Els Micropobles, petits grans municipis / Maria Àngels Casademont, M. Carme Freixa, Mon Bonaterra i Moltó, [et al.]
En:
Revista de Girona. Girona, núm. 305 (novembre-desembre 2017), p. 66-95 : il (
Dossier)
A les comarques gironines hi ha gairebé una norantena de micropobles. Són el quaranta per cent del total de municipis de la demarcació. En diem micropobles, però seria més correcte parlar de micromunicipis, perquè, de fet, són això: municipis, amb ajuntament propi, que tenen menys de cinc-cents habitants. Els veïns no es fan nosa. Els agradaria ser uns quants més. La poca població fa que de vegades s'hagin de tancar escoles per falta de mainada, com va passar a Sant Miquel de Campmajor el curs passat. El col·legi era una forma de mantenir el vincle entre els residents de la zona, que viuen molt escampats. Sant Miquel de Campmajor, com tants d'altres, ni tan sols té nucli urbà. Tot i la seva baixa densitat de població, els micropobles són grans, molt grans. Ocupen més d'un terç del territori català. El vertebren, el gestionen i en preserven els paisatges, als quals s'adapten en la manera de viure i de produir. A les pàgines que segueixen, veurem les oportunitats i els reptes d'aquestes administracions tan properes al ciutadà. Bona part dels articles són escrits des del tinter dels mateixos protagonistes.
