Sembrador d'esperances / per Josep Benet
Benet i Morell, Josep


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 605 (maig 2010), p. 17-19 ; il. (Vigència de Vicens Vives) 

Amb la celebració de les festes de l'entronització de la Mare de Deu de Montserrat, el 1947, es tancava la primera etapa de l'activisme antifranquista de Josep Benet. Després d'uns anys de veritable frenesí, va iniciar un període crític de meditació. No és un cas excepcional. Atès que les forces aliades no havien enderrocat la dictadura, els homes del resistencialisme catalanista, deseperançats, van haver de replantejar-se l'acció opositora i l'estratègia per mantenir encesa la flama de la catalanitat. Va ser en aquest context de canvi forçat, que Jaume Vicens Vives va anar establint relacions cada vegada més estretes amb cercles conscienciats que depassaven el àmbits acadèmics. Benet, en aquest context, establí contacte amb Vicens, el qual va ser un far per a ell. Vivien a prop l'un de l'altre, es trobaven sovintm parlaven confidencialment sobre les seves respectives activitats polítiques i feien plans de futur. perquè tots dos entenien que una etapa nefasta havia estat superada -la desfeta- i calia anar construint l'endemà -el redreçament-. Aquesta relació confiada, d'autèntica amistat, fonamentada en l'amor compartit pel país, és a la base del text inèdirt que presentem. Es tracta de la necrologia que Benet va escriure sobre Vicens i que s'hauria d'haver publicat a "Serra d'Or". Desconec els motius pels quals, finalment, no va aparèixer a les pàgines de la revista. Potser era massa personal, potser el perfeccionisme de Benet no la va donar per bona o potser la va redactar amb retard. No ho sé. Transcorreguts 50 anys, enguany, que commemorem que fa mig segle que Vicens va morir, crec que ñés aquí on cal que aquest reconeixement profund pugui ser llegit per tots, i que val la pena fer-ho.