Territori i poblament de Cerdanya a l'antiguitat la iberització i romanització de la Vall Cerdana [Fitxer informàtic]
/ Jordi Morera Camprubí ; [dirigida per: Oriol Olesti i Vila]
Morera i Camprubí, Jordi[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Olesti i Vila, Oriol. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2017
1 recurs electrònic (1568 p.)
ISBN 9788449070174
El treball "Poblament i territori de Cerdanya a l'Antiguitat. La iberització i la romanització de la vall cerdana" correspon a l'estudi territorial de la comarca natural i històrica de Cerdanya, entenent-la i prenent-la ens les dues vessants, catalana i francesa, des de la primera edat del ferro fins a les acaballes del segle I ane. En aquest sentit, i tot i que l'àrea d'estudi queda molt ben circumscrita, el treball també té implicacions supraterritorials que abasten bona part dels Pirineus catalans. O sigui el territori que ocupà el poble històric dels Ceretans La recerca s'ha realitzat en dues direccions ben definides. D'una banda, s'ha procedit al buidatge de tota la documentació d'aquest període que ens pogués donar dades de caràcter històric. Bàsicament hem fet el buidatge de les fonts literàries que mencionen algun aspecte dels ceretans, i el buidatge dels jaciments arqueològics coneguts de la comarca; però també de dos altres tipus de dades que per les seves característiques, podien ajudar-nos en les nostres interpretacions: el buidatge de les inscripcions ibèriques en roca de Cerdanya, i el buidatge dels estudis paleoambientals dels Pirineus Orientals. D'altra banda, la segona esfera d'anàlisi ha estat la recerca efectuada a partir del treball continuat en diferents jaciments arqueològics de la comarca. Un primer assentament és el Castellot de Bolvir, ubicat a la part central de la vall cerdana, en una petita elevació d'immillorables condicions estratègiques. Es tracta d'un enclavament amb precedents en el Bronze Final-Primer Ferro, però que a principis del segle IV ane s'hi configurà un oppidum ibèric. Posteriorment, a mitjans de segle II ane s'hi ubicaria un praesidium romanorepublicà, amb tot un seguit de reformes estructurals que afectaren sobretot al sistema defensiu i que significaren la creació de grans edificis polifuncionals. Aquest assentament fou abandonat amb posterioritat a la guerra civil de Cèsar i Pompeu, i molt probablement després de la revolta ceretana dels anys 39-36 ane. Un segon assentament és el Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya, ubicat en un pujol a l'inici de la plana cerdana. Es tracta d'un indret que també presenta les mateixes fases evolutives que el Castellot però amb una dimensió funcional més centrada en el control territorial. Finalment, un últim jaciment consisteix en les Guilleteres d'All, unes possibles mines auríferes a l'aire lliure d'època romana Amb tots aquests elements nosaltres elaborem una tesi segons la qual a Cerdanya s'hauria iniciat un procés d'iberització a partir dels segles V-IV ane, tesi sustentada amb els canvis de les pautes d'ocupació que es detecten en aquell moment, els augments dels rendiments econòmics, l'aparició de les jerarquies socials, o l'aparició de l'escriptura ibèrica. Nosaltres creiem que aquest poblament ceretà sofriria el sotrac del pas d'Anníbal vers Itàlia, amb elements de destrucció que es perceben en el propi territori. Finalment, i ja sota domini romà, a partir del segle II ane els ceretans iniciarien un procés d'integració i assimilació que els conduiria a la definitiva romanització. En aquest procés hi tindria un paper importantíssim el desenvolupat per l'exèrcit romà, sobretot pel que fa a l'explotació del territori i al control de la via de comunicació que significava l'eix Segre-Tet.
