Bellviure : un poble al peu del campanar i a la vora del riu / Joan Sauret i Garcia ; [edició d'Àlvar Llobet ; pròleg de Josep Vallverdú]
Sauret i Garcia, Joan


Juneda : Fonoll, 2023
183 p. : il. ; 24 cm (Lo Plançó, 25) 
ISBN 9788412536478

Bellviure, topònim inventat per Joan Sauret, i que dona nom a aquest llibre, esdevé un retrat de la societat balaguerina dels primers anys del 1900 que mostra múltiples prismes de la vida i els costums de Balaguer. L'autor fa memòria per explicar tradicions i festes. Paisatges i tarannàs. Comerços i cultura. Aficions i oficis. Llegendes i vida social. I tot això ho relliga amb cordills d'ironia i humor que converteixen l'obra en un testimoni vital i planer d'un Balaguer que, des de l'exili francès, assegura que ha desaparegut. Joan Sauret, sens dubte ho escriu per ell mateix immers en l'enyorament que li suposa l'exili però, també, per la resta de balaguerins que van viure en primera persona els canvis socials, polítics i econòmics que imposava el pas del temps. El retrat d'un poble que transcendeix més enllà del localisme per veure-hi reflectida la Catalunya rural de principis del segle XX. (Editorial).

Joan Sauret : tasca i esperança / Àlvar Llobet
Llobet, Alvar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
287 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409400423

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985) emigra en l'adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d'àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català Republicà; el 1931 participa en la fundació d'Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat. Amb la derrota de la Guerra Civil, s'exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d'ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l'organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l'incipient moviment federalista europeu. Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d'Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L'exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau. (Editorial).