português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
CANVI CLIMATIC []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 3
go to page          


1 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Canvi climàtic a la Cerdanya / Anna Avila, Roberto Molowny-Horas, Vicent Altava-Ortiz, [et al.]



En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 28 (primavera 2021), p. 26-33 : il.
Referències bibliogràfiques.


Matèries: Clima ; Canvi climàtic
Àmbit:Cerdanya
Cronologia:[1900 - 2020]
Autors add.:Avila, Anna ; Molowny-Horas, Roberto ; Altava-Ortiz, Vicent
Accés: http://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-28.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 59
select
print

Bookmark and Share
El Massís del Montseny, paisatge sentinella / Martí Boada, Josep Antoni Pujantell Albós
Boada i Juncà, Martí


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 35 (2020) , p. 59-72
Resums en català i anglès.

El canvi climàtic i el canvi global és un fet demostrat arreu del mon, també de manera clara al Montseny, per exemple en la mediterranització del seu clima, el que comporta d'afeccions molt marcades a flora i fauna. Atesa la singularitat biogeogràfica del Montseny, aquest es converteix en un paisatge excepcionalment sentinella. Els paisatges septentrionals i diverses especies vegetals i animals que hi tenen el seu límit de distribució meridional més extrem, en són particularment sensibles. Al Montseny el procés d'abandonament del sector primari, accelerat amb la consegüent evolució dels sectors productius secundari i terciari, ha induït importants transformacions a nivell socioecològic, que es manifesten en una transformació dels usos i cobertes del sòl. Aquest procés ha comportat una tendència general a l'aforestació en detriment dels espais oberts.



Matèries: Espais naturals ; Paisatge ; Canvi climàtic ; Flora ; Fauna ; Usos del sòl
Àmbit:Montseny, massís del
Cronologia:[2020]
Autors add.:Pujantell Albós, Josep Antoni
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Canvi climàtic / Lluís Simon, Germà Coenders, Lluís Motjé, [et al.]



En: Tosquija : Revista del municipi de Vilobí d'Onyar. Vilobí d'Onyar, Núm. 69 (juny 2004), p. 23-43 : il. (Dossier


Matèries: Clima ; Canvi climàtic
Àmbit:Vilobí d'Onyar ; Catalunya ; Món
Cronologia:2004
Autors add.:Simon, Lluís ; Coenders, Germà ; Motjé i Costa, Lluís
Accés: https://www.bibgirona.cat/pandora/viewer.vm?id=0000293470&page=1&search=&lang=ca&view=hemerotecaVilobi [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Municipal Can Roscada (Vilobí d'Onyar)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Observacions meteorològiques a la Serra d'Almos : la sèrie de dades fenològiques / Josep Borrell Bargalló
Borrell Bargalló, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 61-75 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es parla de climatologia, tot fent especial atenció a la fenologia, que és la branca de l'ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració, foliació, maduració i caiguda de fulles de les plantes, també arribada i migració dels ocells). L'estudi es desenvolupa a partir de l'extensa base de dades climàtiques recollides a l'estació meteorològica de la Serra d'Almos, durant més de cinquanta anys. Per tant, en aquest treball s'expliquen, en primer terme, els orígens de l'estació meteorològica de la Serra d'Almos, però també s'hi relacionen les dades i espècies observades; a més, s'hi aporta una anàlisi sobre l'evolució climàtica a la Serra d'Almos, així com del ressò mediàtic que ha tingut la informació objecte d'aquesta observació.


Matèries: Climatologia ; Estacions meteorològiques ; Dades meteorològiques ; Temperatura ; Precipitacions atmosfèriques ; Canvi climàtic ; Vegetació
Àmbit:Serra d'Almos, la - Tivissa
Cronologia:1967 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/379149
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Pas de la depressió Glòria per la Ribera d'Ebre / Òscar Saladié Borraz
Saladié Borraz, Òscar


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 179-193 : il. (Geografia
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Entre els dies 19 i 23 de gener Catalunya es va veure afectada pel pas de la depressió Glòria, així com també la comarca de la Ribera d'Ebre. En aquest article s'analitza el context climàtic de la comarca, es descriu la situació en què es troben els diversos municipis en relació amb els plans d'actuació municipal per a emergències (PAM) vinculats als plans especials Inuncat, Ventcat i Neucat i, finalment, es dona informació sobre les condicions meteorològiques d'aquells dies (pluja i vent), que van provocar talls de carreteres, així com alguna inundació, diverses esllavissades de roques i pèrdues econòmiques associades als danys ocorreguts. Unes situacions meteorològiques adverses que cada cop es poden fer més freqüents en el context del canvi climàtic i, a més, agreujades per una inadequada ocupació del territori.


Matèries: Fenòmens atmosfèrics ; Tempestes ; Climatologia ; Canvi climàtic ; Riscos naturals ; Protecció civil ; Administració local
Àmbit:Ribera d'Ebre ; Catalunya
Cronologia:2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/379172
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Fenómeno de la isla de calor en dos ciudades turísticas : los casos de Ibiza y Lloret de Mar [Fitxer informàtic] / Juan Serra Pardo ; [dirigida per: M. del Carmen Moreno García, Javier Martín Vide]
Serra Pardo, Juan


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Moreno García, María del Carmen; Martín Vide, Javier. Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, 2016
1 recurs electrònic (529 p.)


Matèries: Clima ; Medi geogràfic ; Tesis doctorals ; Canvi climàtic ; Dades meteorològiques
Àmbit:Lloret de Mar ; Eivissa - Balears, illes
Cronologia:[2016]
Autors add.:Moreno García, María del Carmen (Dir.) ; Martín i Vide, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/394094
Localització: Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 59
select
print

Bookmark and Share
Set anys de sequera experimental a l'alzinar de Prades : efectes en la fenologia reproductiva de les principals espècies dominants / Romà Ogaya Inurrigarro, Josep Peñuelas Reixach
Ogaya Inurrigarro, Romà


En: 147497 Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : els límits de la pressió humana en el medi natural : Poblet, 17 i 18 de novembre de 2006. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2006. p. 225-267

Bibliografia.

A l'alzinar de Prades s'hi ha simulat la sequera prevista per a les properes dècades (15 per cent de disminució mitjana de la humitat del sòl) mitjançant l'exclusió parcial de l'aigua de pluja i de l'escorriment superficial. Durant el període estudiat, s'ha realitzat el seguiment de les dades meteorològiques, la humitat del terra i la producció de flors i fruits en les principals espècies dominants d'aquest alzinar: Quercus ilexL., Phillyrea latifolia L. i Arbutus unedo L. La producció de flors i fruits en Q. ilex ha estat molt relacionada amb la pluviositat anual, però en les altres dues espècies estudiades no ha estat així. El tractament de sequera experimental ha comportat una disminució de la producció de flors i fruits en Q. ilex, una no tan clara disminució en A. unedoi un efecte nul en P. latifolia. Una reducció en la producció d'estructures reproductives i la diferent resposta de les espècies estudiades al tractament de sequera pot comportar, a llarg termini, canvis importants en la futura distribució de les espècies dels boscos mediterranis.



Matèries: Espais naturals ; Boscos ; Canvi climàtic ; Impacte ambiental ; Vegetació ; Sequera ; Clima ; Meteorologia
Matèries:Espai d'Interès Natural de les Muntanyes de Prades
Àmbit:Prades, serra de
Cronologia:[2006]
Autors add.:Peñuelas i Reixach, Josep
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 59
select
print

Bookmark and Share
El Bosc de Poblet i el repte del canvi climàtic / Carles Gracia Alonso
Gracia i Alonso, Carles


En: 147497 Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : els límits de la pressió humana en el medi natural : Poblet, 17 i 18 de novembre de 2006. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2006. p. 221-243: il., gràf


La densitat de rebrots del bosc de Poblet té una influència considerable sobre els components del cicle del carboni. Una anàlisi d'aquests components basada en les dades existents de més de 20 anys d'estudis duts a terme a les parcel·les experimentals de la conca de l'Avic posa de manifest que els arbres han de transpirar anualment 360 litres d'aigua per cada metre quadrat de bosc per poder fixar el carboni que tot just necessiten per compensar les seves necessitats de respiració. Per sota d'aquesta quantitat d'aigua el bosc no pot mantenir la seva estructura actual: o bé redueix la densitat d'arbres o bé redueix el seu índex foliar. Els arbres acumulen una quantitat de carbohidrats de reserva que oscil·la entre 20 i 50 Mg/ha. Durant el període de sequera estival, un cop els arbres han exhaurit la reserva hídrica del sòl, la producció neta es torna negativa i, en conseqüència, el bosc retorna a l'atmosfera més carboni del que fixa. D'aquesta manera s'explica que el balanç net de carboni del bosc de Poblet sigui de només 1.200 kg de MOúha-1úany-1 o el seu equivalent, de 60 g de Cúm-2úany-1. Dels 1.380 g de Cúm-2 que fixa el bosc anualment, 1.360 acaben retornant a l'atmosfera per una via o una altra, sigui per la respiració dels arbres, sigui per la descomposició de la matèria orgànica que cau anualment al sòl i que finalment és mineralitzada. Una exploració de la resposta fisiològica del bosc a un escenari de canvi climàtic com el que prediuen els models de circulació atmosfèrica posa de manifest alguns aspectes que poden resultar crítics per a la supervivència del bosc.



Matèries: Espais naturals ; Boscos ; Clima ; Canvi climàtic ; Impacte ambiental
Matèries:Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet
Àmbit:Poblet - Vimbodí i Poblet
Cronologia:[2006]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 59
select
print

Bookmark and Share
Anàlisis agrícola estratègica en clau de canvi climàtic a la comarca del Priorat / realitzat per l'Espigall; autors: Jordi Puig, Anton Montsant, Oriol Baena, Alfons Cosculluela.



Morera de Montsant : Parc Natural de la Serra de Montsant, 2018
85 p. : Taules, gràf., map. ; 30 cm
Memòria realitzada al Banc de llavors de la Garrotxa del Consorci SIGMA.



Matèries: Parcs naturals ; Agricultura ; Desenvolupament sostenible ; Canvi climàtic
Matèries:Parc Natural de la Serra de Montsant
Àmbit:Montsant, serra de ; Priorat
Cronologia:[2018]
Autors add.:Puig, Jordi ; Montsant, Antoni ; Baena Crespo, Oriol ; Cosculluela Ballerini, Alfons
Autors add.:Parc Natural de la Serra de Montsant ; Espigall


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Grans fredorades de la meva vida / Xavier Mas Gibert
Mas i Gibert, Xavier


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 46 (2013) , p. 33-35


Matèries: Meteorologia ; Canvi climàtic ; Nevades ; Glaçada
Àmbit:Canet de Mar ; Catalunya
Cronologia:1945 - 2010
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/292914
Localització: B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Conservació de l'entorn en un món globalitzat / Jordi Dalmau i Ausàs
Dalmau i Ausàs, Jordi


En: 155381 Primeres Trobades Culturals Pirinenques : la globalització al Pirineu. Andorra : Societat Andorra de Ciències : Col·lectiu Pirineus Cultural : Institut d'Estudis Ceretans, 2005. p. 87-88


Matèries: Protecció del medi ambient ; Política del medi ambient ; Matèries primeres ; Canvi climàtic
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2005]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/339142
Localització: Universitat de Barcelona; B. Pública de Lleida; Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); Biblioteca Pública de Sort


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Copeta del meu vi artesanal? / Maria Llanas Fontdecaba
Llanas Fontdecaba, Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 243-260 : il. (Premis de recerca de batxillerat
Premi Treball de Recerca de Batxillerat, Narcís Fages de Romà, 2018. Bibliografia i webgrafia. Resums en català i anglès.

L'objectiu principal d'aquest treball és determinar, gràcies a l'experiència personal, si el preu dels vins artesanals és raonable, i un cop obtingut el vi, fer pràctiques com la cromatografia amb el producte obtingut. Un altre objectiu és estudiar les reaccions químiques que es duen a terme i la composició química del vi, per tal d'entendre millor tota la part pràctica sobre la realització del meu vi. A més, en el treball, hi ha diversos apartats que fan referència a fets històrics i artístics, amb l'objectiu d'assolir coneixements culturals sobre el món del vi. I, per últim, però no menys important, el darrer objectiu és intentar esbrinar si el canvi climàtic està afectant la vinya.


Matèries: Treballs escolars ; Indústria vinícola ; Vi ; Preus ; Vinya ; Producció agrícola ; Canvi climàtic
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[2007 - 2017]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/363152
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Efectes del canvi climàtic / Anna Ribas, coordinació ; Carles Bayés, Xavier Soler, Josep Calbó, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 312 (gener-febrer 2019), p. 64-91 : il (Dossiers

Els anys 2005, 2010 i 2016 es van publicar el primer, segon i tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, dedicats a analitzar l'estat del clima i la seva evolució recent i futura, tant des del punt de vista de les seves bases científiques com en relació amb els diversos impactes en els sistemes naturals i els sectors socioeconòmics. I és que en aquests inicis del segle xxi la preocupació pels impactes ja observats del canvi climàtic i, sobretot, pels que ens afectaran a partir d'ara s'ha convertit en un problema no només científic, sinó també social, econòmic i polític. Les terres gironines no són alienes al canvi climàtic i els seus efectes (...).


Matèries: Canvi climàtic ; Clima ; Medi geogràfic ; Fauna ; Flora ; Agricultura ; Mar ; Turisme
Àmbit:Girona, província ; Catalunya
Cronologia:[2019]
Autors add.:Ribas Palom, Anna (Dir.) ; Bayés i Buñol, Carles ; Soler, Xavier ; Calbó, Josep
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/348473 [Presentació del dossier]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Quan arriba el canvi climàtic? / Aleix Serra i Uró
Serra i Uró, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 37, núm. 137 (tardor 2018), p. 72-73 : il. (Actualitats


Matèries: Clima ; Canvi climàtic ; Impacte ambiental
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/341724
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Viure mirant el cel. Cronologia, geografia i conseqüències dels aiguats i les sequeres al Maresme durant els segles XVII i XVIII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 127-138


La present comunicació té per objectiu documentar els períodes de màxima sequera i d'aiguats més intensos durant els segles XVII i XVIII al conjunt de la comarca, així com escatir com la societat va viure aquestes inclemències hidrogràfiques i, finalment, esbrinar si aquests fenòmens es van circumscriure a la comarca o van tenir un major abast geogràfic. Per assolir aquests propòsits es recorrerà a la consulta de les memòries dels coetanis (família Bellsolell de la Torre, Francesc Gelat i mossèn Avellà), als llibres d'actes de les universitats de Mataró i Arenys de Mar per detectar l'organització o no de processons amb motiu de sequeres o forts aiguats, així com el Dietari de l'Antic Consell de Cent barceloní en què es fa ressò de les catàstrofes climàtiques succeïdes a la resta del Principat.


Matèries: Edat moderna ; Sequera ; Aiguats ; Clima ; Canvi climàtic ; Riscos naturals ; Fonts documentals
Àmbit:Maresme
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/353570/444580
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Aigua transversal al Maresme / Joan Manel Riera
Riera i Vidal, Joan Manuel


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 8-17

Bibliografia.

La comprensió d'un element, d'un fenomen o d'un sistema requereix una visió trans-versal. Encara més quan es tracta d'un conjunt d'elements, fenòmens o sistemes. Cal la combinació de les percepcions des de diferents visions. La cultura és la transmissió compartida d'aquesta combinació.Aigua transversal traça la trama d'aquestes visions compartides des de diferents dis-ciplines, al Maresme.


Matèries: Recursos hídrics ; Medi geogràfic ; Agricultura ; Indústria ; Canvi climàtic ; Relleu ; Fauna ; Aprofitament d'aigües
Àmbit:Maresme
Cronologia:[2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/353557/444572
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estudi del projecte del Canal Segarra-Garrigues [Fitxer informàtic] / Alba Guasch Casadevall ; [dirigit per:] Núria Miralles Esteban
Guasch Casadevall, Alba


2014
Dirigida per: Miralles Esteban, Núria. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química, 2014
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera (Enginyeria Industrial).

L'objectiu general del projecte Estudi del projecte del Canal Segarra - Garrigues és analitzar amb profunditat un dels projectes hidràulics de regadiu més importants realitzats a Catalunya, potser el que ha provocat més controvèrsia a nivell social, per després proposar un ús alternatiu a l'inicial que permeti aprofitar i faci viable aquesta infraestructura, la segona amb major pressupost destinat per la Generalitat. El treball consta de quatre parts principals, la primera de les quals presenta l'objecte d'estudi, el canal Segarra - Garrigues, la seva localització i el context històric i polític que l'envolta, alhora que descriu els motius pels quals s'ha dut a terme i les característiques tècniques i econòmiques de l'obra. A continuació s'explica breument la problemàtica que hi ha hagut amb la definició de noves Zones d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA). La segona part planteja les incerteses que han sortit al voltant del canal, sobretot referents a la manca de disponibilitat d'aigua i a la viabilitat econòmica del projecte, i que podrien fer que no fos possible finalitzar i explotar la infraestructura com es preveia inicialment. La tercera part s'ha centrat en realitzar una proposta d'ús alternativa del canal, atenent a les qüestions que es plantegen al capítol anterior. Amb aquest objectiu s'ha determinat l'aigua que estarà disponible a Rialb amb l'horitzó a l'any 2050 tenint en compte la reducció de cabals pel canvi climàtic i la reforestació i s'ha calculat l'aigua que potencialment podrien consumir els regadius del Segarra - Garrigues. Tot seguit, s'ha realitzat una proposta viable d'ús de l'obra centrada en l'abastament d'aigua de consum a diferents municipis de la zona i en el regadiu de suport de les hectàrees incloses al projecte inicial. Finalment s'ha realitzat un primer model de la conca del Segre fins a l'alçada de Rialb. El programa que s'ha utilitzat ha estat l'HEC-HMS 4.0 i les dades de l'any 2010. L'objectiu d'aquesta modelització és posar el punt de partida per a altres treballs que busquin simular l'escenari futur plantejat, per tal de veure si la proposta realitzada és viable a llarg termini i si es compleixen les previsions de reducció de cabals suposades. Finalment s'ha comprovat la validesa del model amb les dades meteorològiques i els valors dels cabals del riu Segre de l'any 2009.


Matèries: Canals ; Infraestructures d'aigües ; Obres públiques ; Impacte ambiental ; Canvi climàtic ; Política hidràulica ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Agricultura
Matèries:Canal Segarra-Garrigues
Àmbit:Garrigues ; Segarra
Cronologia:[2009 - 2014]
Autors add.:Miralles Esteban, Núria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/24545
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Patrimoni arquitectònic rural a Catalunya : canvi climàtic i biodiversitat [Fitxer informàtic] / Paloma Jürschik Ribera ; [dirigida per: M. Jesús Montoro i Chiner, Belén Noguera de la Muela]
Jürschik Ribera, Paloma


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Montoro i Chiner, M. Jesús; Noguera de la Muela, Belén. Universitat de Barcelona. Facultat de Dret, 2018
1 recurs en línia (555 p.)

La protecció del medi ambient es tradueix en la sostenibilitat del territori, i per tant del sentit sòl no urbanitzable que, no és només que es trobi apartat de la transformació urbanística sinó que mereix una sensible i significativa preocupació en atenció al règim de naturalesa rústica que li correspon. Examinant l'admissió de la normativa urbanística -en les seves successives versions al llarg del temps- als usos excepcionals del referit sòl, constatem un tracte heterogeni de la propietat, una pluralitat de regulacions autonòmiques, amb risc de contravenir la legislació estatal bàsica o la igualtat de tracte -bàsica o essencial- de tots els espanyols en l'exercici del seu dret de propietat (art. 149.1.1 CE). Però a aquest context, cal afegir-hi la tendència global del canvi climàtic amb la pèrdua de la biodiversitat i de la nostra qualitat de vida. Arran d'aquesta constatació, aquesta investigació apel·la al bloc normatiu ambiental (arts. 45, 46 i 47 CE) en ordre a assegurar a tots una digna qualitat de vida, i insta a continuar treballant en la protecció de la biodiversitat fent-la compatible amb l'activitat humana. Amb aquest propòsit, s'estudia el tractament clàssic dels usos excepcionals d'aquest sòl des de perspectives noves i la reconnexió amb el model territorial de la masia com a eix vertebrador de la biodiversitat. Per aquesta raó, la tesi adopta l'objectiu principal d'entroncar el règim jurídic de la catalogació de masies i cases rurals, que és d'aplicació a Catalunya a partir de 2002, amb la matèria ambiental i de desenvolupament sostenible.


Matèries: Tesis doctorals ; Urbanisme ; Canvi climàtic ; Societat rural ; Patrimoni cultural ; Arquitectura popular ; Masies ; Protecció del medi ambient ; Legislació
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2002 - 2018]
Autors add.:Montoro i Chiner, M. Jesús (Dir.) ; Noguera de la Muela, Belén (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/664962
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 59
select
print

Bookmark and Share
El Proveïment de gel a la Seu d'Urgell, segles XVII-XIX / Lluís Obiols Pereranau, Carles Gascón Chopo
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2016-17, núm. 10 (novembre 2018), p. 117-143 : il.
Notes. Resum en català i anglès.



Matèries: Pous de glaç ; Canvi climàtic ; Abastament ; Comerç ; Serveis municipals ; Arrendament de serveis ; Plet ; Ajuntament ; Església ; Catedrals
Àmbit:Seu d'Urgell, la ; Arfa ; Oliana
Cronologia:[1601 - 1900]
Autors add.:Gascón Chopo, Carles
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (10è : 2017 : Queralbs )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 59
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Implantació de l'energia eòlica terrestre a Catalunya [Fitxer informàtic] / Antoni Gifreu Font ; [dirigida per: Josep Ramon Fuentes i Gassó, Aitana De la Varga Pastor]
Gifreu Font, Antoni


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2018
Dirigida per: Fuentes i Gassó, Josep Ramon; De la Varga Pastor, Aitana. Universitat Rovira i Virgili. Departament de Dret Públic, 2017
1 recurs electrònic (568 p.)
Text en català, presentació en castellà.


Matèries: Energia eòlica ; Tesis doctorals ; Legislació ; Dret públic ; Política del medi ambient ; Medi ambient ; Impacte ambiental ; Canvi climàtic ; Energies renovables
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2017]
Autors add.:Fuentes i Gassó, Josep Ramon (Dir.) ; De la Varga Pastor, Aitana (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/460815
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 3
go to page          

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3