (Editorial).

Els Cavallers Templers de Santa Perpètua de Mogoda / Jaume Vilaginès
Vilaginés i Segura, Jaume


Santa Perpètua de Mogoda : Cercle de Recerques i Estudis Mogoda CREM, 2025
26 p. : il. ; 21 cm (Quaderns del CREM, 2) 
Bibliografia.
ISBN 9788409720026

Episodios históricos reusenses / [Jaime Fort Prats]
Fort Prats, Jaume


Reus : [s.n.], 1940-1943
1 vol. ; 22 cm
Conté: 5. Abderraman Ali Bey : época árabe, año 800 -- 6. Roberto de Aguiló o Reddis en el S.XII.

Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris : horitzons cronològics i dades interpretatives d'una comunitat monàstica de la primerenca edat mitjana (s. V-IX) / Marta Sancho i Planas, Walter Alegría Tejedor
Sancho i Planas, Marta


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 199-213 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l'estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D'aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles vi-vii, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot s'ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D'aquí que assumim l'hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d'aquest indret.

Amirid Jihad, the Religious Radicalisation of the Catalans, and the Loss of Andalusi Hegemony / Josep Suñé Arce
Suñé Arce, Josep


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 17, núm. 3 (2025) , p. 365-394
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en anglès.

El Testamento y su publicación sacramental en la Cataluña altomedieval : una oportunidad para la lexicografía / Mercè Puig Rodríguez-Escalona, María Antonia Fornés Pallicer
Puig Rodríguez-Escalona, Mercè


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 17, núm. 2 (2025) , p. 213-230
Notes. Resum en anglès.

Món antic i alta edat mitjana a Girona en la historiografia d'ençà de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins (1946-2023) / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 65-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

En els setanta-cinc anys que van de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins al 2022 en el camp històric que aniria dels inicis de la conquesta romana (218 aC) a la fi del primer mil·lenni de l'era, els canvis han estat tan enormes gràcies a la recerca arqueològica, que, mirat en perspectiva i des de fora, sorprenen. El canvi de paradigma s'hauria de situar a les acaballes de la vuitena dècada del segle XX i hi tingué molt a veure la consolidació i el creixement del Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques (1975) i la creació del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona) (1969) que esdevingué més endavant (1992) la Universitat de Girona. Aquesta dinàmica engrescadora està en perill d'estroncar-se.