Els Mapes de distribució de plantes del Montseny / Josep M. Panareda, Maravillas Boccio
Panareda i Clopés, Josep Maria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 29 (2025) , p. (Ponències) 

El Análisis de clústeres aplicado en la organización territorial de los asentamientos medievales del siglo XI en el Baix Montseny (España) / Marc Ferrer
Ferrer, Marc


En: Revista de Humanidades Digitales, núm. 9 (2024) , p. 49-73 : il.
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest article detallarem els principis teòrics i procedimentals per a realitzar una anàlisi de clústers aplicat als estudis històrics medievals utilitzant el mètode de la distància de Gower. Les anàlisis de clústers són una eina usada sovint en l'arqueologia per a classificar materials trobats en els jaciments, però aquests mètodes estadístics també poden ser usats per a definir estratègies d'explotació i ocupació d'un territori. La distància de Gower és una prova no paramètrica molt útil quan volem saber com de diferents són els diferents registres dins d'un grup de dades mixtes. A partir del treball previ amb les fonts documentals i cartogràfiques, mostrarem els resultats obtinguts a aplicar una anàlisi de conglomerats per a definir les estratègies d'explotació agràries i forestals en el conjunt d'assentaments medievals existents al llarg del segle XI a la comarca del *Baix Montseny (Catalunya).

El Montseny diu adeu a un enginyer enamorat dels arbres / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 21-27 : il.
Títols i resums en català i anglès.

El 6 de gener de 2025 va morir Josep Maria Vives de Quadras, qui va ser vicepresident de l'associació Amics del Montseny durant molt de temps. En Josep Maria va esdevenir un dels grans organitzadors de la gimcana dels arbres "Joan Varderi" que gestionem des de l'associació. Juntament amb la seva dona, la Maria Lluïsa Xiol, que també era secretària de l'associació, va participar en molts dels actes d'Amics del Montseny: les festes d'entrega dels premis de poesia del Montseny, les excursions, i a la vegada va participar com autor en quatre ocasions en les Monografies del Montseny. Va ser cap del Servei de Protecció dels Vegetals de Catalunya durant 27 anys, i ha estat considerat la màxima autoritat acadèmica a Espanya en l'àmbit de la sanitat vegetal. En aquest article se'l recorda per la seva capacitat de treball i resolutiva en els temes de funcionament de la Junta de l'associació, però sobretot per la seva qualitat humana.

Trenta cinc anys de guarda forestal al Montseny / Ricard Bertran i Calvera
Bertran i Calvera, Ricard


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 45-57 : il.
Títols i resums en català i anglès.

35 anys fent de guarda al Montseny m'han permès ser testimoni d'un món, d'una manera de fer i de dir, que s'acaba. Començant pels primers companys que hi vaig trobar, els quals precisament formaven part d'aquest grup humà tradicional montsenyenc del que parlo, he viscut més de tres dècades convivint i compartint vivències amb molts dels darrers pastors, pagesos, carboners, caçadors, treballadors de bosc, hostalers, traginers, masovers i masoveres, i molts altres oficis antics de la muntanya que han anat desapareixent gradualment o estan en procés de fer-ho. He pogut gaudir dels seus costums, assistint als seus aplecs, festes i mercats, he fruit de la seva forma de treballar, del seu parlar...en definitiva, de la seva mirada.

Anton Carrera i la profunditat dels vincles / Anna Carrera Solano
Carrera Solano, Anna


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 59-67 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'Anton Carrera va ser un home profundament reflexiu; un home capaç d'escoltar allò que només el silenci revela. En aquesta quietud, va saber desenvolupar la seva sensibilitat estètica i trobà en la poesia i la pintura el sentit de la seva vida. El seu avi, Anton Busquets i Punset, va marcar profundament la seva trajectòria i d'ell heretà l'interès per la literatura i una profunda devoció per la figura de Verdaguer i pel paisatge que ens envolta. L'Anton descobrí en la natura un diàleg íntim, un llenguatge i un vincle que expressà en la seva obra i el seu llegat. I és precisament aquesta essència la que ell desitjà transmetre i la que avui perdura en el nostre paisatge i en el record de la seva família, amics i admiradors de la seva obra.

Serrallonga i els seus bandolers per les faldes del Montseny / Ricard Dilmé i Burjats
Dilmé i Burjats, Ricard


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 77-87 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Joan de Serrallonga és el bandoler més conegut del país, és protagonista de la nostra història i el territori per on es va moure i actuar passa a ser-ne també protagonista. Aquest article recull els episodis i fets històrics que ens parlen d'ell i de la seva quadrilla de bandolers, succeïts en el que seria l'actual límit geogràfic del massís del Montseny i els municipis que aquest límit engloba. La voluntat de l'article és recollir els fets, noms i llocs que podem extreure del procés sumarial del bandoler, per a tenir una visió més precisa del que va significar el fenomen del bandolerisme en aquestes terres i en el segle XVII.

40 volums de Monografies del Montseny, estudi bibliomètric / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 103-131 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Des de 1986 l'associació Amics del Montseny ha publicat 40 volums de Monografies del Montseny, en que han participat més de 400 autors en més de 700 articles que han abraçat tot l'espai de coneixement cultural i científic del Montseny, fins a convertir aquesta publicació anual en un referent de consulta bibliogràfica ineludible per qualsevol treball referenciat al massís. Entre els autors podem trobar col·laboradors que han comandat importants institucions i associacions del nostre país, mereixedors de grans distincions, però també col·laboracions més modestes, treballs que tenen la suficient solvència, independentment del currículum de l'autor. En aquest article es fa un estudi dels autors, per gènere i també pel número d'articles publicats; i dels articles en quan a extensió, autoria compartida i segons les temàtiques abordades. També s'aborden els responsables de l'edició, en forma de direcció, coordinació o consell de redacció, els encarregats de la maquetació, els patrocinadors i els autors del dibuix de coberta.

Els Anys de la Gran Secada al Montseny les fonts com a sentinelles de la manca d'aigua / Marcos Fernández Martínez, Roger Grau Andrés, Judith Solé Bertran, Estela Romero, Jordi Corbera
Font Rosell, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 133-141 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Després del temporal Glòria, ocorregut el gener del 2020, es va esdevenir un període de manca de precipitacions acusat, que s'ha allargat des del 2021 fins ben entrat el 2024. Per a algunes zones del territori català, inclòs el Montseny, aquest període de sequera no té precedents des de, com a mínim, 200 anys. No ha calgut pas ser gaire observador per haver-ne vist o notat les conseqüències, que al Montseny s'han traduït en una secada generalitzada dels boscos, els cursos d'aigua i les fonts. En aquest treball, sintetitzem els efectes que hem pogut observar en els ecosistemes fontinals del Montseny que tenim en seguiment, i proporcionem dades de cabals i de l'efecte que els canvis en els cabals han ocasionat en la biodiversitat fontinal. Val a dir que les evidències recopilades fins ara i les projeccions de canvi climàtic, ara per ara abastament superades per les observacions, no conviden a imaginar un futur gaire esperançador per aquests ecosistemes tan singulars.

Els Amfibis de la vall de Santa Fe. La pèrdua de riquesa específica en una comunitat canviant / Albert Montori Faura
Montori Faura, Albert


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 171-189 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El paisatge no és un element immutable, té tota una història al darrera i ha sofert canvis en la seva estructura. Com a conseqüència, les comunitats que hi habiten també han anat canviant. En el present estudi pretenc donar una visió dels canvis soferts en la comunitat d'amfibis de la vall de Santa Fe, on els canvis d'usos, l'aforestació creixent, la intensa freqüentació humana i la no aplicació de mesures de gestió sobre el terreny han provocat canvis en la comunitat d'amfibis els darrers 40 o 50 anys. A la meitat del segle XX la comunitat batracològica a la vall de Santa Fe estava formada per nou espècies mentre que actualment només cinc tenen poblacions reproductores. Ens trobem en un escenari on el rebliment de l'Estanyol, afegit a l'expansió del bosc degut al canvis d'usos per abandonament dels conreus tradicionals amb la conseqüent desaparició d'espais oberts i l'augment de la demanda hídrica de les masses forestals, han provocat la disminució de cabals i la desaparició d'àrees idònies per algunes espècies d'amfibis.

El Boix al Montseny, distribució i aprofitaments / Josep M. Panareda Clopés, Josep Masnou Clopés
Panareda i Clopés, Josep Maria


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 201-212 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Al volum 39 de Monografies del Montseny ja vàrem demostrar que els microminerals de les roques ígnies i metamòrfiques del nord del Montseny havien estat poc estudiats fins aleshores. En aquest article aprofundim en la descoberta del quars. Els cristalls de quars de diversos colors són ben coneguts al Montseny des de fa segles, i aquí us presentem un breu informe sobre dos exemplars poc habituals de Viladrau, i la reacció química que va provocar els seus colors.

Una Proposta per suprimir la mitja veda de caça a l'entorn del Montseny i el Montnegre-Corredor / Salvador Riera i Ibern
Riera i Ibern, Salvador


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 269-2740 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Malgrat que diverses publicacions indiquen que el tudó (Columba palumbus) ha augmentat la seva àrea de distribució i presenta una tendència a l'alça a tota Catalunya, l'experiència personal de 60 anys de cacera al Montseny mostra una disminució notòria de tudons en aquests boscos a la tardor-hivern, durant la temporada regular de caça (octubre-gener), l'autor es planteja la idoneïtat d'autoritzar la seva cacera a la Mitja Veda a les comarques de l'entorn del Montseny i el Montnegre-Corredor (Vallesos, Osona, Maresme i La Selva). A fi de que l'Administració i la Federació de Caça puguin prendre decisions basades en fets objectius i inequívocs pel que fa a les autoritzacions de la seva caça a l'estiu, es plantegen unes reflexions que conduirien a la supressió de la seva caça i per extensió de la Mitja Veda en general en l'època estival, com a mínim en les esmentades comarques.

XLIIè Premi Montseny Certàmen poètic



En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 311-324

Index d'autors de les monografies del Montseny (1986-2025)



En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 325-364

Implantació de nous models productius per a la producció de castanya / Albert Bosch Puig
Bosch Puig, Albert


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 41-50 : il.
Títols i resums en català i anglès.

El castanyer, un símbol de l'evolució del Montseny, ha estat testimoni de la història del territori. La seva estreta relació amb l'ésser humà reflecteix l'impacte de la situació socioeconòmica en el paisatge. El nom científic Castanea sativa, amb l'etimologia que destaca el seu caràcter de cultiu, subratlla la seva importància com a recurs explotable. Malgrat la seva importància històrica, les plantacions de castanyers han patit un abandonament progressiu, causat per diversos factors com el declivi postguerra, malalties com el xancre i la tinta, l'èxode rural i millores en logística i qualitat de vida. Avui en dia, Catalunya ha passat de ser un exportador a importar castanyes per satisfer la demanda local. Això contrasta amb altres regions del món on la castanyicultura s'ha modernitzat i ha evolucionat, fins i tot en països sense tradició en aquest cultiu. Un projecte recent, Castanea Plus, busca introduir nous models productius de castanyers al Montseny, recuperant varietats locals i adaptant-les a les demandes del mercat. Aquest projecte pretén preservar el patrimoni ecològic i cultural relacionat amb la castanyicultura, alhora que millora les rendes dels propietaris rurals.

El Mapa del Montseny publicat pel Centre Excursionista de Catalunya l'any 1924. Centenari del primer mapa català topogràfic excursionista / Carles Capellas i Cabanes
Capellas Cabanes, Carles


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 71-79 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Als anys vint les empreses hidroelèctriques que duien a terme la construcció d'infraestructures al Pirineu, per portar energia elèctrica a Barcelona, necessitaven aixecaments topogràfics exactes i per aquest motiu varen contractar l'empresa suïssa Locher & Cie., que encomanà aquesta tasca a l'enginyer Léo Aegerter. L'any 1923 el Centre Excursionista de Catalunya coneixedor de la presència de l'enginyer suís a casa nostra li encomanà la confecció d'un mapa topogràfic del Montseny, que en aquell moment començava a ser un lloc molt popular entre els nombrosos excursionistes que el visitaven. Léo Aegerter va aixecar, així doncs, el primer mapa topogràfic amb finalitats excursionistes; un mapa amb unes qualitats topogràfiques similars als mapes que ell mateix havia realitzat de diferents regions dels Alps, per compte dels clubs alpins alemany i austríac.

"Dins del ventre obscur de la muntanya" : Irene Solà i el Montseny / Laia Masnou Campañà, Pau Pratsobreroca
Masnou Campañà, Laia


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 147-158 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Irene Solà s'empelta de ple a la geoliteratura que té el Montseny com a bandera. Si a Canto jo i la muntanya balla ja ens concedia una petita dosi de la muntanya que ens ocupa, l'autora mallenca consolida el seu discurs a la nova novel·la: Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Què s'amaga darrere la història del mas Clavell? És una pregunta que funcionarà a manera de guiatge a les planes que segueixen. L'escriptura d'Irene Solà és alhora un combat contra l'oblit i una crida a mirar més enllà de què la llum deixa veure.

L'Aloer Odesind, el seu fill Sunifred i la "via pecoraria" entre el Congost i la Calma. Notes sobre camins, dominis i senyors ramaders al Montseny al primer terç del segle XI / Jaume Oliver i Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 159-169 : il.
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

La troballa en un arxiu patrimonial d'un pergamí inèdit permet localitzar un camí ramader especialitzat de l'any 1035 i, mitjançant la identificació dels seus protagonistes i dels llocs que s'hi esmenten, dreçar un panorama sobre l'activitat ramadera al Montseny occidental entre els segles X-XI i, més en general, les transformacions relacionades amb el procés de feudalització. En aquest procés, la ramaderia sembla tenir un paper fonamental, des de la primerenca ocupació i apropiació dels espais vacants al les faldes i cims del Montseny fins a l'aparició de documents que contenen esments de camins especialitzats i permeten identificar nissagues senyorials dedicades a la ramaderia.

Microminerals del nord del massís del Montseny / Alfred Petrov Neumann
Petrov Neumann, Alfred


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 179-186 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Els microminerals de les roques ígnies i metamòrfiques de la part nord del Montseny, a Viladrau i Arbúcies, han estat poc estudiats fins ara. Hi ha diferències interessants entre els microcristalls que es troben al Montseny i els d'altres massissos granítics. L'estudi d'aquests minerals no només ens ofereix una finestra a la bellesa microscòpica que es troba a la natura, sinó que també ofereix als científics dades sobre la història geològica de la regió, i els processos de formació i alteració que han patit les roques.

El Montseny, paisatge terapèutic / Teresa Romanillos Vidaña
Romanillos Vidaña, Teresa


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 221-233 : il.
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

Al llarg del temps, l'ésser humà ha cercat el guariment en la natura, valorant elements com l'aigua, l'aire pur i el clima de determinats paratges com a beneficiosos per a la salut. Actualment, hi ha un creixent interès pels potencials beneficis que el contacte amb el medi natural té per a la salut i nombrosos estudis mostren efectes positius, tant en la prevenció i control de patologies, com pel benestar psicològic que aporta el contacte amb la natura. El Montseny ha estat, històricament, un referent on moltes persones han cercat la salut. Les aigües minerals i termals han estat un dels valors més destacats, propiciant estades de salut al voltant de fonts i balnearis. Així mateix, l'apreciació del clima va tenir un paper clau en la creació de sanatoris. Es fa una ressenya del paper que ha tingut el massís en relació a la salut i la seva catalogació com a paisatge terapèutic (aquesta ressenya no és extensiva i pretén donar una visió global).

Com vaig escriure "Cabells de gebre" / Teresa Sagrera Bassa
Sagrera Bassa, Teresa


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 235-246 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Al 2023 es va commemorar el centenari del naixement de la meva mare, la pianista Alícia de Larrocha. És per això que, amb aquest article, pretenc apropar la seva figura al lector des del punt de vista d'una filla que, degut a haver estat llargues temporades mancada de la figura materna, va establir una relació materno-filial bastant atípica, en la que la sobreprotecció per ambdues parts era sempre present. Es podria dir que, des que el meu pare va morir (1982, amb 61 anys) va ser quan realment ella i jo ens vam començar a conèixer... Jo tenia 23 anys i vaig prometre al meu pare que, quan ell faltés, jo faria tot el que calgués perquè continués endavant amb les seves gires de concerts. Van ser temps molt durs per a ella, però la petita empenta que va significar el fet de viatjar juntes, va servir per a que, desprès d'aquella primera gira de concerts faltant el seu puntal, tornés a agafar forces per començar una nova etapa en la que es va refugiar de ple en la música, la seva veritable vocacióAquest article explica l'origen de Cabells de gebre (Columna, 2021), el procés de documentació i d'escriptura. Una novel·la històrica situada al segle XIV al Montseny, principalment entre Vila Maior i el castell de Montsoriu. Narra la vida de la Blanca, remeiera i llevadora que acumula el saber oral de diverses generacions de dones; i la seva relació amb el vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montsoriu, primer conseller del rei Pere III. Els temes centrals són: els inicis de la cacera de bruixes (que es va estendre per Europa entre 1450 i 1750) amb la persecució de la Blanca; i l'oposició entre natura i poder, una representada per la Blanca i l'altre per Bernat II de Cabrera. La natura té un pes destacat, amb algunes pinzellades de ficció, per la influència de les llegendes i pel personatge de la lloba, Mel.