português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
PUIG I GRIESSENBERGER, ANNA M. []
Referències trobades:
39   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aportació al coneixement de la cellera medieval de Sant Iscle d'Empordà a través de l'arqueologia / Anna M. Puig Griessenberger
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 35-54 (Arqueologia
Notes a peu de pàgina, bibliografia. Resums en català i anglès.

La recent intervenció arqueològica portada a terme a Sant Iscle ha posat al descobert un extens sitjar fora dels límits de la sagrera de l'església, la disposició del qual té lloc en un moment avançat del segle XII o ja dins el segle XIII. L'objectiu de l'article és el de posar en relació la troballa d'aquest sitjar amb els orígens de la cellera de Sant Iscle. En aquest context té lloc l'encastellament de la població i es produeixen canvis substancials en l'entorn immediat de la parròquia, també a escala arquitectònica, atès que l'església es fortifica. Qui té la propietat d'aquest sitjar? D'on provenen els productes que s'hi emmagatzemen? El cert és que la seva amortització es produeix a partir d'un moment avançat del segle XIII, en ple conflicte entre els comtes d'Empúries i els bisbes de Girona, senyors que, en l'esforç de consolidar les seves possessions en el territori, acaben provocant una autèntica crisi.


Matèries: Esglésies ; Sagreres ; Fortificacions ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Sitges ; Objectes arqueològics ; Arqueologia medieval ; Fonts documentals
Àmbit:Sant Iscle de l'Empordà
Cronologia:[983 - 2019]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/363133
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dues inhumacions singulars en el context funerari del convent dels Caputxins de Figueres / Anna M. Puig Griessenberger, Bibiana Agustí Farjas
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 55-76 : il. (Arqueologia
Notes a peu de pàgina, bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant la recerca arqueològica portada a terme de forma paral·lela a les obres de reforma del convent dels Caputxins de Figueres es varen descobrir diversos dipòsits funeraris a l'espai de l'església. Al marge dels enterraments habituals a les criptes de les capelles, es varen trobar dues inhumacions singulars, que ho són per les diverses raons que exposarem en aquest article, en especial per la seva particular localització. Aquesta especificitat ens condueix a fer un seguit de reflexions entorn de la naturalesa d'ambdós enterraments. L'estudi es completa amb una interpretació biològica de les restes recuperades dels dos cadàvers a partir de la pràctica arqueoantropològica.


Matèries: Convents ; Rehabilitació d'edificis ; Excavacions arqueològiques ; Estructures funeràries ; Restes humanes ; Arqueologia
Matèries:Convent dels Caputxins de Figueres ; Caputxins
Àmbit:Figueres
Cronologia:2011 - 2018
Autors add.:Agustí i Farjas, Bibiana
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/363140
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Història de la fotografia a l'Empordà : la fotografia que fa història / Joan Cos [i onze més] ; Anna M. Puig i Mariona Seguranyes (coord.)



Figueres : Institut d'Estudis Empordanesos, 2017
183 p. : il. col. ; 25 cm (Monografies empordaneses, 12) 
Conté: Pròleg: la fotografia com a imatge de l'Empordà / per Josep Playà Maset; Josep Maria Cañellas, el primer reporter a l'Alt Empordà? / per Joan Cos; La fotografia i els fotògrafs en els primers anys de les excavacions d'Empúries / per Joaquim Tremoleda, Marta Santos, Pere Castanyer ; L'art medieval empordanès en les fotografies de l'arxiu Mas / per Lina Godoy; L'impacte de la retirada en la mutació identitària del fotoperiodisme internacional (1939) / per Eric Forcada; L'inici d'una nova activitat econòmica : la fotografia a Figueres de l'any 1860 al 1939 / per Dolors Grau; Quan la retratomania va arribar a Figueres : els Unal com a exemple (1864-1945) / per Jep Martí; L'ombra de Meli és allargada / per Jordi Casals; Joaquim Fort de Ribot (1924-2005), hereu gravat a l'art i la fotografia / per Josep Algans; La fotografia i la pintura, una relació lluminosa / per Mariona Seguranyes; L'imaginari de la modernitat a la Costa Brava a partir de les targetes postals dels anys 60 i 70 del segle XX / per Jordi Puig; La fotografia a l'Empordà a debat, passat, present i futur.
ISBN 9788480671569

Estudi que contempla l'evolució de la fotografia a l'Empordà, amb temes que inclouen: la fotografia com a imatge (J. Playà); Josep Maria Cañellas com a primer reporter de l'Alt Empordà (J. Cos); la fotografia en els primers anys de les excavacions d'Empúries (J. Tremoleda, M. Santos i P. Castanyer); l'art medieval empordanès en les fotografies de l'Arxiu Mas (L. Godoy); l'impacte de la retirada de 1939 en el fotoperiodisme internacional (E. Forcada); la fotografia a Figueres de l'any 1860 al 1939 (D. Grau); l'arribada de la retratomania a Figueres, del 1864 al 1945 (J. Martí); l'ombra de Meli (J. Casals); Joaquim Fort de Ribot, 1924-2005 (J. Algans); la relació lluminosa entre fotografia i pintura (M. Seguranyes), i l'imaginari de la Costa Brava a partir de les targetes postals dels anys 60 i 70 (J. Puig). El llibre finalitza amb la transcripció d'un debat sobre passat, present i futur de la fotografia a l'Empordà. (PLECS).



Matèries: Fotografia ; Fotògrafs ; Crònica gràfica
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1850 - 2017]
Autors add.:Puig i Griessenberger, Anna M. (Ed.) ; Seguranyes Bolaños, Mariona (Ed.) ; Cos, Joan
Autors add.:Institut d'Estudis Empordanesos
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sant Pere de Figueres, pedres mil·lenàries : el temple i la vida eclesial i confessional de Figueres al llarg dels segles / Joan Ferrerós i Serra, Joaquim Tremoleda, Anna Maria Puig Griessenberger, [et al.]



Figueres : Josep Taberner i Vilar, 2017
179 p. : il. col. ; 23 cm
Miscel·lània d'articles després d'un viatge pel riu de la història on l'església viu en diferents escenaris. Obre el treball Joaquim Tremoleda amb el capítol Figueres i el seu entorn a l'antiguitat que des de les evidències arqueològiques situa l'origen de les primeres comunitats en el moment dels inicis de la constitució de la vila. Anna Maria Puig Griessenberger, centra el seu treball en L'església de Sancti Petri de Figarias temps de l'església romànica dels segles X al XIII, de l'església gòtica dels segles XIV al XVII tot en el marc d'una ciutat emmurallada. Joan Ferrerós Serra explica a Capellans i frares a Figueres fins a la guerra dels apostòlics (1822) l'evolució de l'església de l'antic règim i tota la seva organització. Alfons Romero Dalmau en el capítol Temps de revoltes i de violència anticlerical descriu l'església en temps de la segona República i la guerra civil, temps del cop d'estat, de la revolució proletària i de l'acció i la reacció que s'obre a una violència de magnituds extremes. Francesc Guillamet segueix amb el capítol La mirada del fotògraf una visió des del llenguatge no escrit sobre l'església dels nostres dies. Clou el treball Mn. Josep Taberner (que també en fa el pròleg), rector de Sant Pere (2003-2017), amb el capítol Punt i final un decàleg de l'església d'avui amb vocació de prospecció cap a un futur incert.
ISBN 9788480671507



Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Clergues ; Història general ; Organització de l'esglèsia
Matèries:
Àmbit:Figueres
Cronologia:[0000 - 2017]
Autors add.:Ferrerós i Serra, Joan ; Tremoleda i Trilla, Joaquim ; Puig i Griessenberger, Anna M.
Localització: B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Castrum visigòtic de Puig Rom revisitat / Eva Subias Pascual, Anna M. Puig Griessenberger, Dolors Codina Reina, [et al.]



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 75-96 : il. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El poblat del Puig Rom és un monument clau per a la comprensió del període visigòtic a terres empordaneses. La recerca arqueològica relativa a aquest horitzó és particularment complexa, atès que es produeix una modificació en el patró d'assentament que havia caracteritzat l'Alt Imperi, amb l'aparició de nous nuclis de caràcter heterogeni, fruit d'un moment de canvi de tipus polític i demogràfic. L'escassetat de troballes relacionades amb aquests nous nuclis, i la complexitat del moment històric, dificulta la interpretació dels processos socials que s'hi estan produint i dóna, per tant, més valor al fet d'intentar exhaurir les dades que provinguin d'un nucli com ara el del Puig Rom. Un projecte quadriennal de recerca i d'excavació finançat per la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l'Ajuntament de Roses, la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, pretén avançar en el seu estudi i preparar el jaciment per a la seva museïtzació.


Matèries: Epoca visigótica ; Nuclis de població ; Fortificacions ; Estructures arqueològiques ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Tècniques de construcció
Matèries:Jaciment del Puig de les Muralles de Puig Rom
Àmbit:Roses
Cronologia:[400 - 800]; 1917 - 2015
Autors add.:Subias Pacual, Eva ; Puig i Griessenberger, Anna M. ; Codina i Reina, Dolors
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.198
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Sinagoga de Castelló d'Empúries. Evidències històriques i arqueològiques / Anna M. Puig Griessenberger, Josep M. Gironella Granés
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 97-131 : il. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article revisa les dades conegudes sobre la comunitat jueva de Castelló d'Empúries i incorpora les novetats que darrerament han aportat les respectives recerques dels autors en els camps de la documentació notarial i l'arqueologia. Aquestes noves dades se centren, sobretot, en l'emplaçament i la cronologia de la sinagoga del call del puig del Mercadal i en la localització dels cementiris.


Matèries: Jueus ; Aljama ; Sinagogues ; Cementiris ; Cronologia ; Historiografia ; Arqueologia ; Estructures arqueològiques ; Edat mitjana
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:[1284 - 1500]; 1991 - 2015
Autors add.:Gironella i Granés, Josep Maria
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.199
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Evolució urbana de la vila de Roses. La trama ortogonal i la parcel·lació gòtica a l'ampliació del segle XIII / Anna M. Puig Griessenberger
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 341-380 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els treballs arqueològics a la vila medieval de Roses han estat de gran utilitat per a establir la cronologia de l'ocupació, des dels seus precedents, en època tardoromana, fins a la seva definitiva amortització a principi del segle XIX, tot i que a partir de mitjan segle XVII ja resta pràcticament abandonada. És el moment en què s'inicia el trasllat fora muralles de la Ciutadella, fet que ha permès que les seves runes hagin estat fàcilment accessibles als arqueòlegs. Aquesta recerca ha proporcionat una important novetat per a l'eixample baixmedieval: una parcel·lació perfectament modulada a partir de la qual es traça la xarxa de carrers i la trama d'illes de cases, tot adaptant-se al terreny disponible. Aquest pla premeditat i absolutament racional el coneixem també en altres jaciments i poblacions de la mateixa època.


Matèries: Estructura urbana ; Urbanisme ; Baixa edat mitjana ; Gòtic ; Arqueologia medieval ; Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques
Àmbit:Roses
Cronologia:[1200 - 1300]; 1993 - 2011
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.209
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Castell de Llers / Anna Maria Puig, text i fotografia
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 16 (tardor-hivern 2016), p. 88-89 : il. (Patrimoni. Arquitectura) 

La Força de Llers, dividida en dos recintes -el sobirà i el jussà-, era un castell important a la frontera entre els comtats d'Empúries i de Besalú.


Matèries: Fortificacions ; Castells ; Terrritori de frontera ; Restauració i conservació ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Castell de Llers
Àmbit:Llers
Cronologia:[2011 - 2016]
Accés: https://goo.gl/S9wsHF [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vestigis dels clàssics en les restes funeràries tardoantigues / Anna Maria Puig, Dolors Codina, Bibiana Agustí
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 34-35 (2009) , p. 11-16 : il. (Estudis
Número monogràfic: "Contextos funeraris a la Mediterrània Nord-Occidental (s. V-VIII). Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'excavació i l'estudi de necròpolis tardoantigues ens aporta elements rituals que tenen el seu origen en pràctiques socials paganes, en imposicions pròpies de la ideologia cristiana o que poden ser fruit de l'evolució urbana. En nostre objectiu és mostrar un petit rastreig de les fonts per contrastar-les amb el cas de Roses.



Matèries: Epoca romana ; Epoca visigòtica ; Excavacions arqueològiques ; Historiografia ; Estructures funeràries ; Objectes arqueològics ; Ritus funeraris
Àmbit:Roses
Cronologia:[300 - 700]
Autors add.:Codina i Reina, Dolors ; Agustí i Farjas, Bibiana
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Construcció del palau del comte Enric II a Castelló d'Empúries (Alt Empordà) : estudi documental i dels materials arqueològics / [coordinació i edició: Ramon Buxó i Anna Maria Puig ; autors: Anna Maria Puig, [et al.]]



Girona : Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, DL 2016
232 p. : il. ; 30 cm (Sèrie monogràfica : Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, 26) 
Bibliografia. A la portada: Ajuntament de la comtal vila de Castelló d'Empúries, Institut d'Estudis Empordanesos, Fundació Albert Tomàs i Bassols, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Aquest llibre, que forma part de la col·lecció Sèries Monogràfiques del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, és el resultat d'un important projecte de recerca, d'estudi i d'anàlisi històrica i arqueològica entorn del conjunt de la torre de la muralla medieval i de la construcció del palau comtal d'Enric II d'Empúries, anomenat l'Infant Fortuna (1445-1522), l'actual edifici de l'Ajuntament conegut actualment com a Palau dels Comtes i convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries i del jaciment arqueològic corresponent. L'estudi dels diversos materials arqueològics procedents dels jaciments de l'única torre conservada de la muralla medieval, ha tret a la llum un dels conjunts arqueològics més importants i complets de Castelló d'Empúries, especialment de ceràmica, que permeten aportar dades definitives entorn de la construcció del Palau d'Enric II d'Empúries (entre els anys 1511 i 1514) i de l'amortització de la muralla medieval en una important remodelació urbana, així com també sobre la producció local i la comercialització de ceràmica durant l'Edat Mitjana i l'època moderna a Castelló d'Empúries i al comtat d'Empúries.(Editorial).



Matèries: Arqueologia medieval ; Excavacions arqueològiques ; Restes ceràmiques ; Palaus ; Comtes ; Edat mitjana
Matèries: Aragó i de Pimentel, Enric d' (1445-1522)
Matèries:Palau dels Comtes de Castelló d'Empúries
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:[1450 - 1550]
Autors add.:Buxó i Capdevila, Ramon (Ed.) ; Puig i Griessenberger, Anna M. (Ed.)
Autors add.:Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona ; Ajuntament de Castelló d'Empúries ; Institut d'Estudis Empordanesos ; Fundació Albert Tomàs i Bassols ; Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Fages de Climent (Figueres); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Emplaçament de l'orde de dominics en l'ambient urbà baix medieval de Castelló d'Empúries. El primer convent / Albert Riera Pairó, Anna Maria Puig Griessenberger
Riera i Pairó, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 34 (1994) , p. 377-393
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Ordes religiosos ; Convents ; Baixa edat mitjana ; Estructura urbana ; Fonts documentals
Matèries:Dominics
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:[1317 - 1835]
Autors add.:Puig i Griessenberger, Anna M.
Autors add.:Congrés d'Homenatge al Dr. Jaume Marquès (1993 : Girona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54159
Localització: Universitat de Girona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ciudades romanas de Hispania. Empúries. Municipium Emporiae / [ressenya de:] Anna Maria Puig Griessenberger
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 404-407 (Ressenyes. Història) 
Ressenya de:
- Aquilué Abadías, Xavier (Ed.). Municipium Emporiae / Xavier Aquilué Abadías, editor. Roma : L'Erma di Bretschneider, 2012 (Ciudades Romanas de Hispania)


Matèries: Ressenyes ; Excavacions arqueològiques ; Epoca romana ; Ciutats
Matèries:Ciutat antiga d'Empúries
Àmbit:Empúries - Escala, l'
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263163/358850
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El monestir de Santa Maria de Roses (1592-1835) : l'annexió a Amer, la militarització i l'extinció / Xavier Solà Colomer, Anna M. Puig Griessenberger
Solà i Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 177-198 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu . de pàginaBibliografia. Resum en català i anglès.

Al darrer quart del segle XVI un seguit d'esdeveniments marquen la suposada fi del monestir benedictí de Santa Maria de Roses. El més important és l'annexió a l'abadia de Santa Maria d'Amer, el 1592, dins el programa de reforma de les ordes de Felip II. La proximitat amb la ratlla de França i l'escalada de tensió bèl·lica envers la monarquia espanyola faran que la vida monacal se'n ressenti totalment. El monestir s'esllangueix en el segle XVIII, quan entra en competència amb la nova parròquia de Roses, fins que desapareix amb les desamortitzacions de 1835. L'article aporta novetats documentals i arqueològiques sobre aquest període.


Matèries: Edat moderna ; Monestirs ; Organització de l'església ; Contrareforma ; Relacions internacionals ; Administració reial ; Frontera ; Conflictes internacionals ; Desamortització
Matèries:Monestir de Santa Maria de Roses ; Benedictins
Àmbit:Roses ; França ; Espanya
Cronologia:1592 - 1835
Autors add.:Puig i Griessenberger, Anna M.
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263152/358837
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els molins dels monestirs empordanesos a la primera meitat del segle XIV / Josep Maria Gironella i Granés
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 167-176 : map. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Els monestirs empordanesos disposaren, al llarg de l'edat mitjana, de diversos drets de propietat o d'ús sobre un nombre important dels molins de la seva zona d'influència. En el següent article veurem quines eren les instal·lacions d'alguns d'aquests cenobis a la primera meitat del segle XIV, així com els principals aspectes de la seva localització, característiques i explotació. Les dades per a la redacció d'aquest article han estat extretes del treball La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d'Empúries a finals del segle XIII i primera meitat del XIV, projecte de tesi doctoral del mateix autor.


Matèries: Edat mitjana ; Administració de l'església ; Propietat eclesiàstica ; Rendes eclesiàstiques ; Monestirs ; Molins ; Drets i privilegis
Àmbit:Empúries, comtat
Cronologia:[1250 - 1350]
Autors add.:Gironella i Granés, Josep Maria
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263151/358836
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La cel·la abans del monestir : Sant Pere de Rodes als segles VIII i IX / Anna Maria Puig Griessenberger, Montserrat Mataró i Pladelasala
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 21-38 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

A la fi de la romanitat i durant el període visigot, la cristianització s'estengué cap als àmbits rurals i va portar aparellada una primera organització eclesiàstica en el marc de les diòcesis. Aquesta tasca va deixar sobre el territori una xarxa d'esglésies i cenobis, que la invasió sarraïna es va ocupar de destruir i que no es va poder recuperar, tot i que parcialment, fins a la reorganització i la repoblació de territori impulsada pelsmonarques carolingis, cap a la fi del segle VIII. No tenimdades fefaents de l'existència d'aquesta xarxa en el territori de l'antiga diòcesi d'Empúries. Alguns escassos documents aporten referències indirectes que la donarien per existent, però la manca d'intervencions arqueològiques no permet corroborar-ho. Sant Pere de Rodes n'és l'excepció: les campanyes portades a terme entre els anys 1989 i 1995 posaren al descobert les restes de l'antiga cel·la de Sancti Petri.


Matèries: Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Monestirs ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Port de la Selva, el
Cronologia:[701 - 900]
Autors add.:Mataró i Pladelasala, Montserrat
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263126/358829
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les pellofes del monestir de Sant Pere de Rodes / Maria Clua i Mercadal, Montserrat Mataró i Pladesala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Clua i Mercadal, Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 371-389 : il. (Estudis
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les excavacions arqueològiques realitzades els anys 1991 i 1992 a la zona dels claustres del monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) van proporcionar 26 objectes paramonetals del tipus pellofa. Concretament es van identificar tres models diferents, amb una tipologia molt particular que no estava recollida en cap dels catàlegs de referència publicats. L'estudi iconogràfic, la recerca de paral·lels i, sobretot, les dades proporcionades per la troballa en context arqueològic de les peces, permeten atribuir les 26 pellofes documentades per a ús intern dels monjos del monestir en el segle XVII o primers anys del segle XVIII.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Numismàtica ; Moneda ; Monestirs
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Port de la Selva, el
Cronologia:1991 - 1992
Autors add.:Mataró i Pladelasala, Montserrat ; Puig i Griessenberger, Anna M.
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.135/371921
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'evolució del nucli emmurallat medieval / Anna Maria Puig Griessenberger
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 67-96 : il. plàn. (Dossier : Figueres dins la història de Catalunya
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

El perímetre de les muralles que varen defensar la vila medieval de Figueres és un tema encara poc estudiat. La troballa d'unes restes arqueològiques durant unes recents obres d'urbanització ha portat a fer-ne una revisió. Es planteja la hipòtesi de l'existència de tres recintes emmurallats successius en el temps. Els dos primers, els més desconeguts, són anteriors a la decisió del rei Jaume I de fixar els límits del nou circuit de la vila, amb l'atorgament de la Carta Pobla. El tercer, conseqüència d'aquesta carta de privilegis, encara avui s'entreveu a la topografia urbana de la ciutat.


Matèries: Edat mitjana ; Urbanisme ; Arqueologia medieval ; Estructura urbana ; Muralles ; Carta de poblament
Àmbit:Figueres
Cronologia:[1267 - 1600]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.119/371910
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ciudadela de Roses / Carlos Díaz, Hug Palou, Anna Ma. Puig
Díaz Capmany, Carles


Girona ; Roses : Ajuntament de Roses : Fundació Roses Història i Natura, 2003
96 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona
Bibliografia.
ISBN 8486812798



Matèries: Ciutadelles ; Fortificacions ; Jaciments arqueològics ; Monestirs ; Castells ; Guerra ; Defensa ; Economia ; Pesca ; Ports
Àmbit:Roses
Cronologia:[0000 - 1990]
Autors add.:Palou i Miquel, Hug ; Puig i Griessenberger, Anna M.


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ciutadella de Roses / Carlos Díaz, Hug Palou, Anna Ma. Puig
Díaz Capmany, Carles


Girona : Diputació de Girona : Caixa de Girona, 1998
96 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona, 77. Guies, 33) 
Bibliografia.
ISBN 8486812798



Matèries: Ciutadelles ; Fortificacions ; Jaciments arqueològics ; Monestirs ; Castells ; Guerra ; Defensa ; Economia ; Pesca ; Ports
Àmbit:Roses
Cronologia:[0000 - 1990]
Autors add.:Palou i Miquel, Hug ; Puig i Griessenberger, Anna M.
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 39
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Roses d'època visigòtica en el subsòl de la ciutadella (Alt Empordà) : Darreres investigacions / Anna Maria Puig, Carme Carrascal, Gemma Vieyra, [et al.]



En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. Vol. 37 (1996-1997) , p. 1011-1026 : il.
Bibliografia.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Ciutadelles ; Epoca visigòtica ; Estructura urbana
Àmbit:Roses
Cronologia:[401 - 700]
Autors add.:Puig i Griessenberger, Anna M. ; Carrascal i Pardo, Carme ; Vieyra i Bosch, Gemma
Autors add.:Congrés d'Homenatge al Dr. Pere de Palol (1995 : Girona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54252/63743
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3