Aportació a l'estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès (1808-1811) (I) / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, RobertEn:
Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 271-289
Resum de la lliço jubilar. Notes a peu de pàgina.
Si Catalunya no col·laborà amb les autoritats franceses i no organitzà cap tipus de milícia bonapartista, fou perquè des de l'aixecament de maig fins a l'alliberació de les ciutats creà forces de resistència disposades a vessar la sang per la defensa de llurs llibertats. Cossos tan arrelats i institucionalitzats al país, com els miquelets, els sometents i més tard la milicia urbana s'uniren a la resta deis ciutadans en la defensa de pobles i viles, i quan aquests caigueren a mans de l'invasor, s'organitzaren en guerrilles i continuaren lluitant i fustigant l'enemic. A principis de juliol del 1810, quan el Capità General de Catalunya inicià les primeres accions per crear les milícies urbanes de la ciutat de Tarragona, abatudes ja les viles de Valls, Montblanc i Reus, molts joves procedents d'aquests llocs es dirigiren a la ciutat invicta per unir-se als tarragonins i ocupar punts de defensa. Per això, en aprovar O'Donnell la formació del primer batalló foren molts els joves que voluntàriament s'allistaren. En conseqüéncia. malgrat que la milícia urbana es formá a Tarragona, fou un cos obert a tots els patriotes del Camp disposats a vendre molt cara la capital al francés.
