Els Parlars de la Ribera d'Ebre. Estudi geolingüístic [Fitxer informàtic]
/ Olga Cubells Bartolomé ; [dirigida per: Pere Navarro Gómez]
Cubells Bartolomé, OlgaTarragona : Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2007
Dirigida per: Navarro Gómez, Pere. Universitat Rovira i Virgili, 2007
1 recurs electrònic
ISBN 9788469036334
Dins de l'etiqueta que, d'un temps ençà, s'ha creat per denominar les comarques del sud del Principat - Terres de l'Ebre -, es troba la Ribera d'Ebre. La investigació realitzada s'ha centrat en els parlars que conformen aquesta comarca. L'objectiu d'aquest estudi ha estat fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la Ribera d'Ebre i cartografiar-ne els resultats. Així, el treball es converteix en doble: d'una banda, es tracta d'un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la Ribera d'Ebre; de l'altra, es converteix en un treball de geolingüística, en el sentit que ha permès elaborar un microatles lingüístic de la Ribera d'Ebre, que conté 1475 mapes sintètics, agrupats per camps semàntics. Els mapes de conclusions, però, ja no són sintètics sinó que presenten els resultats mitjançant isoglosses. Atès que la finalitat no és sociolingüística, només s'han escollit les generacions més grans de parlants; així s'assegura una homogeneïtat en les dades obtingudes i, a més a més, d'aquesta manera, s'obren dreceres per poder iniciar altres investigacions des d'unes òptiques diferents. Un dels objectius bàsics de la investigació ha estat delimitar la frontera entre els subdialectes lleidatà i tortosí. Que la comarca en conjunt pertany al dialecte nord-occidental ja ha estat constatat per alguns estudis previs, però cap ha anat més enllà i ha delimitat amb precisió a quin subdialecte pertanyen aquests parlars. A partir de la investigació realitzada, es pot concloure que els parlars de la Ribera d'Ebre participen majoritàriament de característiques del català nord-occidental; els trets lingüístics que comparteix amb el valencià són, lèxics; a més, tot i que escadusserament, s'hi poden observar algunes solucions del català sud-oriental. Les isoglosses d'aquests trets a voltes transcorren verticalment i a voltes horitzontalment. La tesi doctoral present, després de l'anàlisi del material recollit, ha permès concloure que la situació de trànsit de la comarca, ubicada des del punt de vista geolingüístic en el punt d'intersecció entre els subdialectes lleidatà i tortosí, fa que presenti trets de tots dos; les poblacions del nord presenten moltes més solucions pròpies del lleidatà; les localitats situades al sud, en canvi, agrupen més trets característics del tortosí. La Ribera representa la frontera de transició entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En conclusió, es pot proposar una divisió de la comarca en dos meitats: la meitat nord, que englobaria els parlars del Pas de l'Ase en amunt, i la meitat sud, amb el conjunt de parlars situats al sud del Pas de l'Ase. Els trets que permeten establir aquesta divisió són tant fonètics, com morfològics o lèxics. A part, pot establir-se encara una subdivisió, dins de la zona nord, que deixaria formant part d'un subgrup propi el municipi de la Palma, atès que és, de tots, el parlar que més trets comparteix amb el subdialecte lleidatà i formaria un altre subgrup Faió, que, per la seva especifitat, conté característiques lingüístiques diferenciades de la resta de parlars i compartides amb altres parlars catalans de terres aragoneses. També dins de la zona sud, els municipis de Darmós, la Serra d'Almos i, en algunes ocasions, Tivissa, formen un subgrup propi, amb trets compartits amb els parlars del Priorat i el bloc oriental del català. Tenint en compte la morfologia i el lèxic, també els parlars de Benissanet, Miravet, Ginestar i Rasquera, acompanyats a voltes per Tivissa, conformarien un subgrup, amb més característiques tortosines que la resta.
