Quatre cases, quatre històries / Joan Corbera
Corbera Palau, Joan


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 88-97 : il.

Quan anem pel carrer, sovint descobrim antics edificis que han sobreviscut a la fal·lera constructora que ha transformat el Guinardó a partir dels anys seixanta. Edificis humils o elegants que van ser construïts al primer terç del segle XX. La dada més interessant és que la majoria d'aquests edificis varen ser impulsats per les mateixes persones que hi anaren a viure. Per aquesta raó, cada casa té un estil propi que reflecteix el tarannà i l'economia del seu promotor. Una manera de fer ciutat ben diferent de la massificació actual, en què tots els blocs de pisos s'assemblen, sense que els seus habitants hi hagin deixat cap rastre de la seva personalitat. Quan passem per davant d'un edifici antic ens entren ganes de conèixer els seus residents, que sovint són els hereus llunyans del propietari que el va fer construir. A començaments del segle XX, Barcelona va acollir homes i dones que buscaven una vida millor, després de fer llargs pelegrinatges. Volem saber d'on venien, de què treballaven, com vivien. i perquè construïen cases. En aquest article hem traspassat la porta de quatre edificis del Guinardó, molt diferents entre si, per conèixer les històries que amaguen.

La Transformació de Cal Prat en una colònia noucentista / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 48-56 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Bibliografia i notes.

Els Prat, originaris de Sallent, van començar la construcció de la colònia tèxtil que porta el seu nom el 1871, any en què van iniciar els treballs de construcció de la fàbrica al peu del Llobregat i les obres de construcció de la resclosa i el canal perquè l'aigua del riu havia de proporcionar l'energia necessària per a fer realitat el seu projecte. La colònia va experimentar una notable transformació entre 1920 i 1945 de la mà de l'arquitecte Antoni Darder que, per encàrrec de Josep Prat Feliu, la va convertir en una colònia noucentista.

Cinc llinatges tarragonins de l'època dels Àustries / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: 154117 Recull Antoni Adserà i Martorell (1926-1983). Tarragona : Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1997. p. 79-95

El Baró de la Blava : pagesia, noblesa i imaginari popular : els llinatges Prat de Sant Martí d'Albars, Reixach de Vic i Martí de Balsareny i Vic, i el títol baronial de la Blava / Rafel Ginebra i Molins
Ginebra i Molins, Rafel


Vic : [l'autor], 2014
347 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788461715749

L'historiador Rafael Ginebra explica la història i la llegenda popular del baró de La Blava, una família de la petita aristocràcia rural lligada a Sant Martí d'Albars. La investigació l'ha portat a resseguir "tres llinatges que conflueixen" en aquest títol nobiliari: els Prat de Sant Martí d'Albars, els Reixach de Vic i els Martí de Balsareny i també de Vic. El títol nobiliari es remunta al 1771, quan el rei Carles III d'Espanya concedeix la baronia, de nova creació, a Bernat de Martí i de Prat, antic capità d'infanteria pels mèrits contrets en la guerra d'Itàlia. De fet, ell va ser l'únic que el va portar amb tota la legitimitat i només durant tres anys. Al morir, l'any 1774, l'utilitza el seu germà Joan, també militar. Tots dos -i dos germans més, eclesiàstics- moriran sense descendència i el títol passarà "a una branca col·lateral", els Prat Gibert, que a partir de l'any 1800 reben l'herència material. Cap d'ells no reclamarà oficialment l'ús del títol de baró de La Blava però un dels seus descendents, tot i això, el recuperarà per fer-ne ús a finals del segle XIX i principis del XX: és Josep Prat Gibert i Canal, "el qui genera el mite que es conserva en la memòria popular", diu Rafael Ginebra. (9Nou).

El Prat / Llogari Picanyol, S.P.
Picanyol, Llogari


En: Modilianum. Moià. Año VI (octubre 1965), p. 259-268 (Les grans masies moianeses antigues)