português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
ARROYO BORRAZ, SERGIO []
References found:
Showing:
1 .. 3   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 3
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Construcció de la línia d'alta velocitat a Sant Andreu del Palomar. Alguns resultats arqueològics / Sergio Arroyo Borraz
Arroyo Borraz, Sergio


En: Finestrelles. Barcelona, núm. 17 (2017) , p. 11-46 : il. (Articles
Especial Patromini Andreuenc. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Xarxa ferroviària ; Obres públiques ; Esctructures arqueològiques ; Estructures funeràries ; Objectes arqueològics ; Arqueologia ; Prehistòria ; Neolític ; Epoca romana ; Alta edat mitjana
Àmbit:Sant Andreu de Palomar - Barcelona
Cronologia:2016
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/331174
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Fenomen dels cellers subterranis d'època moderna a Barcelona. El cas únic de la fresquera del pont de Sant Adrià a Sant Andreu de Palomar / Sergio Arroyo
Arroyo Borraz, Sergio


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 210-223 : il. (Notes i estudis
Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'estudi dels cellers o fresqueres d'època moderna excavats al subsòl, també anomenats galeries subterrànies o hipogeus en la bibliografia, ha creat un intens debat els últims anys. En el present treball, centrat a la ciutat de Barcelona, presentem alguns casos inèdits descoberts els últims anys juntament amb casos coneguts d'antic. Entre tots destaca la fresquera localitzada sota el pont de Sant Adrià al districte de Sant Andreu durant les obres de construcció de la LAV, ja que es tracta del primer d'aquests elements que es troba completament construït i on s'ha constatat per primera vegada un ús per conservar aliments i begudes. L'objectiu d'aquest treball és aprofundir en alguns dels aspectes clau d'aquestes estructures, com la cronologia i la funcionalitat primària.


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Cases ; Edat moderna
Àmbit:Sant Andreu - Barcelona
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/11_Arroyo_12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Evidències arqueològiques de les comunitats humanes en la transició del III al II mil·lenni cal BC al Pla de Barcelona / Anna Gómez Bach, Anna Bordas Tissier, Sergio Arroyo Borraz, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 11 (2015) , p. 82-96 : il. (Notes i estudis
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En aquest article es revisen els principals contextos arqueològics recuperats al Pla de Barcelona amb l'objectiu de fer una aproximació a les dinámiques econòmiques i socials d'aquests grups agrícoles i ramaders de finals del III mil·lenni i inicis del II millenni cal BC, el que es coneix com a finals del calcolític i la transició al bronze inicial, en terminologia tradicional. S'analitzen també les diverses estratègies de gestió del territori fetes per aquest grups, amb una ocupació en extensió en què destaca la diversitat en les activitats d'instal-Iació dels espais d'habitació i un variat registre funerari amb inhumacions en fossa a la caserna de Sant Pau o a Santa Caterina, o estructures en hipogeu a la plaça de la Gardunya. En aquest context, la presència d'assentarnents de caire esporàdic o permanent a caserna de Sant Pau del Camp, Riereta, Nou Conservatori del Liceu, rambla del Raval o LAV Sagrera els consoliden com espais d'ocupació amb un registre arqueolòqic cada vegada més sòlid i extens. Aquestes noves dades mostren la consolidació del Pla de Barcelona com a espai privilegiat per a l'estudi de les comunitats prehistòriques del Mediterrani Occidental.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Prehistòria ; Poblament
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[2015]
Autors add.:Gómez i Bach, Anna ; Bordas i Tissier, Anna ; Arroyo Borraz, Sergio
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/11/03 Gomez.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3