La Venerable Filomena de Ferrer de Santa Coloma, una joia eucarística i mística de la parròquia de Maldà / [Manuel Esqué Montseny]
Esqué i Montseny, Manuel


Barcelona : Obra Cultural Mariana, [1988?]
16 p. ; 22 cm

Julio Antonio, 1889-1919 : un segle després = un siglo después
Rodríguez Hernández, Antonio (Julio Antonio)


Barcelona ; Tarragona : Viena : Diputació de Tarragona. Museu d'Art Modern, 2018
207 p. : il. col. ; 31 cm (Tamarit, 41) 
Text en català i castellà.
ISBN 9788483302705

L'Hospital del Mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre) / Josep Munté Mateu
Munté i Mateu, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 159-168 : il. (Història) 
Fonts documentals. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article cerca una triple finalitat. En primer lloc, es mostra una breu anàlisi sobre la ubicació, i el funcionament durant la batalla de l'Ebre, del que va ser conegut com a "Hospital de Campaña del XV Cuerpo de Ejército de Venta de Camposines o Ermita de Santa Magdalena". Una dependència sanitària militar republicana establerta al casalici del mas de Santa Magdalena, en terme municipal de Móra d'Ebre. Mentre, en segon lloc, s'exposa la informació documental existent sobre la fossa comuna recentment excavada en aquest espai. Finalment, en tercer lloc, el treball disposa la voluntat d'involucrar les diverses institucions públiques per dignificar i recuperar la memòria històrica dels fets esdevinguts en aquest edifici i en aquest indret.

La Ribera d'Ebre màgica en una poesia de Miquel Escudero / Antoni Nomen Xatruch
Nomen i Xatruch, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 215-231 : il. (Llengua i literatura) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Presentació de la biografia del poeta reusenc Miquel Escudero, en el context de l'ascendència dins la família gitana dels Barraca, de Móra d'Ebre, i de la seva obra literària en l'etapa més original, entre 1967 i 1975. Reproducció i comentari del seu poema "Fugitiu dels carlins", dedicat a l'evocació llegendària de certa vivència d'un rebesavi a Móra, al voltant de 1875, emmarcada en la Tercera Guerra Carlina.

Els Primers passos del franquisme a Móra d'Ebre : administració, economia i societat / Ivan Grangé Reina
Grangé Reina, Ivan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 353-358 : il. (Recerca jove) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest estudi és analitzar la localitat de Móra d'Ebre durant els primers anys del franquisme, és a dir, obtenir una visió general de la immediata postguerra a la capital de la Ribera d'Ebre. La metodologia seguida per a la realització del treball ha constat, en primer lloc, de la cerca de fonts primàries i secundàries, la majoria de les quals d'arxiu; i, en segon lloc, de la classificació temàtica de la informació aconseguida per tal d'obtenir apartats i redactar-los. D'aquesta manera s'han definit uns resultats que han permès conèixer la implantació del règim franquista al municipi des del punt de vista administratiu, així com l'escena econòmica i social del moment; aquests aspectes ens aportenun exemple d'aquest període a les zones rurals de Catalunya.

La Fira del Llibre Ebrenc, tot un referent cultural de la comarca i el territori



En: La Sirga : butlletí del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Flix. 2a època, núm. 2 (abril 2017), p.3-4 : il. (Tema central) 

Additio pro Syndicis Vniversitatvm de Mora, Falcet et Tivissa contra excellentissimvm dvcem Cardonae, baronem baroniarum de Entença : in ivdicio de conferant relatores / [Figverola, De Amat, Gvell V.I.D.]

Ajuntament de Móra d'Ebre.


[[Catalunya] : [s.n.], [post. a 1682]
[8] p. ; 30 cm
Fris i capllera ornada. Data més moderna al text 1682. Menció de resp. al final de l'obra. Tít. obtingut de l'epígraf, precedit per: Iesus, Maria, Ioseph.

Pro Syndico Vniversitatvm de Mora, Falcet et Tivissa contra ... dvcem Cardonae, baronem et dominum baroniarum de Entença, in ivdicio de conferant relatores / [Figverola, De Amat, Gvell]

Ajuntament de Móra d'Ebre.


[[Catalunya] : [s.n.], [post. a 1682]
[12] p. ; 30 cm
Capll. i fris. Data més moderna al text 1682. Menció de resp. al final de l'obra. Precedeix el text advocació pia.

Els Refugiats morencs als Guiamets / Miquel Perelló Segura
Perelló i Segura, Miquel


En: Riuada : revista d'informació cultural. 2a època, Núm. 34 (des. 2012), p. 61-64

De Siurana al Comtat de Prades : un intent de reconstrucció gràfica / Ezequiel Gort i Juanpere
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Lligalls : Revista d'història, Núm. 3 (gener 1993), p. 32-35

L'Aperitiu : Baix Ebre/Montsià : Gandesa - Mora : revista gratuïta / dir. Ramon Borrego i Pitart



1993-
Tortosa : Ramon Borrego i Pitart, 1993-
24 cm. Quinzenal.
Descripció basada en: Núm. 4 (1993, 1a quinzena des.).

Capitals de l'any 2000 : els alcaldes de Móra d'Ebre i de Gandesa descriuen les seves ciutats fins al canvi de mil·leni



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre, Núm. 862 (16 juny 1995), p. 13

Dos clergues riberencs coetanis de l'arquebisbe Agustí : Mn. J. Amigó, rector de Tivissa i Mn. J. Esteve, prior de Mora / Artur Cot Miró
Cot i Miró, Artur


En: 034677 Jornades d'Història: Antoni Agustí (1517 - 1586) i el seu temps: Resum. Tarragona 1, 2, i 3 maig 1986. Tarragona : [Hemeroteca Caixa de Tarragona], 1986. p. 61-63

El Canonge Montagut : de l'integrisme al feixisme / Jordi Duran i Suàrez
Duran i Suàrez, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 113-120 : il. (Història) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu d'este article és presentar alguns trets de la trajectòria vital i política de José Antonio Montagut Roca, un clergue nascut l'any 1878 a Móra d'Ebre però que va fer la carrera política i eclesiàstica a Barcelona, Badalona i Terrassa. D'estirp carlista, Montagut encarna una evolució ideològica que connecta els plantejaments de l'absolutisme del segle xviii amb el feixisme del segle xx a través del tradicionalisme del XIX. Personatge pràcticament desconegut a la comarca que el va veure nàixer, Montagut Roca va gaudir en vida -sobretot durant la dictadura de Primo de Rivera i fins a la Guerra Civil- d'una notorietat pública rellevant, tant en el camp de la política com en el de la religió. Sempre alineat amb plantejaments ultraconservadors, va iniciar l'activitat política abraçant els postulats del tradicionalisme integrista de Ramón Nocedal i va ser un dels primers intel·lectuals catalans que es va identificar, ja a la primeria dels anys vint, amb les idees feixistes que arribaven des de la Itàlia de Mussolini (...).

La Fira del Llibre Ebrenc. Un referent de país per a la literatura de l'Ebre / Marià Marín Torné
Marín i Torné, Marià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 307-328 : il. (Dossier. Llibres ebrencs: una denominació d'origen literària) 
Bibliografia i fonts. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'article es construeix des d'una mirada externa a la gènesi, les transformacions i l'estat actual de la Fira del Llibre Ebrenc. Metodològicament, planteja una doble anàlisi del paper de la Fira: com a agent dinamitzador del món del llibre d'aquest territori i com a difusor dels seus autors, dins i fora del seu àmbit espacial. Alhora, aquesta anàlisi particular, local, es vol comparada i entesa dins un "sistema" general i estructurat de fires, equipaments i esdeveniments capil·lars arreu del país. La recerca es fixa en la naturalesa de fira del cas d'estudi, atesa la importància dels impactes directes i indirectes, econòmics i de retorn social que genera l'activitat firal en l'economia catalana. A més, cal recordar que el sector del llibre és -amb l'audiovisual- el principal generador de producció, ocupació i impacte fiscal de les indústries creatives, l'aportació de valor afegit de les quals fa que siguin estratègiques per a l'economia de la UE.

Desaparegut en combat. La batalla de l'Ebre / Janina Martí Garcia
Martí Garcia, Janina


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 347-352 : il. (Recerca jove) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article és un resum del meu treball de recerca de batxillerat, el qual presenta la investigació de la desaparició del meu reiaio matern, Josep Casanova Pujol, durant la batalla de l'Ebre mitjançant les cartes que ell envià des del front a la meva reiaia durant el transcurs de la batalla. Gràcies a les dades que consten en les cartes: divisió, brigada, batalló. a què pertanyia, he pogut traçar una aproximació del seu itinerari i un seguit d'hipòtesis sobre la seva desaparició. A més de descobrir i tractar de primera mà les polítiques de memòria històrica.

El Morenc i el molarenc: estudi sobre les diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d'Ebre i el del Molar / Ariadna Grifoll Latorre
Grifoll Latorre, Ariadna


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 353-357 : il. (Recerca jove) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest treball, "El morenc i el molarenc: estudi sobre les diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d'Ebre i el del Molar", he volgut analitzar les característiques dels dos parlars tant en l'àmbit fonètic com en el morfològic i el lèxic, per tal de poder-los classificar correctament dins del seu bloc dialectal corresponent i, amb la recerca d'informació en l'àmbit de la història de la llengua, poder entendre el perquè d'aquestes diferències.

Martí Rouret : l'Escala, Móra d'Ebre, Barcelona, Mèxic / Rafael Bruguera
Bruguera i Batalla, Rafael


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
263 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Inclou: El meu gra de sorra : trenta-nou poemes i seixanta-sis articles / Martí Rouret.
ISBN 9788409165704

Rafael Bruguera recull la biografia de Martí Rouret i Callol, una figura cabdal a les Terres de l'Ebre, sobretot en l'escenari polític de la Catalunya republicana. La seva trajectòria començà a l'Escala, on destacà per la seva activitat cultural. Posteriorment, el seu ofici de mestre el portà a Móra d'Ebre, on continuà l'activitat en publicacions com La riuada o L'Ideal de l'Ebre. En aquests anys desenvolupà la seva vessant política, fins a arribar a ser sotssecretari de la Presidència de la Generalitat, i la mà dreta del president Lluís Companys. Finalment, la derrota de la Guerra Civil el dugué a l'exili, primer a França i després a Mèxic, on mantingué el seu compromís catalanista i republicà. (Editorial).

Les Potencialitats dels centres industrials de tercer nivell / [director del treball: Pere Lleonart ; equip de treball: Àlvar Garola, [et al.]]



[Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament d'Indústria i Energia : Banca Catalana, DL 1989
379 p. : gràf. ; 23 cm
Inclou informació sobre Alcover, el Vendrell, Riudoms, Vandellòs, l'Espluga de Francolí, Montblanc, Falset, Flix, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Gandesa, Alcanar, Amposta, la Sénia, Santa Bàrbara i Ulldecona.
ISBN 8440457014

El Setge carlista de Móra d'Ebre (juliol-agost de 1837) / Joan Ramon Vinaixa
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: 172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 53-77


A la primera Guerra Carlista, els bloquejos i els setges de les places fortes foren una de les estratègies militars més habituals i característiques a les Terres de l'Ebre. El nostre escrit es centra en el setge més perllongat que es donà en aquella guerra a l'alt corregiment de Tortosa, el que els carlistes practicaren sobre el convent franciscà de Móra d'Ebre, reconvertit en fort, l'estiu de 1837. Alguns dels coneguts, si bé poc estudiats, i una variada documentació inèdita expliquen el que passà durant el setge i les conseqüències posteriors que se'n van derivar, i evidencien, una vegada més, com de fràgils, volàtils i efimeres podien ser les promeses, les lloances o els reconeixements quan es refreden amb el temps.