português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ABASTAMENT D'AIGUES []
References found:
826   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 42
go to page                         


1 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pluviometries i sequeres dels anys 2017 i 2018 / Josep Riba i Gabarró
Riba i Gabarró, Josep


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 18 (2019) , p. 219-230 (Notes

Aquest estudi tracta la pluviometria a la comarca de l'Anoia en relació amb el subministrament d'aigua per part d'Aigua de Rigat S.A.


Matèries: Dades meteorològiques ; Precipitacions atmosfèriques ; Pluja ; Sequera ; Abastament d'aigües ; Recursos hídrics
Matèries:Aigua de Rigat S.A.
Àmbit:Anoia
Cronologia:2017 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/361367
Localització: B. Central d'Igualada; Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública (Capellades); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Aprofitament històric de l'aigua a la Catalunya seca : una anàlisi a partir del patrimoni etnogràfic del terme de Torrebesses a la Vall Major (Segrià-Garrigues) / Ignasi Aldomà Buixadé, Enric Vicedo Rius
Aldomà i Buixadé, Ignasi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 13-36
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El treball mostra, a partir del patrimoni conservat al terme de Torrebesses i des d'una perspectiva històrica, que els habitants dels secans garriguencs de la comarca del Segrià han desenvolupat, a través del temps, estratègies d'aprofitament de l'aigua de pluja, de les aigües subvàlvies i les superficials que han permès tirar endavant un ventall divers de produccions agràries i d'activitats derivades i han fet possible la subsistència d'una xarxa relativament densa de comunitats locals.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Abastament d'aigües ; Masos ; Activitats agrícoles ; Conreu de Secà ; Olivera
Àmbit:Torrebesses
Cronologia:[1750 - 1950]
Autors add.:Vicedo i Rius, Enric
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260797
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Recollida i emmagatzematge d'aigües al mas Sanmartí de Serraïma (Bages) : gestió sostenible de l'aigua per a usos domèstics, agrícoles i ramaders en relació al gènere / Narcís Carulla Gratacós, Carme Sanmarti Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Carulla Gratacós, Narcís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 37-54
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'article exposa la racionalització i la sostenibilitat en la captació, l'emmagatzematge i el posterior ús de les aigües d'un mas de la Catalunya central. L'estructuració d'una xarxa de recollida d'aigües d'escolament superficial a l'entorn d'un turó proper al mas va permetre l'acumulació de volums d'aigua renovables en una bassa, malgrat l'aridesa climàtica i la pràctica absència de recursos hídrics subterranis. D'altra banda, la recollida de les aigües pluvials es complementava amb les aigües de les teulades connectades a una cisterna interior i amb un pou obert situat al mateix coll del mas. Aquests recursos hídrics permetien uns usos diversificats en relació a les activitats domèstiques, ramaderes i agrícoles que es realitzaven en el mas. Les dones s'ocupaven de les labors de neteja, de l'elaboració del menjar, de la higiene i de l'aviram, mentre que els homes s'encarregaven del bestiar, l'hort i els conreus. El mas Sanmartí constitueix un exemple reeixit d'aquest emmagatzematge divers i dispers d'aigües lligat a un ús sostenible.


Matèries: Medi geogràfic ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Abastament d'aigües ; Masos ; Activitats agrícoles ; Ramaderia ; Arxius familiars
Matèries:Mas Sant Martí de Serraïma
Àmbit:Serraïma - Sallent
Cronologia:[1700 - 2012]
Autors add.:Sanmartí i Roset, Carme ; Sanmartí i Roset, Montserrat
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260803
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Aigua a la protohistòria. Les estructures hidràuliques d'àmbit urbà a Catalunya / Meritxell Oliach Fàbregas
Oliach Fàbregas, Meritxell


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 77-103
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

En el present article volem il·lustrar el ventall de primerenques solucions que l'home va enginyar per a la recollida, l'emmagatzematge i l'evacuació de les aigües en l'àmbit urbà a Catalunya, amb l'examen i l'estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria. Mitjançant l'anàlisi d'algunes de les estructures hidràuliques més representatives dels horitzons culturals de la primera edat del ferro i l'ibèric del Principat català, pretenem il·lustrar les principals característiques, formes i modes d'aparició, així com el desenvolupament dels primers sistemes de gestió de l'aigua de consum, aspectes indispensables per poder comprendre una mica millor els orígens i els primers passos de l'art del domini de l'aigua a les nostres terres.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Nuclis de població ; Primera edat del ferro ; Cultura dels ibers
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1779 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260814
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Aigua com a recurs laboral per als arquitectes de finals del segle XVIII a les terres tarragonines / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 125-131
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

A finals del segle XVIII la distribució de l'aigua a la ciutat de Tarragona va ser un veritable problema. Els mestres de cases i arquitectes van haver de buscar diverses solucions per trobar aigua i transportar-la a la ciutat. A més, els arquitectes haurien d'aplicar idees molt enginyoses per arreglar els efectes causats per l'excés d'aigua. Però tant si era per excés o falta d'aigua aquest era un dels temes més controvertits de les reunions dels regidors de l'Ajuntament de Tarragona.


Matèries: Arquitectes ; Mestres d'obres ; Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Ajuntament
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1779 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260820
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Projectes de regadiu i els espais naturals : distribució de drets i deures / Isabel Boncompte Vilarrasa
Boncompte i Vilarrasa, Isabel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 135-149
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els projectes de regadiu abasten un conjunt gran d'hectàrees, en alguns casos diversos municipis d'una o més comarques. Les hectàrees incloses en el projecte de regadiu són beneficiàries de les obres hidràuliques: de l'aigua que arribarà amb l'execució del canal, els camins, els dipòsits, les basses, els embassaments... Les càrregues són les despeses d'obtenció dels terrenys on es construiran les infraestructures, les despeses de gestió, les despeses d'execució dels canals principals i secundaris, les despeses de refer camins i les obligacions de la normativa ambiental. La història recent del projecte de regadiu Segarra-Garrigues ha estat envoltada de conflictes socials i administratius. Es proposa una solució per evitar aquests conflictes: la reparcel·lació de finques agrícoles. Aquesta solució permet l'equidistribució dels sòls susceptibles de regadiu, dels que han de ser públics i dels terrenys sotmesos a algun règim de protecció ambiental.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Irrigació ; Projectes ; Conreu de regadiu ; Impacte ambiental ; Espais naturals ; Abastament d'aigües ; Canals
Matèries:Canal Segarra-Garrigues
Àmbit:Segarra ; Garrigues ; Catalunya
Cronologia:[2012]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260825
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Embassament de Boadella i els usos de l'aigua a la conca de la Muga : quaranta anys d'història (1969-2009) / David Pavón Gamero
Pavón Gamero, David


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 269-291 : il.
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El 2009 es varen complir quaranta anys de l'entrada en servei de l'embassament de Boadella, la gran infraestructura de regulació de la conca de la Muga. Des del moment de la seva entrada en funcionament, el 1969, de forma progressiva s'han afegit nous clients que han aspirat a beneficiar-se dels seus cabals. Si l'embassament fou pensat per atendre, primordialment, les demandes agrícoles, amb el temps s'hi aniran sumant altres finalitats, bàsicament dirigides als consums urbans i turístics. Això fins al punt de generar tensions per la competència en l'aprofitament del recurs. La comunicació aborda, en definitiva, aquesta evolució i les seves implicacions des d'una perspectiva territorial.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Pantans ; Rius ; Aprofitament d'aigües ; Irrigació ; Abastament d'aigües
Matèries:Embassament de Boadella
Àmbit:Darnius ; Alt Empordà ; Muga, riu ; Fluvià, riu ; Boadella, pantà de
Cronologia:1969 - 2009
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260836
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Inversions barcelonines en els recursos hidràulics a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda fins a l'arribada del canal de la Infanta / M. Luz Retuerta Jiménez
Retuerta Jiménez, Maria Luz


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 293-309
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

En aquesta comunicació es fa una aproximació a les inversions barcelonines en recursos hidràulics als termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda. La cronologia d'aquest estudi comprèn el període que va des de les primeres concessions medievals fins abans de l'arribada del canal de la Infanta, l'any 1819. L'estudi se centra en les concessions de la Batllia General de Catalunya per a la captació, tant de les aigües exteriors com de les subterrànies. També es detallen les inversions per conduir les aigües a través de mines fins a algunes grans finques del pla del Llobregat. Les inversions de les elits barcelonines en aquesta zona del Baix Llobregat van transformar aquest territori. Al llarg dels segles, la distribució dels recursos hídrics va anar canviant d'acord amb els canvis econòmics i socials, amb la característica comuna de la falta de participació de les institucions locals en la gestió de l'aigua. En aquest article es fa una aproximació a les diverses etapes i a les conjuntures en les quals es van produir aquests canvis. Es relaciona l'ús de l'aigua amb l'estructura de la propietat i amb l'origen i la creació de les grans finques d'aquesta part del Baix Llobregat. D'altra banda, es fa un apropament a les elits inversores i a les transformacions de les relacions socioeconòmiques vinculades a la possessió de l'aigua. També s'analitzen les disputes, els repartiments i els pactes i equilibris que es van establir entorn de l'aigua. Les fonts utilitzades són els processos de la Batllia General de Catalunya dels segles XVII i XVIII de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i diverses escriptures notarials de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (concòrdies, compravendes, establiments, etc.) que hi fan referència.


Matèries: Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Elits locals ; Propietat ; Inversió ; Fonts documentals
Matèries: Falguera, família
Àmbit:Barcelona ; Sant Feliu de Llobregat ; Sant Just Desvern ; Santa Creu d'Olorda - Molins de Rei
Cronologia:[1200 - 1819]; (Esp. 1601 - 1819)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260837
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bans, aigües i drets de propietat en el segle XIX / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 347-361
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El present article examina els mecanismes de defensa, definició i delimitació, dels drets de propietat de l'aigua a Catalunya, en el període de 1800 a 1835. D'aquesta manera, a través dels memorials dels bans de la Reial Audiència coneixem, d'una banda, la vindicació dels interessos agraris, en un moment d'expansió i consolidació de regadius. I de l'altra, la lluita pels drets d'aigües per a ús hidràulic i activitats com la pesca, que es presentava com a privativa i exclosa per a qualsevol que no gaudís del domini útil. El ban esdevingué l'eina de l'individualisme agrari per imposar el tancament de terres i resoldre conflictes com el de l'estany de Sils.


Matèries: Antic Règim ; Drets i privilegis ; Propietat ; Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Abastament d'aigües ; Bans
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1800 - 1835
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260840
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Concesions per buscar aigua i els seus conflictes : el cas d'Argentona (el Maresme) segles XVI - XIX / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 363-374
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

L'aigua era un bé públic i el seu ús el concedia el batlle general mitjançant establiment a cens. Però l'aigua també es va "privatitzar" a les senyories i aquestes, alhora, la van establir en els seus territoris. A l'entorn d'Argentona no hi ha cursos permanents d'aigua. Per això l'aigua s'extreia amb la construcció de mines i pous. Analitzarem establiments d'aigua fets a Argentona des del 1508 fins al 1832. L'estructura dels establiments del Reial Patrimoni s'inicien amb la petició de l'interessat i el posterior informe del fiscal que estipula les quantitats que cal pagar. Seguidament es notificava als interessats i, si no hi havia cap al·legació per part de tercers, es concedia l'establiment. Els conflictes entre particulars que es veien perjudicats per un establiment originaven llargs plets que en la majoria de casos es resolien mitjançant concòrdies. S'inclou un quadre amb una relació de trentados establiments d'aigua documentats a Argentona, que de ben segur són tan sols una part dels concedits.


Matèries: Antic règim ; Drets i privilegis ; Propietat ; Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Plet
Àmbit:Argentona
Cronologia:1508 - 1832
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260841
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles XVIII i XX) / Santi Ponce Vivet, Xavier Roviró
Ponce i Vivet, Santi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 83-105
Notes a peu de pàgina. Fonts i referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l'aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres de conreu en hortes cultivades per més d'un centenar d'arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l'autoconsum; i, per l'altra, ja entrat el segle xx, la constitució d'una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d'aigua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l'orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l'època contemporània.


Matèries: Recursos hídrics ; Torrents ; Irrigació ; Horta ; Masos ; Famílies ; Abastament d'aigües ; Empreses de serveis
Matèries: Bru de Sala, família
Matèries:Mas la Sala de Folgueroles
Àmbit:Folgueroles
Cronologia:[1701 - 2000]
Autors add.:Roviró i Alemany, Xavier
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259463
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Problemàtica de l'aigua potable a Banyoles a la primera meitat del segle XX / Jordi Galofré
Galofré, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 209-218
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

A les primeres dècades del segle XX, Banyoles tenia un problema greu de manca de disponibilitat d'aigua potable. L'abastament d'aigua es realitzava a través de les fonts públiques, els pous i les cisternes que hi havia a moltes cases particulars i d'una petita xarxa de distribució d'aigua d'una empresa particular. Les condicions higièniques i sanitàries de totes aquestes aigües eren molt poc satisfactòries, i a més eren insuficients per a les necessitats de la població. Tot i tenir a l'abast un gran dipòsit natural d'aigua, l'estany, es va decidir en un primer moment no utilitzar-lo per les dificultats i el cost del sistema de potabilització de l'aigua i perquè es tractava d'una opció impopular. El 1929 la situació va millorar amb la creació de la Companyia d'Aigües Potables de les Deus, que va subministrar aigua potable a la població, a partir de l'explotació d'una nova deu situada al Clot de les Deus. A la dècada de 1940 es va tornar a produir una situació de manca d'aigua, a causa de l'augment del consum i altres factors. En no poder augmentar el cabal obtingut al Clot de les Deus, es va optar, finalment, el 1953, per la captació d'aigua de l'estany, que va ser una solució definitiva, tot i que va obligar a posar en funcionament un nou sistema de tractament potabilitzador.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Fonts
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1900 - 1953]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259558
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Ús i abús de l'aigua a la Girona baixmedieval / Pau Gerez i Alum
Gerez i Alum, Pau


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 219-229
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La preocupació dels gironins medievals per la contaminació que originaven els processos artesanals i preindustrials; la dificultat per a excavar pous a l'interior de la ciutat i les solucions que s'aportaren al respecte; la cura de la higiene de les fonts públiques per part del mostassaf; el ràpid creixement demogràfic dins les muralles amb les conseqüències que tindrà relacionades amb l'abastament d'aigua i l'eliminació de les aigües brutes i la legislació municipal que se'n derivarà... són alguns elements que ens permeten parlar d'una nova mentalitat vinculada a l'adaptació a un medi urbà molt dependent encara de l'agrari. La ciutat de Girona pot servir com a prototipus de ciutat mediterrània medieval, de manera que podem extrapolar fàcilment aquestes dades.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Contaminació ; Salut pública ; Mostasaf
Àmbit:Girona
Cronologia:[1100 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259559
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Primera conducció d'aigua de la vila de Banyoles (segles XV-XVIII) / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 285-298
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article se centra en la problemàtica de l'aigua potable a la vila de Banyoles des del segle xv fins a les acaballes del XVIII. Al final de l'edat mitjana, les autoritats municipals van iniciar el projecte de construcció d'una nova font dins els murs de la vila; l'aigua era canalitzada gràcies a una conducció de ceràmica i a un aqüeducte sobre la riera de Canaleta. La conducció funcionà fins a la darreria del Set-cents, després de nombroses reparacions, i fou substituïda per l'obra d'una nova mina subterrània acabada ja al començament del segle XIX.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1400 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259563
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Abastecimiento de aguas y saneamiento de la Costa Brava



En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 11 (1960) , p. 26-27 : map.


Matèries: Serveis municipals ; Abastament d'aigües ; Clavegueram ; Infraestructures de serveis
Àmbit:Costa Brava
Cronologia:[1960]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/77200
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Fonts i les piques de pedra del poble / Llorenç Balanyà i Fort
Balanyà i Fort, Llorenç


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any X, núm. 20 (juliol 2012), p. 31-36: il.
Consta com autor: CEM de Capafonts.


Matèries: Fonts ; Ornats públics ; Abastament d'aigües
Àmbit:Capafonts
Cronologia:[1916 - 2012]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354367
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Basses i bassots. 3 / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any VI, núm. 12 (agost 2008), p. 5-10
Aquest treball va ser premiat en el primer concurs literari "Vila de Capafonts" en l'apartat narrativa.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Irrigació ; Inventaris
Àmbit:Capafonts
Cronologia:[2007]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354272
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Basses i bassots. 2 / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any V, núm. 10 (desembre 2007), p. 5-10
Aquest treball va ser premiat en el primer concurs literari "Vila de Capafonts" en l'apartat narrativa.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Irrigació ; Inventaris
Àmbit:Capafonts
Cronologia:[2007]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354255
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Basses i bassots. 1 / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any V, núm. 9 (maig 2007), p. 5-14
Aquest treball va ser premiat en el primer concurs literari "Vila de Capafonts" en l'apartat narrativa.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Irrigació ; Inventaris
Àmbit:Capafonts
Cronologia:[2007]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354246
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 826
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Crònica local



En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any IV, núm. 7 (novembre 2006), p. 29-35 : il.


Matèries: Crònica ; Festes populars ; Incendis forestals ; Plagues ; Economia ; Abastament d'aigües
Àmbit:Capafonts
Cronologia:2006
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354240
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 42
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3