português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
CANABATE FORTUNO, JOSEP []
References found:
Showing:
1 .. 8   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Població de Rasquera als segles XVII i XVIII. Evolució i anàlisi demogràfica / Josep Cañabate Fortunyo
Cañabate Fortuño, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 39-48 : il. (Articles dedicats a la Rasquera
Fonts i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'evolució demogràfica dels segles XVII i XVIII és clau per comprendre algunes de les transformacions poblacionals que van marcar el transcurs entre l'edat moderna i contemporània. A partir de les dades conservades de l'arxiu parroquial de Rasquera i altres recomptes d'habitants del període, es poden analitzar les transformacions que es van esdevenir a la vila en aquests dos segles fins al 1820. Aquestes centúries foren marcades per guerres i crisis, però també per un creixement demogràfic que es troba entre els més importants del territori a partir del 1750 i fins a la Guerra del Francès, amb la qual cosa s'inicia el final d'un cicle i una època.


Matèries: Demografia ; Població ; Evolució demogràfica
Àmbit:Rasquera
Cronologia:[1600 - 1820]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/418595
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 8
select
print

Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


Benicarló : Onada edicions, 2020
462 p. : il. ; 21 cm (La Barcella. Sèrie Minor, 7) 
Bibliografia.
ISBN 9788418634086

La Batllia de Miravet era un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Va ser una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII. A través del buidat de fonts parroquials i la seva anàlisi s'ha establert l'evolució demogràfica d'aquest espai, mai estudiat des d'aquest format. L'estudi socioeconòmic s'ha centrat en les fonts procedents de l'Orde, per mostrar l'evolució de les rendes senyorials, les formes de propietat i l'evolució de la producció. La Batllia va seguir les tendències generals dels segles XVII i XVIII, amb un 1600 inestable, marcat per l'expulsió dels moriscos i els efectes de les guerres dels Segadors i de Successió, que van trencar els moments de recuperació. El segle XVIII seria un període de clara expansió, especialment a partir de 1750. La població va augmentar de manera continuada, generant un dels creixements més importants de Catalunya. L'evolució econòmica també va viure un desenvolupament a l'alça de l'agricultura, la ramaderia i la producció. Fets que van generar un augment de la renda senyorial, una expansió dels espais de cultiu i un creixement dels nuclis urbans. Agents externs ho van aprofitar per monopolitzar part del benefici a través d'arrendaments. Una situació general que les guerres napoleòniques van fragmentar a inicis del segle XIX marcant la fi del règim senyorial. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Senyoria ; Població ; Evolució demogràfica ; Economia ; Renda senyorial ; Tinença de la terra ; Expulsió dels moriscos ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Societat
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:[1600 - 1800]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Benissanet); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. dels Muntells Josep Sancho Subirats (Sant Jaume d'Enveja); B. Pública (La Selva del Camp); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia [Fitxer informàtic] / Josep Cañabate Fortuño ; [dirigida per Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual i Vilà]
Cañabate Fortuño, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Gual i Vilà, Valentí. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2019
1 recurs electrònic (358 p.)

La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l'expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l'expansió del 1700 fins a l'ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l'evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s'ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L'evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l'expulsió dels moriscos, l'escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l'alça que genera un important augment d'habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d'un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l'escàs volum de francesos, i l'alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L'estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l'Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l'anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l'evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l'expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l'olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d'interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l'ampliació de regadius a prop de l'Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l'aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.


Matèries: Senyoria ; Ordes militars ; Població ; Evolució demogràfica ; Edat moderna ; Economia ; Societat ; Capbreu ; Fonts documentals ; Tesis doctorals
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet
Cronologia:1600 - 1820
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Gual i Vilà, Valentí (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666814
http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/132871
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 8
select
print

Bookmark and Share
El Bandolerisme a la vila d'Alcover en la Catalunya del barroc : Voltors i Morells, del mite a la realitat / Alba Alonso Mora, Josep Cañabate Fortuño
Alonso Mora, Alba


Alcover : Centre d'Estudis Alcoverencs, 2021
172 p. : il. ; 21 cm
Premi Beca Vila d'Alcover 2018. Bibliografia.
ISBN 9788409333424



Matèries: Bandolerisme ; Bandolers ; Edat moderna ; Societat rural ; Literatura popular
Matèries: Morell, Miquel ; Voltor, Pere
Àmbit:Alcover
Cronologia:[1550 - 1650]
Autors add.:Cañabate Fortuño, Josep
Autors add.:Centre d'Estudis Alcoverencs
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (Alcover); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Benissanet); B. Josep Avinyó (Ginestar)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Renda senyorial i evolució agrícola a les Terres de l'Ebre : la batllia de Miravet als segles XVII i XVIII / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 63-92 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant els segles XVII i XVIII la batllia de Miravet es va veure marcada per diferents esdeveniments que van transformar el seu sistema senyorial i la seva evolució econòmica. Les guerres dels Segadors i de Successió van generar episodis crítics que van fer retrocedir els ingressos i el desenvolupament agrícola. En la segona meitat del segle XVIII es va esdevenir una expansió dels cultius i la producció que va millorar els recursos. L'expansió de la vinya i l'olivera seria un dels motors bàsics d'aquesta evolució a l'alça, juntament amb la proliferació d'altres cultius, tant de secà com de regadiu, i de petites manufactures artesanals que generaven una major pluriactivitat familiar. El poder senyorial va deixar que arrendataris i companyies comercials monopolitzessin part dels beneficis i de la seva comercialització, fins que a principis del segle XIX tot el sistema va començar a desestabilitzar-se, fet que ja marcava el seu final.


Matèries: Règim senyorial ; Renda de la terra ; Propietat rural ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Agricultura ; Conreus ; Delmes
Àmbit:Miravet ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380376
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Renda senyorial i l'evolució agrícola de la batllia de Miravet al segle XVII : la transició del model medieval a l'època moderna / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 309-326 (Dossier. Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l'Ebre en època medieval i moderna. Homenatge a Pascual) 
Fonts i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El segle XVII fou un període de transició dins de la batllia de Miravet, en què els diversos episodis històrics van iniciar una lenta transformació de determinats elements vinculats a la renda senyorial i la producció agrícola. A través de l'anàlisi de les fonts senyorials de l'orde de l'Hospital, es pot conèixer com fou aquest procés. Els delmes permeten comprendre millor l'evolució agrícola del segle, en què, tot i la tradició, apareixen dinàmiques pròpies influïdes per la presència del riu Ebre o les millores en l'exportació comercial d'alguns productes. Els drets i les rendes senyorials, fortament estipulats, també es veieren transformats pels canvis del període. L'expulsió dels moriscos, la repoblació i el pas de les guerres van aportar certes modificacions i van fer minvar la recaptació senyorial. Dos elements, renda i evolució agrícola, que aporten una nova visió de la batllia en un temps convuls i canviant que va marcar un canvi d'època.


Matèries: Edat moderna ; Renda senyorial ; Ordes militars ; Agricultura ; Producció agrícola
Àmbit:Miravet ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[1600 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/379254
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Població de Miravet (1620-1820). Evolució demogràfica / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 25 (2015) , p. 15-30 : il. (Articles dedicats a Miravet
Bibliografia.

A partir dels llibres de baptismes, matrimonis i defuncions que troben a l'Arxiu Parroquial de Miravet he elaborat un estudi que relaciona el treball d'aquestes dades amb la seva vinculació històrica. Des d'aquesta fórmula i seguint els treballs clàssics en demografia, he intentar conèixer com fou la població de Miravet entre el 1620 i el 1820, un període de gran diversitat que va des de l'expulsió dels moriscos, passant per les guerres dels Segadors i de Successió, el creixement del 1750 i la fi de l'antic règim amb la guerra del Francès. Al llarg d'aquests dos segles es pot observar com la població de Miravet, a grans trets, ressegueix l'evolució demogràfica catalana i europea d'època moderna. Els habitants marquen la seva vida amb matrimonis profitosos, un gran nombre de fills i unes altes xifres de mortalitat, que van en augment o descens segons si hi ha bonança o el pas d'una guerra, i adaptant-se a les necessitats de la feina del camp.


Matèries: Demografia ; Població ; Evolució demogràfica ; Fonts documentals ; Llibres parroquials ; Edat moderna ; Guerra de Successió ; Guerra del Francès
Àmbit:Miravet
Cronologia:1620 - 1820
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/318540/408753
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Vida i mort a Miravet a l'època moderna / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 381-386 (Resums de treballs finals de màster
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 26 de juny de 2016.

Els estudis demogràfics d'època moderna ens permeten conèixer, amb el tractament de diverses fonts, l'evolució de la població. Els estudis de caràcter local o regional ajuden a aportar una visió més concreta sobre els diferents fenòmens o moviments coneguts a Europa i a Catalunya. L'exemple de Miravet, a partir de fonts parroquials, vol aportar informació a l'evolució de la població al llarg dels segles XVII i XVIII.


Matèries: Edat moderna ; Demografia ; Població ; Evolució demogràfica ; Fonts documentals ; Llibres parroquials
Àmbit:Miravet
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306473
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3