L'Arquitectura, vehicle de modernitat : Balaguer anys 60 / comissariat, guió i documentació: Mercè Bosch Coma



Barcelona : Escola Tècnica i Superior d'Arquitectura La Salle : Museu de la Noguera : IAM. Investigació Arquitectura Mediterrània, 2011
1 vol. : il. blanc i negre ; 14 * 21 cm

La ciutat de Balaguer va viure durant segles tancada dins l'espai configurat per les muralles. El riu marcava un límit que diferenciava l'espai d'hàbitat i el de treball; l'espai urbà i les hortes, principal font de riquesa i supervivència dels balaguerins, un lloc inalterable dins l'imaginari dels ciutadans. Però ja abans de la guerra de 1936-1939 es percebia la necessitat d'un creixement urbanístic degut a la densitat del teixit urbà dins les muralles i la impossibilitat d'ampliar serveis. Segurament fou aquesta percepció la que l'any 1940 donà l'idea de construir un pont nou a l'alçada del Mercadal que enllacés el centre neuràlgic de la ciutat amb un camí que anava directament a l'estació del ferrocarril. Aquest fet cabdal obrí definitivament les portes a la nova Balaguer. La construcció del pont nou anà seguida del projecte d'urbanització i construcció de les anomenades "casetes barates", seguint un criteri de ciutat pagesa impulsat pel ministerio de "Regiones Devastadas" on cada vivenda unifamiliar tenia el seu propi hortet. Posteriorment es realitzaren altres planejaments urbanístics que acabaren de donar forma a la planta de ciutat que tenim actualment. Però els anys 60 marcaren una inflexió en la construcció d'alguns edificis, tant d'ús públic com d'habitatges. Els estudis sobre arquitectura estaven encorats en un classicisme afavorit pel règim, però els arquitectes de l'època miraven enfora i a través dels seus viatges o de les publicacions que arribaven s'introduí un concepte de modernitat en les noves construccions que es veié recolzat per les figures dels promotors de les obres i el bon saber fer dels constructors de l'època. Així Balaguer veié alçar-se edifics "moderns" com la casa Tartera, situada a la cantonada dels carrers Fleming i Pare Sanahuja; l'edifici Pijuan a la cantonada Pere III amb Pare Sanahuja, el Parador, el Pabelló Poliesportiu o tants d'altres que estaran exposats en la mostra que es presenta al Museu de la Noguera. "L'arquitectura vehicle de modernitat. Balaguer anys 60" és una producció del Museu de la Noguera comissariada per l'arquitecte Mercè Bosch, estudiosa de l'arquitectura d'aquest període a les terres lleidatanes. L'exposició vol posar en valor una sèrie d'edificis construïts quatre dècades enrere i que han quedat absorbits pel paisatge urbà, mimetitzats pel creixement de la ciutat i que per coneguts, passen desapercebuts com a pioners de la modernitat a la ciutat. Arquitectes com Damià Solanes o Mariano Gomà, promotors particulars i públics, constructors de l'època, reunits en una mostra amb les seves obres que han esdevingut per a molts balaguerins llocs de vida, de trobada o de gaudi i que recuperen a través d'imatges i plànols originals l'esplendor de fa quaranta anys. (Museu de la Noguera).