Les Excavacions arqueològiques del 1999 a la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) / Narcís Soler, [et al.]
Soler i Masferrer, Narcís


En: 257446 V Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Olot ; Barcelona ; Girona : Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia : Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Diputació de Girona : Ajuntament d'Olot : Consell Comarcal de la Garrotxa : Museu Comarcal de la Garrotxa, 2000. p. 18-21

Els Rossegadors del Paleolític Superior de la cova de l'Arbreda (Serinyà, Catalunya) : significació paleoecològica i paleoclimàtica / Gabriel Alcalde
Alcalde i Gurt, Gabriel


En: Cypsela, Núm. VI (1987) , p. 89-97

Interès de l'estudi dels micromamífers per a la prehistòria / Gabriel Alcalde i Gurt
Alcalde i Gurt, Gabriel


1980
Universitat Autònoma de Barcelona, 1980
123 p. : il. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura.

Les Grottes de Serinya : Province de Gérone, Espagne : étude de l'industrie mousterienne de la grotte de l'Arbreda / Jacques Just
Just, Jacques


Paris : Museum national d'histoire naturelle : [etc.], [1979?]
316 p. : il., gràf., taules (Mémoire. Laboratoire de paleontologie humaine et de prehistoire, 6) 

High-resolution Neanderthal settlements in mediterranean Iberian Peninsula: A matter of altitude? / C. Sánchez-Hernández, L. Gourichon, R. Blasco, E. Carbonell, G. Chacón, B. Galván, C.M. Hernández-Gómez, J. Rosell, P. Saladié, J. Soler, N. Soler, J. Vallverdú, F. Rivals



En: Quaternary Science Reviews, N. 247 (2020) , 106523

Elsevier Ltd Neanderthals are widely known to be a resilient human species that successfully faced constant and strong environmental fluctuations modifying the landscapes they inhabited and the availability of their potential resources. It has been traditionally assumed that environmental features could strongly affect human behaviour due to the stretch relationship between their potential prey and the availability of habitats. Environmental changes would produce a high variability in the settlement patterns of the Neanderthal groups. However, the preponderant influence of environmental conditions on these human groups has recently been strongly questioned. This is especially true for the Iberian Peninsula, where latitudinal position and orographic features supported the persistence of environmental conditions that allowed the permanence of a wide range of biotopes and animal and vegetal resources. In the present study, we reconstruct the Neanderthal settlement patterns (i.e. duration and season) from four archaeological sites located in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula: Arbreda Cave (Serinyà, Girona), Teixoneres Cave (Moià, Barcelona), Abric Romaní (Capellades, Barcelona), and El Salt (Alcoy, Alicante). We focus on identifying whether they show a high variability in settlement patterns and check for the existence of local influences, such as the altitude. To reach these objectives, we designed a multi-proxy approach combining tooth wear and dental cementum analysis of the main Neanderthal preys: Cervus elaphus, Equus ferus, Equus hydruntinus, Bos primigenius and Capra pyrenaica. Our results first suggest that local features (i.e. orography, altitude, and environment) appear to be predominant factors determining the main feeding behaviour of the un.

Dietary traits of ungulates in northeastern Iberian Peninsula: Did these Neanderthal preys show adaptive behaviour to local habitats during the Middle Palaeolithic? / C. Sánchez-Hernández, L. Gourichon, J. Soler, N. Soler, R. Blasco, J. Rosell, F. Rivals



En: Quaternary International, N. 557 (2020) , p. 47-62

Elsevier Ltd and INQUA Diet is closely connected to the habitat exploited by ungulates and is one of the main links between them and the surrounding environment. When climatic fluctuations modified the vegetal coverture and habitat, ungulates' dietary behaviours and ecological niches could have been impacted severely. During the Middle Palaeolithic, the Mediterranean peninsulas were known to be climatic refuges because they seemed less susceptible to these changes. However, the altitude or latitude of a given site may have resulted in local particularities that could have influenced the vegetal composition and therefore the feeding behaviour of ungulates from the same region. In the present research we investigate whether these variables necessitated adaptive changes in the feeding behaviours of ungulates hunted by Neanderthals through the study of two archaeological sites, Arbreda Cave (Serinyà, Girona, Spain) and Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain). We use a combined analysis of dental wear (meso- and microwear) and dental cementum analysis of Cervus elaphus, Equus ferus, and Equus hydruntinus teeth. Dental wear reflects the immediate and average annual dietary traits of ungulates as well as the environmental conditions in the surroundings. Dental cementum analysis allows accurately identifying the season of ungulate death and linking an individual's dietary preferences with the seasonal conditions in its last moments of life. As results, red deer at both sites were mixed-feeders in the annual cycle. A slight increase in grass consumption was identified during winter for populations from sub-unit IIIa of Teixoneres Cave. Horse and wild ass based their diet on grasses, but the latter showed seasonal adaptation toward a mixed consumption of grasses and conce.

The Role of small prey in human subsistence strategies from Early Upper Palaeolithic sites in Iberia: the rabbits from the Evolved Aurignacian level of Arbreda Cave / Lluís Lloveras, Julià Maroto, Joaquim Soler i Subils, Richard Thomas, Marta Moreno García, Jordi Nadal Lorenzo, Narcís Soler i Masferrer



En: Journal of Quaternary Science. vol. 31, núm. 5 (2016) , p. 458-471

In the western Mediterranean, changes in hunter-gatherer subsistence strategies have been identified from the Early Upper Palaeolithic. These changes are characterized by broadening of diet and intensification of small prey exploitation. In the Iberian Peninsula region, intensified small prey exploitation is evidenced by the hunting of large quantities of European rabbit (Oryctolagus cuniculus), which are usually a ubiquitous feature of faunal assemblages from archaeological sites. Before interpretations of the significance of such assemblages can proceed, however, it is necessary to confirm their anthropic origin, as a wide range of predators are agents of accumulation. The taphonomic signatures observed for predators are here applied to the analysis of leporid (rabbits and hares) remains from the Evolved Aurignacian layer of Arbreda Cave (north-east Iberia). The aims of this work are two-fold: (i) to identify the agent/s of accumulation; and (ii) to assess possible changes in small prey use during the Middle to Upper Palaeolithic transition. Our results suggest that rabbit assemblages were probably hunted and consumed by humans and that rabbits became a primary resource in hunter-gatherer diet from the Early Upper Palaeolithic.

Palaeoenvironmental and palaeoclimatic reconstruction of the Latest Pleistocene of L'Arbreda Cave (Serinyà, Girona, northeastern Iberia) inferred from the small-mammal (insectivore and rodent) assemblages / Juan Manuel López-García, Narcís Soler i Masferrer, Julià Maroto, Joaquim Soler i Subils, Gabriel Alcalde, Maria Bennàsar, Francesc Burjachs i Casas



En: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. vol. 435 (2015) , p. 244-253

L'Arbreda Cave is one of the southernmost of the Reclau Caves (Serinya, Girona, northeastern Iberian Peninsula), located between the west margin of the Pla d'Usall and the Serinyadell river, at an altitude of about 211 m a.s.l. The Pla d'Usall forms part of the Banyoles-Besald Basin, which is bounded by Eocene and Neogene reliefs. It is filled with sediments of Plio-Pleistocene age. The cave is a shelter formed by travertine cascades with a degree of karstification, and contains sedimentary deposits ranging from the end of the Middle Pleistocene to the Early Holocene, thus constituting an important archaeo-palaeontological record for an understanding of the prehistoric occupation of northeastern Iberia. It is one of the most complete and best-dated terrestrial sequences in Iberia from the Mousterian to the Early Holocene period. In this paper we present a palaeoenvironmental and palaeoclimatic reconstruction of the sequence based on non-flying small mammals (insectivores and rodents) and pollen analyses. The environmental and climatic results, together with the absolute dating of the sequence and direct comparison with NorthGRIP delta O-18 and the sea-surface temperatures (SST) of the Alboran Sea, allow us to identify various climatic periods within our sequence: a cold period between interstadials 12 and 10 in Level I, probably interstadial 10 in Level H-2 the Last Glacial Maximum (LGM) in Levels C and B, the Bolling-Allered interstadial (B/A) in Level A, and the Preboreal/Boreal (Pr/B) in the Terra Rossa.

The Application of actualistic studies to assess the taphonomic origin of Musterian rabbit accumulations from Arbreda Cave (North-East Iberia) / Lluís Lloveras, Marta Moreno Gracía, Narcís Soler i Masferrer
Lloveras Roca, Lluís


En: Archaeofauna: International Journal of Archaeozoology. vol.19 (2010) , p. 99-119

Distinguir los restos arqueológicos de lepóridos que son consecuencia del consumo antrópico de aquellos acumulados por otros depredadores es esencial para la correcta comprensión de las actividades de subsistencia de nuestros antepasados, especialmente en la Península Ibérica y la región mediterránea, donde estos taxones son muy abundantes. En los últimos años hemos llevado a cabo diversos trabajos actualísticos con restos de lepóridos con la finalidad de identificar diferencias entre los patrones tafonómicos característicos de los distintos tipos de depredadores (humanos, rapaces diurnas y nocturnas, y carnívoros terrestres). En este trabajo los patrones observados para cada uno de estos depredadores se aplican al análisis de los restos arqueológicos de lepóridos del nivel musteriense I de la cueva de la Arbreda (Noreste de la Península Ibérica). Los resultados obtenidos no solo aportan nuevos datos sobre acumulaciones de pequeñas presas en el Paleolítico Medio sino que al mismo tiempo nos permiten evaluar la perspectiva metodológica desarrollada en el análisis de muestras actuales.

Variabilité des modalités de débitage et des productions lithiques dans les industries moustériennes de la grotte de l'Arbreda, secteur alpha (Serinyà, Espagne) / Jean-Pierre Duran, Narcís Soler i Masferrer
Duran, Jean Pierre


En: Bulletin de la Société préhistorique française. vol. 103, núm. 2 (2006) , p. 241-262

Arbreda, sector alpha, excavated in 1972 by J.M. Corominas, presents a Mousterian stratigraphy more than 3 m deep (levels 30 to 44), dated between the beginning of isotopic stage 5 and stage 3. The seven Mousterian stratigraphic units (G to A) were deposited during palaeoclimates that were very humid and cool/humid (G to F), cold to very cold (E to C), then cool-temperate (B to A). The different industrial complexes of Arbreda can be typologically attributed to a typical Mediterranean Mousterian at the eastern fringe of the Pyrenees, but with strong Charentian influences. The abundant lithic material (nearly 14 000 pieces), and the extraordinary diversity of raw materials (porphyry, hornblende, sandstone, limestone, Lydian stone and several types of quartz, quartzite and flint) in large quantities, make it possible to apply different technological approaches. Adaptive capacities, an understanding of different rock mechanics and technical cultural traditions are examined using a diachronic approach, which takes into account the variability of production techniques for each rock type. With a chronological approach, and all rock types together, a general evolution of production techniques and modalities as well as the different associations used by these Mousterian groups over a period of 80 000 years is brought to light, whereas a relatively strong typological stability is evident throughout the stratigraphy. This continuity implies a certain cultural continuity. These studies are favoured by the continuity of knapping techniques, which are mainly Discoid and Levallois. It thus becomes possible to define the evolution and major technological associations in their different modalities.

L'Ós de les cavernes (Ursus spelaeus) a Catalunya [Fitxer informàtic] / Ferran Millan Aranau ; [dirigida per: Julià Maroto]
Millan Arnau, Ferran


2024

1 recurs electrònic

Aquest treball constitueix un estudi de les poblacions de l'ós de les cavernes (Ursus spelaeus, Rosenmüller, 1794) de Catalunya en base les restes dels nivells del paleolític mitjà recent de la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany), la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa), i la cova del Toll (Moià, Moianès), situats al nord-est de Catalunya (Espanya) Un dels objectius és el de caracteritzar la seva diversitat morfològica i mètrica en de les restes que han sigut recuperades de nivells arqueològics ben documentats cronològicament. D'una banda, els conjunts de la mostra procedents del nivell I de l'Arbreda, l'estrat IV del Ermitons i el nivell 3 del Toll, són coetanis entre ells i daten d'entorn d'ara fa uns 45.000 anys. Gràcies a això, les diferències observades s'han analitzat estrictament des del punt de vista de la regionalitat. D'altra banda, els materials del nivell J de l'Arbreda i del nivell 4 del Toll han permès caracteritzat l'evolució diacrònica de determinades morfologies dentals. La caracterització de les poblacions de la mostra també inclou la classificació del material en categories d'edat i de sexe. L'anàlisi de l'anatomia de la corona dental de les premolars i les molars assenyala que cada una de les poblacions de la mostra presenta una combinació de caràcters única. Però en termes generals, les dents dels Ermitons i del Toll es trobarien més properes entre si que les dents del l'Arbreda. En aquest jaciment, les quartes premolars es caracteritzen per un grau de deriva morfològica major que als altres conjunts de la mostra. Tot i això en alguns caràcters específics, les molars del nivell I de l'Arbreda poden arribar a situar-se quelcom pel darrere d'algun d'aquests conjunts. Això explica que l'evolució morfològica de cada dent es dona de maneres diferents a cada una de les poblacions. Quant a l'esquelet de les extremitats, els trets morfològics de la mostra es corresponen amb els aspectes bàsics d'Ursus spelaeus, tot i que existeix una certa variabilitat que també ha sigut descrita. En aquest sentit, l'anàlisi morfomètrica dels metàpodes és la que ha estat més positiva i ha permès obrir la porta a algunes interpretacions relacionades amb l'hàbitat natural de cada població, encara que hauran de ser contrastades per estudis amb mostres més extenses.

Estratègies cinegètiques i aprofitament animal en el pas del MIS-3 al MIS-2 al nord-est de la península Ibèrica [Fitxer informàtic] / Isaac Rufí Casals ; [dirigida per: Narcís Soler i Masferrer ; co-directors: Lluís Lloveras Roca, Joaquim Soler i Subils]
Rufí Casals, Isaac


2022
Dirigida per: Soler i Masferrer, Narcís. Universitat de Girona, 2022
1 recurs electrònic

Amb la finalitat de comprendre com les societats caçadores-recol·lectores s'adaptaren a l'empitjorament climàtic que desembocà al darrer màxim glacial, la recerca d'aquesta tesi doctoral es focalitza en l'estudi de les restes osteoarqueològiques dels contextos residencials del Gravetià mitjà ibèric (c. 28,5-31 ka cal BP) i del Gravetià final (c. 23,5-30 ka cal BP) de la cova de l'Arbreda (Serinyà). El metòdic examen de les restes faunístiques de petits mamífers (erinaceids i lepòrids), carnívors i ungulats ha permès assolir el principal propòsit perseguit: aprofundir en el coneixement de les estratègies i pràctiques de caça així com dels hàbits alimentaris i l'aprofitament de les matèries primeres d'origen animal al nord-est de la península durant el pas del MIS-3 al MIS-2. L'anàlisi arqueozoològica indica una caça dirigida, principalment, cap a la predació de grups familiars de cavalls i cérvols pel que fa als ungulats, i del conill i l'eriçó pel que respecte a les petites preses. L'estudi tafonòmic apunta a una explotació intensiva dels productes derivats de la caça. Els ungulats foren objecte d'un aprofitament exhaustiu: es documenten diversos tipus d'activitats de carnisseria, l'obtenció del moll de l'os i l'ús de l'os com a combustible, així com la confecció d'útils "poc elaborats". Les carcasses de les petites preses foren aportades d'una peça al jaciment, on foren processades, cuinades i consumides. L'anàlisi de distribució espacial revela que les comunitats caçadores-recol·lectores s'establiren en unes àrees concretes del jaciment, sobretot a tocar de la paret nord de la cova, lloc que durant el Gravetià es trobava protegit per la cornisa de tova calcària. El baix nivell de complexitat de l'organització espacial de les àrees d'activitat dona suport a la idea que les ocupacions no haurien estat gaire prolongades. A partir dels indicadors d'estacionalitat, s'ha pogut reconèixer que si bé s'haurien produït ocupacions al llarg de l'any, aquestes haurien tingut lloc de manera més destacada entre primavera i tardor durant el Gravetià mitjà i entre primavera i principis d'estiu durant el Gravetià final.

Palinologia dels dòlmens de l'Alt Empordà i dels dipòsits quaternaris de la Cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) i del Pla de l'Estany (Olot, Garrotxa) : evolució del paisatge vegetal i del clima des de fa més de 140.000 anys al NE de la Península Ibèrica [Microforma] / Francesc Burjachs i Casas
Burjachs i Casas, Francesc


Bellaterra : Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1990
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, 1990
1 microfitxa ; 11 * 15 cm + 1 fullet (8 p. ; 18 cm) (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona ) 
Bibliografia.
ISBN 8474887832

Palinologia dels dòlmens de l'Alt Empordà i dels dipòsits quaternaris de la Cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) i del Pla de l'Estany (Olot, Garrotxa) : evolució del paisatge vegetal i del clima des de fa més de 140.000 anys al NE de la Península Ibèrica / Francesc Burjachs i Casas
Burjachs i Casas, Francesc


1990
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, 1990
324 p., relligat : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Estudi de la paleocupació humana a la cova de l'Arbreda [Microforma] / Jordi Barris Duran ; [dirigida per: José F. de Villalta Comella]
Barris Duran, Jordi


Bellaterra : Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1988
Dirigida per: Villalta Comella, José F. de. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1984
3 microfitxes (815 fotog.) ; 11 * 15 cm + 1 fullet (7 p. ; 18 cm)
Bibliografia.
ISBN 8474883105

Estudi de la paleocupació humana a la cova de l'Arbreda / Jordi Barris Duran ; [dirigida per: José F. de Villalta Comella]
Barris Duran, Jordi


1984
Dirigida per: Villalta Comella, José F. de. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1984
3 vols

La Ictiofauna paleolítica dels nivells mosterians finals, aurinyacians i gravetians de les coves del Reclau (Serinyà) [Fitxer informàtic] / Samantha Figueredo Alegre
Figueredo Alegre, Samantha


2018
Universitat de Girona. Facultat de Lletres, 2018
1 recurs electrònic
Treball final de màster.

El present treball és un estudi pràctic, on s'analitzen les restes esquelètiques de peix inèdites d'alguns dels jaciments de les coves del Reclau, concretament procedeixen del mosterià final (nivell I) de la cova l'Arbreda, de l'aurinyacià (estrat 1) del Cau del Roure i del gravetià (nivells III i IV) de la cova de Mollet III.

The First Homo Sapiens in Catalonia, hunters and gatherers from the old Upper Palaeolithic / Narcís Soler, Joaquim Soler
Soler i Masferrer, Narcís


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 9-23
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

At the end of the Middle Palaeolithic around 40,000 years ago, a population of archaic humans, Neanderthal men descended from the earliest settlers, lived in Europe. They were perfectly adapted to the land and its resources. They and their ancestors had survived all the climate and environmental changes that had occurred throughout the Pleistocene for hundreds of millennia, but they mysteriously disappeared upon the arrival of anatomically modern men, who originated in Africa. The latter were the humans from our own species, Homo sapiens, also called Cro-Magnon men in Europe, and they would gradually replace the archaic populations of the Old World. In Catalonia, archaeology shows how the old civilisation of the Neanderthal men, the Mousterian, which remained in place for many millennia with few changes, was swiftly replaced by another new civilisation which was very different and more dynamic, the Aurignacian, which was a civilisation of modern men. Over time, the Aurignacian evolved to give way to other civilisations of largegame hunters of the European Upper Palaeolithic. In Catalonia, the sites in Serinyà, among others, allow us to study the civilisation of the Neanderthal and Cro-Magnon men near the time of their replacement and to precisely date when this took place. They also provide us with the oldest remains of modern men found in Catalonia.

Els Primers Homo sapiens de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic / Narcís Soler, Joaquim Soler
Soler i Masferrer, Narcís


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 117-127
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Al final del Paleolític mitjà, ara fa uns 40.000 anys, vivia a Europa una població d'humans arcaics, homes de Neandertal descendents dels primitius pobladors. Estaven perfectament adaptats al territori i als seus recursos. Ells i els seus avantpassats havien sobreviscut durant centenars de mil·lennis a tots els canvis climàtics i mediambientals que van tenir lloc durant el Plistocè, però van desaparèixer misteriosament davant l'arribada dels homes anatòmicament moderns, que tenien el seu origen a Àfrica. Aquests eren els humans de la nostra mateixa espècie, Homo sapiens, anomenats també a Europa homes de Cromanyó, que anaren substituint progressivament les poblacions arcaiques del Vell Món. A Catalunya, l'arqueologia permet veure com l'antiga civilització dels homes de Neandertal, el Mosterià, que es mantenia amb pocs canvis des de feia molts mil·lennis, va ésser substituïda de forma ràpida per una altra de nova i molt diferent i més dinàmica, l'Aurinyacià, que era la pròpia dels homes moderns. L'Aurinyacià evolucionarà amb el temps per donar pas a les altres civilitzacions dels grans caçadors del Paleolític superior europeu. A Catalunya, els jaciments de Serinyà, entre d'altres, permeten estudiar les civilitzacions dels homes de Neandertal i dels de Cromanyó en els moments pròxims a la substitució i datar amb precisió quan aquesta va tenir lloc. També ens proporcionen les restes més antigues dels homes moderns trobades a Catalunya.

El Paleolític en les terres del comtat de Besalú / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 97-120 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El territori del que fou el comtat de Besalú ha conservat molts testimonis del seu passat en època paleolítica, cosa que en fa un lloc privilegiat per a l'estudi de l'evolució i les formes de vida del caçadors recol·lectors prehistòrics. Especialment en el seu extrem nord, en les coves de les Corberes, entre les que destaca la cauna de l'Aragó de Talteüll, i a l'extrem sud, en les coves de Serinyà, on destaca la cova de l'Arbreda. Aquests dos jaciments es complementen per a guiar-nos en la llarga evolució paleolítica dels últims 700.000 anys.