português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
RECURSOS HIDRICS []
References found:
1075   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 54
go to page                         


1 / 1075
select
print

Bookmark and Share
El Montseny : terra de fonts, fonts de briòfits / Marcos Fernández Martínez, Jordi Corbera
Fernández Martínez, Marcos


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 34 (2019) , p. 113-122

Tothom qui coneix el Montseny, poc o molt, té una font preferida. El més experts, i sovint més vells, fins i tot saben que són les més bones per veure-hi aigua. Però, ai las!. són realment més bones que les de les altres serralades'. en aquest article expliquem algunes de les diferències de les fonts del Montseny respecte de es serralades properes pel que fa a les seves aigües,amb l'experiència que dona haver-ne visitat més d'un miler a tota Catalunya. També proporcionem un resum del que hem trobat a les fonts, sobretot, en termes de la seva biodiversitat de molses i hepàtiques. en definitiva, en aquest treball us explicarem com hem viscut nosaltres les fonts del Montseny a través del Projecte Fonts.



Matèries: Fonts ; Recursos hídrics ; Qualitat del medi ambient
Àmbit:Montseny, massís del ; Catalunya
Cronologia:[2019]
Autors add.:Corbera i Benedicto, Jordi
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1075
select
print

Bookmark and Share
Les Fonts de la conca hidrogràfica de la riera Major de Viladrau a la vall de Matagalls : des de la creu a la Noguerola / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 32 (2017) , p. 101-136 : il.

Es presenta un petit àmbit geogràfic del Montseny nord però que per unes determinades condicions geològiques, atmosfèriques i sobretot històriques i socials té una presència molt important de fonts. A la conca de la vall del Matagalls sempre hi ha hagut moltes fonts; actualment algunes d'aquestes fonts s'han perdut, però les deus d'aigua hi continuen sent presents. L'article fa un repàs de cada una d'aquestes fonts, amb una petita descripció de cada una d'elles i destacant-ne sempre els elements històrics, culturals i llegendaris lligats a les deus d'aigua.



Matèries: Medi geogràfic ; Recursos hídrics ; Fonts ; Rieres
Àmbit:Major, riera ; Viladrau ; Osona
Cronologia:[0000 - 2017]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pluviometries i sequeres dels anys 2017 i 2018 / Josep Riba i Gabarró
Riba i Gabarró, Josep


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 18 (2019) , p. 219-230 (Notes

Aquest estudi tracta la pluviometria a la comarca de l'Anoia en relació amb el subministrament d'aigua per part d'Aigua de Rigat S.A.


Matèries: Dades meteorològiques ; Precipitacions atmosfèriques ; Pluja ; Sequera ; Abastament d'aigües ; Recursos hídrics
Matèries:Aigua de Rigat S.A.
Àmbit:Anoia
Cronologia:2017 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/361367
Localització: B. Central d'Igualada; Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública (Capellades); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Cartografia i gestió de l'aigua : els plànols del canal de la Infanta, de Tomàs Soler i Ferrer i Joan Soler i Mestres (1838-1852) / Meritxell Gisbert i Traveria
Gisbert Traveria, Meritxell


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 167-297 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El canal de la Infanta va fer possible, des de la seva inauguració el 1819, el regatge de part de les terres del curs baix del riu Llobregat i del seu delta, les quals fins aleshores havien estat de secà. A més el desnivell d'alguns punts del canal, la seva aigua, va ser aprofitada per a usos industrials. Davant dels avantatges que donava l'aigua, era molt important que aquesta estigués repartida de manera equitativa. Resultat d'això n'és l'excel·lent treball cartogràfic que va realitzar Tomàs Soler i el seu fill, Joan Soler i Mestres, entre 1838 i 1852.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Canals ; Irrigació ; Dades estadístiques ; Conreu de regadiu ; Cartografia ; Cartògrafs
Matèries: Soler i Ferrer, Tomàs ; Soler i Mestres, Joan
Matèries:Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbón
Àmbit:Llobregat, riu ; Baix Llobregat
Cronologia:1838 - 1852
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291208
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Aprofitament històric de l'aigua a la Catalunya seca : una anàlisi a partir del patrimoni etnogràfic del terme de Torrebesses a la Vall Major (Segrià-Garrigues) / Ignasi Aldomà Buixadé, Enric Vicedo Rius
Aldomà i Buixadé, Ignasi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 13-36
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El treball mostra, a partir del patrimoni conservat al terme de Torrebesses i des d'una perspectiva històrica, que els habitants dels secans garriguencs de la comarca del Segrià han desenvolupat, a través del temps, estratègies d'aprofitament de l'aigua de pluja, de les aigües subvàlvies i les superficials que han permès tirar endavant un ventall divers de produccions agràries i d'activitats derivades i han fet possible la subsistència d'una xarxa relativament densa de comunitats locals.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Abastament d'aigües ; Masos ; Activitats agrícoles ; Conreu de Secà ; Olivera
Àmbit:Torrebesses
Cronologia:[1750 - 1950]
Autors add.:Vicedo i Rius, Enric
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260797
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Recollida i emmagatzematge d'aigües al mas Sanmartí de Serraïma (Bages) : gestió sostenible de l'aigua per a usos domèstics, agrícoles i ramaders en relació al gènere / Narcís Carulla Gratacós, Carme Sanmarti Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Carulla Gratacós, Narcís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 37-54
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'article exposa la racionalització i la sostenibilitat en la captació, l'emmagatzematge i el posterior ús de les aigües d'un mas de la Catalunya central. L'estructuració d'una xarxa de recollida d'aigües d'escolament superficial a l'entorn d'un turó proper al mas va permetre l'acumulació de volums d'aigua renovables en una bassa, malgrat l'aridesa climàtica i la pràctica absència de recursos hídrics subterranis. D'altra banda, la recollida de les aigües pluvials es complementava amb les aigües de les teulades connectades a una cisterna interior i amb un pou obert situat al mateix coll del mas. Aquests recursos hídrics permetien uns usos diversificats en relació a les activitats domèstiques, ramaderes i agrícoles que es realitzaven en el mas. Les dones s'ocupaven de les labors de neteja, de l'elaboració del menjar, de la higiene i de l'aviram, mentre que els homes s'encarregaven del bestiar, l'hort i els conreus. El mas Sanmartí constitueix un exemple reeixit d'aquest emmagatzematge divers i dispers d'aigües lligat a un ús sostenible.


Matèries: Medi geogràfic ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Abastament d'aigües ; Masos ; Activitats agrícoles ; Ramaderia ; Arxius familiars
Matèries:Mas Sant Martí de Serraïma
Àmbit:Serraïma - Sallent
Cronologia:[1700 - 2012]
Autors add.:Sanmartí i Roset, Carme ; Sanmartí i Roset, Montserrat
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260803
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Aigua a la protohistòria. Les estructures hidràuliques d'àmbit urbà a Catalunya / Meritxell Oliach Fàbregas
Oliach Fàbregas, Meritxell


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 77-103
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

En el present article volem il·lustrar el ventall de primerenques solucions que l'home va enginyar per a la recollida, l'emmagatzematge i l'evacuació de les aigües en l'àmbit urbà a Catalunya, amb l'examen i l'estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria. Mitjançant l'anàlisi d'algunes de les estructures hidràuliques més representatives dels horitzons culturals de la primera edat del ferro i l'ibèric del Principat català, pretenem il·lustrar les principals característiques, formes i modes d'aparició, així com el desenvolupament dels primers sistemes de gestió de l'aigua de consum, aspectes indispensables per poder comprendre una mica millor els orígens i els primers passos de l'art del domini de l'aigua a les nostres terres.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Nuclis de població ; Primera edat del ferro ; Cultura dels ibers
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1779 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260814
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Projectes de regadiu i els espais naturals : distribució de drets i deures / Isabel Boncompte Vilarrasa
Boncompte i Vilarrasa, Isabel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 135-149
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els projectes de regadiu abasten un conjunt gran d'hectàrees, en alguns casos diversos municipis d'una o més comarques. Les hectàrees incloses en el projecte de regadiu són beneficiàries de les obres hidràuliques: de l'aigua que arribarà amb l'execució del canal, els camins, els dipòsits, les basses, els embassaments... Les càrregues són les despeses d'obtenció dels terrenys on es construiran les infraestructures, les despeses de gestió, les despeses d'execució dels canals principals i secundaris, les despeses de refer camins i les obligacions de la normativa ambiental. La història recent del projecte de regadiu Segarra-Garrigues ha estat envoltada de conflictes socials i administratius. Es proposa una solució per evitar aquests conflictes: la reparcel·lació de finques agrícoles. Aquesta solució permet l'equidistribució dels sòls susceptibles de regadiu, dels que han de ser públics i dels terrenys sotmesos a algun règim de protecció ambiental.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Irrigació ; Projectes ; Conreu de regadiu ; Impacte ambiental ; Espais naturals ; Abastament d'aigües ; Canals
Matèries:Canal Segarra-Garrigues
Àmbit:Segarra ; Garrigues ; Catalunya
Cronologia:[2012]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260825
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Domini i els drets sobre l'aigua a la conca del Besòs a l'època moderna / Jaume Dantí i Ri
Dantí i Riu, Jaume


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 165-177
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'anàlisi dels establiments del domini reial sobre l'aigua en diferents poblacions del Vallès a la segona meitat del xvii, amb característiques distintes d'ús si es tractava de senyors, d'universitats o de pagesos, permet una aproximació més precisa sobre la presència del regadiu a les terres entorn del Mogent, del Congost, del Tenes, de la Riera de Caldes i del Besòs, així com la combinació amb l'activitat dels molins. L'increment del regadiu en el darrer quart del segle xvii i en el xviii manifestava un cert dinamisme agrari, però no va suposar una gran transformació d'aquella zona. D'altra banda, els conflictes derivats de la defensa dels drets de particulars o de poblacions generats, sobretot, pels abusos en l'accés a un mateix corrent d'aigua, però també per la localització de recs i rescloses fora del terme municipal, són una bona mostra de l'interès creixent per aquell recurs.


Matèries: Edat moderna ; Recursos hídrics ; Molins ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Drets i privilegis ; Plet
Àmbit:Besòs, riu
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260830
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Cooperació transfronterera en la gestió de conques fluvials a la frontera francoandorranoespanyola / Xavier Oliveras González
Oliveras González, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 233-249
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'establiment de fronteres interestatals comporta la divisió de conques hidrogràfiques entre dos o més estats. També poden haver deixat a banda i banda drets d'ús d'aigua anteriors a la seva fixació. La gestió dels recursos hídrics i el manteniment d'aquells drets adquirits ha generat diverses tensions i conflictes, agreujats sovint pels canvis en l'ús, les quantitats captades, l'embassament i el desviament dels cursos o la contaminació. Enfront d'aquesta situació s'han desenvolupat mecanismes de gestió compartida de les conques i de resolució dels conflictes. En l'àmbit estatal s'han establert acords i comissions interestatals, mentre que en l'ambit subestatal (local i regional) s'han posat en pràctica diverses iniciatives de cooperació transfronterera. En la comunicació es fa un breu repàs geogràfic i històric de la gestió de les conques transfrontereres (i en ocasions frontereres) en el tram català de la frontera entre Espanya, França i Andorra (els rius Garona, Segre, Valira, Querol, Ter i Tec, i infraestructures hidràuliques com el canal de Puigcerdà), tant en l'àmbit estatal com subestatal. S'analitzen en funció de les normatives internacionals sobre aigües transfrontereres, els canvis d'ús de l'aigua, les disputes i els objectius de la cooperació.


Matèries: Recursos hídrics ; Frontera ; Rius ; Política hidràulica ; Aliances i tractats
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Andorra ; França
Cronologia:[2012]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260834
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Embassament de Boadella i els usos de l'aigua a la conca de la Muga : quaranta anys d'història (1969-2009) / David Pavón Gamero
Pavón Gamero, David


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 269-291 : il.
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El 2009 es varen complir quaranta anys de l'entrada en servei de l'embassament de Boadella, la gran infraestructura de regulació de la conca de la Muga. Des del moment de la seva entrada en funcionament, el 1969, de forma progressiva s'han afegit nous clients que han aspirat a beneficiar-se dels seus cabals. Si l'embassament fou pensat per atendre, primordialment, les demandes agrícoles, amb el temps s'hi aniran sumant altres finalitats, bàsicament dirigides als consums urbans i turístics. Això fins al punt de generar tensions per la competència en l'aprofitament del recurs. La comunicació aborda, en definitiva, aquesta evolució i les seves implicacions des d'una perspectiva territorial.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Pantans ; Rius ; Aprofitament d'aigües ; Irrigació ; Abastament d'aigües
Matèries:Embassament de Boadella
Àmbit:Darnius ; Alt Empordà ; Muga, riu ; Fluvià, riu ; Boadella, pantà de
Cronologia:1969 - 2009
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260836
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Inversions barcelonines en els recursos hidràulics a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda fins a l'arribada del canal de la Infanta / M. Luz Retuerta Jiménez
Retuerta Jiménez, Maria Luz


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 293-309
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

En aquesta comunicació es fa una aproximació a les inversions barcelonines en recursos hidràulics als termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda. La cronologia d'aquest estudi comprèn el període que va des de les primeres concessions medievals fins abans de l'arribada del canal de la Infanta, l'any 1819. L'estudi se centra en les concessions de la Batllia General de Catalunya per a la captació, tant de les aigües exteriors com de les subterrànies. També es detallen les inversions per conduir les aigües a través de mines fins a algunes grans finques del pla del Llobregat. Les inversions de les elits barcelonines en aquesta zona del Baix Llobregat van transformar aquest territori. Al llarg dels segles, la distribució dels recursos hídrics va anar canviant d'acord amb els canvis econòmics i socials, amb la característica comuna de la falta de participació de les institucions locals en la gestió de l'aigua. En aquest article es fa una aproximació a les diverses etapes i a les conjuntures en les quals es van produir aquests canvis. Es relaciona l'ús de l'aigua amb l'estructura de la propietat i amb l'origen i la creació de les grans finques d'aquesta part del Baix Llobregat. D'altra banda, es fa un apropament a les elits inversores i a les transformacions de les relacions socioeconòmiques vinculades a la possessió de l'aigua. També s'analitzen les disputes, els repartiments i els pactes i equilibris que es van establir entorn de l'aigua. Les fonts utilitzades són els processos de la Batllia General de Catalunya dels segles XVII i XVIII de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i diverses escriptures notarials de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (concòrdies, compravendes, establiments, etc.) que hi fan referència.


Matèries: Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Elits locals ; Propietat ; Inversió ; Fonts documentals
Matèries: Falguera, família
Àmbit:Barcelona ; Sant Feliu de Llobregat ; Sant Just Desvern ; Santa Creu d'Olorda - Molins de Rei
Cronologia:[1200 - 1819]; (Esp. 1601 - 1819)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260837
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De les feixes als xalets. L'ús social i polític de l'aigua en la destrucció d'una comunitat agrària : Matadepera (Vallès Occidental), 1931-1983 / Vicenç Ruiz, Raül Aguilar, Iago Otero, Giorgos Kallis



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 311-327
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El present estudi mostra com la creació de la Matadepera residencial d'avui és el resultat d'intenses lluites polítiques i de poder que tingueren com a eix principal el control de l'ús social de l'aigua. La transformació d'un petit poble rural en una zona residencial per a les classes benestants no fou un procés espontani ni pacífic, sinó un projecte socioambiental ben planejat pels grans propietaris de terres que fou combatut per un sector de la població. En aquest procés, la lluita pel control de l'aigua, un recurs essencial per transformar els camps de secà i les vinyes en torres amb piscina, va anar estretament lligada a les disputes per la terra durant la República, resoltes violentament a la Guerra Civil. Així, la manca de llibertats civils i polítiques que suposà el règim franquista fou decisiva perquè els grans propietaris fonamentessin un desenvolupament urbanístic que, paradoxalment, es realitzà plenament un cop restablerta la democràcia.


Matèries: Pagesia ; Desenvolupament urbà ; Zones residencials ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Transició democràtica ; Recursos hídrics ; Poder local ; Control social ; Usos del sól
Àmbit:Matadepera
Cronologia:1931 - 1983
Autors add.:Ruiz i Gómez, Vicenç ; Aguilar Cestero, Raül ; Otero i Armengol, Iago ; Kallis, Giorgios
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259838
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bans, aigües i drets de propietat en el segle XIX / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 347-361
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El present article examina els mecanismes de defensa, definició i delimitació, dels drets de propietat de l'aigua a Catalunya, en el període de 1800 a 1835. D'aquesta manera, a través dels memorials dels bans de la Reial Audiència coneixem, d'una banda, la vindicació dels interessos agraris, en un moment d'expansió i consolidació de regadius. I de l'altra, la lluita pels drets d'aigües per a ús hidràulic i activitats com la pesca, que es presentava com a privativa i exclosa per a qualsevol que no gaudís del domini útil. El ban esdevingué l'eina de l'individualisme agrari per imposar el tancament de terres i resoldre conflictes com el de l'estany de Sils.


Matèries: Antic Règim ; Drets i privilegis ; Propietat ; Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Abastament d'aigües ; Bans
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1800 - 1835
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260840
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Concesions per buscar aigua i els seus conflictes : el cas d'Argentona (el Maresme) segles XVI - XIX / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 363-374
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

L'aigua era un bé públic i el seu ús el concedia el batlle general mitjançant establiment a cens. Però l'aigua també es va "privatitzar" a les senyories i aquestes, alhora, la van establir en els seus territoris. A l'entorn d'Argentona no hi ha cursos permanents d'aigua. Per això l'aigua s'extreia amb la construcció de mines i pous. Analitzarem establiments d'aigua fets a Argentona des del 1508 fins al 1832. L'estructura dels establiments del Reial Patrimoni s'inicien amb la petició de l'interessat i el posterior informe del fiscal que estipula les quantitats que cal pagar. Seguidament es notificava als interessats i, si no hi havia cap al·legació per part de tercers, es concedia l'establiment. Els conflictes entre particulars que es veien perjudicats per un establiment originaven llargs plets que en la majoria de casos es resolien mitjançant concòrdies. S'inclou un quadre amb una relació de trentados establiments d'aigua documentats a Argentona, que de ben segur són tan sols una part dels concedits.


Matèries: Antic règim ; Drets i privilegis ; Propietat ; Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Plet
Àmbit:Argentona
Cronologia:1508 - 1832
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260841
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aigua, agricultura i regadiu a la Catalunya contemporània, 1800-2010 / Ramon Garrabou, Josep-María Ramon-Muñoz
Garrabou i Segura, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 27-57
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.


Matèries: Edat contemporània ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Agricultura ; Política hidràulica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1800 - 1910
Autors add.:Ramon-Muñoz, Josep-Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259461
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles XVIII i XX) / Santi Ponce Vivet, Xavier Roviró
Ponce i Vivet, Santi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 83-105
Notes a peu de pàgina. Fonts i referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l'aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres de conreu en hortes cultivades per més d'un centenar d'arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l'autoconsum; i, per l'altra, ja entrat el segle xx, la constitució d'una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d'aigua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l'orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l'època contemporània.


Matèries: Recursos hídrics ; Torrents ; Irrigació ; Horta ; Masos ; Famílies ; Abastament d'aigües ; Empreses de serveis
Matèries: Bru de Sala, família
Matèries:Mas la Sala de Folgueroles
Àmbit:Folgueroles
Cronologia:[1701 - 2000]
Autors add.:Roviró i Alemany, Xavier
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259463
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Demanda d'aigua per a la producció d'aliments a Catalunya. Dèficit actual i perspectives de futur / Joan Anglès Sedó
Anglès Sedó, Joan


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 107-115
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Catalunya és un país petit, predominantment forestal i amb una elevada densitat de població, per la qual cosa, la superfície agrícola utilitzada (SAU) per habitant és molt reduïda, amb un valor del voltant de 1.500 m2. Per culpa d'això, la producció d'aliments a Catalunya és molt inferior a la que es consumeix, de manera que la taxa de cobertura de la balança comercial agroalimentària per als productes no transformats no arriba al 40[per cent] de mitjana anual. Per tal de millorar el grau d'autoproveïment d'aliments, millorar l'eficiència en la utilització. de l'aigua, aturar la despoblació del medi rural i, en conseqüència, prevenir la degradació del medi agrari i del medi natural, el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya considera prioritària la política de regadius des dels dos vessants, la modernització dels regadius tradicionals i la realització dels nous regadius d'alta eficiència ja programats. Amb aquesta finalitat, ha redactat el Pla de Regadius de Catalunya que preveu la modernització de 178.000 ha de regadius tradicionals i la implantació de 126.000 ha de nous regadius d'alta eficiència en el període 2008-2020.


Matèries: Indústria alimentària ; Impacte ambiental ; Recursos hídrics ; Consum d'aigua
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2010]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259547
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió del regadiu a Catalunya : plans, actors i reptes de futur / Sandra Ricart Casadevall
Ricart Casadevall, Sandra


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 149-173
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El regadiu ha constituït tradicionalment un dels mosaics agraris més característics i emblemàtics de l'àmbit mediterrani com a factor clau del dinamisme socioeconòmic de la matriu territorial. En els darrers anys ha tingut lloc una important mobilització científica, intel·lectual i social entorn als usos de l'aigua i, de forma especial, entorn al principal ús socioeconòmic del recurs: el regadiu, el qual està experimentant un intens i accelerat procés de transformació. Així, en paral·lel al declivi dels regadius tradicionals, ubicats en zones amb disponibilitat natural. d'aigua, sòl fèrtil i condicions topogràfiques adequades, els canvis socioeconòmics de la darrera dècada han propiciat l'aparició de noves superfícies de regadiu amb característiques. ambientals, socials i econòmiques dispars. Com a conseqüència, el model de gestió del regadiu s'ha vist condicionat per tal de donar resposta als nous paràmetres d'escassetat i eficiència del recurs aigua. A més, les polítiques i els actors implicats al llarg del temps han evolucionat i han donant lloc a prioritats dispars -i sovint enfrontades- en matèria de regadiu, cosa que ha fet necessari l'engranatge dels diferents discursos. És en aquest context en què el Model de compromís social del regadiu proposat per l'Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) pot esdevenir un exemple de partida.


Matèries: Irrigació ; Agricultura ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Projectes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[20100]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259555
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1075
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Ús i abús de l'aigua a la Girona baixmedieval / Pau Gerez i Alum
Gerez i Alum, Pau


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 219-229
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La preocupació dels gironins medievals per la contaminació que originaven els processos artesanals i preindustrials; la dificultat per a excavar pous a l'interior de la ciutat i les solucions que s'aportaren al respecte; la cura de la higiene de les fonts públiques per part del mostassaf; el ràpid creixement demogràfic dins les muralles amb les conseqüències que tindrà relacionades amb l'abastament d'aigua i l'eliminació de les aigües brutes i la legislació municipal que se'n derivarà... són alguns elements que ens permeten parlar d'una nova mentalitat vinculada a l'adaptació a un medi urbà molt dependent encara de l'agrari. La ciutat de Girona pot servir com a prototipus de ciutat mediterrània medieval, de manera que podem extrapolar fàcilment aquestes dades.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Contaminació ; Salut pública ; Mostasaf
Àmbit:Girona
Cronologia:[1100 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259559
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 54
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3