El Mestre Pau González Montagut : director de les escoles de Flix durant la República, depurat i empresonat pel franquisme / Jordi González Garcia
González Garcia, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 139-159 : il. (Història) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

El Franquisme davant les entitats culturals, esportives i socials de Gavà d'abans de 1939 : depuració o desaparició / Josep Campmany Guillot
Campmany i Guillot, Josep


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 343-357

Bibliografia.

Joan Riba Vallés, el tenor d'Almatret (1904-1992) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 104-115 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Joan Riba Vallés (1904-1992), tenor d'Almatret, entre els anys 1930 i 1936 va ser una gran figura de l'espectacle. Va actuar al costat de les figures més prestigioses i en els teatres més importants de l'estat, sobretot de Barcelona i València, interpretant les sarsueles i operetes de més èxit del moment. Va ser també un gran innovador amb un nou gènere de cant que es va anomenar cançons impressionistes. Després de la Guerra Civil va ser represaliat pel franquisme i la seva extraordinària carrera es va veure arruïnada per sempre.

Confiscació, Guerra Civil i repressió al ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona / Carles Gorini Santo
Gorini Santo, Carles


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 80 (2022) , p. 83-106
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Les línies de ferrocarril van ser les iniciatives empresarials més intensives en capital durant el segle xix. i una part del xx. Al mateix temps, van ser grans creadores d'ocupació i, en conseqüència, l'escenari de les principals lluites obreres del seu temps, el moment culminant de les quals va tenir lloc durant la revolució que va prosseguir l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936, fallit a Catalunya. L'empresa del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, d'iniciativa privada, va ser confiscada el 23 de juliol de 1936. Les vicissituds d'aquest fet transcendental restaven inèdites, de la mateixa manera que les seqüeles posteriors, tan oneroses per a molts dels treballadors a causa de les dificultats de la vida en el conflicte i dels processos de depuració política a què van ser sotmesos quan va haver acabat la Guerra Civil.

Julià Cutiller, pedagog i dinamitzador cultural / Joaquim Gelabertó
Gelabertó i Rissech, Joaquim


En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 209 (novembre-desembre 2001), p. 44-47 : il. (Educació) 

Sabadell en la postguerra, 1939-1945 : nou ordre i repressió / Esteve Deu i Baigual
Deu i Baigual, Esteve


Bellaterra ; Sabadell ; Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona : Fundació Bosch i Cardellach : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2022
311 p. : taules, quadres ; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 314 ) 
Bibliografia i fonts. Annexos.
ISBN 9788491912439
ISBN 9788495113467

Aquest és el cinquè i darrer treball dedicat a l'estudi de la Guerra Civil i la ciutat de Sabadell. Se centra en la instauració d'un nou règim polític dictatorial, que va procedir a l'abolició del sistema i les institucions democràtiques. S'hi analitza la formació d'un nou poder local, amb una presència majoritària de militants i adherits al partit únic (FET i JONS), que va imposar una ideologia conservadora, el nacionalcatolicisme. Així mateix, s'hi descriu la forta repressió desencadenada contra els vençuts de la guerra i el silenci imposat per la força al conjunt de la societat. Tot això en un context de dificultats per la recuperació econòmica, enmig d'un aïllament internacional i una política fortament intervencionista. La insuficiència de la producció interna i les dificultats importadores van obligar a la distribució de productes de manera racionada. Novament es desenvolupà un mercat negre de primeres matèries i de productes de subsistència. Una part important de la població es va mantenir en uns nivells de pobresa considerables, mentre que uns quants oportunistes es van enriquir. (Editorial).

Guerra Civil i repressió



En: Revista de Girona. Girona. Any 43, núm. 183 (1997) , p. 54-93 : il. (Dossier) 

Conté: La revisió del mite: el comitè antifeixista d'Orriols / Joan Maymí, Josep Ros, Xavier Turró i Ventura ; El capítol de la catedral de Girona i la Guerra Civil / Josep Clara ; Papers de guerra de Carles Rahola (1937-1938) /Narcís-Jordi Aragó, Josep Clara ; Puigcerdà sota les bombes (21 d'abril de 1938) / Jean-Louis Blanchon ; Exili i repressió contra els béns de la família de Josep Irla (1939-1951) / Àngel Jiménez ; Els Artola: una nissaga de mestres depurats i exiliats / Salomó Marquès, Ferran Ruiz.

Pere Blasi : mestre, geògraf i diputat republicà / Jordi García Farrero
García i Farrero, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
193 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409360697

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com "Mont-Gris" i "Emporion". Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica, inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de "Geografia elemental de Catalunya". Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França. Retornat al país, i depurat del magisteri públic per la repressió franquista, exerceix a l'escola privada de la seva filla i enllesteix l'edició de la seva obra geogràfica cabdal, "Les terres catalanes", un tribut d'amor al país, a la cultura i a la seva gent. (Editorial).

La Repressió franquista a Alcover als primers anys de la postguerra / Antoni Gavaldà i Torrents
Gavaldà i Torrents, Antoni


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 74 (abril-juny 1996), p. 14-20 (Recerca) 
Notes.

La Repressió franquista al Pla d'Urgell / per Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 35 (2021) , p. 49-78: il.
Notes a peu de pàgina.

Depuracions franquistes a la Casa Canal de Mollerussa / Daniel Altisent Carulla
Altisent Carulla, Daniel


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 12 (2021) , p. 67-77

En aquest article analitzarem a través de quins mecanismes es va produir la depuració laboral que van patir els treballadors de la Casa Canal, un cop van entrar les tropes franquistes a Mollerussa, el 9 de gener de 1939. A través dels documents de l'arxiu personal de l'Albert Roqué analitzem els processos de depuració cap als vençuts i coneixerem amb noms i cognoms quins van ser els depurats i els depuradors d'aquells primers mesos de franquisme. L'objectiu d'aquest estudi és posar negre sobre blanc uns fets que van passar un cop va acabar la guerra i que han estat poc estudiats fins a dia d'avui.

1939 : l'exili del magisteri de Catalunya / [ressenya de:] Rosa Maria Moret
Moret i Guillamet, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 51 (2020) , p. 599-600 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. 1939 : l'exili del magisteri de Catalunya / Salomó Marqués Sureda ; [pròleg de M. Carme Agulló]. Barcelona : Rosa Sensat, 2019

La Repressió del magisteri segons els fons documentals de l'arxiu / Salomó Marquès Sureda
Marqués i Sureda, Salomó


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 29 (abril 1999), p. 4-8 (Dossier) 
Notes.

Expedients de responsabilitats polítiques al Ripollès / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2017-2019 (octubre 2020), p. 401-414 (Aportacions i estudis) 
Notes. Resums en català i anaglès.

Reivindicació d'un home de bé : Alexandre Mèliz. Secretari de l'Ajuntament de Canet en temps difícils / Joan Ballart Clos
Ballart i Clos, Joan


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 55 (2016) , p. 22-25 : il.

Acadèmia Coquard, rigor i humanisme / Jordi Aragonès
Arbonès, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 46-47 : il. (Història) 

De vegades sembla que a la ciutat de Girona tot s'ha explicat. Malgrat això, sorgeixen històries que descobreixen èpoques interessants. L'Acadèmia Coquard forma part d'un temps força oblidat i que, això no obstant, va influir a bona part d'una generació.

La Depuració de personal a l'Ajuntament de Barcelona : de la Dictadura de Primo de Rivera a la Segona República / Alexandre Solano
Solano Budé, Alexandre


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 464 (gener 2020), p. 34-37 : il. (Focus) 
Notes.

El consistori, només deu dies després de la proclamació de la República, el 24 d'abril, creava la "Comissió especial per a l'estudi dels expedients dels funcionaris que es van distinðgir durant la dictadura". La comissió va donar un mes de temps per a fer denúncies i es van revisar un total de 157 expedients per queixes del període dictatorial. Tots els funcionaris subjectes a expedient per causa greu van quedar automàticament declarats suspeðsos de feina i sou. Per contra, s'aproðvava un dictamen segons el qual als funcionaris cessats per la dictadura i reingressats, se'ls reconeiðxien els serveis prestats, a la vegada que es concedia una amnistia per als que van ser castigats amb faltes lleus per l'ajuntament dictatorial, esborrant les notes desfavorables. Alexandre Solano ens explica els detalls d'aquella depuració de personal.

Els Horrors d'una guerra civil : la primera carlinada a Catalunya (1833-1840) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 75-116


La Primera Guerra Carlina o Guerra Civil dels Set Anys fou un dels episodis més tràgics de la història de Catalunya pel seu elevat grau de barbàrie i devastació. A l'estudi s'analitzen les partides guerrilleres com a motor de conflicte bèl·lic i expressió de la violència; les bullangues com a manifestació del venjatiu furor popular; les batalles més sagnants; els setges més ferotges; l'incendi i destrucció de viles; la repressió exercida sobre els enemics vençuts com a càstig i venjanç (execucions, deportacions, empresonaments, multes i confiscació de béns); i el camí de l'exili com a evidència d'una lluita fraticida a vida o mort pròpia d'una guerra civil "sin cuartel".

Estructures jurídico-polítiques de Lleida a la Primera Dècada de la Postguerra Civil / Sebastià Sala i Bonastre
Sala i Bonastra, Sebastià


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. XLIX (1991) , p. 225-236 (Dret) 

La Corrupció local durant la dictadura de Primo de Rivera i la resposta del Parlament de Catalunya. El cas de l'Hospitalet de Llobregat / Daniel Vallès Muñío
Vallès Muñío, Daniel


En: Revista de Dret Històric Català. Barcelona. Vol. 18 (2019) , p. 179-202

L'entramat juridicopolític de la dictadura de Primo de Rivera va permetre conductes suposadament corruptes dins l'Administració local. A la fi de la dictadura i l'adveniment de la República, alguns ajuntaments de Catalunya van iniciar procediments administratius de depuració de responsabilitats contra els funcionaris corruptes del règim anterior i, en molts casos, van acordar la seva separació del càrrec. Però el Tribunal Suprem va establir una doctrina per la qual s'havien de restituir els càrrecs separats i l'ajuntament i els regidors que havien votat a favor de la separació del funcionari esdevenien responsables solidaris dels sous deixats de percebre pel funcionari. Contra aquesta situació, el Parlament de Catalunya va promulgar la Llei de 9 de març de 1934, que atorgà validesa i fermesa als acords de separació de funcionaris, però sense establir la justificació que permetés diferenciar les separacions de funcionaris degudament justificades de les que no ho eren. Per això, el Tribunal de Garanties Constitucionals va acordar la inconstitucionalitat de la norma catalana, només amb efectes en dos casos de funcionaris separats. De fet, tot i els seus errors, la Llei de 9 de març de 1934 es pot entendre com la primera llei transicional de Catalunya.