Activisme patrimonial a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni construït (1970-2020) [Fitxer informàtic]
/ Íngrid Castañé Curiel ; [dirigida per: Eliseu Carbonell Camós, Gabriel Alcalde]
Castañé Curiel, Íngrid2024
1 recurs electrònic
La present tesi doctoral estudia la relació entre la ciutadania i el patrimoni construït a través dels moviments socials que sorgeixen per a la seva reivindicació i defensa, és a dir, l'activisme patrimonial. La investigació aprofundeix en les iniciatives que, des de la societat civil, han sorgit a Catalunya (exceptuant els municipis que formen l'Àrea Metropolitana de Barcelona), durant el període 1970-2020, amb l'objectiu de salvaguardar i/o fer notoris els valors d'edificis, conjunts, barris i elements arquitectònics singulars. La recerca s'estructura en tres eixos. El primer exposa el marc teòric i conté un estat de la qüestió que, mitjançant una exhaustiva identificació de publicacions tant d'àmbit internacional com de caràcter local que s'han dedicat al fenomen, permet conèixer de quina manera la literatura s'hi ha apropat fins ara i des de quines perspectives teòriques. Aquest exercici desvetlla un seguit de línies d'anàlisi que es desenvolupen al llarg dels apartats inicials i assenyalen, des dels antecedents que es troben en les corrents preservacionistes o conservacionistes de l'Europa decimonònica fins als moviments que tenen lloc en les societats de la globalització, una actitud social davant del patrimoni on s'hi conjuguen conceptes com la identitat, la memòria, el conflicte, la gentrificació i el dret a la ciutat. El segon eix, per la seva banda, és el nucli de la tesi i consisteix en un inventari de casos: dins els termes territorials i cronològics establerts, s'ha dut a terme un extens treball de camp arreu del territori català que, acompanyat del buidatge de fonts primàries i secundàries, ha identificat i recollit informació de totes aquelles iniciatives que, des de la ciutadania, s'han ocupat de defensar béns construïts amenaçats i/o abandonats. Les dades es sistematitzen en un conjunt de fitxes que aporten coneixement envers els motius de la mobilització i les seves conseqüències, i també recullen les referències documentals que s'han localitzat al respecte. El tercer i últim eix pren els resultats dels apartats precedents per presentar la discussió i elaborar les conclusions. Primer el recull de casos és analitzat en termes quantificables: en quines zones de Catalunya s'han recollit més casos, quina incidència tenen els moviments patrimonialistes al llarg dels anys, quines tipologies arquitectòniques prevalen, el nombre de béns enderrocats i els que han adquirit nous usos després de les mobilitzacions, entre d'altres. Després, el marc teòric es conjuga amb l'inventari i es desenvolupen un seguit d'idees envers l'activisme patrimonial a Catalunya en termes de bé comú i d'hegemonia i contracultura, per finalitzar amb un apartat sobre la relació del fenomen amb els mitjans de comunicació.