La Quasi diòcesi o prelatura nullius de Meià al segle XVII / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, RamonEn:
Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 83-104 : il. (
Miscel·lània)
Bibliografia.
El treball és una aproximació a la prelatura nullius de Santa Maria de Meià. Comencem situant en l'espai els territoris que formaven part de la jurisdicció del monestir, i seguidament fem una aproximació a l'abadia de Meià des del seu origen, al segle XI, com a monestir familiar fundat pels senyors de Meià, passant per la seva integració com a priorat benedictí al monestir de Ripoll i la seva evolució a priorat in encomendam, fins a la seva conversió en una prelatura nullius sota la protecció directa de la Santa Seu. També veiem com, a Meià, al segle XIV, s'hi instaura una comunitat de canonges talment fos una catedral i en què l'únic monjo benedictí és el prior. Estudiem les atribucions de la quasi diòcesi de Meià al segle XVII, en temps del prior Josep de Jalpí, i la importància que tenia en les diferents institucions religioses i polítiques del Principat. Per acabar, exposem un parell de conflictes entre el prior i el bisbe d'Urgell que tenen a veure amb la jurisdicció quasi episcopal del prior de Meià.
