Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, LauraEn:
176121 El Desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Vilassar de Mar, 6 de maig de 2017. Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2018. p. 83-98
El mas Rafart de Cabrils, conegut des del primer quart del segle XX com a torre Jaumar o com a castell de Can Jaumar, està situat al municipi de Cabrils (El Maresme). La primera documentació on es fa referència al nom Rafart és de l'any 1229. El mas restarà 600 anys en mans de la mateixa família fins que el 12 de juliol de 1835, l'alcalde major de la ciutat de Barcelona signa a favor de Joaquim de Jaumar de la Carrera i de Bofarull una venda judicial en remissió de Francesc Vives i Rafart. Els diferents hereus realitzaran obres de millora fins que l'any 1923, Manuel de Jaumar i Bofarull, inicia els contactes amb l'arquitecte Eugenio Pedro de Cendoya Oscoz (1894-1975), a qui sol·licita un estudi previ per a la remodelació de la masia en castell. Cendoya té com a mestres els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Ambdós conreen l'arquitectura historicista com a intent de recuperar les èpoques de més esplendor de Catalunya. El primer d'ells, rebrà una forta influència de la mà d'Eugène Viollet-le-Duc, pare del romanticisme arquitectònic europeu. Molts dels antics masos, que a finals del segle XIX presentaven un estat de conservació força degradat, van ser comprats i/o remodelats per la nova burgesia benestant, que les convertien en castells d'empremta medieval per deixar palès el seu estatuts social.
