Obrerismo, republicanismo y reajuste de hegemonías al calor de la Revolución Rusa. Un análisis del caso catalán / Pablo Mones Gómez
Montes Gómez, PabloEn:
Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 4 (2§ semestre 2017), p. 77-96 (
Dossier)
Exemplar dedicat a: "A cien años de la Revolución Rusa". Notes.
La Revolució Russa ha estat presa tradicionalment com un punt de ruptura entre el moviment obrer i les classes mitjanes republicanes. No obstant això, la innegable separació que van viure tots dos espectres ja havia començat a produir-se abans que esclatés la Gran Guerra. Els esdeveniments de Rússia, en realitat, van facilitar les condicions per construir una alternativa a l'univers liberal en descomposició. D'una banda, la Constitució soviètica de 1918 marcarà la direcció política dels futurs acords; per un altre, ja a partir de 1919-1920, l'obrerisme es convertirà en el principal irradiador d'hegemonia dins del camp popular, atraient cap a ell a la classe mitjana democràtica.
