El último ciclo de la Guerra Fría en "La Vanguardia" : miedo, pacifismo y propaganda (1979-1984) / Coral Morera Hernández
Morera Hernández, Coral


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 10 (2011) , p. 269-298
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Aquest article analitza els discursos emesos per La Vanguardia amb motiu de la fi de la distensió entre els blocs en el període que abasta des de 1979 fins a 1984. A partir d'una contextualització històrica concreta, ens ocupem del buidatge de premsa i anàlisi de contingut, quantitatiu i qualitatiu, entorn de dos blocs temàtics: el desarmament i el terrorisme. En uns anys de màxima tensió de la Guerra Freda, de gran transcendència històrica i política, però sobretot, de màxima fricció ideològica, l'actitud de la capçalera catalana va estar caracteritzada pel rigor i la ponderació. La denúncia de la irresponsabilitat dels blocs per atendre a estratègies polítiques, juntament amb el rearmament, la marginalitat europea i l'amenaça terrorista, són les principals preocupacions argumentals que sorgeixen de l'estudi.

La particular dimensión europea de Eugeni d'Ors durante la Primera Guerra Mundial / Maximiliano Fuentes Codera
Fuentes Codera, Maximiliano


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 76 (2009) , p. 209-243 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La Gran Guerra, malgrat la neutralitat estatal, va produir un gran canvi polític, social i cultural a Espanya igual que en la resta d'Europa. A partir d'aquesta idea general, l'article es proposa analitzar la producció escrita i les relacions intel·lectuals generades entre Catalunya, Espanya, i França a la llum de les posicions d'Eugeni d'Ors i el seu acostament al pacifisme europeu encapçalat per Romain Rolland. L'anàlisi de les idees europeistes difoses per d'Ors des de la seva glossari, l'activitat del Comitè d'Amics de la Unitat Moral d'Europa i la seva inserció en l'ambient intel·lectual europeu dels primers anys de la guerra permeten a l'autor estudiar la conformació d'uns camps intel·lectuals particulars profundament connectats, el català-espanyol i el francès-europeu.