Comerç, poder, aristocràcia. La formació del món ibèric a les Terres de l'Ebre / Jordi Diloli Fons
Diloli i Fons, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 179-202 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre) 

Presentem en aquest article els resultats més actualitzats sobre la recerca arqueològica efectuada els darrers anys a les Terres de l'Ebre, referent a l'època protohistòrica, ambl'objectiu de generar un estat de la qüestió sobre les formes d'ocupació del territori i els models sociopolítics que conviuen i se succeeixen en aquesta regió durant un període d'aproximadament dos-cents cinquanta anys, per donar pas, sense traumatismes, al que hom ha anomenat cultura ibèrica. Així mateix, s'exposa la importància que van tenir els contactes entre les comunitats indígenes i els comerciants fenicis procedents del sud peninsular, en la gestació, el desenvolupament i l'evolució d'aquestes transformacions.

La Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa). Estat de la recerca / Joan Santmartí, David Asensio, Rafel Jornet, [et al.]



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 203-222 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre) 

L'objectiu d'aquest article és presentar l'estat del coneixement sobre la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), després de vint anys de treballs desenvolupats per la Universitat de Barcelona a partir de 1998. Es tracta d'exposar el coneixement actual sobre l'estructura i els components del nucli urbà en el segle III aC: sistema defensiu, xarxa viària, tipologia d'habitatges, edificis comunitaris,entre altres. A partir d'aquí es plantegen les hipòtesis més recents sobre aspectes cabdals, com ara les causes de la gènesis de l'assentament, la seva possible vinculació ambla presència bàrquida a la Península Ibèrica, les activitats econòmiques que sostenen una aglomeració d'aquesta importància, la composició social dels seus habitants i, finalment, el paper que el nucli hauria pogut exercir en el context regional, dins de la Ilercavònia ibèrica.

El Poblament ibèric a Flix : de la primera edat del ferro a la formació de la cultura ibèrica a l'antiga Ilercavònia / M. Carme Belarte, Jaume Noguera, Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 223-246 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre) 

En aquest article recollim les dades sobre poblament de l'edat del ferro dins el terme municipal de Flix, on tenim coneixement de tres jaciments: Sebes, els Castellons i el Barranc del Mosselló. En el cas dels dos primers, es coneixen tant els assentaments com les respectives necròpolis; Sebes té dues fases d'ocupació corresponents al primer ferro i època ibèrica respectivament, i probablement els Castellons té també una llarga durada i diverses fases. Quant al Barranc del Mosselló, és una petita talaia. El jaciment de Sebes, excavat en la seva totalitat, és el més ben conegut dels tres. La informació proporcionada globalment pels tres jaciments ens permet analitzar una fase mal coneguda dins la protohistòria catalana, el moment de formació de la cultura ibèrica, i ens permet analitzar-ne de manera conjunta els llocs d'hàbitat i les necròpolis.

Hàbitat rural, sistemes agraris i dinàmiques de la romanització a les Terres de l'Ebre / Víctor Revilla Calvo
Revilla Calvo, Víctor


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 247-262 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre) 

L'article analitza els trets fonamentals de l'organització del poblament rural al curs inferior de l'Ebre. Es defineixen la tipologia i distribució de l'hàbitat, amb particular atenció als exemples coneguts d'arquitectura residencial, i s'analitza la relació entre el model d'ocupació del territori i un sistema agrari definit per l'organització racional d'inversions i de recursos, la integració d'activitats complementàries a l'agricultura desenvolupat entre finals del segle I a.C i els segles I-II. Es valoren, igualment, aspectes de l'estructura de la propietat i la condició de certs grups socials.

La Ribera d'Ebre : una via de pas de les tropes d'Anníbal Barca durant la Segona Guerra Púnica / Jaume Noguera, Eduard Ble, Jordi López Vilar, [et al.]



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 263-283 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre) 

Es presenten els resultats d'un projecte de recerca arqueològica que pretén identificar, a partir de la localització de les restes de materials mobles (armament, monedes...), el pas del'exèrcit cartaginès per les terres de l'interior de l'actual Catalunya, especialment a través del curs inferior del riu Ebre. El descobriment de determinades concentracions d'aquests materials permet defensar la presència de les tropes d'Anníbal Barca en aquest territori i l'establiment de campaments de campanya púnics, probablement ocupats per mercenaris o aliats indígenes.