Infraestructures a la perifèria de la perifèria : una visió de llarg termini (1720-2010) / Germà Bel
Bel i Queralt, GermàEn:
134693 III Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2010. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2011. p. 237-254
(
Ponències)
Aquest treball analitza la política d'infraestructures espanyoles des de principis de 1700: La construcció de carreteres en el segle XVIII, la creació de ferrocarrils i la seua expansió en el XIX; l'expansió d'autopistes al segle XX, i el desenvolupament de l'alta velocitat ferroviària en el segle XXI. L'anàlisi revela un patró a llarg termini: la política d'infraestructures a Espanya no s'ha regit per les exigències del comerç i l'activitat econòmica, sinó més aviat pel desig de centralitzar el transport al voltant de la capital política del país. Atès que el comerç ha estat incapaç de sostenir el desenvolupament d'aquesta política, la regulació i els subsidis del pressupost nacional han estat regularment utilitzats per decidir les prioritats en matèria de creació d'infraestructura i per finançar el desenvolupament, manteniment i funcionament de les xarxes. Una de les conseqüències sistemàtiques d'aquesta política de llarg termini ha estat la postergació del desenvolupament de les connexions no radials a Espanya, entre les quals la més important és el corredor mediterrani. Només molt esporàdicament, quan ha estat imprescindible el pagament per usuaris, aquest corredor ha tingut un paper protagonista. Aquest patró perjudica la productivitat i benestar dels territoris del Mediterrani, i dels de tot Espanya, tret de Madrid i el seu hinterland immediat.