Indefinición, falta de teorización y confusión. La izquierda revolucionaria ante los "Països Catalans" (1962-1982) / Antoni Rico i Garcia
Rico i Garcia, AntoniEn:
Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 53 (Otoño 2020), p. 137-150 (
Dossier : Pancatalanismo e izquierda revolucionaria en la Transición española)
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.
La idea nacional dels anomenats Països Catalans va prendre força durant els anys del tardofranquisme i la transició. El seu principal teòric, l'escriptor valencià Joan Fuster, es va convertir en un tòtem de l'antifranquisme. Totes les cultures polítiques de Catalunya, el País Valencià o les Balears van debatre sobre la proposta nacional fusteriana. L'esquerra revolucionària no va ser menys. Tota l'amalgama de sigles i organitzacions que van formar part d'aquesta cultura política, es van veure abocades a debatre sobre el tema. Però el debat va ser a remolc tant dels esdeveniments polítics com dels debats intel·lectuals que el nacionalisme i l'esquerra majoritària van dur a terme. La falta de teorització i la indefinició es van convertir en la regla general.
