La Fira de Santa Llúcia de Barcelona : la primera fira de pessebres documentada (1786-2012) [Fitxer informàtic]
/ Jordi Montlló Bolart ; [dirigida per: Josefina Roma, Xavier Roigé]
Montlló Bolart, JordiBarcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Roma, Josefina; Roigé, Xavier. Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica, 2017
1 recurs electrònic (298 p.)
La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, dedicada a figures de pessebre, casetes i altres objectes destinats a les festes de Nadal, està documentada des de 1786, pel Baró de Maldà, tot i que en aquell moment ja era una celebració molt popular. Per satisfer els objectius proposats s'ha plantejat una metodologia etnohistòrica i s'ha tractat l'estudi de la festa, el parentiu, la transmissió hereditària, la xarxa de relacions socials i la relació dels poders municipals amb el grup de firaires, o l'antropologia de l'espai. Les principals fonts de consulta documental són les fonts primàries, tant històriques (testimonis de l'època, notes de premsa, fotografies o gravats), com administratives (normatives, permisos, llistats i ordenances). Conjuntament amb les entrevistes i l'observació etnogràfica s'ha pretès l'elaboració d'un treball qualitatiu, sense renunciar a estudis quantitatius quan ho requereixi el tractament de les fonts. S'estudien els precedents existents a la ciutat amb una llarga tradició. A continuació s'estudia l'evolució d'aquestes fires a través de l'anàlisi de les fonts i es relaciona el funcionament d'aquestes fires amb l'evolució del pessebrisme a la ciutat, des d'un punt de vista popular i social. Es remarca el lligam amb el naixement de la primera associació de pessebristes, el 1863, i les diferències entre aquesta i la seva successora de l'any 1921. També s'estudien les diferents tendències en el pessebrisme i com influeixen en els artesans de les fires. Es veu com el pessebrisme popular queda marginat enfront un naixent pessebrisme pseudo erudit i com es produeix una escissió entre aquests dos mons (...).
