El Conreu de l'arròs a l'Empordà del segle XVIII : selecció de documents / Nota introductoria i selecció a cura de Pere Gifre Ribas



Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2025
260 p. ; 20 cm + 1 map. pleg. (38 * 27 cm) (Biblioteca d'història rural. Documents, 9) 
Aquesta publicació és part del projecte d'I+D+i PID2022-139652NB-I00 finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i "FEDER Una manera de fer Europa". També disponible la versió en línia. Bibliografia.
ISBN 9788484587231 (Edicions UdG)
ISBN 9788499847085 (Documenta Universitaria)

L'arròs es conrea a l'Empordà des de mitjan segle XV. És un conreu que implica una infraestrura hidràulica per facilitar el regadiu. Els senyors dels molins ho són també de l'aigua. A fi de portar l'aigua als camps d'arròs, s'estableix una negociació entre les parts implicades: senyors dels molins i de l'aigua, senyors útils de les terres i universitats pel terme de les quals ha de passar el canal de reg. Les collites d'arròs són altament lucratives, raó per la qual els que en reben les rendes proposen d'ampliar la superfície conreada. Algunes universitats invoquen el bé superior de la salut i en demanen la prohibició. Aquestes diferències generen una forta conflictivitat que es canalitza per diferents vies. D'aquesta conflictivitat, n'han quedat rastres documentals, i aquí se'n fa una selecció: des de la posició dels contraris, amb informes mèdics que atribueixen la sobremortalitat al conreu, i des de la dels partidaris, que sol·liciten autoritzacions a l'Audiència o a la Intendència per conrear l'arròs lliurement. Les posicions enfrontades acaben amb llargs processos judicials, però també amb actuacions de sabotatge. A fi de preservar el conreu, molt lucratiu per als productors, i la salut pública, l'Audiència imposa una reglamentació (1767, 1775) que estableix una divisió de les terres d'arròs en cinc parts; així, de manera rotatòria, cada partió conrea arròs un any de cada cinc. Cap dels sectors no s'avindrà a la mesura. El 1797 esclatarà la revolta que posarà fi al conreu de l'arròs. (Editorial).

The Second Half of the Fourteenth Century, a Golden Age for the Peasantry? Peasant Consumption in Central and North-Eastern Catalonia (1348-1410) / Aina Palarea Marimón
Palarea Marimón, Aina


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 55, núm. 2 (2025) , 26 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i castellà.

El present article analitza els canvis en les pautes de consum dels propietaris d'explotacions agrícoles (masos) situats en els bisbats de Girona i Vic entre els anys 1348 i 1410. A través de l'anàlisi de 95 inventaris rurals, s'argumenta que el major accés a la terra i la reducció de rendes després de la Pesta Negra va incrementar significativament el poder adquisitiu de molts pagesos catalans. Aquesta nova prosperitat els va permetre millorar els mitjans de producció, diversificar el seu consum i millorar les seves condicions de vida, particularment pel que fa al confort i a la privacitat. No obstant això, la majoria dels canvis en les pautes de consum van estar impulsats pel desig d'exhibir el seu nou estatus social, ja fora mitjançant l'adquisició d'articles costosos que manifestaven ostentosament la seva riquesa, o de béns més assequibles i utilitaris que transmetien un major refinament i bon gust. Així doncs, el present article ofereix una primera anàlisi integral de les pautes de consum en el món rural català durant la segona meitat del segle XIV, revelant un notable augment en la demanda de béns de consum en les dècades immediatament posteriors a la Pesta Negra.

Red Passion Berries, una jove explotació agrícola de gerds a Viladrau / Cristina Gil, Jordi Bret
Gil, Cristina


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 141-146 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Red Passion Berries és una explotació agrícola de gerds que es va iniciar al Pirineu lleidatà, a Taüll, i s'ha consolidat a Viladrau, al peu del Matagalls, dins el Parc Natural del Montseny. La parella que està al capdavant del projecte escriuen aquest article per explicar els objectius de l'explotació, la planificació de les tasques, les dificultats i reptes de la implementació del projecte. Tot i els desafiaments en que s'han anat trobant, com els propis de l'agricultura, els econòmics i les conseqüències del canvi climàtic, s'han esforçat per tirat endavant un projecte agrícola singular. Cada gerd conta una història, connectant-nos genuïnament amb la terra que ens sosté. Treballen per posar el seu granet de sorra contra l'abandó de les pràctiques agràries, la millora del territori que ens envolta i l'economia rural. Red Passion Berries ven la seva producció natural i també elabora melmelades artesanals amb el seu producte, de venda a Viladrau i altres botigues del territori.

Una Vida entre ovelles i muntanyes / Núria Molas Busquets, Moisès Tarrés Alcalde
Molas Busquets, Núria


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 151-155 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Tot just fa 5 anys, al Montseny, vam començar un petit projecte familiar de ramaderia extensiva, productes làctics i ensinistrament de gossos pastors. Projectes molt interessants per a mantenir l'entorn i la consciència. Un sector primari que està quedant-se sense relleu. En una masia on sempre hi ha hagut ramaderia, ens va fer molta il·lusió tenir la oportunitat de crear un projecte propi, un somni. Mimant i cuidant els paisatges i mantenint tradicions. Aquí volem donar a conèixer la nostra feina, passió i la nostra vida. L'Esquellot del Montseny és un petit projecte familiar de ramaderia extensiva, escola de gos pastor i venda de productes làctics i xai lletó. Us explicarem breument qui som, on som i a que ens dediquem. Les nostres passions i il·lusions.

Història del Mas d'en Brou o de la Polla Rossa (Salomó) / Lluís Badia Giménez
Badia Giménez, Lluís


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 5-20 : il.

La Vallmanya oblidada / Júlia Bagué Tersa
Bagué Tersa, Júlia


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 111-118 : il. (Patrimoni) 
Títols i resums en català i anglès.

En aquest article aprofundirem en la història d'una part de la finca que va pertànyer a la família Macià-Lamarca, anomenada Oficines de Vallmanya, i que encara es conserva. Coneixerem la vida quotidiana, les tasques agràries i ramaderes, les festes i celebracions, les edificacions i els seus usos al segle xx, i la situació actual. Veurem com la mecanització del camp ha substituït la mà d'obra humana, com el canvi del conreu de fruiters als cereals ha fet disminuir, fins a desaparèixer, la presència de famílies a la finca, comportant no només la pèrdua de llocs de treball sinó també d'una forma de vida d'aquesta parcel·la que va esdevenir un petit poble.

El Rol de les dones en el mercat de treball i en les explotacions familiars : la Catalunya rural del segle XVIII = El rol de las mujeres en el mercado de trabajo y en las explotaciones familiares : la Cataluña rural del siglo XVIII / Dignoris Mateo Mateo
Mateo Mateo, Dignoris


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXVI, núm. 56 (desembre 2024), p. 26-27 (Recerques) 
resum de la tesi doctoral del Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura de la Universitat de Girona. Direcció Rosa Congost Colomer. Data de defensa: 17 de juliol de 2024.

Las Granjas y devesas de Poblet / Eduart Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VIII, núm. 166 (febrer 1927), p. 30-32

Costos de l'explotació agrària (1863) / [Magí Josa, Baudili Ribot ; Pere Anguera]
Josa, Magí


En: 000144 Informes sobre l'economia reusenca del segle XIX ; Anguera i Nolla, Pere (Ed.). Reus : Cambra de Comerç i Indústria, 1985. p. 203-211

Projecte d'explotació cunícola d'ambient controlat en el terme municipal de Reus / Josep Ramon Asens Masdeu
Asens Masdeu, Josep Ramon


1996
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 1996
10 v. : gràf., taules, plàn. ; 30 cm
Projecte fi de carrera. Bibliografia.

Projecte d'una plantació de 5.5 ha de garrofers : terme municipal de Reus, Baix Camp / Lluís Bilurbina Albafull ; [dirigit per: Anna Gras]
Bilurbina Albafull, Lluís


1996
Dirigida per: Gras, Anna. Universitat Politècnica de Catalunya. ESAB, 1996
4 vols. ; 30 cm
Amb 6 plànols en 1 vol.

Noticias Shaver / dir. Juan Luis Blanch Torres



[197?-197?]
Reus : Granja Vila, [197?-197?]
Il. ; 28 cm. Irregular.
Descripció basada en: No. 6 (ene. 1973).

Cooperativa Les Garrigues. Granja Vila. Reus 1956-1957 [Material gràfic] [Fitxer informàtic]



1956-1957
1 recurs electrònic

La Dona, en les feines del camp / Manel Tarés Lagunas
Tarés Lagunas, Manel


En: Anjub : Quadern de cultura tradicional i popular. Cambrils, núm. 3 (desembre 2000), p. 4-7 : il.

Estudio de viabilidad de una granja de engorde de patos para foie-gras (6.800 patos/año), en el término municipal de Pratdip, Tarragona / Antonio Miguel López Raya ; [dirigit per: Joan Oca i Baradad]
López Raya, Antonio Miguel


1998
Dirigida per: Oca i Baradad, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. ESAB, 1998
70 f. ; 30 cm
Treball final de carrera. Bibliografia.

Planificació i dimensionat d'una explotació destinada a l'avicultura ecològica de carn situada al municipi de La Selva del Camp [Fitxer informàtic] / Àngel Salvat Taberna ; [dirigit per: M.D. Cubiló Travé]
Salvat Taberna, Àngel


2009
Dirigida per: Cubiló Travé, M. Dolors. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 2009
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Els objectius principals d'aquest tipus de producció són: - L'obtenció de productes alimentaris d'una alta qualitat nutritiva i organolèptica amb uns rendiments raonables. - Evitar la presència d'elements potencialment tòxics per la salut humana en els productes agraris i els aliments finals, ja sigui durant la fase de producció agrícola o ramadera o bé derivada dels sistemes de transformació, conservació o envasat. - Evitar aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes característics. - Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels ecosistemes agraris, mitjançant l'aplicació i el desenvolupament de tecnologies apropiades que a més permetin unes produccions econòmicament rendibles.

Estudi de l'ampliació d'una explotació avicola de multiplicació de 1137.5 m2 en el Terme Municipal de Vinyols i Els Arcs (Baix Camp) / Santi Llurba i Fortuny ; [dirigit per: Eduardo Angulo Asensio]
Llurba i Fortuny, Santi


1995
Dirigida per: Angulo Asensio, Eduardo. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 1995
1 vol. ; 11 plàn. ; 30 cm
Treball fi de carrera. Bibliografia.

Projecte d'implantació i gestió d'una granja de cargols al municipi de Riudecols [Fitxer informàtic] / Oriol Franco Cabré ; [dirigit per: Xavier Puigvert Colomer]
Franco Cabré, Oriol


2003
Dirigida per: Puigvert Colomer, Xavier. Universitat de Girona, 2003
1 disc òptic (CD-ROM) (Projectes de fi de carrera. Enginyeria Tècnica Agrícola. Explotacions Agropecuàries) 
Treball final de carrera.

Plantació tipus de noguers, en reg per microaspersors en una finca de 6.6 ha en el T.M. de Riudecols, Baix Camp / Neus Aletà i Soler
Aletà i Soler, Neus


1985
Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Lleida, 1985
3 vols : 8 plàn. ; 30 cm
Treball final de carrera.

Avantprojecte de substitució de la instal·lació de reg d'una finca hortícola / Gemma Roigé Castellví ; [dirigit per: Marta Schuhmacher Ansuategui]
Roigé Castellví, Gemma


2010
Dirigida per: Schuhmacher Ansuategui, Marta. Universitat Rovira i Virgili. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de Tarragona, 2010
4 vols (138, [36,] f. ,[3] f.) : il. ; 30 cm (Sescelades. Master en Enginyeria i Gestió ambiental ) 
Treball final de màster. Conté: I. Memòria descriptiva -- II. Memòria de càlcul -- III. Amidaments i pressupost -- IV. Plànols.