Brigadistes internacionals : de Castelldefels als camps de concentració nazis / Alfonso López Borgoñoz
López Borgoñoz, Alfonso


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 67-75 (Articles) 

Durant la Guerra Civil Espanyola es va instal·lar una presó de les Brigades Internacionals al castell de Castelldefels per a brigadistes desertors o amb greus faltes disciplinàries. Un mínim de set dels brigadistes que van passar per Castelldefels, com a guàrdies o com a presoners, després de la Guerra Civil, van acabar reclosos en diferents camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial.

1939-1940. Vida en campos de concentración. Retazos históricos. Diario del exilio y confinamiento de un anarcosindicalista



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 105 (Apunts bibliogràfics) 

La publicació del diari inèdit de Joaquín Bassons Viñas abasta, aproximadament, l'any que va transcórrer des de la seva marxa a l'exili amb la família i un grup de companys a les darreries de la Guerra Civil espanyola, fins a la seva sortida definitiva dels "camps d'internament" francesos.

Dos molinencs i un palmerenc als camps de concentració de Hitler / Xavier Martí Juan
Martí Juan, Xavi


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 107 (Apunts bibliogràfics) 

L'autor ha reconstruït l'infernal trajecte d'aquests tres deportats amb els testimonis d'alguns familiars i d'amistats i amb la utilització de bibliografia i de documentació de diferents arxius.

Joaquim Amat-Piniella. Poeta de resistència als camps de concentració nazis / José Luís Regojo
Regojo, José Luis


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 16 (2021) , p. 67-70 (Part III: Poetes) 
Número mongràfic: Poesia, poetes, poemes. Resums en català, francès i anglès.

La Darrera supervivent catalana de Ravensbrück / Rosa Vila i Martínez
Vila i Martínez, Rosa


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 86 (abril 2020), p. 11-15 (Dossier) 

Amb aquest article, junt amb l'exposició de la Casa Gòtica, i la xerrada sobre la vida a la presó de dones de Ravensbrüch, de la Festa Major d'Hivern, volem colú laborar en la lluita contra l'oblit de la deportació femenina.

Les Catalanes al camp de dones de Ravensbrück / Teresa Del Hoyo
Hoyo, Teresa del


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 86 (abril 2020), p. 16-20 (Dossier) 

Durant el nazisme i la Segona Guerra Mundial, milers de dones van ser empresonades per motius polítics o per negar-se a acatar els dictàmens nazis al camp de concentració Ravensbrück. Unes 92.000 hi van perdre la vida.

Un Argentoní deportat a Mauthausen / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 86 (abril 2020), p. 21-22 (Dossier) 

Quan feia la recerca dels morts i desapareguts d'Argentona a la Guerra Civil, vaig trobar una carta d'Elvira Miguel, mare de Ventura Casanovas i Miguel, en què demanava a l'alcalde Julià Carbonell que es posés en contacte amb el consol d'Alemanya a Barcelona, per obtenir el certificat de defunció del seu fill que havia mort a Gusen, el 1941. A partir d'aquí començà el procés per recobrar la memòria de Ventura Casanovas.

Projecte Sotlperstein a Mataró / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 84 (octubre 2020), p. 28 (Memòria) 

L'any 2017, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va impulsar el projecte Stolpersteine a la ciutat, amb l'objectiu de dignificar els mataronins assassinats pel nazisme.

Sotlperstein / Francesc Villà
Villà i Pardo, Francesc


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 84 (octubre 2020), p. 28-29 (Memòria) 

L'artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947) fou qui portà a terme el projecte Stolpersteine (pedres de topada), llambordes amb una placa de llautó que es posen davant de l'última casa on va viure una víctima del nazisme (a vegades el lloc de treball o de detenció).

Breu història de l'exili republicà als Països Catalans / Pelai Pagès Blanch
Pagès i Blanch, Pelai


Lleida : Pagès, 2023
176 p. ; 15 cm (Divèrsia, 6) 
ISBN 9788413034621

La guerra civil de 1936-1939 fou per als Països Catalans una ruptura històrica. La victòria de l'exèrcit de Franco va comportar una repressió intensa i l'exili de més de mig milió de republicans. Centenars de mallorquins hagueren de refugiar-se ja el 1936, en restar l'illa sota el control insurrecte. El febrer de 1939 centenars de persones van passar la frontera camí de França des de Catalunya, mentre que al març molts valencians partiren de diferents ports. Aquest llibre estudia l'exili dels republicans dels Països Catalans i se centra en la seva estada als camps de concentració francesos i al nord d'Àfrica; en la seva participació a la Segona Guerra Mundial i la deportació que molts van patir als camps d'extermini nazi. També parla del trasllat de milers de persones cap a Amèrica, les expectatives republicanes a la fi de la Segona Guerra Mundial, la formació del maquis, l'exili definitiu arreu del món; sense oblidar l'exili del govern de la Generalitat i la participació de valencians, balears i catalans als governs de la República a l'exili. (Editorial).

Memòries de l'exili de Josep Milà i Mitjans



Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2021
260 p. : il. ; 24 cm (Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, 25) 
Bibliografia. Índex onomàstic i toponímic. Glossaris. Inclou: llibreta de poemes. Amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just Desvern i la col·laboració i assessorament de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern.
ISSN 2385-4278

El Centre d'Estudis Santjustencs (CES), juntament amb una vuitantena de voluntaris han transcrit les llibretes de les memòries de l'exili de Josep Milà i Mitjans gràcies a la bona disposició dels seus nets, Milà Nuell i Castellví Milà, per posar a disposició del CES les llibretes, fotografies i altres documents. El projecte va ser presentat a la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana (RECERCAT) de 2017 a Reus. Eren els inicis, i algunes de les dades de què es disposava eren parcials o bé poc acurades. Ara, just acabant el 2021, la feina de tot l'equip de col·laboradors es veu recompensada amb l'edició d'aquest llibre que també ha comptat amb la generosa participació dels hereus de Josep Bartolí i Manuel Moros. Ells van saber reflectir amb dibuixos o bé fotografies el drama de l'exili dels defensors d'un govern legalment constituït mitjançant un procés democràtic d'eleccions.

Josep Pach Roselló, un lleidatà víctima de l'operació Bolero-Paprika / M. Glòria Garcia Vallecillos
Garcia Vallecillos, M. Glòria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 135-142 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta una breu biografia de Josep Pach Roselló (Lleida, 1911-1975) que desvetlla els fets viscuts com a víctima de l'Operació Bolero-Paprika el 1950 i la seva deportació a Còrsega i Polònia. Mestre durant la II República, membre del col·lectiu de mestres Batec, regidor pel PSUC durant el 1937, participa en la Guerra Civil i s'exilia a França el febrer de 1939. Participa en la resistència i el 30 de juliol de 1944 és deportat a Buchenwald. És alliberat i repatriat a França. En plena Guerra Freda, el govern francès posa en marxa l'Operació Bolero-Paprika contra els comunistes.

Interaccions. El projecte Stolpersteine de l'Institut Agustí Serra i Fontanet i la col·laboració amb el MHS / Carme Alifa Sicilia, Anna Andrés Rionegro, Marta Garriga Ginestà, Marta Puigdellívol Cañadell



En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 292-295 : il. (Des dels museus) 

Censura y oídos sordos ante la literatura sobre los campos de la muerte en la posguerra europea : Joaquim Amat-Piniella y Primo Levi / Alejandro Pérez Vidal
Pérez Vidal, Alejandro


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, Extra 1 (2019) , p. 234-263
Exemplar dedicat a: El exilio republicano y los campos de concentración nazis / coord. per Olga Glondys, Mario Martín Gijón. Notes a peu de pàgina.

Aquesta comunicació estudia alguns aspectes de la memòria d'experiències concentracionàries en els anys immediatament posteriors a la II Guerra Mundial. En la primera part se centra en la història editorial de K.L. Reich, novel·la de Joaquim Amat-Piniella, assenyalant en particular la seva publicació parcial en una revista de l'exili i un projecte de publicació completa a Barcelona en 1948. La segona part intenta explicar el limitat èxit inicial de K.L. Reich per comparació amb el que va succeir amb obres semblants en altres països europeus, i en particular amb Es questo è un uomo, de Cosí Levi; s'intenta mostrar que l'anticomunisme de la guerra freda deixava poc espai per a la memòria pública dels camps de concentració i que va ser en els ambients de l'esquerra antifeixista en els quals aquesta va tendir a conrear-se.

El Silenci dels vençuts. El cas d'un molletà a l'exili : Santi Vidal Fortuny (1900-1982) / Glòria Arimon Ventura
Arimon i Ventura, Glòria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 93-113 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Salvi Vidal Fortuny neix el 23 de juliol de l'any 1900 a Mollet del Vallès. De família humil, treballa en moltes feines, es casa i té tres fills. Simpatitza amb la CNT i va voluntari a defensar la República el 1936. L'any 1939 fuig a Prats de Molló i comença una ruta que el portarà per diferents camps de concentració: Bram, Vernet d'Arieja, Mailly, Argelers... i després arriba a les bases de submarins de l'Atlàntic dins l'organització Todt. Acaba a Cherbourg i, quan l'exèrcit dels EUA arriba, treballa per a ells fins al final de la guerra. Tem tornar i es queda treballant a França fins el 1950. De nou a Mollet, treballa, es jubila i mor el 1982. Amb ell queden enterrats onze anys de lluita i patiment silent. Un oblidat que recuperem per a la memòria democràtica.

De La Torrassa al Gulag : la història de Pascual Pastor Justón / Enric Gil Meseguer
Gil Meseguer, Enric


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 37-58 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'octubre del 1938, el veí de la Torrassa Pasqual Pastor Justón partia cap a la Unió Soviètica per a formar-se com a pilot de la República. La seva estada havia de durar entre sis i vuit mesos, però el final de la guerra el va obligar a romandre allà durant quinze anys. En les dues darreres dècades, a l'Hospitalet s'ha documentat l'existència de gairebé una setantena de deportats hospitalencs als camps de concentració i d'extermini nazis, però fins ara no hi havia constància del pas d'algun veí pels camps de treball forçat del sistema concentracionari estalinista (els gulag). Aquest article demostra que, com a mínim, n'hi va haver un i, per tant, caldria també afegir el seu nom en qualsevol acte de recuperació de la nostra memòria històrica de la postguerra civil.

L'Últim mort de Mauthausen / text de Genís Frontera
Frontera i Vila, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 244 (juliol 2022), p. 42-49 : il.

Els Deportats santcugatencs a Mauthausen / [ressenya de] David Casas
Casas i Vàzquez de Novoa, David


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 54 (2021) , p. 163-164 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Els Deportats santcugatencs a Mauthausen / per José Fernando Mota Muñoz. Sant Cugat del Vallès : Museu de Sant Cugat, 2021 (Quaderns monogràfics de patrimoni i història de Sant Cugat, 4)

Joaquim Batlle, banyolí mort en un camp annex a Mauthausen / text: Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 328 (setembre-octubre 2021), p. 38-41 : il. (Història) 

Memòria històrica a Reus / Projecte Mai Més / Xavier Robert
Robert, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme. Inclou llistat de reusencs, per naixença o veinatge, deportats als camps nazis.

Xavier Robert posa sobre la taula l'existència de reusencs que van fer cap als camps de concentració nazis i tot el que s'ha fet i es pretén fer per reconèixer-los i visibilitzar-los. Després fa una anàlisi sobre la situació actual del feixisme.