português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
NOTES I ESTUDIS []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 4
go to page            


1 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Darrera intervenció arqueològica al poblat Ibèric del Turó de la Rovira de Barcelona / Daniel Giner Iranzo
Giner Iranzo, Daniel


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 38-63 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La intervenció arqueològica preventiva desenvolupada l'any 2015 al Turó de la Rovira de Barcelona, ha posat al descobert noves estructures corresponents al poblat ibèric que va ocupar el cim del turó, com ara el fossar del poblat, diverses sitges, retalts i espais d'habitació. Els materials recuperats resulten molt interessants pel seu volum i diversitat, amb un ampli ventall de ceràmica d'importació però també de ceràmica comuna ibèrica i elements metàl·lics com una espasa de ferro del tipus La Tène II. També s'han trobat restes humanes als rebliments d'algunes de les sitges, principalment del cap i la mandíbula, de les que algunes mostren clars signes de violència. La cronologia dels materials sembla indicar que el poblat va ser fundat cap a mitjans del segle III aC i abandonat a finals del mateix segle o principis del segle II aC.


Matèries: Cultura dels ibers ; Laietans ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Turó de la Rovira de Barcelona
Àmbit:Turó de la Rovira - Barcelona
Cronologia:[250 aC - 100 aC]; 2015
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166581
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/10-Ramos.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Enigma de C. Coelius y la primera muralla de Barcino / Alessandro Ravotto
Ravotto, Alessandro


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 64-76 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català, castellà, anglès i francès.

En aquest text es corregeix la procedència d'una de les més antigues inscripcions de Barcelona, que commemora la construcció de la muralla urbana per part del duumvir quinquennal Caius Coelius. Tradicionalment adscrita a una troballa a Montjuïc, i per tant considerada una peça que s'hauria quedat en el taller on va ser manufacturada, en reatitat la inscripció procedeix d'un solar del carrer d'Avinyó. A continuació, el document epigràfic es compara amb exemples anàlegs procedents del món romà i s'avalua La possibilitat que el recinte primigeni, a més de comptar amb les torres de flanquejo d'algunes portes, estigués dotat d'unes poques torres al llarg de la cortina. Finalment, es considera que la col·locació original de l'epígraf, possiblement, va anar en una de les portes urbanes, on millor hauria complert la seva funció commemorativa.


Matèries: Muralles ; Epigrafia ; Epoca romana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[2018]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166575
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/04-Ravotto.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Análisis de los contextos cerámicos de la Antigüedad tardía de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (Barcelona) / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Javier Aquilué Abadías
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 78-94 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En el present treball s'anatitzen els contextos ceràmics de les excavacions realitzades al subsòl de l'actual basílica gòtica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Aquests contextos permeten datar les primeres construccions de la Barcino romana i datar en la primera meitat del segle VI l'edificació sobre elles del conjunt cristià tardoantic locatitzat en aquest sector de la ciutat visigoda.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Restes ceràmiques ; Esglésies
Matèries:Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[0 - 100; 400 - 1300]; 2011 - 2104
Autors add.:Aquilué i Abadías, Javier
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166576
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/05-Beltran_Aquilue.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Taller de Pedralbes i els gresols ceràmics de la plaça del Rei per la fosa de plata. Evidènces ceràmiques de la Barcelona del segle VIII : arqueologia i arqueometria / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Jaume Buxeda i Garrigós, Marisol Madrid i Fernández, Marta Valls Llorens



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (20187) , p. 96-121 : il. (Notes i estudis

El treball presenta l'estudi de diverses evidències de producció ceràmica a la Barcelona del segle VIII. D'un costat el taller de Predalbes i de l'altre un grup de recipients ceràmics que es van localitzar a les excavacions antigues de la plaça del Rei, al subsòl del Tinell, on se situen les residències del poder des del segle VI. Un estudi arqueològic i arqueomètric ha permès identificar els darrers recipients ceràmics com a gresols emprats durant el segle VIII i com a gresols ceràmics per fondre la plata, en el que seria una activitat argentera segurament vinculada al wali de la ciutat. El forn de Pedralbes no guardaria relació amb aquests gresols, però sí amb altres materiats apareguts a la ciutat en contextos contemporanis. En tot cas, la ceràmica produïda mostra una baixa estandardització i sembla correspondre a una producció poc centratitzada i dispersa.


Matèries: Arqueologia ; Tallers ; Ceràmica ; Joieria ; Alta edat mitjana
Àmbit:Pedralbes - Barcelona ; Barcelona
Cronologia:[700 - 800]
Autors add.:Beltrán de Heredia i Bercero, Julia ; Buxeda i Garrigós, Jaume ; Madrid i Fernández, Marisol ; Valls Llorens, Marta
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166577
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/06-Beltran_Buixeda_Madrid.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Treball de la seda a Barcelona entre els segles XV i XVII. Una aproximació des de l'arqueologia i la documentació escrita / Ivana Stojak Dimitrijevic, Mikel Soberón Rodríguez
Stojak Dimitrijevic, Ivana


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 122-137 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'article consisteix en una aproximació a la manufactura sedera a Barcelona entre els segles XV i XVII, a través de fonts arqueològiques i documentals, un tema ampli però escassament estudiat. El punt de partida de l'estudi va ser la identificació de peces que formaven part de torns per tòrcer seda en diverses intervencions arqueològiques a la ciutat. La localització d'aquests coixinets de vidre (les úniques restes materials dels torns ha permès ampliar els coneixements de la temàtica i ha aportat noves dades sobre la distribució geogràfica de la manufactura sedera. Per completar l'anàlisi de conjunt hem fet servir fonts documentals, principalment fogatjaments dels segles esmentats.


Matèries: Arqueologia ; Fonts documentals ; Indústria de la seda ; Utillatge ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Excavacions arqueològiques
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1400 - 1700
Autors add.:Soberón Rodríguez, Mikel
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166578
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/07-Sotojak_Soberon.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Ceràmica "tipus Delft" (Holanda) al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes / Josep Cruells Castellet
Cruells Castellet, Josep


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 138-149 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La ceràmica objecte d'estudi procedeix d'un conjunt tancat trobat en les excavacions arqueològiques dels anys 2010 i 2011, a l'edifici de l'antiga infermeria del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona). La cronologia original de les peces es situa entorn la segona meitat del segle XVIII, entre 1740 i 1800 aproximadament. Aplicant una metodologia exhaustiva es pretén, no només obtenir una descripció formal de les peces i definir la seva cronologia, sinó intentar investigar la importancia de les mateixes. Això permet aclarar una série de qüestions relacionades amb la seva procedència. Al mateix temps, obtenir una informació àmplia sobre les produccions importades del centre d'Europa durant els segles XVIII i XIX.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Monestirs ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Ceràmica ; Arqueologia
Matèries:Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Àmbit:Pedralbes - Barcelona
Cronologia:[1740 - 1800]; 2010 - 2011
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166580
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/09-Sanchez_Gurt.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Fàbrica de ceràmica ornamental d'Antoni Tarrés, segles XVIII-XIX / Jacinto Sánchez Gil de Montes, José M Gurt i Esparraguera
Sánchez Gil de Montes, Jacinto


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 150-165 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La casa-fàbrica d'Antoni Tarrés és un dels pocs exemples de terrisseria que queda en el barri del Raval, que conserva gairebé tots ets etements del procés de fabricació de les peces ceràmiques, des de l'arribada al taller de l'argila. Les diferents excavacions dutes a terme entre els anys 2014 i 2017 han contribuït, d'una banda, a un millor coneixement de l'evotució de l'ocupació de l'espai on es va instal·lar el taller, i de l'altra, han aportat noves dades per poder establir la configuració arquitectònica general de la fàbrica i, per últim, han proporcionat nous elements per a la reconstrucció del catàleg de productes fabricats en aquesta, des d'elements ornamentals arquitectònics fins a productes propis del procés de fabricació.


Matèries: Indústria de la ceràmica ; Excavacions arqueològiques ; Tallers ; Arqueologia
Àmbit:Raval - Barcelona
Cronologia:[1700 - 1900]; 2014 - 2017
Autors add.:Gurt i Esparraguera, José Maria
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166580
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/09-Sanchez_Gurt.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Bateria antiaèria i el barraquisme al Turó de la Rovira de Barcelona. Un cas d'arqueologia contemporània / Jordi Ramos Ruiz
Ramos i Ruiz, Jordi


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 166-180 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En aquest article es presenten els resultats arqueològics realitzats des de 2006 al Turó de la Rovira de Barcelona, que culminà el cim com a espai patrimonial del Museu d'Història de Barcelona el 2015. S'explica la necessitat i els avantatges del tractament de l'arqueologia contemporània cap a vestigis del passat més recent, com és en aquest cas, la bateria antiaèria de la Guerra Civil espanyola i les traces de barraquisme que després de la guerra existiren i que perduren fins a les portes dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. També, es mostra el tractament de microestudi de caire arqueològic, en el cas del pavelló d'oficials de la bateria antiaèria i es relata els testimonis contemporanis al cim del Turó de la Rovira.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Defensa ; Instal·lacions militars ; Barris de barraques ; Arqueologia
Àmbit:Turó de la Rovira - Barcelona
Cronologia:[1937 - 2018]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166581
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/10-Ramos.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
L'Assentament de la plaça de la Gardunya a inicis del II mil·lenni: noves dades sobre les ocupacions de l'Edat del Bronze Inicial al pla de Barcelona / Albert Velasco Artigues, Noemí Terrats Jiménez, Anna Gómez Bach, Miquel Molist



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 13 (2017) , p. 70-89 (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Les excavacions preventives realitzades entre el 2011 i 2012 en la meitat nord de la plaça de la Gardunya han proporcionat, de nou, un ampli registre arqueològic d'època prehistòrica. Els treballs efectuats en una àrea de més de 950 m2 varen permetre documentar una dinàmica intensa de les ocupacions humanes en un ampli espai, fet que enriqueix de manera molt important el coneixement de les etapes de la prehistòria recent. En aquest article es revisa d'una part la cronologia de la sepultura del període neolític, i de l'altre les dades que corresponen a les ocupacions de l'època del bronze inicial. Es realitza una presentació general de les ocupacions amb una síntesi de les estructures d'hàbitat i d'enterrament, la seva articulació espacial i estratigràfica. Complementant aquestes dades s'analitzen els principals registres recuperats, principalment els materials ceràmics i la cronologia tan relativa com absoluta.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Bronze antic ; Neolític ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries ; Objectes arqueològics ; Objectes de museus
Àmbit:Barcelona
Cronologia:2011 - 2012
Autors add.:Velasco Artigues, Albert ; Terrats i Jiménez, Noemí ; Gómez i Bach, Anna ; Molist i Montañà, Miquel
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6427056
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/13/02-Gardunya.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Nuevos datos sobre las pinturas del aula o sala de recepción del obispo del primer grupo episcopal de Barcelona, siglos V-VI / Carmen Guiral Pelegrín, Julia Beltrán de Heredia Bercero, Lídia Font Pagès
Guiral Pelegrín, Carmen


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 13 (2017) , p. 90-111 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

A les parets de l'aula s'han documentat tres fases pictòriques. Una primera fase, anterior al segle V, de la qual només queden fragments aïllats in situ i d'altres trobats sota el paviment, que corresponent a un edifici enderrocat per a construir la nova sala de recepció. A inicis del segle V es varen pintar les parets de l'aula amb un sistema decoratiu que consisteix en una successió de panys de paret decorats amb imitacions marmòries, envoltats per bandes amb altres tipus de marbres i per motllures pintades. Al segle VI, durant una reforma, es va refer una part de la decoració, amb una composició semblant, però la seva execució es diferent, tant en la representació dels marbres com en les dimensions. Aquest esquema decoratiu, característic de l'època tardana està present a les diferents estances dels complexos episcopals dels segles IV-VI.


Matèries: Epoca romana ; Epoca visigòtica ; Pintura mural ; Art paleocristià ; Edificis
Àmbit:Barcelona
Cronologia:400 - 600
Autors add.:Beltrán de Heredia i Bercero, Júlia ; Font i Pagès, Lídia
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6427057
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/13/03-Aula.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Los Contactos comerciales en Barcelona a través de la cerámica : Oriente (Siria, Egipto e Irán) y el norte de África, siglos XIII-XV / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Núria Miró i Alaix
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 13 (2017) , p. 112-135 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

El port de Barcelona ha estat, pel seu enclavament privilegiat, un punt de trobada de mercaders i mercaderies que arribaven a la ciutat. Les rutes comercials catalanes, recolzades pels diversos consolats que Barcelona tenia oberts per tota la Mediterrània als segles XIII-XIV, van motivar intensos contactes comercials amb Tunísia, Acre, Damasc, Rodes i Alexandria, el que va comportar la importació de ceràmiques d'aquestes àrees. Les nombroses excavacions arqueològiques realitzades a la ciutat en els últims anys, han posat al descobert un volum considerable de ceràmiques d'origen sirià/egipci, de l'Iran, així com altres que provenen dels tallers de Tunísia.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Comerç exterior ; Ceràmica ; Importació ; Ports
Àmbit:Barcelona ; Mediterrània
Cronologia:[1200 - 1500]
Autors add.:Miró i Alaix, Núria
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6427058
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/13/04-Beltran_Miro.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Transformació del medi natural en el paisatge agrícola durant l'època antiga. L'exemple del jaciment de Foneria (Barcelona) / Alessandro Ravotto, Ferran Antolín i Tutusaus, Oriol López Bultó, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 181-193 : il. (Notes i estudis
Bibliografia. Inclou: Annex 1. Estudi dendroarqueològic del pou de Foneria. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Es presenten els resultats dels estudis multidisciplinaris duts a terme sobre les restes arqueològiques documentades en una excavació preventiva, efectuada l'any 2009 al municipi de Barcelona. La localització del jaciment, en un sector particularment significatiu per a l'estudi de la relació entre l'entorn natural i les activitats antròpiques, i la propensió del medi deltaic a la conservació de restes orgàniques van permetre un plantejament investigador força ampli. En vista de la interpretació de les restes arqueològiques, es ressegueix el naixement, l'evolució i el cessament de l'assentament humà en aquesta zona, des de l'època ibèrica fins a l'edat tardoantiga. A més, s'analitzen uns quants aspectes relacionats amb l'adaptació al medi natural i la seva transformació per a finalitats productives, amb particular atenció a les formes del territori, a la gestió hídrica, al comerç de productes pocs representats en els registres arqueològics i, finalment, als canvis en el paisatge vegetal derivats de les activitats agrícoles.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Poblament ; Paisatge ; Recursos naturals ; Recursos hídrics ; Activitats agrícoles ; Cultura dels ibers ; Epoca romana
Àmbit:Barcelona ; Llobregat, delta
Cronologia:[200 aC - 200 dC]; 2009
Autors add.:Ravotto, Alessandro ; Antolín i Tutusaus, Ferran ; López Bultó, Oriol
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/08_Ravotto 12_2016.pdf
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/08_Ravotto-Annex_12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Necròpolis al costat de la via romana de la plaça del Pedró (Barcelona) / Esther Medina
Medina Guerrero, Esther


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 181-193 : il. (Notes i estudis
Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En aquest article es presenten els resultats de la intervenció arqueològica duta a terme a la plaça del Pedró i entorns entre 2011 i 2012. Es posa l'accent en els vestigis corresponents a la necròpolis ubicada al camí de ponent a Barcino, datada entre els segles II i V dC. Destaquen els objectes que acompanyen la unitat funerària 2, constituïts per un ungüentari i part del calçat clavetejat de l'inhumat. Les restes arqueològiques assenyalen una escassa variació en el ritual funerari, tot i que sí que s'observen certes diferències en el tipus i l'orientació de les tombes. Aquest fet podria indicar desigualtats en l'ús d'alguns continents funeraris i la presència d'edificis que en condicionaven l'emplaçament.


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries ; Objectes arqueològics ; Restes humanes ; Indumentària ; Vies romanes ; Epoca romana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[100 - 500]; 2011 - 2012
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/09_Medina_12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Ceràmica de rebuig al carrer d'Avinyó. Un possible nou taller barceloní en el primer quart del segle XIII / Jordi Serra Molinos
Serra Molinos, Jordi


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 194-209 : il. (Notes i estudis
Bibliografia. Inclou annex fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La intervenció arqueològica al carrer d'Avinyó, núm. 30, va permetre la documentació d'una important quantitat de material ceràmic corresponent al primer quart del segle XIII. Dins el conjunt destaquen les produccions de pisa arcaica i vaixella verda, acompanyades de ceràmiques comunes amb coberta vidriada monocroma, catúfols i una gran quantitat de fragments d'alfàbia. Aquesta troballa cal associar-la a l'abocament en un abocador del material defectuós rebutjat per un taller ceràmic, el qual podria localitzar-se als voltants de l'espai intervingut. L'abocador descrit es troba estratigràficament associat a un conjunt de retalls en argiles quaternàries i que podrien respondre a l'extracció de les argiles emprades per a les pastes ceràmiques produïdes al taller.


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Tallers ; Indústria de la ceràmica ; Edat mitjana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1200 - 1230]; 2007 - 2008
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/10_Serra_12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Fenomen dels cellers subterranis d'època moderna a Barcelona. El cas únic de la fresquera del pont de Sant Adrià a Sant Andreu de Palomar / Sergio Arroyo
Arroyo Borraz, Sergio


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 210-223 : il. (Notes i estudis
Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'estudi dels cellers o fresqueres d'època moderna excavats al subsòl, també anomenats galeries subterrànies o hipogeus en la bibliografia, ha creat un intens debat els últims anys. En el present treball, centrat a la ciutat de Barcelona, presentem alguns casos inèdits descoberts els últims anys juntament amb casos coneguts d'antic. Entre tots destaca la fresquera localitzada sota el pont de Sant Adrià al districte de Sant Andreu durant les obres de construcció de la LAV, ja que es tracta del primer d'aquests elements que es troba completament construït i on s'ha constatat per primera vegada un ús per conservar aliments i begudes. L'objectiu d'aquest treball és aprofundir en alguns dels aspectes clau d'aquestes estructures, com la cronologia i la funcionalitat primària.


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Cases ; Edat moderna
Àmbit:Sant Andreu - Barcelona
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/11_Arroyo_12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Evidències arqueològiques de les comunitats humanes en la transició del III al II mil·lenni cal BC al Pla de Barcelona / Anna Gómez Bach, Anna Bordas Tissier, Sergio Arroyo Borraz, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 11 (2015) , p. 82-96 : il. (Notes i estudis
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En aquest article es revisen els principals contextos arqueològics recuperats al Pla de Barcelona amb l'objectiu de fer una aproximació a les dinámiques econòmiques i socials d'aquests grups agrícoles i ramaders de finals del III mil·lenni i inicis del II millenni cal BC, el que es coneix com a finals del calcolític i la transició al bronze inicial, en terminologia tradicional. S'analitzen també les diverses estratègies de gestió del territori fetes per aquest grups, amb una ocupació en extensió en què destaca la diversitat en les activitats d'instal-Iació dels espais d'habitació i un variat registre funerari amb inhumacions en fossa a la caserna de Sant Pau o a Santa Caterina, o estructures en hipogeu a la plaça de la Gardunya. En aquest context, la presència d'assentarnents de caire esporàdic o permanent a caserna de Sant Pau del Camp, Riereta, Nou Conservatori del Liceu, rambla del Raval o LAV Sagrera els consoliden com espais d'ocupació amb un registre arqueolòqic cada vegada més sòlid i extens. Aquestes noves dades mostren la consolidació del Pla de Barcelona com a espai privilegiat per a l'estudi de les comunitats prehistòriques del Mediterrani Occidental.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Prehistòria ; Poblament
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[2015]
Autors add.:Gómez i Bach, Anna ; Bordas i Tissier, Anna ; Arroyo Borraz, Sergio
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/11/03 Gomez.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Jaciments de l'estació de la LAV a la Sagrera i el de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau : aproximació a l'estudi de l'evolució del poblament rural d'època ibèrica al Pla de Barcelona / Isabel Pereira Hernández, Conxita Ferrer Àlvarez, Francesc Antequera Devesa
Pereira Hernández, Isabel


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 11 (2015) , p. 98-124 : il. (Notes i estudis
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En el Pla de Barcelona es documenta, en època ibérica, una alta densitat de jaciments de carácter rural (segles IV-I aC). A partir de dades provinents d'excavacions recents, intentarem descriure la varietat d'aquest tipus de poblament, exposar-ne la important funció econòmica i mostrar la continuïtat del fenomen fins a època romana.


Matèries: Arqueologia urbana ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Poblament
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[400 aC - 100 aC]
Autors add.:Ferrer i Àlvarez, Conxita ; Antequera Devesa, Francesc
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/11/04 Pereira Ferrer.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Novetats sobre el fòrum de Barcino : la cúria i altres edificis públics / Julia Beltrán de Heredia Bercero
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 11 (2015) , p. 126-146 : il. (Notes i estudis
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

A Barcelona, noves dades arqueològiques ens han permès apropar-nos a alguns aspectes formals del fòrum, com les seves dimensions i el pòrtic de la plaça. També ens han permès localitzar la cúria al costat curt sud-oest del fòrum i definir-ne la planta. Recents intervencions permeten apuntar l'existència d'un temple paral·lel al d'August, a l'altre turó de la ciutat. L'existència d'un castellum aquae en aquest lloc podria indicar algun tipus de relació.


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Estructura urbana ; Epoca romana ; Edificis
Matèries:Ciutat romana de Barcino
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[2011 - 2015]
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/11/05 Beltran.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Consum de tabac entre els pescadors d'època moderna. Noves dades relatives al conjunt de pipes de ceràmica trobades a Barcelona / Mikel Soberón Rodríguez
Soberón Rodríguez, Mikel


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 11 (2015) , p. 148-162 : il. (Notes i estudis
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

El consum de tabac, lluny de ser una qüestió anecdòtica, presenta una notable profunditat i complexitat històrica que altres historiadors ja han posat de manifest. Des del punt de vista material, l'evidència més clara d'aquest consum és la que representen les pipes. El seu estudi permet convertir-les en importants elements de datació, però sobretot en una mostra de la difusió del consum dels nous productes transoceànics i en un indicador secundari de l'orientació de les principals xarxes de comerç. El conjunt presentat correspon, a més, a un context socialment molt acotat, com és l'originat a les barraques de pescadors situades a la platja de la ciutat durant l'època moderna.


Matèries: Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Tabac ; Pescadors ; Edat moderna
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1601 - 1800]
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/11/06 Soberon.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 76
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Céramique catalane du XVe au XVIIe siècle en Provence orientale. Relecture et nouveaux apports des contextes maritimes / Gaëlle Dieulefet
Dieulefet, Gaëlle


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 11 (2015) , p. 164-182 : il. (Notes i estudis
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'anàlisi de les ceràmiques descobertes recentment a les àrees d'amarratge del nord del Mediterrani aporta nova informació sobre les produccions en circulació entre el final de l'edat mitjana i l'epoca moderna. D'altra banda, fa possible la relectura d'antigues dades procedents de naufragis. Aquestes noves aportacions enriqueixen el nostre coneixement sobre les formes catalanes, d'ús comercial i utilitari, que circulaven per via marítima des dels marges del Llenguadoc fins a la Provença. En la difusió d'aquestes produccions cap a la Provença, el port de Marsella va tenir un paper particular, participant àmpliament en la redistribució de pises vidriades, aleshores exportades massivament per Catalunya. Entre els nombrosos testimonis actualment inventariats tant al litoral francès com més enllà, el nostre estudi es concentra principalment en el naufragi de la Lomellina i les zones d'amarratge d'Endoume, Girolata i, sobretot, de Villefranche-sur-Mer, que actualment representa un jaciment de primera magnitud a la Provença oriental.


Matèries: Arqueologia subaquàtica ; Jaciments arqueològics ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Indústria de la ceràmica ; Circuits comercials ; Transport martítim ; Ports ; Naufragis
Àmbit:Catalunya ; Provença, la - França
Cronologia:[1400 - 1700]
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/11/07 Dieulefet.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 4
go to page            

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3